He dit més d'una vegada que el futbol i el que l'envolta no deixa de sorprendre'm. Una vegada més ho afirmo, i ho afirmo perquè em fa molta gràcia i ràbia alhora quan dins aquest mon futbolístic, tal i com estan les sensibilitats, es vagin dient coses que només tenen fonament clar pel qui ho diu. M'explico: Fa pocs dies, amb motiu del derbi Espanyol - Barça, va haver-hi un jugador, el Luis Garcia, que va afirmar que quan es llevava al matí i llegia algunes coses es donava compte que certs sectors odiaven el seu equip. Li semblava lamentable.
D'acord, a mi també m'ho sembla, però també em sembla lamentable que si tant li preocupa el tema no doni noms i cognoms del qui odia a l'Espanyol. Entenc la mala bava del noi quan li han clavat 5 gols però no estaria de més que profunditzés en les seves declaracions i parlés sense embuts; ha estat tal diari i ho ha signat tal periodista. I punt. Això és (seria) un valent.
Ara resulta que unes noves declaracions diuen que a l'Espanyol, a Catalunya, se li practica un "apartheid". La ostia amb patinet ! Un altre que "raja" sense dir noms.
He de dir una cosa en la seva descàrrega, no se si el periodista que aguantava el micròfon en el moment de sentir els retrets del Luis Garcia o del Sr. Collet va gosar preguntar-li acte seguit qui era el que odiava l'Espanyol o qui era el que practicava l'"Apartheid".
En una roda de premsa vaig sentir com un entrenador contestava a un periodista que li preguntava alguna cosa amb mala llet semblant a: "Dicen... Comentan.... Se ha dicho.... Etc."
La resposta de l'entrenador en qüestió va ser: "Quién lo dice ?... Quién lo comenta ?... Dónde se ha dicho ?..." El periodista va sortir per pataneres i la cosa va acabar en res.
Vull aclarir que això només és un exemple, aquesta tàctica la practica molta, molta gent en aquest esport. Trobo totalment lògic que cadascú defensi els seus interessos però pot ser que la gent es vagi traient la careta i digui les coses pel seu nom. Tots en sortiríem beneficiats.
Bon Nadal i feliç 2011.
dijous, 23 de desembre del 2010
divendres, 10 de desembre del 2010
Son deu anys plens d'afanys...
Deu anys ja ha complert la Penya Blaugrana de Santa Oliva.
Durant tot el 2010 hem anat realitzant activitats i el passat diumenge 5 de desembre vam celebrar el dinar que tancava el cercle. Va ser al Restaurant Xaloquell i hi van assistir més de 170 persones.
Senzillament va ser espectacular i emotiu.
Només puc dir moltes gràcies a tots els socis i sòcies per ser com son, per ser fidels a l'entitat i per donar-nos el caliu que es necessita per tirar endavant un projecte que, dia rere dia, va creixent sense pausa.
No vull estendre'm en els detalls de la festa, qui en vulgui conèixer algun pot entrar al lloc web de la penya http://www.pbsantaoliva.com/
Una abraçada a tots.
Durant tot el 2010 hem anat realitzant activitats i el passat diumenge 5 de desembre vam celebrar el dinar que tancava el cercle. Va ser al Restaurant Xaloquell i hi van assistir més de 170 persones.
Senzillament va ser espectacular i emotiu.
Només puc dir moltes gràcies a tots els socis i sòcies per ser com son, per ser fidels a l'entitat i per donar-nos el caliu que es necessita per tirar endavant un projecte que, dia rere dia, va creixent sense pausa.
No vull estendre'm en els detalls de la festa, qui en vulgui conèixer algun pot entrar al lloc web de la penya http://www.pbsantaoliva.com/
Una abraçada a tots.
divendres, 3 de desembre del 2010
Russia, Qatar... Ui, com cou !
Ni 2018, ni 2022. El mundial de futbol s'ha esfumat com ho van fer en el seu moment les olimpiades.
A mi m'era absolutament igual si el mundial es feia o no a Espanya i Portugal, si al final era que si, molt bé, i si no, també.
El que si que he de dir que no m'ha agradat gens és això de "Candidatura Ibérica". Trobo la descripció massa en la línia de "El macho Ibérico"... Pot ser es volien resaltar uns valors que no combrego massa amb ells.
Masses derrotes seguides per alguns que ara volen treure la destral contra Villar, Blatter, la UEFA i contra qui faci falta. Si a això li sumem el que s'ha anat visquent aquests darrers temps amb un Barça imparable, títols a tort i a dret, 2-6, 5-0, etc... Per plantar-li cara a aquest menyspreu vers tot el que significa el mític càntic "Yo soy, español, español, españoooool !" només hi ha una solució possible: aturar tot aquest procés "por lo civil o lo criminal", eh colega ?
Total, que una decepció més per aquells que creien que guanyant un mundial es guanya també organitzar-ne un altre.
Ui, com cou.
A mi m'era absolutament igual si el mundial es feia o no a Espanya i Portugal, si al final era que si, molt bé, i si no, també.
El que si que he de dir que no m'ha agradat gens és això de "Candidatura Ibérica". Trobo la descripció massa en la línia de "El macho Ibérico"... Pot ser es volien resaltar uns valors que no combrego massa amb ells.
Masses derrotes seguides per alguns que ara volen treure la destral contra Villar, Blatter, la UEFA i contra qui faci falta. Si a això li sumem el que s'ha anat visquent aquests darrers temps amb un Barça imparable, títols a tort i a dret, 2-6, 5-0, etc... Per plantar-li cara a aquest menyspreu vers tot el que significa el mític càntic "Yo soy, español, español, españoooool !" només hi ha una solució possible: aturar tot aquest procés "por lo civil o lo criminal", eh colega ?
Total, que una decepció més per aquells que creien que guanyant un mundial es guanya també organitzar-ne un altre.
Ui, com cou.
dimarts, 30 de novembre del 2010
Fred, pluja, eleccions, futbol, glaçats i calents.
És dimarts i sembla que avui començi la setmana. Entre les eleccions i el Barça-Madrit en dilluns la setmana es farà més curta, molt més curta i agradable, molt més agradable.
Els homes del temps des de fa dies van preveure fred i pluja, en alguns llocs també neu, i l'han encertada un cop més.
Depèn de la lectura que s'en fagi podriem dir que més d'un s'havia de quedar glaçat durant aquests dies i així ha estat. Jo afegiria que, més que glaçat, fins i tot algun ha mort de fred, obviament en el bon sentit de la paraula.
Començaria pel Montilla, el pobre es veia venir una patacada, pot ser no tan gran com ha estat, i es notava en el seu discurs de campanya. No se'l creia ni ell ni, al meu entendre, els col·legues que van anar desembarcant des de la capital per fotre-li un cop de ma, cosa que trobo molt trista. Per què ens han de venir de fora a donar lliçons de com hem de fer les coses aquí ? Fa molt temps que el PSC és més PSOE que mai i (tots) els catalans no som rucs.
El segon seria el Puigcercós. No vull ni imaginar-me la cara del Carod-Rovira al sofà de casa mirant els results electorals. La ostia republicana ha estat descomunal gràcies a la seva incoherència els darrers anys. No pas culpa del Laporta, Carretero i companyia.
El tercer, ja centrant-nos en dilluns, és el Madrit. Això inclou tota la companyia de teatre que el conforma i l'envolta; el seu penós argument, la seva penosa posada en escena i la seva miserable actuació en el millor teatre del somnis del mon com és el Camp Nou. No cal nomenar ningú, tot el mon va veure ahir les mancances futbolístiques, personals i, en algun cas, mentals d'alguns jugadors. La viva imatge del desgraciat de torn que l'única rèplica que pot oferir és la baralla, la bronca i la violència és mereixen càstigs exemplars. Queda per veure com acabarà la cosa a nivell de sancions.
Pel que fa als guanyadors només em queda dir que els felicito a tots. Artur Mas podrà governar tranquil·lament i transformar les promeses en realitats, és obvi que Catalunya volia un canvi i s'ha demostrat. I del Barça... Què més es pot demanar ! No puc dir res que ningú ja pensi. la felicitat és immensa, un cop més, no tan sols pel que fa sinó per com ho fa. El discurs de Guardiola n'és el millor exemple i el referent pel qui segueixi després d'ell. Tinc molt clar que el que estem vivint no durarà tota la vida però per poc que es continui amb el model estic convençut que les alegries sovintejaran.
Uns freds, glaçats i uns altres calentets, calentets.
Els homes del temps des de fa dies van preveure fred i pluja, en alguns llocs també neu, i l'han encertada un cop més.
Depèn de la lectura que s'en fagi podriem dir que més d'un s'havia de quedar glaçat durant aquests dies i així ha estat. Jo afegiria que, més que glaçat, fins i tot algun ha mort de fred, obviament en el bon sentit de la paraula.
Començaria pel Montilla, el pobre es veia venir una patacada, pot ser no tan gran com ha estat, i es notava en el seu discurs de campanya. No se'l creia ni ell ni, al meu entendre, els col·legues que van anar desembarcant des de la capital per fotre-li un cop de ma, cosa que trobo molt trista. Per què ens han de venir de fora a donar lliçons de com hem de fer les coses aquí ? Fa molt temps que el PSC és més PSOE que mai i (tots) els catalans no som rucs.
El segon seria el Puigcercós. No vull ni imaginar-me la cara del Carod-Rovira al sofà de casa mirant els results electorals. La ostia republicana ha estat descomunal gràcies a la seva incoherència els darrers anys. No pas culpa del Laporta, Carretero i companyia.
El tercer, ja centrant-nos en dilluns, és el Madrit. Això inclou tota la companyia de teatre que el conforma i l'envolta; el seu penós argument, la seva penosa posada en escena i la seva miserable actuació en el millor teatre del somnis del mon com és el Camp Nou. No cal nomenar ningú, tot el mon va veure ahir les mancances futbolístiques, personals i, en algun cas, mentals d'alguns jugadors. La viva imatge del desgraciat de torn que l'única rèplica que pot oferir és la baralla, la bronca i la violència és mereixen càstigs exemplars. Queda per veure com acabarà la cosa a nivell de sancions.
Pel que fa als guanyadors només em queda dir que els felicito a tots. Artur Mas podrà governar tranquil·lament i transformar les promeses en realitats, és obvi que Catalunya volia un canvi i s'ha demostrat. I del Barça... Què més es pot demanar ! No puc dir res que ningú ja pensi. la felicitat és immensa, un cop més, no tan sols pel que fa sinó per com ho fa. El discurs de Guardiola n'és el millor exemple i el referent pel qui segueixi després d'ell. Tinc molt clar que el que estem vivint no durarà tota la vida però per poc que es continui amb el model estic convençut que les alegries sovintejaran.
Uns freds, glaçats i uns altres calentets, calentets.
dimarts, 16 de novembre del 2010
DNI
Ahir, la Gemma i jo, vam anar a Tarragona fer el document nacional d'identitat a cadascun dels nostres fills. Per sort teniem hora concertada prèviament a les sis de la tarda però mitja hora abans ja erem a lloc pensant que, si arribavem una mica sobrats de temps, pot ser avançariem feina. Ens van donar el tiquet del torn i només ens vam haver d'esperar una hora i quart per entrar. Una hora i quart ! Amb petició feta tres mesos d'antelació i arribant 30 minuts abans de les sis de la tarda ! Ja us podeu imaginar l'hora, eterna, corrent darrere la canalla per l'oficina. Però bé, és el que hi ha, a una nena de tres anys i a un nen d'un any i mig no els pots demanar que s'estiguin massa quiets més de 5 ó 10 minuts a tot estirar a no ser que la funcionària de torn, enlloc de pintar en un paper de l'avorriment que portava a sobre, es dediqués a fer titelles al personal.
En fí, el que volia dir és que no em cap al cap que al 2010 encara s'hagin de fer aquests tipus de gestions, no pas pel fet de tenir nens petits que compliquen una mica més la cosa, sinó pel fet de no poder tramitar-les a través d'un ajuntament o d'un consell comarcal. D'acord que s'ha de posar el dit i s'ha de firmar però, amb els mitjans d'avui en dia, no es pot trobar un sistema molt més còmode i, sobretot, proper pel ciutadà ?
Ho trobo molt lamentable.
En fí, el que volia dir és que no em cap al cap que al 2010 encara s'hagin de fer aquests tipus de gestions, no pas pel fet de tenir nens petits que compliquen una mica més la cosa, sinó pel fet de no poder tramitar-les a través d'un ajuntament o d'un consell comarcal. D'acord que s'ha de posar el dit i s'ha de firmar però, amb els mitjans d'avui en dia, no es pot trobar un sistema molt més còmode i, sobretot, proper pel ciutadà ?
