Escombrant les misèries

Això és el que el Barça va fer ahir amb l'Inter, escombrar-lo, i amb ell totes les seves misèries. Unes misèries que a la lliga italiana li funcionen, perque és el menys dolent, però quan a Europa ha de jugar autèntics partits de futbol surten a la llum els únics recursos dels que disposa: El mal joc, la marrulleria i la brutícia en les seves entrades.
Curiós cas el dels interistes, amb un enrenador Portugués i gairebé la totalitat de l'onze inicial sense cap italià, se l'ha de felicitar per haver aconseguit ser Italià d'esperit sense ser-ho físicament.
Entrant al tema futbolístic l'Eto'o exitós que durant molts anys s'ha vist per tot el mon, em sap greu dir-ho però penso que s'està difuminant dia rera dia. Suposo que és prou intel·ligent per veure que si el seu caràcter no l'hagués portat a perdre el feeling amb segons qui, ara seguiria gaudint del bon joc i no pas formar part d'un grup de titelles que no saben el que busquen dins un terreny de joc. És el que hi ha, quan te'n vas del millor club del mon (com ho és el Barça a dia d'avui) te n'adones de les misèries que hi ha darrere dels grapats de milions i milions d'euros que t'omplen la butxaca però et buiden la personal·litat futbolística.

Res de res.

La imatge dels futbolistes de màxim nivell quan arriben als aeroports o a l'hotel de concentració i passen olímpicament dels afeccionats que durant hores poden haver estat esperant-los em rebenta. Pot ser ho miro des d'un punt de vista diguem-ne paternalista però em fot molt que no hi hagi gairebé mai cap detall per als seguidors. He viscut en algun desplaçament amb l'equip del Barça el fet que desenes de persones s'esperaven a que els jugadors sortíssin de l'hotel per anar cap al camp amb l'únic objectiu de rebre una salutació o un gest d'afecte vers ells durant els 10 ó 15 metres entre l'hotel i l'autocar. RES !!! RES DE RES !!! També he de dir que d'això fa ja un parell o tres d'anys però dubto que la cosa hagi canviat molt.
Què vull dir amb això ? Doncs vull dir que ara, un ex-blaugrana que milita actualment a l'Inter de Milà, resulta que quan ve de l'extranger en "son de pau" aprofita el temps que se li ha escapat entre els dits i es retrata fins i tot amb les faroles del carrer i signa autògrafs a tort i a dret en el curt espai que hi ha entre l'autocar i la porta de l'hotel. No se ben bé a què ve ara aquest canvi d'actitut, en concret, d'aquest jugador. Redimir pecats ? Netejar imatge ? Realment, ara fa el que sent ? I abans, no ho sentia ?
No tinc res en contra de l'Eto'o futbolista i penso que se l'ha d'aplaudir quan anuncïin el seu nom per la megafonia i ja està, després és un rival, però el poso com a exemple del que sovint els futbolistes fan. Passar de la gent. Una gent que s'està moltes estones palplantada per rebre a canvi un autògraf, una salutació, una foto, un petó !!! i només s'emporta la imatge de futbolistes enganxats al telèfon, als auriculars o mirant al terra pot ser buscant algun euro de la sort per al partit que els ve a sobre.

