Ets un fill de puta !

Aquesta frase aplicada al mon futbolístic, i més concretament dins un terreny de joc, i més concretament dirigida a l'àrbitre a un pam de la seva cara, no li hagués servit ni al Piqué, ni al Barkero, ni al Xabi Alonso, ni a qualsevol altre jugador per aconseguir que li ensenyessin una tarja groga. Directament els haguessin expulsat amb vermella, s'haguessin quedat amb les quatre grogues que tenien fins llavors, els haguessin fotut, com a mínim i sempre depenent del color de la samarreta, un partit, i a callar.
Voleu dir que no n'hi ha prou de tantes collonades dins el mon del futbol ?
Ara resulta que un comitè vol estudiar el cas del Piqué.
Però què ha d'estudiar si tot el mon va veure que la tarja era provocada ? De fet com totes les cinquenes targes que s'ensenyen depenent del partit que et toqui jugar després.
I què ? em pregunto.
Ja no em qüestiono el fet de dir que sempre és millor una ma o una protesta o una pèrdua de temps que no pas una punta de peu o qualsevol altre tipus de joc violent.
I què ? em pregunto.
El futbol consta de moltes petites coses i una d'aquestes és buscar una amonestació quan t'interessi.
I què ? em pregunto.
Si el que es busca és evitar la picaresca, no és més greu un pacte encobert per empatar un partit quan a dos equips els va bé per mantenir la permanència, per exemple ? o els famosos maletins que ningú ha vist però que tothom en parla ?
Ja n'hi ha prou de ficar el dit a l'ull (caram, quina expressió més pertinent) en bestieses com aquestes i mirar cap a un altre cantó en problemes més reals del mon del futbol.

El Petit Estel

Com cada any, ahir es va celebrar el tradicional concert de Santa Cecília organitzat, juntament amb l'Auditori Pau Casals de Santa Salvador, per les corals El Petit Estel, Joves Veus i Cor Orfeó del Vendrell.
Des d'aquí la més gran felicitació per la seva actuació però no només per això, també per les moltes i moltes i moltes hores que segur que tots i cada un dels qui ho porten endavant hi dediquen.
Avui en dia costa molt tirar endavant una entitat, i més si és tan gran i s'hi ha de dedicar tant d'esforç, tothom qui està al davant d'una ho sap, no descobreixo res, per això els dono tant mèrit a tot l'equip.
Cert és també que si veus que la teva feina és recompensada amb una gran afluència de gent que hi participa i s'hi involucra, tot és de més fàcil portar, però cal un punt més i aquest punt és que tots els directors i membres de les diferents corals estimen la música. No és que els agradi, se l'estimen i això es nota en la manera de fer, de treballar i en l'afany de superació.
Prova d'això i de l'acollida que aquestes entitats tenen és la llista d'espera que hi ha per poder portar-hi el teu fill o filla, això vol dir alguna cosa més que no pas que hi hagi pares i mares que vulguin que els seus fills desenvolupin altres activitats, interactuïn amb més nens i se'ls ofereixi la possibilitat d'entrar de ple en el mon musical, vol dir també que es fan molt bé les coses, que es dóna la total confiança als qui gestionen totes les activitats i que fan que els més petits s'ho passin bé fent-ho, també per això hi ha la demanda que hi ha.
Des d'aquí, repeteixo, les més sinceres felicitacions i ànims a seguir endavant amb la feina que fan, des de la part que em pertoca que no és una altra que la d'un pare que porta la seva filla a la coral infantil, és una sort poder-ne formar part.

Des de fora tot es veu més clar.

Ja estic fart de la gent que aboca tanta merda damunt el lloc on, no fa gaire, li pagaven el sou.
Personatges com el Touré Yaya, Ibrahimovic o el mateix Bojan Krkic em treuen de polleguera.
La distància, es veu que actua com un laxant i fa que totes les defecacions que durant mesos i mesos no has pogut alliberar, de cop i volta te les evacua però enlloc de pel cul, per la boca.
Des del total desconeixement del que pot passar dins d'un vestidor com el del Barça, l'únic que puc pensar és que el qui deixa passar una oportunitat així o és perquè vol o és perquè no en sap més i el qui mana decideix fer canvis.
El que sí que tinc clar és la mala sang d'alguns que un cop han marxat no els costa gaire obrir la capsa dels trons. Què passa ? Que des d'uns quilòmetres més enllà és més fàcil buidar el pap ?
No ho puc entendre.
Tema apart és el del malalt de l'Ibrahimovic. Aquest noi crec que, si és cert el que expliquen que diu la seva biografia, està molt, molt fotut. No sé si el desequilibri mental que porta és de naixement o l'ha anat adquirint amb el pas dels anys i les companyies, ho desconec, però el que està sortint a la llum és bastant greu.
Imagino que aquestes històries que explica se les ha fet venir bé ara que el Barça ha d'anar a jugar a San Siro i així afegir pressió, o nerviosisme, o mala llet al rival. No sé. Però el que tinc molt clar és que des de la distància també es pot entreveure una gran dosi de covardia de la gent.