Ho trobo molt lamentable.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Muts i a la gàbia
Aquest any no se sent a parlar de coses paranormals (altrament dites "Villarato") que tallen al bacallà i marquen les directrius del qui ha de ser el futur campió de lliga. Tan lluny arriba el poder de Mou ? O pot ser és que aquest any els números i les estadístiques diuen que s'ha d'estar muts i a la gàbia ?
Avui la portada de Mundo Deportivo està molt bé; mano blanca, relata. Evidentment els qui esperaven un resposta des de les espanyes estaven equivocats. Penso que, des d'allí, ara no toca parlar d'àrbitres, no cal, ara toca dir (o repetir per enèsima vegada) que Guardiola no vol respondre a Mourinho. Ara el que es porta és el desgast a l'entrenador i, en conseqüència, a l'equip.
A veure com els va la política que han decidit aplicar, de moment el Madrit és líder i la cosa pinta que tornarem a la lluita entre dos. Ens acostarem als 99 punts una altra vegada ?
Seria espectacular que alguns tornéssin a ensopegar amb la mateixa pedra.
Avui la portada de Mundo Deportivo està molt bé; mano blanca, relata. Evidentment els qui esperaven un resposta des de les espanyes estaven equivocats. Penso que, des d'allí, ara no toca parlar d'àrbitres, no cal, ara toca dir (o repetir per enèsima vegada) que Guardiola no vol respondre a Mourinho. Ara el que es porta és el desgast a l'entrenador i, en conseqüència, a l'equip.
A veure com els va la política que han decidit aplicar, de moment el Madrit és líder i la cosa pinta que tornarem a la lluita entre dos. Ens acostarem als 99 punts una altra vegada ?
Seria espectacular que alguns tornéssin a ensopegar amb la mateixa pedra.
divendres, 5 de novembre del 2010
Novembre
Ha passat l'octubre, volant, i la realitat és que no he penjat ni una miserable entrada al bloc. Raons ? Moltes i ben variades però pot ser no val la pena comentar-les.
Ja som a novembre, ja hem gaudit d'unes mini vacances, ja hem passat la fira i l'entimostra, ja ens hem menjat els panellets, ja hem retrassat el rellotge i ja hem realitzat un altre exitós acte del 10 è. Aniversari de la P.B.S.O., aquesta vegada ha estat un bicicletada des de Can Massana fins a Santa Oliva. Tot perfecte i sense incidents, que és el més important.
Novembre és (bé, hauria de ser) un mes grisot i tristot (de moment la calor impera, sobretot al migdia) que serveix per poc més que perque entre els panellets i els torrons hi hagi una mica de marge de temps per païr i estalviar (?). A casa sempre havien dit que era el mes dels morts, amb això de fer-se fosc aviat, arriben els primers freds, la diada de tots sants que enceta el mes, els cementiris, els camps bastant pelats, etc... Imagino que a mida que avanci es compleixi la tradició.
Intentaré que aquesta sintonia fosca del novembre no afecti el bloc.
Ja som a novembre, ja hem gaudit d'unes mini vacances, ja hem passat la fira i l'entimostra, ja ens hem menjat els panellets, ja hem retrassat el rellotge i ja hem realitzat un altre exitós acte del 10 è. Aniversari de la P.B.S.O., aquesta vegada ha estat un bicicletada des de Can Massana fins a Santa Oliva. Tot perfecte i sense incidents, que és el més important.
Novembre és (bé, hauria de ser) un mes grisot i tristot (de moment la calor impera, sobretot al migdia) que serveix per poc més que perque entre els panellets i els torrons hi hagi una mica de marge de temps per païr i estalviar (?). A casa sempre havien dit que era el mes dels morts, amb això de fer-se fosc aviat, arriben els primers freds, la diada de tots sants que enceta el mes, els cementiris, els camps bastant pelats, etc... Imagino que a mida que avanci es compleixi la tradició.
Intentaré que aquesta sintonia fosca del novembre no afecti el bloc.
dijous, 30 de setembre del 2010
Vaga, antisistemes i gol 400.
Carai quin dimecres 29 de setembre més mogudet que hem tingut al país. Per començar la vaga que, com era d'esperar igual que amb les manifestacions, és abismalment desproporcionat l'èxit depenent dels ulls que se'l miren. Per seguir, la conya marinera dels antisistemes que, aprofitant el moviment vaguístic, han omplert de violència alguns carrers i zones de Barcelona.
Que guai que aquestes coses només passin a la capital catalana, pot ser que aquí tot és més tou a l'hora de rebre conseqüències si et fots una caputxa (o no ) i et passes les estones cremant contenidors, cotxes de policia, llençant tanques a tort i a dret, destrossant aparadors, etc....
Que guai ser antisistema, okupa i demés col·lectius d'aquest estil, no ??? Encara que hagis d'aguantar algun que altre cop de porra d'un mosso d'esquadra, que a sobre et pot convertir en heroi vers els teus, l'endemà, via lliure !!!
Que guai que el número 2 de la conselleria d'interior se'n vagi "de mani" quan la ciutat de Barcelona es converteix en un camp de batalla, no ???
Que guai, que guai, que guai, que guai......
Puta vergonya és el que sento. No només no sabem gestionar les multituts quan celebrem títols sinó que tampoc sabem fer-ho quan demanem que des de dalt se'ns respecti.
Segueixo pensant que tenim el que ens mereixem, nosaltres som els que podem decidir cap on volem que les coses vagin i ara fa temps que van......... Algú sap cap on van ?
Malgrat tot vam poder celebrar el gol 400 en competicions europees, arrencar un empat del complicat camp del Kazan i veient, com a curiositat, el València - Manchester senses comentaristes.
Que guai....
Que guai que aquestes coses només passin a la capital catalana, pot ser que aquí tot és més tou a l'hora de rebre conseqüències si et fots una caputxa (o no ) i et passes les estones cremant contenidors, cotxes de policia, llençant tanques a tort i a dret, destrossant aparadors, etc....
Que guai ser antisistema, okupa i demés col·lectius d'aquest estil, no ??? Encara que hagis d'aguantar algun que altre cop de porra d'un mosso d'esquadra, que a sobre et pot convertir en heroi vers els teus, l'endemà, via lliure !!!
Que guai que el número 2 de la conselleria d'interior se'n vagi "de mani" quan la ciutat de Barcelona es converteix en un camp de batalla, no ???
Que guai, que guai, que guai, que guai......
Puta vergonya és el que sento. No només no sabem gestionar les multituts quan celebrem títols sinó que tampoc sabem fer-ho quan demanem que des de dalt se'ns respecti.
Segueixo pensant que tenim el que ens mereixem, nosaltres som els que podem decidir cap on volem que les coses vagin i ara fa temps que van......... Algú sap cap on van ?
Malgrat tot vam poder celebrar el gol 400 en competicions europees, arrencar un empat del complicat camp del Kazan i veient, com a curiositat, el València - Manchester senses comentaristes.
Que guai....
diumenge, 26 de setembre del 2010
La catedral dels xiulets.
Més d'una vegada he dit que el futbol no para de donar-me sorpreses i ahir a San Mamés m'en va donar una altra. Els 40.000 savis (segons Caparrós) de futbol van decidir xiular a Iniesta per haver rebut una forta entrada amb la conseqüent expulsió del talentós Amorebieta. Bé, poca cosa a dir, no ? Em dona la impressió que quan visites alguns camps de futbol has de ser un criminal per tal que t'aplaudeixin i l'Iniesta ha demostrat durant tota la seva carrera que ho és i per això l'han anat aplaudint a diferents parts del país, o pot ser que el que van dir durant la retransmissió de TV3 era cert, van xiular-lo perque va fer el gol que va donar el títol de campiona del mon a la selecció espanyola i això, per alguns, deu ser intolerable.
No demano que als jugadors del Barça se'ls fagin petons al cul allà on vagin pel sol fet de fer el millor futbol del mon, per practicar un joc net envejable, ni per intentar desvirtuar la competició simulant penals i coses similars però el que no trobo just és que els culpin d'una decisió arbitral, sigui o no la correcta. No vull ni pensar, tot i que espero amb candeletes la visita d'altres equips, què pot arribar a passar si es produeixen jugades similars o pitjors. El que també trobo obvi és que no cal trencar-li la cama algú per tal que t'ensenyin tarja vermella, en el cas d'ahir es va sancionar també la mala intenció.
Hem arribat a uns extrems de crispació espectaculars tenint en compte que dies abans, des de can Barça, es van llençar molts elogis de la gent de Bilbao i del clima que s'hi crea, a veure què passa quan hi arribi un entès en teatre del bò i que s'està guanyant que les aficions i els equips rivals el tractin com es mereix un personatge que cada dia que passa sembra males llavors.
Em sap greu el que ahir va haver d'aguantar l'Iniesta, si algú del mon no es mereix aquest tracte és ell.
No demano que als jugadors del Barça se'ls fagin petons al cul allà on vagin pel sol fet de fer el millor futbol del mon, per practicar un joc net envejable, ni per intentar desvirtuar la competició simulant penals i coses similars però el que no trobo just és que els culpin d'una decisió arbitral, sigui o no la correcta. No vull ni pensar, tot i que espero amb candeletes la visita d'altres equips, què pot arribar a passar si es produeixen jugades similars o pitjors. El que també trobo obvi és que no cal trencar-li la cama algú per tal que t'ensenyin tarja vermella, en el cas d'ahir es va sancionar també la mala intenció.
Hem arribat a uns extrems de crispació espectaculars tenint en compte que dies abans, des de can Barça, es van llençar molts elogis de la gent de Bilbao i del clima que s'hi crea, a veure què passa quan hi arribi un entès en teatre del bò i que s'està guanyant que les aficions i els equips rivals el tractin com es mereix un personatge que cada dia que passa sembra males llavors.
Em sap greu el que ahir va haver d'aguantar l'Iniesta, si algú del mon no es mereix aquest tracte és ell.
diumenge, 19 de setembre del 2010
De crack a catacrack.
Patapam !!! Turmell a prendre pel cul !!!! Encara haurem de donar gràcies que només es un esguinç i no li han trencat la cama per tres parts al Messi aquesta tarda al Vicente Calderón.
Aquesta desgràcia de destraler que es diu Ujfalusi no hauria de tenir perdó, bé, si, el perdó que els comités vulguin que tingui.
Avui s'ha vist un partit espectacular del Barça enfront de tot un campió de la Uefa League i la Supercopa d'Europa (poca broma) que de vegades jugava amb línia de 5, una altra de 4 i el Forlan o l'Aguero corrent per davant, a la contra i anar fent. No parlaré malament d'aquest sistema, és el que el seu entrenador ha triat i així li ha anat, però tant senyor i model que s'ha qualificat al Flores i resulta que el seu seguici està composat per una colla de destralers que avui s'han fotut un fart de repartir patades.
Ja vaig dir no fa gaire que havien tornat els penals inexistents però veig que la cosa comença a agafar formes encara més dolentes. Ja no cal que es diguin paraules absurdes com villaratos o demés subnormalitats d'aquest estil. No cal perque aquest concepte metafísic ideat per un malalt mental ja està instaurat.
Avui estic emprenyat, ja ho veieu. Molt emprenyat. No perque la cosa hagi estat ni més ni menys violenta que d'altres vegades sinó perque val més que tot plegat, algú (?), la talli d'arrel sinó podem prendre mal, molt mal. Avui ha estat el millor jugador del mon però demà ens podem creuar amb un degenerat pitjor que aquest i es carregui a alguna altra peça de l'equip i no passi res. Soc del que pensa que el qui lesiona d'aquesta manera a un jugador pagui, almenys, amb la mateixa moneda. Tants partits lesionat, tants partits sancionat. Potser més d'un es rumiaria una mica més el fet d'aturar a un jugador. De donar una empenta o agafar de la samarreta a intentar trencar el turmell hi va un abisme i això no s'hauria de permetre, et diguis Ujfalusi, Busquets, Ramos o el que sigui.
No vull ni pensar què passaria si la jugada l'hagués fet Alves contra un tal Cristiano.... Bufff !!!!
En fi, segur que en seguirem parlant.
Aquesta desgràcia de destraler que es diu Ujfalusi no hauria de tenir perdó, bé, si, el perdó que els comités vulguin que tingui.