Thierry "Hand"ry

Quin merder s'està muntant amb la ma de l'Henry. Alguns diuen que s'ha de repetir el partit, d'altres que no. Alguns diuen que l'han de sancionar, d'altres que no. Alguns diuen que Platini s'ha de mullar, d'altres que no. Així podriem estar parlant molta estona sense treure'n algua clara.
És cert, va haver-hi una falta descomunal abans que l'Henry li passés la piolta a Gallas en el gol que classificava a França pel Mundial però jo em pregunto, quina diferència hi ha entre el que va passar i la simulació d'un penal ? Quina diferència hi ha entre el que va passar i salvar un gol amb les mans ?
Salvant la distància que el gol va classificar a una selecció, no son els mateixos casos si l'arbitre no xiula la infracció ?
Tothom s'ha llençat sobre el jugador francès com si fos el culpable de la miopia de l'arbitre i dels seus assitents. Està clar que es va fer el llest, com molts altres ho fan, i no el van veure. És cert que el futbol es juga amb qualsevol part del cos excepte mans i braços. Moltes coses son certes però la picaresca també s'utilitza al futbol (i a molts altres esports) i també decideix partits, però no oblidem que hi ha un jutge que decideix. Accepto l'opinió que alguns diuen que l'àrbitre "volia" que França es classifiqués per motius, diguem-ne, "Platinians", però aquest és un altre debat.
Els grans jugadors ho son perque fan grans coses jugant, marquen estil, decideixen partits, son líders, son ídols, guanyen molts diners, etc... Però també, amb la mateixa magnitut que es medeixen els seus èxits, peteixen grans mastegots si realitzen accions poc esportives. Henry no ha matat a ningú, ni a cap país. Ha utilitzat una part del cos il·legal en el futbol que el qui ho havia de sancionar no ho ha fet. No vull que aquestes accions es prodiguin (que per sort no ho fan) ni serveixin d'exemple als futurs jugadors, però d'això a crucifixar-lo hi ha molt camí entremig.
També tinc molt clar que si m'ho féssin a mi no m'agradaria i m'emprenyaria molt però no pas amb el jugador.
Us sona Vrancovic vs. Montero, final four 1996 Paris, tap després de tocar tauler.... Allò no era la classificació per un Mundial, era guanyar o no un títol i al Barça li van robar a la cara.
Em sap greu per Irlanda, hi conec gent i hi tinc familiars vivint i pot ser mereixia classificar-se pel joc desplegat però.... Tothom ha passat per situacions on et sents igual d'enganyat com impotent.

Quan la violència entra per la porta...

És això el que ha passat i està passant al partit que disputen Egipte i Argèlia. La història ve de lluny i la rivalitat entre les aficions és tan forta que precisament l'espectacle, que hauria d'estar a la gespa, està al carrer, a les graderies i a la premsa. Ho trobo molt lamentable i això que aquest partit ni em va ni em ve, però és el que hi ha. Tristament hi ha d'haver 15.ooo policies per controlar 18.000 seguidors, patètic. Els aldarulls, amb pedregades i ferits inclosos, al darrer encontre han obligat a jugar el partit al Sudan, en camp neutral.
El fons de la qüestió, però, hauria de fer reflexionar a molta gent per tal d'evitar coses d'aquest tipus, és una verdadera vergonya que el protagonisme se l'emporti la violència i no pas l'esport.
Espero que ningú s'emprenyi si modifico una frase: Quan la violència entra per la porta, el futbol salta per la finestra.

Catalunya

Catalunya ja te nou seleccionador, Johan Cruyff. Ja feia temps que es deia però fins avui no s'ha fet la presentació oficial. També fa temps que hi ha un debat obert de si és o no una decisió política més que esportiva. Jo crec que si. Influeix molt el pes que aquest personatge te al mon esportiu però no se si serà suficient per aconseguir la oficialitat de la selecció catalana de futbol (en altres esports ja està reconeguda oficialment). Penso que ha de ser més una bona maniobra política però em temo que la cosa no passarà d'aquí, patxangues nadalenques i poca cosa més (crec que no hi ha ganes d'esforçar-s'hi), això si, amb rivals de més entitat, espero.
Esportivament parlant, jugadors catalans ja sabem els que hi ha, a no ser que el nou seleccionador es tregui de la màniga perles que els qui no hi entenem no coneixem i ja tinc ganes de veure com juga la "Catalana".
També s'ha parlat molt de si ha de ser o no un català qui entreni la selecció, sincerament m'és igual. És com discutir si un alcalde ha de ser fill del poble on exerceix l'alcaldia o si el president de Catalunya ha de ser nascut aquí. Sense anar més lluny, el meu pare va ser el primer alcalde democràtic del meu poble, Santa Oliva, és nascut a Albacete i va venir a Catalunya de molt jove, una altra prova és que tenim un president de la Generalitat nascut a Andalusia, agradi o no, i no s'ha acabat el mon. Jo el que demano és que ho fagin bé.