Nissan

Sembla que aquest govern ha acceptat la retallada de Nissan. M'agradarà veure i sentir als qui tant defensen als treballadors, des de dins i des de fora del govern, què n'opinen. Ja vaig dir fa uns dies que la incioherència és una cosa que no puc sofrir, bé, ja hi tornem a ser per enèsima vegada. (Mossos, Bombers, Metges, Bracons, Estatut, M.A.T., 4rt. cinturó, Nissan, etc, etc, etc....)
Sortim a cagada per mes, com a mínim, i tenim el que ens mereixem tot i que no m'agradi aquesta afirmació.
Espero (que no vol dir que la desitji) amb expectació la següent.

Burgos

Per sort no ha passat gairebé res, però la destrossa que ha provocat l'atemptat de Burgos, si no et diuen que només hi han hagut ferits, creus que ha mort molt gent. Evidentment estic en contra de qualsevol tipus de violència i de terrorisme però ens hauriem de plantejar algunes coses.
Si una parella que son cromosòmicament i genèticament incompatibles es casen i volen tenir fills, és molt probable que aquest tingui problemes. Bé, això és el que passa quan dos grups polítics, PSOE i PP, s'uneixen en el més passional dels matrimonis a Euskadi. No vull dir que aquesta unió provoqui el terrorisme però és molt possible que l'ajudi a "tornar a néixer".
Em dona la impressió que cada vegada la caguem més. Algú creu natural un pacte d'aquest tipus ? Sabia que la política no te entranyes però arribar a extrems d'aquests per afany de poder el trobo tan surrealista que no vull ni imaginar què pot arribar a passar en el futur.

Mont Ventoux

Fa poca estona ha acabat la penultima etapa del Tour de França amb victòria de Juanma Garate. L'arribada ha estat al Mont Ventoux i m'ha semblat espectacular l'esforç que tots plegats han fet, especialment el guanyador. També he de reconèixer que els comentaristes hi fan molt. A la meva manera d'entendre, crec que tant el Carlos de Andrés com el Perico Delgado ho fan molt bé, si més no a mi m'agrada. Es nota que ho fan amb passió i que estimen aquest esport precisament per que l'entrega que transmeten a l'hora de comentar-lo és molt natural. Vinc a dir que s'exciten, aixequen la veu, utilitzen l'argot ciclista i analitzen les situacions de cursa sense exagerar. Simplement és naturalitat. Pot ser algun comentarista de futbol hauria d'aprendre alguna, o moltes coses d'ells. Que un jugador pari la pilota amb el pit, la baixi, miri a la grada, la passi a un company i, si cal, es tregui la gomina i es pentini en tan sols dos segons és per algun comentarista una mega pujada d'adrenalina que no es pot comparar amb res.
Aquest tipus d'anàlisi és el que vaig poder escoltar l'altre dia a La Sexta cada cop el Cristiano Ronaldo tocava la pilota, i això que no va fotre res !!!!!
És el que hi ha, o pot ser és que a "Can Sexta" no hi ha res més, no sé.
De moment el gaudiment d'avui no me l'ha tret ningú i espero que el de la temporada que ve, tampoc. Ni els comentaristes més parcials, ni els més dolents.

Guardiola

Avui ha tornat (oficialment) Pep Guardiola. El cert és que m'ha alegrat i tranquil·litzat. Resulta que el gerent ens ha dit que avui no hi havia reunió a l'empresa i he pogut sortir a les 12:05 i escoltar en directe la roda de premsa. M'ha sentat com un bàlsam !! Que bé, ja el tornem a tenir aquí, he pensat. I és cert, amb Guardiola torna la calma, les bones maneres (no dic que durant aquests dies n'hagin faltat, però...), les paraules assenyades (idem d'abans), el discurs clar, les frases directes, etc... En fi, m'ha semblat com aquells anuncis de rentavaixelles que t'ensenyen una paella plena de brutícia i de cop amb una gota de sabó s'esvaeix tot el que s'havia acumulat. En aquest cas la brutícia ve de fora (ens la van abocant en forma de milions, estrelles i bombardejos mediàtics) i en menor mesura des d'aquí mateix. Bé, aquesta gota ha netejat la paella, els plats, els coberts i tot el que hi havia a l'aigüera.
Felicitats Pep per ser com ets i enhorabona a tots els barcelonistes per tenir-lo entre nosaltres. Més d'un milionari firmaria el que calgués per tenir un crack d'aquesta magnitut.
Espero que la gota de sabó que avui ha posat ordre a casa nostra es converteixi, al llarg de la temporada, en vaselina per untar alguna part que no puc nomenar d'algú /alguns per introduïr-los de mica en mica, bon joc, gols, títols i el que calgui.
Ara ja estic tranquil.

