Deliciosa primavera, fastigosa primavera.

Ja ha arribat la primavera i, amb ella, el temps que les flors floreixen, els dies s'allarguen, els suposats amors reneixen i, també, els principis dels finals d'algunes competicions, com pot ser el futbol. Temps apassionant i deliciós que ens altera els bioritmes i les sensacions.
El mes de març està sent bastant dens d'informacions, esdeveniments, catàstrofes, guerres, malalties, etc... No hi entraré pas, a valorar-ho. Està tot més que dit.
En qualsevol cas no puc estar-me de comentar el tema dopatge que ha sortit a la llum, més que res per la ràbia que et provoca l'enèsim dard que ens volen clavar des de les espanyes, ja no des de la caverna, que també, sinó des de les institucions. Aquesta acusació surt a la llum a través de la caverna però el seu origen, suposadament, és al Real Madrit, de l'ara ja amb majúscules FASTIGÓS Real Madrit.
Amb la benedicció papal que Mossèn Florentino va fer al seu ploramiques ja vaig acabar de veure clar, per si em quedava algun dubte, del tarannà que aquest club ha decidit adoptar. No només plorar, pressionar, menysprear, jutjar i ofendre a tothom ja sigui el col·lectiu arbitral, a les màximes institucions esportives o a la premsa, sinó que ara ja s'ha tret el portaavions i la divisió de cuirassats per tal que el dopatge sigui la darrera (?) arma destructiva contra l'enemic. Tot això segons Pérez és: "señorio y madridismo".
Fàstic.

Quan plegui el Mourinho...

...Ja hi ha substitut al Madrit, i aquest no és altre que Wenger.
Amb frases com la que publica una web de la caverna on es pot llegir: "la UEFA és una dictadura", no hi ha dubte que el perfil que demostra encaixa perfectament amb la línia mourinhana, amb l'única diferència que Mourinho ha guanyat títols i Wenger no.
Personalment, en aquestes darreres hores, se m'ha desmonat la idea que Wenger era un senyor del futbol. I ho creia per la seva manera de ser i la filosofia d'equip, no pas de club que dista molt l'una de l'altra.
El ploricó demostrat d'ençà de l'eliminatòria de vuitens de final ha desenmascarat la cara oculta de Wenger. Acusacions a tort i a dret contra els àrbitres, els estaments i el que faci falta. Just el mateix que al ploramiques número 1, Mourinho.
On és el futbol, sr. Wenger ? On són els xuts a porta ? Com pot gosar dir el que diu si no ha estat capaç de plantar-se davant de Valdés fins gairebé el darrer minut del partit ?
Cert és que va fer dos gols al partit d'anada però, i el còmput global de l'eliminatòria ? On ha anat a parar, sr Wenger ?
En una altra ocasió pot ser m'hagués sabut greu que un equip com l'Arsenal estigués fóra de la Champions però, ara ? No, no me'n sap gens. Al contrari, s'ho mereix. I s'ho mereix perquè el futbol agre i la gent agra no pot tenir cabuda a la millor competició de clubs del mon. L'any passat la justícia futbolística va ser molt dura amb el Barça a les semifinals, aquest any no sé què passarà però el que sí que sé és que amb artimanyes dubtosament esportives i ploricons de nen petit no es va enlloc. Bé, sí, es va cap a casa.