En ocasiones veo muertos...

Simple però bona frase de la película "El sexto sentido".
Sempre s'ha dit que, de vegades, la realitat supera la ficció. Bé, una prova més que podria corroborar aquesta tesi la tenim sobre la taula.
Algú (que en el cas que ens compet serien "...los muertos") està rient-se a les esquenes d'un entrenador (que seria el que "en ocasiones veo..."), i això, com diria aquell "és "gravíssim, no ? eh, eh...".
Com a punyetera camama, digna del ploramiques més gran que hi ha l'univers futbolístic, no està malament perquè un entrenador pot fer el seu paper a veure si li dóna resultats, però el més fort de tot és el seguici de terroristes de la informació que composen part dels mitjans de comunicació de la caverna que li donen suport i, a més, se'l creuen. Aporten estadístiques, 9 raons i, fins i tot, els coneixements d'un bioquímic. I el qui no s'ho cregui que vagi a Valdebebas. Només falta que aportin també "los muertos", per acabar de donar credibilitat a les paraules del ploramiques.
De totes maneres, però, hi ha vàries parts que m'agraden de tot això.
Una és el trist favor que aquest ploraner li està fent al Madrit i als qui encara tenen, o tenien, una mica d'orgull del famós club "señor". Se l'està carregant dia rere dia i m'agrada.
Una altra és el mal de panxa que deu estar dissimulant el seu president al veure, dia rere dia, els espectacles desafortunats, lamentables i patètics que el ploramiques ofereix al seu públic: avui no surto a la roda de premsa, avui celebro el gol amb el meu fill, avui provoco als aficionats rivals aixecant els tres dits a Milà, avui, avui, avui... El festival no s'atura i m'agrada.
Una altra és aquests tipus de declaracions. Indignes d'una persona normal. Més aviat pròpies d'una anormal, d'una persona que perfectament pot afirmar que"... veo muertos", per exemple.

Estic molt emprenyat amb el Barça !

Estic molt emprenyat amb el Barça. A tots els mitjans de comunicació del club hi ha diverses fotografies dels jugadors de la primera plantilla de l'equip de futbol i per un error infogràfic m'han obviat a totes elles. Espero que arreglin aviat el tema.
A la merda amb les noves tecnologies...

Merda per tothom !

Espectacular el gag d'ahir al programa Polònia en el que el President de la Generalitat de Catalunya va a veure Zapatero i li demana una merda punxada en un pal.
Una gran conya irònica sobre la relació Catalunya / resta de comunitats autònomes / Espanya. He de dir que és dels millors gags que recordo pel que fa a la lectura entre línies del que vol dir i representar sobre el que està succeïnt des de fa temps.
Si no l'heu pogut veure, us l'aconsello.
Una abraçada i molta merda !

Absències

Bé, després de varis dies d'absència ja torno a escriure.
Ha estat una temporada que, entre algun que altre examen, grip i celebracions, el cert és que he descuidat una mica massa el bloc.
De totes maneres crec que és un bon dia per reiniciar-lo: Piqué tornant a fer de les seves amb el twitter (no sé pas si a Guardiola li fa masssa gràcia el tema Shakira...), a Vendrell es va celebrar la Xatonada popular amb un èxit espectacular, els jugadors del Real Madrid guanyen però segueixen fent la cara de peix bullit de sempre, els Egipcis fotuts en un merder que ni t'explico, un nou canal d'esports s'ha posat en marxa oficialment, etc...
De tot una mica en aquests mons de déu, com es sol dir.
Espero aquesta vegada no tardar tant.