...per fi ha ensenyat la falç !
Felicitats, Pep. Ja era hora que algú parés els peus a tota la merderada que arriba de les espanyes.
L'altre dia reclamava que "ara és l'hora segadors", doncs bé, em comença agradar el caire que agafa la cosa. No pas perquè m'agradin més els partits que s'escalfen prèviament, al contrari, però hem estat tota la temporada empassant-nos les baves rabioses que des de Reial Madrit s'ha anat vomitant dia rere dia i trobo molt bé que se n'adonin que des d'aquest país petit (m'ha encantat el final de la roda de premsa de Guardiola recordant Lluís Llach) també sabem plantar cara fora del terreny de joc. Dins d'ell ja portem molt temps fent-ho, el que passa és que no volen ni poden pair-ho.
dimarts, 26 d’abril del 2011
dilluns, 25 d’abril del 2011
Guardiola mai serà perfecte + agraïments.
Quan s'és prudent, perquè se n'és i quan s'és (una mica) agosarat, perquè se n'és. Aquesta és la política de crítica i desgast que s'aplica sobre Pep Guardiola.
És evident que el Barça està arribant més que justet al final de temporada i que l'etern rival hi arriba més fort que mai. No hi entenc en planificacions i no vull jutjar el que els professionals dels respectius equips van decidir en el seu moment per preparar la temporada físicament, les lesions sempre són un problema afegit i el Barça, en aquest cas, no té sort.
Aspectes d'aquest tipus de banda, em fa gràcia que s'estigui fuetejant a Guardiola per dir el que va dir respecte l'àrbitre del proper dimecres i de la gespa que pot ser es trobarà. Algú creu que diu alguna cosa fora de lloc ?
No el compararé amb tot el que el seu homòleg madridista ha anat despotricant durant la temporada perquè seria una rebaixa de la qualitat humana i personal que Guardiola no es mereix, però em miro amb molta gràcia l'enèsima manera de desgastar al Barça d'una altra manera que no sigui al camp de futbol.
El que passa és que ara que ens han guanyat un partit (i un títol) els ve el veritable acolloniment per la revenja que els pot caure a sobre.
Desitjo que el Barça es classifiqui per la final de la Champions i tingui l'oportunitat d'aixecar tres títols aquesta temporada (recordem que ja s'ha guanyat una supercopa i la lliga està molt propera). Només d'aquesta manera es podrà fer callar els terroristes informatius de les espanyes.
Quan la temporada acabi, però, espero una gran roda de premsa de Guardiola posant a cadascú al seu lloc. Com és habitual en ell amb bones maneres, o no.
Per cert, canviant radicalment de tema; gràcies Albinyana, gràcies Perucho.
És evident que el Barça està arribant més que justet al final de temporada i que l'etern rival hi arriba més fort que mai. No hi entenc en planificacions i no vull jutjar el que els professionals dels respectius equips van decidir en el seu moment per preparar la temporada físicament, les lesions sempre són un problema afegit i el Barça, en aquest cas, no té sort.
Aspectes d'aquest tipus de banda, em fa gràcia que s'estigui fuetejant a Guardiola per dir el que va dir respecte l'àrbitre del proper dimecres i de la gespa que pot ser es trobarà. Algú creu que diu alguna cosa fora de lloc ?
No el compararé amb tot el que el seu homòleg madridista ha anat despotricant durant la temporada perquè seria una rebaixa de la qualitat humana i personal que Guardiola no es mereix, però em miro amb molta gràcia l'enèsima manera de desgastar al Barça d'una altra manera que no sigui al camp de futbol.
El que passa és que ara que ens han guanyat un partit (i un títol) els ve el veritable acolloniment per la revenja que els pot caure a sobre.
Desitjo que el Barça es classifiqui per la final de la Champions i tingui l'oportunitat d'aixecar tres títols aquesta temporada (recordem que ja s'ha guanyat una supercopa i la lliga està molt propera). Només d'aquesta manera es podrà fer callar els terroristes informatius de les espanyes.
Quan la temporada acabi, però, espero una gran roda de premsa de Guardiola posant a cadascú al seu lloc. Com és habitual en ell amb bones maneres, o no.