Avui s'ha vist un partit espectacular del Barça enfront de tot un campió de la Uefa League i la Supercopa d'Europa (poca broma) que de vegades jugava amb línia de 5, una altra de 4 i el Forlan o l'Aguero corrent per davant, a la contra i anar fent. No parlaré malament d'aquest sistema, és el que el seu entrenador ha triat i així li ha anat, però tant senyor i model que s'ha qualificat al Flores i resulta que el seu seguici està composat per una colla de destralers que avui s'han fotut un fart de repartir patades.
Ja vaig dir no fa gaire que havien tornat els penals inexistents però veig que la cosa comença a agafar formes encara més dolentes. Ja no cal que es diguin paraules absurdes com villaratos o demés subnormalitats d'aquest estil. No cal perque aquest concepte metafísic ideat per un malalt mental ja està instaurat.
Avui estic emprenyat, ja ho veieu. Molt emprenyat. No perque la cosa hagi estat ni més ni menys violenta que d'altres vegades sinó perque val més que tot plegat, algú (?), la talli d'arrel sinó podem prendre mal, molt mal. Avui ha estat el millor jugador del mon però demà ens podem creuar amb un degenerat pitjor que aquest i es carregui a alguna altra peça de l'equip i no passi res. Soc del que pensa que el qui lesiona d'aquesta manera a un jugador pagui, almenys, amb la mateixa moneda. Tants partits lesionat, tants partits sancionat. Potser més d'un es rumiaria una mica més el fet d'aturar a un jugador. De donar una empenta o agafar de la samarreta a intentar trencar el turmell hi va un abisme i això no s'hauria de permetre, et diguis Ujfalusi, Busquets, Ramos o el que sigui.
No vull ni pensar què passaria si la jugada l'hagués fet Alves contra un tal Cristiano.... Bufff !!!!
En fi, segur que en seguirem parlant.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Premi de Princep, cagada de Reina.
Ahir "la roja" va sortir premiada d'Asturies i escaldada d'Argentina, en un dia pim i pam. No dic que la culpa del descalabrament a Buenos Aires sigui de Del Bosque ni del Reina, tot i que tant l'un com l'altre hi tenen molt a veure, sinó de tothom. El mateix "tothom" que fa uns dies estava dalt de tot, o més amunt, d'un pedestal ahir va ensenyar la cara més trista. El futbol ja ho te això, un dia ets a dalt i l'altre no tant i a la capital de la roja ho saben i fins i tot diria que els agrada. No han passat ni 24 hores i les destrals de guerra s'han desenterrat per atacar a tort i a dret als mateixos que fa un parell de mesos els van omplir d'orgasmes futbolístics. Ja no hi ha res d'extrany al mon del futbol però no deixen de ser curiosos aquests tipus de comportaments.
El que si m'ha sorprès és que, posats a fer, no s'aboqui la merda contra els jugadors del Barça, igual és que comencen a veure el futur i no tenen gaires ganes de cabrejar-los, no sigui cas que després ho paguin uns que van de blanc.
I parlant de Barça, blancs, destrals, orgasmes i demés, he trobat a faltar que els mateixos que van repetir mil-i-una vegades que el Xavi, l'Iniesta i companyia eren (i son) els millors del mon no critiquin a un entrenador que diu que la pilota d'or se la mereix Sneijder i no pas cap jugador d'aquí. Mmmmm..... quina por li tenen al llop.
El que si m'ha sorprès és que, posats a fer, no s'aboqui la merda contra els jugadors del Barça, igual és que comencen a veure el futur i no tenen gaires ganes de cabrejar-los, no sigui cas que després ho paguin uns que van de blanc.
I parlant de Barça, blancs, destrals, orgasmes i demés, he trobat a faltar que els mateixos que van repetir mil-i-una vegades que el Xavi, l'Iniesta i companyia eren (i son) els millors del mon no critiquin a un entrenador que diu que la pilota d'or se la mereix Sneijder i no pas cap jugador d'aquí. Mmmmm..... quina por li tenen al llop.
dijous, 2 de setembre del 2010
S'ha acabat l'agost...
... i amb ell les vacances de molta gent, la calor (tot i que encara cueja una mica de xafogor pel Baix Penedès), la majoria de Festes Majors i demés activitats tipicament estivals. Aviat tornarà l'escola, la normalitat horaria per molts i el futbol (tot i que ja TENIM UN TÍTOL !!!) en hores i dies per determinar però ja sense aturador.
Bé, ara que la normalitat s'acosta va sent hora de posar-se les piles i actualitzar un bloc que he tingut en repòs massa temps.
En primer lloc vull felicitar la Penya Blaugrana de Santa Oliva per tot el que està portant a terme aquest 2010. Va començar amb els actes del seu 10è. aniversari al febrer i des de llavors ha organitzat la portada de la Flama del Canigó a Santa Oliva, una jornada dedicada als seus socis més petits, un dia de bany gratuït a la piscina del poble per als seus socis, ha tingut l'honor d'encetar la Festa Major de Santa Oliva fent el pregó i ha muntat una exposició fotogràfica al Monestir de Santa Oliva per repassar els seus deu anys de vida d'una forma senzillament espectacular. Encara queden alguns actes d'aquí a final d'any que ja en parlarem.
En segon lloc vull referir-me al Barça, ja tenim un altre trofeu i, tal i com pinta l'equip, espero que no sigui l'ultim. La cosa segueix motivant-me molt, el Guardiola en la seva línia, els jugadors endolladíssims, el problemàtic al carrer (Ibra, que ningú em mal interpreti), els penals inexistents han tornat i el rival més acollonit que mai. El show de Mou només ha fet que començar però enlloc de tocar-me els collons com hagués passat temps enrera, em diverteix i fins i tot em posa...
Veure com en tant sols un parell o tres de partits oficials que ha disputat el Barça ja es comencin a sentir declaracions fora de lloc és brutal.
Que més podem demanar.
Bé, ara que la normalitat s'acosta va sent hora de posar-se les piles i actualitzar un bloc que he tingut en repòs massa temps.
En primer lloc vull felicitar la Penya Blaugrana de Santa Oliva per tot el que està portant a terme aquest 2010. Va començar amb els actes del seu 10è. aniversari al febrer i des de llavors ha organitzat la portada de la Flama del Canigó a Santa Oliva, una jornada dedicada als seus socis més petits, un dia de bany gratuït a la piscina del poble per als seus socis, ha tingut l'honor d'encetar la Festa Major de Santa Oliva fent el pregó i ha muntat una exposició fotogràfica al Monestir de Santa Oliva per repassar els seus deu anys de vida d'una forma senzillament espectacular. Encara queden alguns actes d'aquí a final d'any que ja en parlarem.
En segon lloc vull referir-me al Barça, ja tenim un altre trofeu i, tal i com pinta l'equip, espero que no sigui l'ultim. La cosa segueix motivant-me molt, el Guardiola en la seva línia, els jugadors endolladíssims, el problemàtic al carrer (Ibra, que ningú em mal interpreti), els penals inexistents han tornat i el rival més acollonit que mai. El show de Mou només ha fet que començar però enlloc de tocar-me els collons com hagués passat temps enrera, em diverteix i fins i tot em posa...
Veure com en tant sols un parell o tres de partits oficials que ha disputat el Barça ja es comencin a sentir declaracions fora de lloc és brutal.
Que més podem demanar.
dijous, 5 d’agost del 2010
La primera clavada.
A la primera que s'ha pogut, aquesta temporada, ja ens l'han clavada i sense vaselina.
El tant simpàtic, tímid, introvertit, educat i demés adjectius benèvols que se li han anat donant a aquest senyor seleccionador, ens ha fotut una enculada que no se la mereix ni el barcelonisme ni el futbol en general.
Ja no vull ni parlar de la immensa collonada que suposa un partit de seleccions amistós en aquestes dates amb l'agreujant que hi ha competició oficial el 14 d'agost, ja està tot dit i escrit i ja fa prou mal per recordar-ho, però que a sobre et fotin 7 jugadors dos dies després d'acabar les seves vacances i que ni tant sols hagin tingut temps de passar per Can Barça a dir bon dia als seus companys és digne de la (o les) persona (o persones) més miserable (o miserables) del mon, i a sobre aquest parell (Del Bosque i Hierro) han estat futbolistes !!!
Acollonant. No vull pensar els que ens espera.
El tant simpàtic, tímid, introvertit, educat i demés adjectius benèvols que se li han anat donant a aquest senyor seleccionador, ens ha fotut una enculada que no se la mereix ni el barcelonisme ni el futbol en general.
Ja no vull ni parlar de la immensa collonada que suposa un partit de seleccions amistós en aquestes dates amb l'agreujant que hi ha competició oficial el 14 d'agost, ja està tot dit i escrit i ja fa prou mal per recordar-ho, però que a sobre et fotin 7 jugadors dos dies després d'acabar les seves vacances i que ni tant sols hagin tingut temps de passar per Can Barça a dir bon dia als seus companys és digne de la (o les) persona (o persones) més miserable (o miserables) del mon, i a sobre aquest parell (Del Bosque i Hierro) han estat futbolistes !!!
Acollonant. No vull pensar els que ens espera.
dilluns, 19 de juliol del 2010
Lax'n'Busto a La Lira.
Feia molt temps que no anava a un concert dels Lax'n'Busto i ahir me'n vaig poder treure l'espineta. Gairebé a última hora vaig comprar l'entrada per anar-hi en "sessió" de tarda.
Senzillament excepcional. Donava per suposat i demostrat la gran qualitat musical dels Lax'n, ho han demostrat des del primer dia i s'han anat fent millors amb el pas dels anys, i complementats amb una Orquetra de Cambra la cosa arriba a ser espectacular com així va ser.
Jo que encara soc dels nostàlgics dels l'n'b, he de dir que el gran salt que han fet amb el Salva és inqüestionable i els ha obert moltíssim el ventall de possibilitats musicals però ahir... amb aquells temes antics, clàssics diria jo, de la seva discografia.... l'ambient.... El Vendrelll... No se.... em preguntava durant el concert, no podriem crear un Salva Fortuny ????
El Salva és espectacular cantant, te una força immmensa i et treu totes les notes que vulgui, el Pemi Fortuny això no ho tenia, no ens enganyem, tenia d'altres virtuts que un lider també ha de tenir dins i fora de l'escenari però encara a dia d'avui quan poso un cd dels lax'n'busto i la veu comença a cantar encara em dic: "amb la veu trencada del Pemi..... com seria tot plegat ?".
Estic molt content, però, pels Lax'n'Busto, musics impressionants que estan aguantant el pas del temps i segueixen sent un referent. Durant una època, pot ser la més daurada del rock fet a casa nostra, van moure's una mica a o l'ombra dels "grans"; Pets, Sau, Sopa... però el temps ha demostrat qui és el millor, no ho plantejo com una competició, simplement qui és el que segueix al peu del canó, traient discos, innovant, adaptant-se a les condicions actuals, sent imaginatiu i amb un segell de qualitat que els ha fet arribar on han arribat. Molts grups s'han quedat pel camí i ells son aquí.
Ahir van donar les gràcies al C.I.T. i al Juanjo Espina per organitzar un cap de setmana per recordar, jo també ho faig, però no vull oblidar que si tothom és on és a dia d'avui és perque els ja mítics Sam i Teresa van ser on havien de ser en el seu moment i, quan arriba el dia que la vida et dona situacions agradables però també difícils, només vull enviar-los una felicitació i una abraçada des d'aquí. Aquests tres concerts també son seus.
Senzillament excepcional. Donava per suposat i demostrat la gran qualitat musical dels Lax'n, ho han demostrat des del primer dia i s'han anat fent millors amb el pas dels anys, i complementats amb una Orquetra de Cambra la cosa arriba a ser espectacular com així va ser.
Jo que encara soc dels nostàlgics dels l'n'b, he de dir que el gran salt que han fet amb el Salva és inqüestionable i els ha obert moltíssim el ventall de possibilitats musicals però ahir... amb aquells temes antics, clàssics diria jo, de la seva discografia.... l'ambient.... El Vendrelll... No se.... em preguntava durant el concert, no podriem crear un Salva Fortuny ????
El Salva és espectacular cantant, te una força immmensa i et treu totes les notes que vulgui, el Pemi Fortuny això no ho tenia, no ens enganyem, tenia d'altres virtuts que un lider també ha de tenir dins i fora de l'escenari però encara a dia d'avui quan poso un cd dels lax'n'busto i la veu comença a cantar encara em dic: "amb la veu trencada del Pemi..... com seria tot plegat ?".