Ibra, Eto'o, Villa, Maxwell, Filipe....i Cesc

M'agrada que el Barça vulgui fitxar Ibraimovich (dic vulgui perque encara no està tancat) i desfer-se d'un tema tan contaminat com és el tema Eto'o, però penso que per acabar de rematar la cosa i rebatre per terra tot el potencial galàctic que ens volen fer viure des de Madrid, també s'hauria d'anar a per Villa. El Laporta, el Txiqui, el Sanllehí o qui sigui haauria d'anar a la porta de qualsevol banc i demanar els 45 kilos que vol el València, amb dos "pilotes" !!!! Això si que seria un cop d'efecte i una davantera d'escàndol: Messi, Ibra, Villa i per darrere Xavi i Iniesta. Quin equip te pebrots de parar-los ???? S'ha d'acabar el conservadorisme del "què diran" si ens gastem tants diners, evidentment la filosofia Florentino (65 ó 95 milions per un jugador) no la comparteixo però tal i com està el pati el Barça hauria d'estar en condicions de pagar 40 milions per un jugador com Villa. La temporada és llarga i és cert que hi ha Henry i Bojan però si es vol seguir sent el número 1 s'ha de fer un esforç. A més, si aquest any no es fitxa, l'any que ve apareixerà Florentino i ens el pisparà amb l'excusa que el Barça aquest any li ha pres el pel. D'aquest tipus de propagandes i campanyes a Madrid en saben molt...
El tema Maxwell és una altra història que m'agrada, també m'alegro que s'hagi deixat plantat e Lendoiro (Qui s'han cregut que som ??? deia un dels presidents que ha tingut Catalunya) per no voler baixar el preu de Filipe Luis, ja s'ho faran tots plegats, Depor, Lendoiro i Filipe. Tots tres hi han perdut.
I per acabar, una altra cosa: L'any que ve a per Cesc !!!!

Paisatges

Fa poca estona que ha acabat el programa que havia de decidir el paisatge favorit de Catalunya. He de dir que he pogut veure quasi la totalitat dels programes i trobo que ha estat molt bé, molt bones imatges, racons que fan venir ganes de visitar, etc... Tot i que he trobat que alguns personatges han enfocat massa el paisatge a explicar més les seves vivències que no pas a la descripció del lloc, la història o les costums de cada zona, però en línies generals les vuit setmanes m'han agradat. Estic content com a Tarragoní que dels vuit finalistes n'hi hagi hagut quatre de la província (Ports, Tarragona, Priorat i Delta). La resta eren dos de Lleida un de Barcelona i un de Girona que, al final, ha estat el més votat: La Costa Brava. Felicitats.
No vull deixar passar l'oportunitat de dir que m'agradaria que hi hagués una altra tanda de paisatges, Catalunya és molt gran (encara que de vegades no ens ho sembli) i molt maca (encara que de vegades la desmereixem) i n'hi ha molt, molt on triar per gaudir de paisatges, monuments, platges, muntanyes, camins, boscos i infinitat de motius per visitar. Està clar que un programa d'aquest tipus costa molt de fer i requereix una gran inversió, però una televisió pública, ara que ho ha engegat, penso que hauria de continuar-ho i mostrar-nos els uns als altres que tenim un gran país.