Per cert, canviant radicalment de tema; gràcies Albinyana, gràcies Perucho.
divendres, 22 d’abril del 2011
Ara és hora segadors.
Ara sí que ha arribat l'hora de les garrofes, concretament l'hora de jugar-nos-les.
La copa del rei es podia perdre, en una final pot passar qualsevol cosa i en aquesta encara més. Per oportunitats qualsevol dels dos es mereixia guanyar, en altres aspectes del joc la cosa podia variar però el resultat final és el que és i punt.
Em salto directament el partit de demà amb l'Osasuna, el considero un pur tràmit encara que el resultat no sigui del tot (o gens) positiu, hi ha marge per una relliscada. Evidentment prefereixo que el Barça guanyi però si es punxa tampoc passa res.
El que de veritat importa ara mateix és la Champions, no ens enganyem. No tant sols perquè el Barça es mereix tenir més títols com aquests a les vitrines, també pel fet que davant hi ha el Reial Madrid. El mateix Real Madrid que ens ha guanyat un títol i que no podem permetre que ens guanyi una copa més aquesta temporada. Doni o no puntades de peu, faci o no butifarres, digui o no que sempre juguen amb 10, etc... Aquesta vegada sí que els hem de fer fora de la copa d'Europa. Després tornarem a la cantarella que en una final pot passar de tot però ara hem de ser conseqüents amb el que hem pregonat durant molt temps: "a doble partit el Reial Madrid és més fàcil guanyar-lo".
Com diu el nostre himne: Ara és hora segadors....
Doncs això.
La copa del rei es podia perdre, en una final pot passar qualsevol cosa i en aquesta encara més. Per oportunitats qualsevol dels dos es mereixia guanyar, en altres aspectes del joc la cosa podia variar però el resultat final és el que és i punt.
Em salto directament el partit de demà amb l'Osasuna, el considero un pur tràmit encara que el resultat no sigui del tot (o gens) positiu, hi ha marge per una relliscada. Evidentment prefereixo que el Barça guanyi però si es punxa tampoc passa res.
El que de veritat importa ara mateix és la Champions, no ens enganyem. No tant sols perquè el Barça es mereix tenir més títols com aquests a les vitrines, també pel fet que davant hi ha el Reial Madrid. El mateix Real Madrid que ens ha guanyat un títol i que no podem permetre que ens guanyi una copa més aquesta temporada. Doni o no puntades de peu, faci o no butifarres, digui o no que sempre juguen amb 10, etc... Aquesta vegada sí que els hem de fer fora de la copa d'Europa. Després tornarem a la cantarella que en una final pot passar de tot però ara hem de ser conseqüents amb el que hem pregonat durant molt temps: "a doble partit el Reial Madrid és més fàcil guanyar-lo".
Com diu el nostre himne: Ara és hora segadors....
Doncs això.
dijous, 14 d’abril del 2011
Àngels Garriga = Reial Madrit
Quines comparacions, no ? Bé, m'explico. Resulta que cada matí i cada migdia a l'escola Àngels Garriga, on porto la meva filla gran, sona una cançó d'ambient en el moment que els nens i nenes entren a les aules. La setmana passada era "Benvinguts, passeu, passeu..." d'en Jaume Sisa versionada per un altre grup i aquesta setmana un tema de "El canto del loco" que, sincerament, no sé com es diu; parla d'alguna cosa referent a "Peter Pan i que campanilla te cuide..." etc.
De fet, m'és indiferent la música que soni, em va bé la que sigui i no és la meva intenció criticar ni el tipus de música ni el fet de posar-ne, al contrari. M'agrada i sempre em va bé escoltar-ne.
El cas és que l'única cosa que sí que no m'acaba de fer el pes és que cada dia i durant bastant temps sona la mateixa cançó i jo em pregunto, no la poden canviar cada dia ?
I vet aquí la comparació, passa el mateix amb el Reial Madrit i el seus altaveus, cada dia la mateixa cançó. "Cuando juegan bien, ganan, y cuando juegan mal también ganan", "si yo ordeno sacar targetas a mi me castigan", "intentaremos acabar con once", "arbitros induidos a tomar decisiones que gusten a los que mandan", etc... per no parlar del "villarato" o del "platiniato".