Estic molt content, però, pels Lax'n'Busto, musics impressionants que estan aguantant el pas del temps i segueixen sent un referent. Durant una època, pot ser la més daurada del rock fet a casa nostra, van moure's una mica a o l'ombra dels "grans"; Pets, Sau, Sopa... però el temps ha demostrat qui és el millor, no ho plantejo com una competició, simplement qui és el que segueix al peu del canó, traient discos, innovant, adaptant-se a les condicions actuals, sent imaginatiu i amb un segell de qualitat que els ha fet arribar on han arribat. Molts grups s'han quedat pel camí i ells son aquí.
Ahir van donar les gràcies al C.I.T. i al Juanjo Espina per organitzar un cap de setmana per recordar, jo també ho faig, però no vull oblidar que si tothom és on és a dia d'avui és perque els ja mítics Sam i Teresa van ser on havien de ser en el seu moment i, quan arriba el dia que la vida et dona situacions agradables però també difícils, només vull enviar-los una felicitació i una abraçada des d'aquí. Aquests tres concerts també son seus.
dijous, 15 de juliol del 2010
"Ñ, Els visitants"
Fa molts anys es va emetre per televisió una sèrie més o menys impactant i interessant que es deia "V". Ara resulta que TV3 està emetent la mateixa (bé, la mateixa no) sèrie amb avenços tecnològics i temàtica similar però adaptada al segle XXI. No entraré a valorar-la perque no la he seguit més enllà d'un parell d'episodis i algun que altra zàpping però des de fa uns dies m'ha vingut al cap que això de "Els Visitants" potser no cal plasmar-ho en ficció per que durant aquests darrers dies i en concret el cap de setmana passat a molts pobles i ciutats de Catalunya es van viure invasions de llargandaixos tenyits de vermell i groc.
La veritat és que ja m'imaginava que amagats dins les cases hi havia molta gent esperant treure una bandera que se'ls estava podrint i se'ls podria perque no hi havia motiu per ventilar-la. L'únic equip que els podia ajudar a fer-ho està a l'ombra del poder blaugrana i, és clar !!!, la selecció és el clau roent on agafar-se no només per celebrar alguna cosa sinó també per fotre als qui porten un parell d'anys guanyant-ho gairebé tot.
"Ñ, Els visitants" no és ni una sèrie ni una pel·lícula, és una realitat. Una realitat que ha esclatat al mateix temps que ha esclatat un poble que se sent ferit quan li retallen els seus drets, quan li torpedinen el seu futur i quan li impedeixen qualsevol poder de decisió. Estic convençut que una (petita) part que ha celebrat de manera efusiva, pirotècnica i etílica els èxits de la Selecció Espanyola també s'alegren dels èxits que Catalunya ha de tenir com a país però molt em temo que la gran, gran, grandiosa majoria que van treure el toro, el pop i fins i tot l'àliga imperial a invaïr els carrers i places del nostre país desitgen tot el contrari.
Jo també soc dels qui desitja que el Barça triomfi al mon i d'aquesta manera em miro els èxits de la selecció, de cap altre manera més puc fer-ho i també soc dels qui pensa en la hipocresia que s'ha palpat des d'alguns mitjans de comunicació amb el tracte i els comentaris que s'han abocat sobre alguns jugadors.
Quan van de vermell son els millors però si aquest vermell se "l'embruta" amb unes franges de color blau...
La veritat és que ja m'imaginava que amagats dins les cases hi havia molta gent esperant treure una bandera que se'ls estava podrint i se'ls podria perque no hi havia motiu per ventilar-la. L'únic equip que els podia ajudar a fer-ho està a l'ombra del poder blaugrana i, és clar !!!, la selecció és el clau roent on agafar-se no només per celebrar alguna cosa sinó també per fotre als qui porten un parell d'anys guanyant-ho gairebé tot.
"Ñ, Els visitants" no és ni una sèrie ni una pel·lícula, és una realitat. Una realitat que ha esclatat al mateix temps que ha esclatat un poble que se sent ferit quan li retallen els seus drets, quan li torpedinen el seu futur i quan li impedeixen qualsevol poder de decisió. Estic convençut que una (petita) part que ha celebrat de manera efusiva, pirotècnica i etílica els èxits de la Selecció Espanyola també s'alegren dels èxits que Catalunya ha de tenir com a país però molt em temo que la gran, gran, grandiosa majoria que van treure el toro, el pop i fins i tot l'àliga imperial a invaïr els carrers i places del nostre país desitgen tot el contrari.
Jo també soc dels qui desitja que el Barça triomfi al mon i d'aquesta manera em miro els èxits de la selecció, de cap altre manera més puc fer-ho i també soc dels qui pensa en la hipocresia que s'ha palpat des d'alguns mitjans de comunicació amb el tracte i els comentaris que s'han abocat sobre alguns jugadors.
Quan van de vermell son els millors però si aquest vermell se "l'embruta" amb unes franges de color blau...
dijous, 1 de juliol del 2010
Adeu Jan. Hola Sandro
Acaba una etapa i en comença una altra, així és la vida i Can Barça no n'és una excepció.
Joan Laporta se'n va i pot fer-ho amb el cap ben alt, amb l'etiqueta d'haver estat el president del Barça més exitós de la història i amb un llegat, per posar dos dels exemples més clars, que ens deixa com el club més solidari del mon i el qui ha estat el primer en fer fora els violents del seu estadi. Si a això se li suma el bagatge de títols en totes les seccions no hi ha discussió possible. Una altra cosa és si el seu comportament, en moments puntuals, ha estat el correcte i aquí si que crec que ha fet alguna relliscada. Tot i així n'estic més que content del president que el Barça ha tingut aquests darrers 7 anys.
I ara arriba un nou president amb un nou equip de gent que estic convençut que estan molt preparats per afrontar aquest repte. Espero que tot els vagi bé i que el temps acabi donant-los la raó, que treballin amb la mateixa perseverança que ho han estat fent durant aquests anys preparant l'assalt a la junta directiva, que mantinguin l'actual nivell esportiu, social i solidari del club i que no caiguin en els petits errors que s'han comès en els darrers temps.
Si és així ningú podrà parar al millor club del mon.
Gràcies Joan Laporta.
Benvingut Sandro Rossell.
Joan Laporta se'n va i pot fer-ho amb el cap ben alt, amb l'etiqueta d'haver estat el president del Barça més exitós de la història i amb un llegat, per posar dos dels exemples més clars, que ens deixa com el club més solidari del mon i el qui ha estat el primer en fer fora els violents del seu estadi. Si a això se li suma el bagatge de títols en totes les seccions no hi ha discussió possible. Una altra cosa és si el seu comportament, en moments puntuals, ha estat el correcte i aquí si que crec que ha fet alguna relliscada. Tot i així n'estic més que content del president que el Barça ha tingut aquests darrers 7 anys.
I ara arriba un nou president amb un nou equip de gent que estic convençut que estan molt preparats per afrontar aquest repte. Espero que tot els vagi bé i que el temps acabi donant-los la raó, que treballin amb la mateixa perseverança que ho han estat fent durant aquests anys preparant l'assalt a la junta directiva, que mantinguin l'actual nivell esportiu, social i solidari del club i que no caiguin en els petits errors que s'han comès en els darrers temps.
Si és així ningú podrà parar al millor club del mon.
Gràcies Joan Laporta.
Benvingut Sandro Rossell.
dilluns, 21 de juny del 2010
Consulta a Santa Oliva
Creia que no es faria però al final ha estat possible. Un grup de gent de Santa Oliva ha treballat durant molts dies per tal que el poble també digués la seva en referència a les consultes per la independència de Catalunya.
Al final, la feina ha tingut el seu premi i el municipi Baixpenedesenc ha pogut opinar.
Des d'aquí només vull felicitar als qui s'hi han implicat al 100 % des del primer dia i a tots els qui en menor o major mesura hi hem col·laborat d'una manera o altra.
Era d'esperar que no es fes massa, o gens, ressò dins el consistori. Era d'esperar que al lloc web de l'ajuntament tampoc se'n fes i és d'esperar que el proper butlletí municipal ni tant sols anomeni el que el poble ha decidit, però bé, aquest ultim cas haurem d'esperar per veure si m'equivoco o no.
No passa res, o si. Ja veurem quina moto ens venen a vendre els polítics que no han volgut participar-hi quan ens vinguin a demanar el vot a les properes eleccions municipals alegant el "dret a decidir" que tot ciutadà te.
Bonic exemple.
Al final, la feina ha tingut el seu premi i el municipi Baixpenedesenc ha pogut opinar.
Des d'aquí només vull felicitar als qui s'hi han implicat al 100 % des del primer dia i a tots els qui en menor o major mesura hi hem col·laborat d'una manera o altra.
Era d'esperar que no es fes massa, o gens, ressò dins el consistori. Era d'esperar que al lloc web de l'ajuntament tampoc se'n fes i és d'esperar que el proper butlletí municipal ni tant sols anomeni el que el poble ha decidit, però bé, aquest ultim cas haurem d'esperar per veure si m'equivoco o no.
No passa res, o si. Ja veurem quina moto ens venen a vendre els polítics que no han volgut participar-hi quan ens vinguin a demanar el vot a les properes eleccions municipals alegant el "dret a decidir" que tot ciutadà te.
Bonic exemple.
dilluns, 14 de juny del 2010
Sandro Rosell
Ja tenim nou president. Felicitats al Sandro Rosell i a tot el seu equip. També vull felicitar la resta de candidats que han aconseguit que la campanya hagi estat més plural que mai amb les conseqüències positives que aquest fet ha de portar al club.
Espero que aquest llarg mandat consolidi la feina bona que s'ha anat fent des del 2003 i es millori la que no s'ha fet tant bé.
A cop d'ull, des de la distància, confio en la personalitat de Rosell i espero que l'alimentació de l'ego que pot provocar ser president del Barça no l'absorbeixi i el fagi perdre la perspectiva del que significa representar i dirigir un club que te tants socis i el tant poder d'influència econòmica i social.
Confio en el desmarcatge polític de la nova junta directiva. En el poder de convicció sobre Guardiola i la preservació dels valors solidaris que tant ha costat portar a terme.
Hi confio i molt en tot això i espero que, tal i com s'ha repetit en les darreres hores, el nou president "no ens falli".
Espero que aquest llarg mandat consolidi la feina bona que s'ha anat fent des del 2003 i es millori la que no s'ha fet tant bé.
A cop d'ull, des de la distància, confio en la personalitat de Rosell i espero que l'alimentació de l'ego que pot provocar ser president del Barça no l'absorbeixi i el fagi perdre la perspectiva del que significa representar i dirigir un club que te tants socis i el tant poder d'influència econòmica i social.
Confio en el desmarcatge polític de la nova junta directiva. En el poder de convicció sobre Guardiola i la preservació dels valors solidaris que tant ha costat portar a terme.
Hi confio i molt en tot això i espero que, tal i com s'ha repetit en les darreres hores, el nou president "no ens falli".
dilluns, 7 de juny del 2010
Debats
D'aquí a pocs minuts comencen els debats electorals per accedir a la presidència del Barça. Realment és el que ens agrada més. El cara a cara, l'enfrontament directe, dir-se les coses mirant-se els ulls, etc...
Tot el fet fins ara està molt bé i és molt necessari per aconseguir l'afecte de la gent en les distàncies curtes però a partir d'avui comença la batalla més mediàtica i falta veure (tot i que sembla que un candidat surt amb avantatge) qui acaba emportant-se el gat a l'aigua i aconsegueix aquest plus de credibilitat que les càmeres de televisió t'ofereixen.
No tinc la intenció, ni crec que el nivell d'anal·lisi, per jutjar com ha anat cadascun dels debats que durant la setmana s'aniran succeïnt, ja hi ha gent que es dedica a aquestes coses, però reconec que tinc moltes ganes que comenci.
S'inicia la recta final.
Tot el fet fins ara està molt bé i és molt necessari per aconseguir l'afecte de la gent en les distàncies curtes però a partir d'avui comença la batalla més mediàtica i falta veure (tot i que sembla que un candidat surt amb avantatge) qui acaba emportant-se el gat a l'aigua i aconsegueix aquest plus de credibilitat que les càmeres de televisió t'ofereixen.
No tinc la intenció, ni crec que el nivell d'anal·lisi, per jutjar com ha anat cadascun dels debats que durant la setmana s'aniran succeïnt, ja hi ha gent que es dedica a aquestes coses, però reconec que tinc moltes ganes que comenci.
S'inicia la recta final.
dimarts, 1 de juny del 2010
Ja fa un any.