Handbol

Des de dimarts 7 de juliol fins avui diumenge 12 de juliol hi ha hagut dues vendrellenques que han participat a un torneig d'handbol amb la selecció catalana. Mediàticament no ha creat gaire o gens espectació (ni local, ni per descomptat provincial ni nacional) però s'ha de reconèixer que darrere d'aquest fet hi ha molt esforç i sacrifici, no només de les jugadores sino també de les seves famílies. Finalment han quedat en tercer lloc al Torneig Nacional d'Autonomies celebrat a Cangas del Narcea (Astúries). Puc entendre que en un país atípic com el nostre hi ha gent que es pren les seleccions catalanes com una cosa una mica anecdòtica, si afegim que en aquest cas parlem d'handbol, que a més a més és femení i per rematar-ho és de la categoria infantil, és molt clar que poca gent més a part de les respectives famílies reconeixerà (reconeixerem) el mèrit. Des d'aquí m'agradaria fer públic el que aquestes dues noies vendrellenques, a més de les 12 restants que completaven la selecció, han aconseguit. A l'últim partit de la lligueta es van decidir el primer i segon lloc amb les qui al final han quedat campiones (Andalusia) i a la semifinal se les van veure amb les amfitriones (Astúries), a això s'ha d'afegir una intoxicació que van patir vàries jugadores catalanes i el desgast de les demés traduït en diferents molèsties musculars i d'articulacións degut a l'esforç, no només del torneig si no també de les respectives temporades.
Des d'aquí vull felicitar-les per aquest tercer lloc però sobretot per l'esforç i el sacrifici que fan i que sovint no es gaire reconegut. Els qui les hem pogut seguir amb més o menys intensitat durant aquest temps n'estem més que satisfets.
Ja ho veieu, els fruits del gran treball que alguna gent d'El Vendrell fa per aquest esport son al damunt de la taula, ara falta que la resta en sapiguem gaudir.
Felicitats a tots i totes !!

Moció de Censura

La cosa va de efemèrides. Avui fa un any que es va votar la moció de censura que el sr. Giralt va presentar a la directiva del F.C. Barcelona, amb el sr. Laporta al capdavant.
No se si va influïr o no però el cert és que un any després els resultats son el que son. No valoraré el fet dels dirigets que van dimitir a causa del resultat (60 % a favor de la moció 40 % en contra) ni de la continuïtat dels qui van decidir seguir, l'unic que penso és que sort que no va haver-hi eleccions. Crec que als dirigents se'ls ha de jutjar quan acaben els mandats i han de ser els socis els qui decideixin si ho han fet bé o no. El desgavell que el sr. Giralt podia haver produït ens l'hem estalviat, n'estic content. Va ser tant inoportú com ineficaç.
L'any que ve hi ha eleccions al Barça i llavors ja veurem què passa, mentrestant n'hi ha molts que encara ara pot ser s'han d'empassar la ràbia que fa un any vomitaven sense miraments i sense pensar en les possibles conseqüències que haguéssin provocat.

40 anys

Avui fa 40 ays que es va inaugurar la primera autopista de pagament a Catalunya, de Barcelona cap al Maresme i costava 25 pessetes.
Dubto que algun usuari habitual hagi calculat el que porta gastats fins a dia d'avui però segur que és una barbaritat. El que si es podria saber és el que ha ingressat l'empresa que gestiona el peatge que segur que és una immensa barbaritat.
Actualment encara es construeixen autopistes de pagament al nostre país (tranquils, no ho compararé amb la resta d'Espanya per que llavors....) tot i que una de les darreres infraestructures, el tunel de Bracons, és gratuïta. Jo em pregunto, i perquè el tunel de Bracons és gratuït i els tunels del Garraf costen una calerada brutal ? Perquè no s'eliminen aquests peatges encara que sigui per equiparar el territori ? Des del Vendrell, qualsevol enllaç que agafis per sortir per una via ràpida és de pagament. Cap a Tarragona, cap a Barcelona, cap a Lleida..... A no ser que vagis fins a Vilafranca i t'estalviïs un peatge.
Encara espero el gest d'alguns grups polítics que cridaven i, fins i tot, bordaven quan demanaven la gratuïtat dels peatges mentre eren a l'oposició. Ara de tot això ja no se'n parla. Paguem per tot i se suposa que som d'esquerres. Per no parlar del tema de la nova llei d'ensenyament que ja és la hostia en patinet de les incoherències d'aquest govern i no és pas la primera, tenim un país amb un bon currículum en l'aspecte de la incoherència.
Com canvia el conte quan canvies la pancarta i les xiulades pel cotxe oficial i la poltrona.
Quina vergonya.