Tinc molt clar que em quedo amb l'Àngels Garriga, gran pedagoga i escriptora de la nostra terra. Els altres, els miserables ploraners acaben caient per si sols.
De fet, m'és indiferent la música que soni, em va bé la que sigui i no és la meva intenció criticar ni el tipus de música ni el fet de posar-ne, al contrari. M'agrada i sempre em va bé escoltar-ne.
El cas és que l'única cosa que sí que no m'acaba de fer el pes és que cada dia i durant bastant temps sona la mateixa cançó i jo em pregunto, no la poden canviar cada dia ?
I vet aquí la comparació, passa el mateix amb el Reial Madrit i el seus altaveus, cada dia la mateixa cançó. "Cuando juegan bien, ganan, y cuando juegan mal también ganan", "si yo ordeno sacar targetas a mi me castigan", "intentaremos acabar con once", "arbitros induidos a tomar decisiones que gusten a los que mandan", etc... per no parlar del "villarato" o del "platiniato".
Tinc molt clar que em quedo amb l'Àngels Garriga, gran pedagoga i escriptora de la nostra terra. Els altres, els miserables ploraners acaben caient per si sols.
dilluns, 4 d’abril del 2011
Volando voy... Volando vengo.... !!!
Molt temps sense escriure i no és degut a cap absència per viatge ni res per l'estil, simplement falta de temps. Sí, encara que no ho sembli, a una persona que està en atur, de vegades, li manca temps. Quines coses, no ?
Bé, estreno fons nou i en ell s'hi entreveu una ala d'avió. Un avió que ben bé podria simbolitzar el Barça i de fet vol simbolitzar-ho.
Malgrat polèmiques absurdes; "que si s'acosta la meva fi", que si porres humiliants, però per una bona causa, això sí, etc... La cosa va com ha d'anar amb el Barça acostant-se més, cada dia que passa, a la lliga.
Per altra part, m'encanta que reneixi el "villarato". Trobo que és una mesura tant patètica i, un cop més, desesperada que només puc fer que riure. Piqué s'ajuda del braç, això està clar, però si els merengons ploraners no la saben fotre dins la culpa dels vuit punts pot ser l'haurien de buscar en un altre lloc.
Canviant radicalment de tema, aquests dies s'ha criticat molt el fet que el president de la Generalitat de Catalunya hagi anat a votar, i votés sí, a la consulta que s'està fent a Barcelona. Fa temps, quan el president era Montilla, vaig dir que creia que la màxima autoritat política de Catalunya hauria d'exercir el seu dret a vot encara que només fos per demostrar que valora el sistema que el permet governar, tant me fa el que votin tant l'un com l'altre, però de la mateixa manera que llavors vaig considerar-ho un menyspreu a la societat en general, ara ho valoro com un acte de naturalitat democràtica. Sense distinció de colors.
Bé, estreno fons nou i en ell s'hi entreveu una ala d'avió. Un avió que ben bé podria simbolitzar el Barça i de fet vol simbolitzar-ho.
Malgrat polèmiques absurdes; "que si s'acosta la meva fi", que si porres humiliants, però per una bona causa, això sí, etc... La cosa va com ha d'anar amb el Barça acostant-se més, cada dia que passa, a la lliga.
Per altra part, m'encanta que reneixi el "villarato". Trobo que és una mesura tant patètica i, un cop més, desesperada que només puc fer que riure. Piqué s'ajuda del braç, això està clar, però si els merengons ploraners no la saben fotre dins la culpa dels vuit punts pot ser l'haurien de buscar en un altre lloc.
Canviant radicalment de tema, aquests dies s'ha criticat molt el fet que el president de la Generalitat de Catalunya hagi anat a votar, i votés sí, a la consulta que s'està fent a Barcelona. Fa temps, quan el president era Montilla, vaig dir que creia que la màxima autoritat política de Catalunya hauria d'exercir el seu dret a vot encara que només fos per demostrar que valora el sistema que el permet governar, tant me fa el que votin tant l'un com l'altre, però de la mateixa manera que llavors vaig considerar-ho un menyspreu a la societat en general, ara ho valoro com un acte de naturalitat democràtica. Sense distinció de colors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)