Avui fa un any que em vaig estrenar dins el mon dels blocs.
Han estat moltes opinions, la majoria entorn al Barça, que he pogut compartir amb vosaltres.
Des d'aquí us vull donar les gràcies a tots els qui les heu llegit i n'heu opinat i a tots els qui de tant en tant només hi heu donat una ullada.
Moltes gràcies a tots i espero que ens seguim trobant.
Una abraçada.
Han estat moltes opinions, la majoria entorn al Barça, que he pogut compartir amb vosaltres.
Des d'aquí us vull donar les gràcies a tots els qui les heu llegit i n'heu opinat i a tots els qui de tant en tant només hi heu donat una ullada.
Moltes gràcies a tots i espero que ens seguim trobant.
Una abraçada.
dimecres, 26 de maig del 2010
Del "...¡ Le ha empujado, le ha empujado !..." al "...¡ Me cago en tu puta madre !..."
Hi ha molta diferència d'expressió entre una frase i l'altra. Desconec els seus caràcters en primera persona però dubto molt que Guardiola i Soldado s'assemblin gaire, només cal veure les formes.
En aquest cas el problema ,més enllà del "què" es diu, em dona la sensació que és "qui" ho diu. S'ha demostrat que a la lliga espanyola és preferible cagar-se en la puta mare que va parir algú que no pas protestar a través d'un micròfon i, després que la televisió demostrés el diàleg real, dir que un àrbitre menteix a l'acta d'un partit. No vull adjectivitzar el tema perque ja n'estic fins als pebrots que es jugui amb el que representa el Barça, es fagi el que es fagi o es digui el que es digui.
Tampoc se com acabarà el tema i pot ser (que crec que serà així) es passarà pàgina, però com a algun il·luminat se li acudeixi que s'ha d'inhabilitar a l'entrenador del Barça per aquest motiu crec que la resposta no només del club sinó també de l'afició en general ha de ser com mai s'ha vist en contra del comité o del qui castigui el fet.
L'efecte anti-barça veig que ha agafat unes dimensions inimaginables i la nova via que s'ha obert és una nova esperança per als qui el diner Florentinià no ha pogut aturar.
De nou, vergonyós.
En aquest cas el problema ,més enllà del "què" es diu, em dona la sensació que és "qui" ho diu. S'ha demostrat que a la lliga espanyola és preferible cagar-se en la puta mare que va parir algú que no pas protestar a través d'un micròfon i, després que la televisió demostrés el diàleg real, dir que un àrbitre menteix a l'acta d'un partit. No vull adjectivitzar el tema perque ja n'estic fins als pebrots que es jugui amb el que representa el Barça, es fagi el que es fagi o es digui el que es digui.
Tampoc se com acabarà el tema i pot ser (que crec que serà així) es passarà pàgina, però com a algun il·luminat se li acudeixi que s'ha d'inhabilitar a l'entrenador del Barça per aquest motiu crec que la resposta no només del club sinó també de l'afició en general ha de ser com mai s'ha vist en contra del comité o del qui castigui el fet.
L'efecte anti-barça veig que ha agafat unes dimensions inimaginables i la nova via que s'ha obert és una nova esperança per als qui el diner Florentinià no ha pogut aturar.
De nou, vergonyós.
dilluns, 24 de maig del 2010
I ara què, Vicente ?
Sorpresa general, almenys per a mi, el fet que Valdés (no pas en el cas de Pedro) estigui seleccionat per anar al Mundial. Si s'extrapola a un equip de futbol normal, un jugador que no ha estat convocat en tota la temporada, no acostuma a anar-hi en els moments decisius a no ser que hi hagi una lesió o algun problema molt greu amb el qui habitualment ja hi va, no ho acabo de veure clar però, per anormal que sigui aquest fet, no vol dir que Victor Valdés no es mereixi anar al mundial, al contrari, el que hagués estat normal és que durant aquests ultims anys Victor Valdés no només hauria d'estar a la selecció si no que, a més, hauria de ser al porter titular tant per manera de jugar com per números i estadístiques en ma.
No tinc ni idea de quin ha estat el motiu pel que Vicente Del Bosque ha acabat apostant pel porter del Barça enlloc d'un altre més, diguem-ne, cap cot o calentabanquetes sense obrir boca. També tinc clar que Valdés no serà dels qui escalfarà la cosa si no juga però, què passaria a nivell mediàtic si Casillas no fos el titular en aquest mundial ? Imagineu-vos-ho, l'unic reducte al que es poden agafar els madridistes vers la selecció és Casillas (i Ramos, és cert, però no tant) i si els prenen el privilegi....
No se com acabarà la cosa però molt em temo que seguirà com fins ara, Casillas jugant, Reina explicant acudits i com a tret diferencial per contentar la culerada Valdés seleccionat però fent el paper de convidat de pedra.
A veure si amb una mica de sort a finals de juny tots els Blaugranes tornen cap a casa a descansar.
No tinc ni idea de quin ha estat el motiu pel que Vicente Del Bosque ha acabat apostant pel porter del Barça enlloc d'un altre més, diguem-ne, cap cot o calentabanquetes sense obrir boca. També tinc clar que Valdés no serà dels qui escalfarà la cosa si no juga però, què passaria a nivell mediàtic si Casillas no fos el titular en aquest mundial ? Imagineu-vos-ho, l'unic reducte al que es poden agafar els madridistes vers la selecció és Casillas (i Ramos, és cert, però no tant) i si els prenen el privilegi....
No se com acabarà la cosa però molt em temo que seguirà com fins ara, Casillas jugant, Reina explicant acudits i com a tret diferencial per contentar la culerada Valdés seleccionat però fent el paper de convidat de pedra.
A veure si amb una mica de sort a finals de juny tots els Blaugranes tornen cap a casa a descansar.
dilluns, 17 de maig del 2010
3+4 ó 6+1...És igual. Però 0+0....
Ara ja si que podem dir que hem guanyat la lliga. Només calia esperar per poder-ho dir oficialment, només faltava que entrés el primer gol per tal que s'ensorrés el castell de sorra que es prometien alguns i es confirmés el que la culerada es veia a venir. La lliga més boja i apassionant que recordo ha anat a parar a casa nostra.
Jo soc dels qui valoro les temporades i els títols que s'aconsegueixen des del primer fins al darrer partit oficial, no pas des de gener a desembre. Entenc qui vegi el Barça de les 6 + 1 copes però jo em quedo amb el Barça de les 3 + 4 de l'era Guardiola. El que ha de tenir clar tothom és que, es miri com es miri, 0 + 0 = 0 i això si que no te volta de full per molts diners que hi aboquis per intentar desbancar al màxim rival.
Ara ve l'estiu amb tot el que comporta, i més aquest amb eleccions i mundial pel mig, vacances per tothom i més d'un que ja deu estar pensant de quina manera pot tornar a gratar-se la cartera per tal d'evitar un altre any en blanc.
Felicitats a tots els Barcelonistes pels èxits que, any rere any, s'estan aconseguint. Amb un Guardiola tant o més esplèndit a la banqueta com davant dels micròfons estic segur que la cosa no acabarà aquí. I amb uns jugadors que un cop passats els partits demostren que també els afecta i motiva tota la merda que se'ls aboca a sobre.
".... i s'ha demostrat, s'ha demostrat que mai ningú no ens podrà tòrcer..." De nou aquesta frase de l'himne s'ha fet realitat.
Com m'agrada ara recordar portades, cròniques, articles i demés martingales que s'han dit i escrit en contra del Barça durant tota la temporada !!!
Al meu poble, de sempre, havia sentit un acudit que deia: "S'ha perdut un sac, uns papers i unes ulleres. Recompensa : Pels papers no et donen res, només et donen pel sac i per l'ullera".
Doncs això, que vagin buscant els papers que mentrestant des d'aquí els anem donant pel sac i per l'ullera.
Jo soc dels qui valoro les temporades i els títols que s'aconsegueixen des del primer fins al darrer partit oficial, no pas des de gener a desembre. Entenc qui vegi el Barça de les 6 + 1 copes però jo em quedo amb el Barça de les 3 + 4 de l'era Guardiola. El que ha de tenir clar tothom és que, es miri com es miri, 0 + 0 = 0 i això si que no te volta de full per molts diners que hi aboquis per intentar desbancar al màxim rival.
Ara ve l'estiu amb tot el que comporta, i més aquest amb eleccions i mundial pel mig, vacances per tothom i més d'un que ja deu estar pensant de quina manera pot tornar a gratar-se la cartera per tal d'evitar un altre any en blanc.
Felicitats a tots els Barcelonistes pels èxits que, any rere any, s'estan aconseguint. Amb un Guardiola tant o més esplèndit a la banqueta com davant dels micròfons estic segur que la cosa no acabarà aquí. I amb uns jugadors que un cop passats els partits demostren que també els afecta i motiva tota la merda que se'ls aboca a sobre.
".... i s'ha demostrat, s'ha demostrat que mai ningú no ens podrà tòrcer..." De nou aquesta frase de l'himne s'ha fet realitat.
Com m'agrada ara recordar portades, cròniques, articles i demés martingales que s'han dit i escrit en contra del Barça durant tota la temporada !!!
Al meu poble, de sempre, havia sentit un acudit que deia: "S'ha perdut un sac, uns papers i unes ulleres. Recompensa : Pels papers no et donen res, només et donen pel sac i per l'ullera".
Doncs això, que vagin buscant els papers que mentrestant des d'aquí els anem donant pel sac i per l'ullera.
dilluns, 10 de maig del 2010
Tot esperant un empatx de Clement(e)ines
Hi ha una varietat de cítric molt conegut al mon que es diu Clementina que es veu que és una mena d'híbrid entre mandarines i taronges amargues. Bé, fins aquí tot normal. En principi, com qualsevol altre menjar, amb moderació no ha de fer mal però si se n'abusa, imagino, pot comportar problemes tot i l'antioxidant que conté.
El que no sé del cert és si aquestes també van bé per les cagarrines, o pel que vulgarment se'n diu "cagòmetro", un dels mals més freqüents de les Espanyes antibarcelonistes.
Aquest diumenge es preveu tant o més emocionant que el passat, amb la lliga en joc i el descens trucant a la porta de més d'un, i la casualitat ha volgut que dos dels màxims aspirants a passar de primera a segona es juguin les garrofes amb els dos que aspiren a guanyar el títol. Entre els cognoms màgics hi ha Clemente i Sanz. Un, enemic del Madridisme i l'altre, un ex-jugador del Madrid fill d'un ex-president del Madrid que, encara ara, està a mata i degolla amb el Florentino.
Brutal !!! digne del millor guionista del campionat.
Sort en tenim que el Barça depen de si mateix per aixecar la Copa i per gaudir de les batusses que es veuen a venir des de la primera fila de platea.
Qui anava a dir a més d'un que aquest cap de setmana hauria d'invocar a San Clemente per salvar els (multimilionaris) mobles que va encarregar l'estiu passat.
Ai, ai, ai... que es preparin els metges que dilluns hi haurà més d'un empatx.
El que no sé del cert és si aquestes també van bé per les cagarrines, o pel que vulgarment se'n diu "cagòmetro", un dels mals més freqüents de les Espanyes antibarcelonistes.
Aquest diumenge es preveu tant o més emocionant que el passat, amb la lliga en joc i el descens trucant a la porta de més d'un, i la casualitat ha volgut que dos dels màxims aspirants a passar de primera a segona es juguin les garrofes amb els dos que aspiren a guanyar el títol. Entre els cognoms màgics hi ha Clemente i Sanz. Un, enemic del Madridisme i l'altre, un ex-jugador del Madrid fill d'un ex-president del Madrid que, encara ara, està a mata i degolla amb el Florentino.
Brutal !!! digne del millor guionista del campionat.
Sort en tenim que el Barça depen de si mateix per aixecar la Copa i per gaudir de les batusses que es veuen a venir des de la primera fila de platea.
Qui anava a dir a més d'un que aquest cap de setmana hauria d'invocar a San Clemente per salvar els (multimilionaris) mobles que va encarregar l'estiu passat.
Ai, ai, ai... que es preparin els metges que dilluns hi haurà més d'un empatx.
divendres, 30 d’abril del 2010
El dia 22 serà un gran dia.
Tot i que el Barça ha quedat eliminat a semifinals per l'Inter de Milà i no podrà jugar la final de la Champions del 2010, el dia 22 de maig serà un gran dia. Sobretot per una culé de 9 anys.
