10 anys P.B.S.O.

Ahir es va donar el tret de sortida dels actes de celebració del desè aniversari de la Penya Blaugrana de Santa Oliva. Va ser la tradicional calçotada blaugrana que aquesta entitat celebra amb els seus socis des de ja fa uns anys. Durant el que ve d'any s'aniran succeïnt un seguit d'activitats encarades a tots els seus socis i a la resta de gent que vulgui participar-hi per tal de commemorar aquests deu anys de vida de la millor manera possible.
Per començar ja s'ha fet la presentació oficial del logotip i la samarreta que presidiran tots els actes. Encara que el seu creador ens va demanar mantenir-se en l'anonimat no puc estar de dir que és el mateix que va composar l'himne de la nostra Penya, el Manel Laliga.
S'ha aixecat el teló a Santa Oliva, s'ha aixecat el teló dels 10 anys de la P.B.S.O. i esperem tots els membres de la junta no defraudar a ningú.

Felicitats a tots i que contuinui la festa.

Palafrugell, Reus i ....

Avui ha tocat Reus. El Barça, per deliri de molts, s'ha entrenat fora de les seves instal·lacions i així molta gent ha pogut gaudir de l'espectacle. Entre ells molts nens i nenes que prou feina tenen per poder veure els partits per la televisió ara se'ls ha brindat la possibilitat de veure, encara que sigui fent campana sana a l'escola, de ben a prop els cracks del Barça.
Celebro iniciatives d'aquest estil. Fa pocs deies en una reunió amb les Penyes del Barça i la directiva vaig agafar el torn de paraula per reclamar la poca proximitat entre els jugadors i els aficionats. Coses així fan, encara més, al Barça gran. Personalment crec que no te preu la cara d'un nen (i depèn la d'alguns adults o adultes...) quan veu de prop un dels seus ídols, aquests moments son inoblidables per l'infant. Ja no dic res si el pot tocar, fer-se una foto o aconseguir un autògraf.
Felicitats per iniciatives d'aquest estil i, com no, al Reus pel seu centenari que ha propiciat, a l'igual que el Palafrugell, el desplaçament del F.C. Barcelona lluny de les seves instal·lacions.
Si aquests tipus d'actes es deuen que es disposa de més temps per que s'ha produït l'eliminació de la Copa del Rey, benvinguda sigui encara que sigui de tant en molt.

Jo també aplaudeixo el "Villarato"

No tinc la sort de coneixer personalment al sr. Martí Perarnau però, des de la distància que comporta ser oient de les tertúlies en les que participa i lector dels articles que escriu, me'n sento gran admirador. I en soc per articles com el que avui he llegit al diari Sport on demana que aplaudim el Villarato.
Quina manera tan brillant de contrarrestar la mala bava i l'enveja que s'ha apoderat dels dimonis altrament dits: Relaño, Roncero, etc, etc,etc....
Des del meu modest bloc el vull felictar i ja us avanço que jo soc un dels qui aplaudeix el Villarato i, hi afegeixo, mentre aplaudeixo me n'en ric.