Apartheid i Bon Nadal.

He dit més d'una vegada que el futbol i el que l'envolta no deixa de sorprendre'm. Una vegada més ho afirmo, i ho afirmo perquè em fa molta gràcia i ràbia alhora quan dins aquest mon futbolístic, tal i com estan les sensibilitats, es vagin dient coses que només tenen fonament clar pel qui ho diu. M'explico: Fa pocs dies, amb motiu del derbi Espanyol - Barça, va haver-hi un jugador, el Luis Garcia, que va afirmar que quan es llevava al matí i llegia algunes coses es donava compte que certs sectors odiaven el seu equip. Li semblava lamentable.
D'acord, a mi també m'ho sembla, però també em sembla lamentable que si tant li preocupa el tema no doni noms i cognoms del qui odia a l'Espanyol. Entenc la mala bava del noi quan li han clavat 5 gols però no estaria de més que profunditzés en les seves declaracions i parlés sense embuts; ha estat tal diari i ho ha signat tal periodista. I punt. Això és (seria) un valent.
Ara resulta que unes noves declaracions diuen que a l'Espanyol, a Catalunya, se li practica un "apartheid". La ostia amb patinet ! Un altre que "raja" sense dir noms.
He de dir una cosa en la seva descàrrega, no se si el periodista que aguantava el micròfon en el moment de sentir els retrets del Luis Garcia o del Sr. Collet va gosar preguntar-li acte seguit qui era el que odiava l'Espanyol o qui era el que practicava l'"Apartheid".
En una roda de premsa vaig sentir com un entrenador contestava a un periodista que li preguntava alguna cosa amb mala llet semblant a: "Dicen... Comentan.... Se ha dicho.... Etc."
La resposta de l'entrenador en qüestió va ser: "Quién lo dice ?... Quién lo comenta ?... Dónde se ha dicho ?..." El periodista va sortir per pataneres i la cosa va acabar en res.
Vull aclarir que això només és un exemple, aquesta tàctica la practica molta, molta gent en aquest esport. Trobo totalment lògic que cadascú defensi els seus interessos però pot ser que la gent es vagi traient la careta i digui les coses pel seu nom. Tots en sortiríem beneficiats.
Bon Nadal i feliç 2011.

Son deu anys plens d'afanys...

Deu anys ja ha complert la Penya Blaugrana de Santa Oliva.
Durant tot el 2010 hem anat realitzant activitats i el passat diumenge 5 de desembre vam celebrar el dinar que tancava el cercle. Va ser al Restaurant Xaloquell i hi van assistir més de 170 persones.
Senzillament va ser espectacular i emotiu.
Només puc dir moltes gràcies a tots els socis i sòcies per ser com son, per ser fidels a l'entitat i per donar-nos el caliu que es necessita per tirar endavant un projecte que, dia rere dia, va creixent sense pausa.
No vull estendre'm en els detalls de la festa, qui en vulgui conèixer algun pot entrar al lloc web de la penya http://www.pbsantaoliva.com/

Una abraçada a tots.

Russia, Qatar... Ui, com cou !

Ni 2018, ni 2022. El mundial de futbol s'ha esfumat com ho van fer en el seu moment les olimpiades.
A mi m'era absolutament igual si el mundial es feia o no a Espanya i Portugal, si al final era que si, molt bé, i si no, també.
El que si que he de dir que no m'ha agradat gens és això de "Candidatura Ibérica". Trobo la descripció massa en la línia de "El macho Ibérico"... Pot ser es volien resaltar uns valors que no combrego massa amb ells.
Masses derrotes seguides per alguns que ara volen treure la destral contra Villar, Blatter, la UEFA i contra qui faci falta. Si a això li sumem el que s'ha anat visquent aquests darrers temps amb un Barça imparable, títols a tort i a dret, 2-6, 5-0, etc... Per plantar-li cara a aquest menyspreu vers tot el que significa el mític càntic "Yo soy, español, español, españoooool !" només hi ha una solució possible: aturar tot aquest procés "por lo civil o lo criminal", eh colega ?
Total, que una decepció més per aquells que creien que guanyant un mundial es guanya també organitzar-ne un altre.
Ui, com cou.