Abans, quan feies la comunió, la majoria de gent (sobretot gran) et deia que seria el dia més feliç de la teva vida, fins aquell moment, és clar, i suposo que encara es deu dir. Jo no se si és cert però tot i no arribar a la final de Champions segur que el dia serà especial per ella.
Estic convençut que d'haver arribat a la final, la Gemma estaria més nerviosa pel partit i perque el seu admirat Bojan pugués jugar i marcar que no pas per haver-se d'enfundar en un preciós vestit i rebre el sacrament. Encara estic més convençut que a sota del vestit li hagués agradat portar l'equipació del Barça però malauradament no podrà ser.
Ara només cal esperar que el dia 22 sigui un dia radiant i que la festa es celebri de la millor manera possible, de totes maneres d'aquí al 22 el Barça encara es juga un títol de lliga que segur que la Gemma espera amb el mateix desig, si no més, que la seva primera comunió.
Abans, quan feies la comunió, la majoria de gent (sobretot gran) et deia que seria el dia més feliç de la teva vida, fins aquell moment, és clar, i suposo que encara es deu dir. Jo no se si és cert però tot i no arribar a la final de Champions segur que el dia serà especial per ella.
Estic convençut que d'haver arribat a la final, la Gemma estaria més nerviosa pel partit i perque el seu admirat Bojan pugués jugar i marcar que no pas per haver-se d'enfundar en un preciós vestit i rebre el sacrament. Encara estic més convençut que a sota del vestit li hagués agradat portar l'equipació del Barça però malauradament no podrà ser.
Ara només cal esperar que el dia 22 sigui un dia radiant i que la festa es celebri de la millor manera possible, de totes maneres d'aquí al 22 el Barça encara es juga un títol de lliga que segur que la Gemma espera amb el mateix desig, si no més, que la seva primera comunió.
dilluns, 26 d’abril del 2010
Consultes, consultes.
El president de la Generalitat no ha votat la consulta popular sobre la independència que s'ha realitzat al poble on viu, Sant Just d'Esvern. Cal dir que l'alcalde de la població tampoc ha participat als comicis.
No deixa de ser curiós que un personatge que, per davant de tot, ha de demostrar la seva total acceptació i suport al sistema no participi d'una iniciativa que, tot i no ser vinculant, està promoguda per una ciutadania a la que ell representa, l'hagin votat o no.
Que li haurem de dir a aquest bon home quan d'aquí a quatre dies es dirigeixi a la població demanant, primer, que vagi a votar i, segon, que el voti a ell ? Per no parlar del Conseller Joaquim Nadal que s'ha quedat a gust quan a dit que "com que no son vinculants, no son res".
Molta gent n'està farta de l'hipocresia i les incoherències d'alguns polítics, per no parlar de la seva poca credibilitat, això es palpa al carrer i per desgràcia la democràcia (genial la tira còmica de la Mafalda referent a la democràcia) trontolla. Trontolla en el sentit que cada vegada la gent creu menys amb els qui els representa i fets com els suceïts a Sant Just d'Esvern, indiferentment que es voti Si o No, marquen la línia entre el polític que creu i dona suport a la gent i el qui se n'en fot.
Per si en tenia algun dubte ara acabo de veure clar que a Santa Oliva no hi haurà consulta. Ordres son ordres.
No deixa de ser curiós que un personatge que, per davant de tot, ha de demostrar la seva total acceptació i suport al sistema no participi d'una iniciativa que, tot i no ser vinculant, està promoguda per una ciutadania a la que ell representa, l'hagin votat o no.
Que li haurem de dir a aquest bon home quan d'aquí a quatre dies es dirigeixi a la població demanant, primer, que vagi a votar i, segon, que el voti a ell ? Per no parlar del Conseller Joaquim Nadal que s'ha quedat a gust quan a dit que "com que no son vinculants, no son res".
Molta gent n'està farta de l'hipocresia i les incoherències d'alguns polítics, per no parlar de la seva poca credibilitat, això es palpa al carrer i per desgràcia la democràcia (genial la tira còmica de la Mafalda referent a la democràcia) trontolla. Trontolla en el sentit que cada vegada la gent creu menys amb els qui els representa i fets com els suceïts a Sant Just d'Esvern, indiferentment que es voti Si o No, marquen la línia entre el polític que creu i dona suport a la gent i el qui se n'en fot.
Per si en tenia algun dubte ara acabo de veure clar que a Santa Oliva no hi haurà consulta. Ordres son ordres.
dimecres, 21 d’abril del 2010
Quina setmana ens espera.
Després del 3-1 a Milà ens espera una setmana fantàstica, d'aquelles que vols que passin depressa, que demà ja fóssim dimecres però.... encara ens queda per gaudir de la diada de Sant Jordi per matar el drac (Mourinho), el partit enfront el Xerez, etc...
Tinc plena confiança en la remuntada, per posar un exemple recent si el Barça li va fotre dos gols al Madrid al Bernabeu, no podem fer-ne dos a casa ?
Estic convençut que algunes tertúlies radiofòniques aniran plenes de victimístes, pessimistes, culpadors d'àrbitres, culpadors de Guardiola i demés. Sincerament intentaré escoltar el mínim per que si no encara em poso de més mala llet. No puc entendre com el crèdit de 6 TÍTOLS !!! i manera de fer de l'equip se'n va en orris per tres gols en contra, no puc ni vull entendre-ho.
Ahir, just sobre el xiulet final del partit, un bon amic m'enviava un sms dient-me perquè quan el Barça anava guanyant 0-1 no deixàvem que ens vinguéssin a buscar. Li vaig respondre que estava segur que remuntariem. Ho segeixo pensant com també penso que el Barça només sap jugar a atacar i com també penso que ahir ens jugàvem una semifinal de Copa d'Europa (al loro !!! que deia aquell) i al davant hi havia l'Inter de Milà, poca broma que els demés també jugen, i molt bé.
Tinc plena confiança en la remuntada, per posar un exemple recent si el Barça li va fotre dos gols al Madrid al Bernabeu, no podem fer-ne dos a casa ?
Estic convençut que algunes tertúlies radiofòniques aniran plenes de victimístes, pessimistes, culpadors d'àrbitres, culpadors de Guardiola i demés. Sincerament intentaré escoltar el mínim per que si no encara em poso de més mala llet. No puc entendre com el crèdit de 6 TÍTOLS !!! i manera de fer de l'equip se'n va en orris per tres gols en contra, no puc ni vull entendre-ho.
Ahir, just sobre el xiulet final del partit, un bon amic m'enviava un sms dient-me perquè quan el Barça anava guanyant 0-1 no deixàvem que ens vinguéssin a buscar. Li vaig respondre que estava segur que remuntariem. Ho segeixo pensant com també penso que el Barça només sap jugar a atacar i com també penso que ahir ens jugàvem una semifinal de Copa d'Europa (al loro !!! que deia aquell) i al davant hi havia l'Inter de Milà, poca broma que els demés també jugen, i molt bé.
diumenge, 18 d’abril del 2010
Com els de 2ª B
Carretera i manta !!! Aquest és el nou destí del Barça de cara a l'anada de la semifinal de la Champions. Salvant la diferència de rival, nivell de joc i categoria esportiva, igual que un equip de 2ª B que s'ha de fotre la pallissa per jugar un partit. Més humilitat (encara que sigui per necessitat) impossible. No obstant, com bé s'ha dit des de dins del vestidor, això no ha de ser cap excusa per intentar aconseguir un bon resultat a Milà. Estic convençut que més d'un pagaria per estar fent el trajecte que està fent el Barça en aquests moments.
Tot plegat pot ser un bon exemple per algun jugador que encara no pugui entendre el que significa el sentiment barcelonista i la vida de l'aficionat o del penyista alhora de desplaçar-se per seguir al seu equip, el mateix equip que més d'un cop li he criticat la falta de tacte i proximitat en moments puntuals vers una afició que no li falla.
Espero que tot plegat acabi en anècdota i que no passin factura ni el partit de dissabte contra l'Espanyol, ni el viatge en autocar. Si bé es cert que encara hi haurà un partit de tornada, no estaria malament treure un bon resultat de Milà.
Si aquesta nova modalitat de viatge funciona, perqué no anar a Madrid també en Autocar ? Només son 600 kms. !!!
Tot plegat pot ser un bon exemple per algun jugador que encara no pugui entendre el que significa el sentiment barcelonista i la vida de l'aficionat o del penyista alhora de desplaçar-se per seguir al seu equip, el mateix equip que més d'un cop li he criticat la falta de tacte i proximitat en moments puntuals vers una afició que no li falla.
Espero que tot plegat acabi en anècdota i que no passin factura ni el partit de dissabte contra l'Espanyol, ni el viatge en autocar. Si bé es cert que encara hi haurà un partit de tornada, no estaria malament treure un bon resultat de Milà.
Si aquesta nova modalitat de viatge funciona, perqué no anar a Madrid també en Autocar ? Només son 600 kms. !!!
divendres, 9 d’abril del 2010
On porten certes preguntes ?
Començo a estar cansat del debat Messi - Cristiano, sobretot quan a l'un i a l'altre se'ls insiteix en les preguntes sobre qui és millor. Què es busca amb aquesta pregunta ? A simple vista no entenc el motiu de la reiteració.
Si algú volia un titular (que dedueixo què és aquest el motiu de les preguntes) ja el te. "Yo soy mas alto y ancho", evidentment la resposta és del portugués. Qui esperava un desmereixement o una lloança vers l'altre o una mostra d'egocentrisme d'un mateix no se'n va sortir, ho sento per ell.
Penso que en aquest cas no hi ha debat possible, qui vulgui veure coses que no son és el seu problema però Messi, ara mateix, no te rival en aquest sentit.
Per altra part m'agrada que des de Can Barça no s'hagi parlat del Real Madrid - Barça per part de cap jugador. Llei del silenci imposada per Guardiola ? Pot ser si, però estic convençut que te suficients motius per haver fet tot el que ha fet durant la setmana amb l'equip i afrontar el que ve a sobre de la millor manera possible. Segur que hi ha molta gent (entre ells molts periodistes) que no els agrada la decisió, ho puc entendre si com a professionals que son necessiten declaracions d'ambdues parts de cara al partit de demà, però des que Guardiola ha arribat a la banqueta del F.C. Barcelona la línia l'ha marcat ben clara i ningú la sobrepassarà fins que ell vulgui.
Si algú volia un titular (que dedueixo què és aquest el motiu de les preguntes) ja el te. "Yo soy mas alto y ancho", evidentment la resposta és del portugués. Qui esperava un desmereixement o una lloança vers l'altre o una mostra d'egocentrisme d'un mateix no se'n va sortir, ho sento per ell.
Penso que en aquest cas no hi ha debat possible, qui vulgui veure coses que no son és el seu problema però Messi, ara mateix, no te rival en aquest sentit.
Per altra part m'agrada que des de Can Barça no s'hagi parlat del Real Madrid - Barça per part de cap jugador. Llei del silenci imposada per Guardiola ? Pot ser si, però estic convençut que te suficients motius per haver fet tot el que ha fet durant la setmana amb l'equip i afrontar el que ve a sobre de la millor manera possible. Segur que hi ha molta gent (entre ells molts periodistes) que no els agrada la decisió, ho puc entendre si com a professionals que son necessiten declaracions d'ambdues parts de cara al partit de demà, però des que Guardiola ha arribat a la banqueta del F.C. Barcelona la línia l'ha marcat ben clara i ningú la sobrepassarà fins que ell vulgui.
dijous, 25 de març del 2010
Solidaritat
Avui he pogut veure, llegir i escoltar per diferents mitjans que s'ha presentat un nou llibre solidari escrit per diferents periodistes a benefici de Pallassos sense fronteres. El padrí d'aquesta edició ha estat, ni més ni menys que, Josep Guardiola. Des d'aquí la meva sincera felicitació per aquesta iniciativa que, any rere any, demostra que Catalunya és un país que es mou molt pels més necessitats.
He de dir, però, que em sento una mica defraudat per segons quines distincions es fan a l'hora d'aconseguir l'assistència de personal·litats rellevants en el moment de fer actes d'aquest tipus o aconseguir apadrinaments o col·laboracions per tal de promocionar més el projecte solidari en si. I m'en sento perque des de la Penya Blaugrana de Santa Oliva, de la qual en soc soci i membre de la seva junta, fa més de dos anys vam editar un llibre de contes i dibuixos, en col·laboració amb l'Ajuntament del poble i la participació de l'escola, la llar d'infants i de gent més adulta, però ningú com nosaltres sap el que va costar aconseguir col·laboracions i/o apadrinaments (digueu-li com vulgueu) per tal d'acabar de donar-li força al gran treball que tothom va fer per portar a terme la inicitiva (d'altra banda pionera dins l'àmbit penyístic) que consistia en recaptar el màxim de diners per ajudar a que els nens més necessitats obtinguéssin recursos a través de la Fundació del F.C. Barcelona .
No m'extendré en la cronologia dels fets però us puc assegurar que ens va ser del tot impossible contactar amb algun jugador del Barça per assistir a la presentació. Correus electrònics a diferents departaments del club (protocol, vestidor, secretaria del delegat de l'equip, departament de Penyes, fins i tot directament a un jugador, etc...), reunions, trucades i més trucades, etc... Fins que vam aconseguir que el President Joan Laporta prologués el llibre i vingués a l'acte. Fita aconseguida !!!! El màxim representant del club va venir al nostre poble, prop de la nostra gent, a ajudar-nos i, amb ell, un seguici de premsa que va ajudar a difondre-ho. Cal dir que ell mateix va ser el qui es va comprometre en un acte públic a intentar assistir a projectes que les Penyes tiréssin endavant vinculats amb la Fundació.
Del vestidor, res de res.
Amb el llibre presentat la venda es va anar succeïnt fins arribar als 5.175 euros recaptats i entregats a la Fundació. Entremig de tot aquest temps vam intentar buscar la col·laboració dels jugadors per tal que es vinculéssin, d'una manera o altre, amb el nostre projecte fins al punt d'entregar una carta a algú molt proper a l'entrenador del barça, escrita en quatre idiomes per tal que tots els jugadors l'entenguéssin, demanant-los el seu suport. Juntament amb la carta hi anava un llibre per tal que veiéssin de què parlavem.... A dia d'avui, amb els diners entregats, encara no hi ha resposta.
Trobo molt bé que qualsevol personatge públic ja sigui entrenador, jugador o el que sigui es vinculi a projectes d'aquest tipus, ja siguin promocionant llibres, fotos en calendaris, donacions de material esportiu, etc.. li dona força i personalitat al projecte, el que em sap més greu és que pel motiu que sigui (me'l puc imaginar) no hi hagi cap resposta a segons quins altres.
Felicitats de nou a Pallassos sense fronteres, als promotors i als qui hi han col·laborat en aquest llibre, tinc el de l'any passat (apadrinat per el Xavi, per cert) i espero comprar-me el d'aquest. Juntament amb ell potser també intentaré aconseguir un nas de pallasso.
He de dir, però, que em sento una mica defraudat per segons quines distincions es fan a l'hora d'aconseguir l'assistència de personal·litats rellevants en el moment de fer actes d'aquest tipus o aconseguir apadrinaments o col·laboracions per tal de promocionar més el projecte solidari en si. I m'en sento perque des de la Penya Blaugrana de Santa Oliva, de la qual en soc soci i membre de la seva junta, fa més de dos anys vam editar un llibre de contes i dibuixos, en col·laboració amb l'Ajuntament del poble i la participació de l'escola, la llar d'infants i de gent més adulta, però ningú com nosaltres sap el que va costar aconseguir col·laboracions i/o apadrinaments (digueu-li com vulgueu) per tal d'acabar de donar-li força al gran treball que tothom va fer per portar a terme la inicitiva (d'altra banda pionera dins l'àmbit penyístic) que consistia en recaptar el màxim de diners per ajudar a que els nens més necessitats obtinguéssin recursos a través de la Fundació del F.C. Barcelona .
No m'extendré en la cronologia dels fets però us puc assegurar que ens va ser del tot impossible contactar amb algun jugador del Barça per assistir a la presentació. Correus electrònics a diferents departaments del club (protocol, vestidor, secretaria del delegat de l'equip, departament de Penyes, fins i tot directament a un jugador, etc...), reunions, trucades i més trucades, etc... Fins que vam aconseguir que el President Joan Laporta prologués el llibre i vingués a l'acte. Fita aconseguida !!!! El màxim representant del club va venir al nostre poble, prop de la nostra gent, a ajudar-nos i, amb ell, un seguici de premsa que va ajudar a difondre-ho. Cal dir que ell mateix va ser el qui es va comprometre en un acte públic a intentar assistir a projectes que les Penyes tiréssin endavant vinculats amb la Fundació.
Del vestidor, res de res.
Amb el llibre presentat la venda es va anar succeïnt fins arribar als 5.175 euros recaptats i entregats a la Fundació. Entremig de tot aquest temps vam intentar buscar la col·laboració dels jugadors per tal que es vinculéssin, d'una manera o altre, amb el nostre projecte fins al punt d'entregar una carta a algú molt proper a l'entrenador del barça, escrita en quatre idiomes per tal que tots els jugadors l'entenguéssin, demanant-los el seu suport. Juntament amb la carta hi anava un llibre per tal que veiéssin de què parlavem.... A dia d'avui, amb els diners entregats, encara no hi ha resposta.
Trobo molt bé que qualsevol personatge públic ja sigui entrenador, jugador o el que sigui es vinculi a projectes d'aquest tipus, ja siguin promocionant llibres, fotos en calendaris, donacions de material esportiu, etc.. li dona força i personalitat al projecte, el que em sap més greu és que pel motiu que sigui (me'l puc imaginar) no hi hagi cap resposta a segons quins altres.
Felicitats de nou a Pallassos sense fronteres, als promotors i als qui hi han col·laborat en aquest llibre, tinc el de l'any passat (apadrinat per el Xavi, per cert) i espero comprar-me el d'aquest. Juntament amb ell potser també intentaré aconseguir un nas de pallasso.
dimarts, 16 de març del 2010
Català de l'any
Avui es celebra la gala per anomenar el Català de l'Any 2010. Bé, deixant de banda el que en sí pot comportar aquest reconeixement no tinc cap mena de dubte que el guanyador serà Pep Guardiola. Considero molt lloable el que la resta de finalistes han fet i fan dins les seves especialitats com son dibuix i teatre totes englobades, si volem, dins del mon de la cultura.
De totes maneres el reconeixement que, espero, s'emporti el Pep Guardiola va una mica més enllà de tot això. És cert que cada dia quasi se li fa un reconeixement de la seva tasca però el que va aconseguir durant el 2009 no te preu i no només per les emocions que ha provocat a tots els Barcelonistes sinó per com ho ha aconseguit. La manera de treballar, l'autoexigència, la persistència, la creença en la seva feina, la modèstia, la gran personalitat del seu treball, l'aposta per la gent d'aquest país a l'hora d'aconseguir el màxim a nivell esportiu.... Etc...
No en tinc cap dubte.
De totes maneres el reconeixement que, espero, s'emporti el Pep Guardiola va una mica més enllà de tot això. És cert que cada dia quasi se li fa un reconeixement de la seva tasca però el que va aconseguir durant el 2009 no te preu i no només per les emocions que ha provocat a tots els Barcelonistes sinó per com ho ha aconseguit. La manera de treballar, l'autoexigència, la persistència, la creença en la seva feina, la modèstia, la gran personalitat del seu treball, l'aposta per la gent d'aquest país a l'hora d'aconseguir el màxim a nivell esportiu.... Etc...
No en tinc cap dubte.
dijous, 11 de març del 2010
Empatxos
Ja deia jo que gastar-se 270 milions d'euros en Lioneses podia provocar un gran i greu empatx.
La resta d'opinions proposo que cadascú deixi córrer la imaginació.
Ai Florentino, Florentino.... Quin gustet que ens has donat.
La resta d'opinions proposo que cadascú deixi córrer la imaginació.
Ai Florentino, Florentino.... Quin gustet que ens has donat.
dilluns, 8 de març del 2010
L'amenaça blanca ha arribat.
Era d'esperar i les previsions així ho deien, l'amenaça blanca ha arribat a Catalunya i, de nou, ens ha agafat a tots mig en calçotets. La major part del territori està sota la neu (fins i tot ha nevat, i molt, al Baix Penedès) i les imatges de televisió ens demostren que no estem preparats per tempestes d'aquest estil. De qui és responsabilitat ? No ho se, però m'ho puc imaginar. Ningú podrà dir que no estava avisat ja que durant tot el cap de setmana ens han anat dient que el que ha passat, podia passar. En aquest sentit un 10 als meteoròlegs i un suspès als que havien de prendre mesures. Ara mateix, com també van dir, ja llueixen les estrelles i des de la terrassa de casa puc comprovar-ho, si no hi ha cap novetat demà farà sol, molt fred però sol.
L'altra amenaça blanca que ens ha vingut a tocar els nassos és la que es va produïr dissabte a la nit, el Barça ja no és el líder de la lliga, és co-líder. També es veia a venir que podia passar donat el joc del Barça els darrers partits però no crec que sigui motiu d'alarma, simplement és una circustància del joc.
Ara només ens cal esperar que els mals tràngols passin aviat i entre tots remuntem les situacions difícils, estic segur que el Barça ho farà del que no ho estic tant és que es fagin els deures des de l'administració.
L'altra amenaça blanca que ens ha vingut a tocar els nassos és la que es va produïr dissabte a la nit, el Barça ja no és el líder de la lliga, és co-líder. També es veia a venir que podia passar donat el joc del Barça els darrers partits però no crec que sigui motiu d'alarma, simplement és una circustància del joc.
Ara només ens cal esperar que els mals tràngols passin aviat i entre tots remuntem les situacions difícils, estic segur que el Barça ho farà del que no ho estic tant és que es fagin els deures des de l'administració.
dilluns, 22 de febrer del 2010
10 anys P.B.S.O.
Ahir es va donar el tret de sortida dels actes de celebració del desè aniversari de la Penya Blaugrana de Santa Oliva. Va ser la tradicional calçotada blaugrana que aquesta entitat celebra amb els seus socis des de ja fa uns anys. Durant el que ve d'any s'aniran succeïnt un seguit d'activitats encarades a tots els seus socis i a la resta de gent que vulgui participar-hi per tal de commemorar aquests deu anys de vida de la millor manera possible.
Per començar ja s'ha fet la presentació oficial del logotip i la samarreta que presidiran tots els actes. Encara que el seu creador ens va demanar mantenir-se en l'anonimat no puc estar de dir que és el mateix que va composar l'himne de la nostra Penya, el Manel Laliga.
S'ha aixecat el teló a Santa Oliva, s'ha aixecat el teló dels 10 anys de la P.B.S.O. i esperem tots els membres de la junta no defraudar a ningú.
Per començar ja s'ha fet la presentació oficial del logotip i la samarreta que presidiran tots els actes. Encara que el seu creador ens va demanar mantenir-se en l'anonimat no puc estar de dir que és el mateix que va composar l'himne de la nostra Penya, el Manel Laliga.
S'ha aixecat el teló a Santa Oliva, s'ha aixecat el teló dels 10 anys de la P.B.S.O. i esperem tots els membres de la junta no defraudar a ningú.
Felicitats a tots i que contuinui la festa.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Palafrugell, Reus i ....
Avui ha tocat Reus. El Barça, per deliri de molts, s'ha entrenat fora de les seves instal·lacions i així molta gent ha pogut gaudir de l'espectacle. Entre ells molts nens i nenes que prou feina tenen per poder veure els partits per la televisió ara se'ls ha brindat la possibilitat de veure, encara que sigui fent campana sana a l'escola, de ben a prop els cracks del Barça.
Celebro iniciatives d'aquest estil. Fa pocs deies en una reunió amb les Penyes del Barça i la directiva vaig agafar el torn de paraula per reclamar la poca proximitat entre els jugadors i els aficionats. Coses així fan, encara més, al Barça gran. Personalment crec que no te preu la cara d'un nen (i depèn la d'alguns adults o adultes...) quan veu de prop un dels seus ídols, aquests moments son inoblidables per l'infant. Ja no dic res si el pot tocar, fer-se una foto o aconseguir un autògraf.
Felicitats per iniciatives d'aquest estil i, com no, al Reus pel seu centenari que ha propiciat, a l'igual que el Palafrugell, el desplaçament del F.C. Barcelona lluny de les seves instal·lacions.
Si aquests tipus d'actes es deuen que es disposa de més temps per que s'ha produït l'eliminació de la Copa del Rey, benvinguda sigui encara que sigui de tant en molt.
Celebro iniciatives d'aquest estil. Fa pocs deies en una reunió amb les Penyes del Barça i la directiva vaig agafar el torn de paraula per reclamar la poca proximitat entre els jugadors i els aficionats. Coses així fan, encara més, al Barça gran. Personalment crec que no te preu la cara d'un nen (i depèn la d'alguns adults o adultes...) quan veu de prop un dels seus ídols, aquests moments son inoblidables per l'infant. Ja no dic res si el pot tocar, fer-se una foto o aconseguir un autògraf.
Felicitats per iniciatives d'aquest estil i, com no, al Reus pel seu centenari que ha propiciat, a l'igual que el Palafrugell, el desplaçament del F.C. Barcelona lluny de les seves instal·lacions.
Si aquests tipus d'actes es deuen que es disposa de més temps per que s'ha produït l'eliminació de la Copa del Rey, benvinguda sigui encara que sigui de tant en molt.
dimarts, 2 de febrer del 2010
Jo també aplaudeixo el "Villarato"
No tinc la sort de coneixer personalment al sr. Martí Perarnau però, des de la distància que comporta ser oient de les tertúlies en les que participa i lector dels articles que escriu, me'n sento gran admirador. I en soc per articles com el que avui he llegit al diari Sport on demana que aplaudim el Villarato.
Quina manera tan brillant de contrarrestar la mala bava i l'enveja que s'ha apoderat dels dimonis altrament dits: Relaño, Roncero, etc, etc,etc....
Des del meu modest bloc el vull felictar i ja us avanço que jo soc un dels qui aplaudeix el Villarato i, hi afegeixo, mentre aplaudeixo me n'en ric.
Quina manera tan brillant de contrarrestar la mala bava i l'enveja que s'ha apoderat dels dimonis altrament dits: Relaño, Roncero, etc, etc,etc....
Des del meu modest bloc el vull felictar i ja us avanço que jo soc un dels qui aplaudeix el Villarato i, hi afegeixo, mentre aplaudeixo me n'en ric.
dimarts, 26 de gener del 2010
Vergonya
Avui he estat escoltant i veient diferents emissores i televisions i només puc dir que tinc una mena de sensació entre vergonya i llàstima de tot (o quasi tot) el que he sentit. No puc entendre com s'ha arribat a tal punt de menyspreu per part de tothom a l'hora de jutjar una jugada en un camp de futbol.
No se si és ràbia continguda, ganes de fer la punyeta, tornar la moneda al contrari, intent de demolició de l'esport en general... No tinc ni puta idea.
És molt fort arribar a situacions d'aquest tipus, ens estem convertint en extremistes on l'únic que val és el menyspreu a l'enemic i, evidentment, l'odiosa comparació "del que tu has fet i del que jo he fet".
No se qui en te la culpa, però em comença a fotre fàstic aquest odi encobert que per qualsevol infracció que es produeix en un partit de futbol esclata esquitxant de merda a tothom. Segur que hi ha molta gent que li agrada aquest soroll però a mi no. Em recorda aquells debats inútils que molta gent es mira en algunes cadenes que només saben que emetre tele-escombreria. Només falta que alguns acabin dirigint i convertint les jugades d'un partit en el mateix.
Vergonyós.
No se si és ràbia continguda, ganes de fer la punyeta, tornar la moneda al contrari, intent de demolició de l'esport en general... No tinc ni puta idea.
És molt fort arribar a situacions d'aquest tipus, ens estem convertint en extremistes on l'únic que val és el menyspreu a l'enemic i, evidentment, l'odiosa comparació "del que tu has fet i del que jo he fet".
No se qui en te la culpa, però em comença a fotre fàstic aquest odi encobert que per qualsevol infracció que es produeix en un partit de futbol esclata esquitxant de merda a tothom. Segur que hi ha molta gent que li agrada aquest soroll però a mi no. Em recorda aquells debats inútils que molta gent es mira en algunes cadenes que només saben que emetre tele-escombreria. Només falta que alguns acabin dirigint i convertint les jugades d'un partit en el mateix.
Vergonyós.
dijous, 21 de gener del 2010
Paraula de Pep
De sempre a casa meva he sentit a dir que abans, des de l'època dels meus avis enrere, amb la paraula n'hi havia prou per tancar un tracte. Si una persona deia o prometia una cosa no calia estampar-la a cap document, tothom donava per fet que allò es compliria. I era així, paraula = compromís.
Feia molt temps que no sabia de ningú al mon del futbol que utilitzes aquesta manera de fer. La credibilitat de l'entrenador del Barça és tan brutal (guanyada a pols, és clar) que no se si sorprendrem o no per la manera com s'ha compromès. Falta, això si, que el proper president s'entengui amb ell i llavors es plasmi l'acord, però d'entrada tothom ja està / estem tranquils. Guardiola un any més.
Com no podia ser d'una altra manera, es va tancar un debat i automàticament se'n va obrir un altre, el de l'electoralisme. Laporta, malgrat a molta gent això li fagi mal, va ser el president que va portar Guardiola a la banqueta del primer equip del Barça, no es pot negar. I va ser ell qui va jugar-se el cap en una aposta molt arriscada. Què hagués passat si no li hagués sortit bé ? Imagineu-vos-ho, ja faria temps que estaria penjat, però com que li ha sortit bé molts hi veuen una última maniobra electoral destinada a afavorir el futur candidat continuïsta i hi afegeixen una baixada de pantalons de Guardiola en l'acte d'ahir. La meva opinió és que ni una cosa ni l'altra. S'ha fet bé tancant un debat que podia afectar el rendiment de l'equip a causa de l'acós constant vers la figura de l'entrenador tant a nivell de prensa com d'afeccionats. No se què hagués passat si la campanya electoral hagués començat sense saber què passava amb Guardiola, ho puc imaginar, tots els qui ara diuen que no s'ha fet bé i hi troben pegues haguéssin dit que això ja s'hauria d'haver fet abans.
"Siempre negatifo, nunca positifo !!!", que deia aquell. Seguiu sent negatius i veient la part fosca de les coses si voleu, però la realitat és la que és i el temps dirà si els èxits aconseguits pel tàndem Laporta-Guardiola es repetirà en el futur. Si jo que soc positiu ho veig difícil (que no impossible) els qui viuen i mengen cada dia envoltats de negativitat que es vagin preparant un bon Seppuku.
Feia molt temps que no sabia de ningú al mon del futbol que utilitzes aquesta manera de fer. La credibilitat de l'entrenador del Barça és tan brutal (guanyada a pols, és clar) que no se si sorprendrem o no per la manera com s'ha compromès. Falta, això si, que el proper president s'entengui amb ell i llavors es plasmi l'acord, però d'entrada tothom ja està / estem tranquils. Guardiola un any més.
Com no podia ser d'una altra manera, es va tancar un debat i automàticament se'n va obrir un altre, el de l'electoralisme. Laporta, malgrat a molta gent això li fagi mal, va ser el president que va portar Guardiola a la banqueta del primer equip del Barça, no es pot negar. I va ser ell qui va jugar-se el cap en una aposta molt arriscada. Què hagués passat si no li hagués sortit bé ? Imagineu-vos-ho, ja faria temps que estaria penjat, però com que li ha sortit bé molts hi veuen una última maniobra electoral destinada a afavorir el futur candidat continuïsta i hi afegeixen una baixada de pantalons de Guardiola en l'acte d'ahir. La meva opinió és que ni una cosa ni l'altra. S'ha fet bé tancant un debat que podia afectar el rendiment de l'equip a causa de l'acós constant vers la figura de l'entrenador tant a nivell de prensa com d'afeccionats. No se què hagués passat si la campanya electoral hagués començat sense saber què passava amb Guardiola, ho puc imaginar, tots els qui ara diuen que no s'ha fet bé i hi troben pegues haguéssin dit que això ja s'hauria d'haver fet abans.
"Siempre negatifo, nunca positifo !!!", que deia aquell. Seguiu sent negatius i veient la part fosca de les coses si voleu, però la realitat és la que és i el temps dirà si els èxits aconseguits pel tàndem Laporta-Guardiola es repetirà en el futur. Si jo que soc positiu ho veig difícil (que no impossible) els qui viuen i mengen cada dia envoltats de negativitat que es vagin preparant un bon Seppuku.
diumenge, 17 de gener del 2010
Sense futbol entre setmana.
El Barça està eliminat de la Copa del Rey i després de tants i tants dies de glòria ens ha tornat a venir el regust amarg de la derrota i la conseqüent eliminació d'un campionat. Soc dels qui opina que no passa res, pot ser l'anormal era el que va succeïr durant el 2009, tot guanyat sense possibiltat de resposta pels rivals.
Ara se'm fa extrany que durant varies setmanes no hi haurà Barça entre setmana. Acostumats a que el dia posterior a un partit enllaçava gairebé sempre amb l'anterior d'un altre, suposo que tots plegats trobarem a faltar aquell "cuquet" de l'emoció tot tornant a casa per veure el partit del Barça un dimarts o dimecres al vespre. Esportivament parlant les setmanes sens dubte se'ns faran bastant més llargues.
En fi, és el que hi ha, espero que a l'equip no el perjudiqui aquest canvi de rutina i, si és cert el que sempre s'ha dit, que s'arribarà més descansat al partit del cap de setmana.
De moment ja li hem ampliat la diferència a 5 punts al segon classificat, que justament fa dies que no juga entre setmana i hauria d'arribar més fresc al partit de dissabte.
Està clar que per alguns aquesta teoria, de moment, no acaba de ser certa.... "Amapolaaaa, lindisima amapoooolaaaaa"...
Ai Guti, Guti, el dia que marxis et trobarem a faltar.
Ara se'm fa extrany que durant varies setmanes no hi haurà Barça entre setmana. Acostumats a que el dia posterior a un partit enllaçava gairebé sempre amb l'anterior d'un altre, suposo que tots plegats trobarem a faltar aquell "cuquet" de l'emoció tot tornant a casa per veure el partit del Barça un dimarts o dimecres al vespre. Esportivament parlant les setmanes sens dubte se'ns faran bastant més llargues.
En fi, és el que hi ha, espero que a l'equip no el perjudiqui aquest canvi de rutina i, si és cert el que sempre s'ha dit, que s'arribarà més descansat al partit del cap de setmana.
De moment ja li hem ampliat la diferència a 5 punts al segon classificat, que justament fa dies que no juga entre setmana i hauria d'arribar més fresc al partit de dissabte.
Està clar que per alguns aquesta teoria, de moment, no acaba de ser certa.... "Amapolaaaa, lindisima amapoooolaaaaa"...
Ai Guti, Guti, el dia que marxis et trobarem a faltar.
dilluns, 11 de gener del 2010
A la recerca d'arguments.
Acabo de llegir en una web de l'anomenada "caverna mediàtica" que l'hivern es suma al "Villarato" perque la sort ha volgut que, en el cap de setmana que més fred ha fet del que portem d'any, al Barça li ha tocat jugar a Tenerife. No cal ni la més minima resposta a l'impotència d'alguns. No cal recordar Kazan, Kiev, etc.... Això no toca, que deia aquell.
El que fa temps m'hagués suposat començar la setmana amb el mal rotllo que des de Madrid vomiten sobre el Barça s'ha convertit amb el pas del temps en acudits de poca base i carregats d'impotència absoluta. Ja no se sap a què recórrer per aturar al Barça, avui toca el clima, demà Sant Arcadi, passat demà (mentre alguns miren la Copa des del sofà, per si de cas el fred se'ls posa al cervell) serà "Del Nido" i així anar passant els dies dels pobres miserables.
És la diferència, aquí tenim a Guardiola i companyia i allí tenen........... què tenen ?
El que fa temps m'hagués suposat començar la setmana amb el mal rotllo que des de Madrid vomiten sobre el Barça s'ha convertit amb el pas del temps en acudits de poca base i carregats d'impotència absoluta. Ja no se sap a què recórrer per aturar al Barça, avui toca el clima, demà Sant Arcadi, passat demà (mentre alguns miren la Copa des del sofà, per si de cas el fred se'ls posa al cervell) serà "Del Nido" i així anar passant els dies dels pobres miserables.
És la diferència, aquí tenim a Guardiola i companyia i allí tenen........... què tenen ?
dimecres, 6 de gener del 2010
2010
Ja han acabat les festes de nadal, cap d'any i reis i torna la normalitat. La feina, l'escola, els rituals diaris i els horaris més o menys establerts per fer la feina del dia a dia, etc...
Els desitjos ja son passat així com també ho son El Tió, el raïm de la (teorica) bona sort, els Reis d'Orient i les demés coses que se celebren durant aquests aproximadament 15 dies intensos d'anades i vingudes familiars, àpats, regals, amics invisibles, petons de felicitació, "cotillon", cava, torrons, tortells, riures, plors, anhels...
És un no parar, podriem desgranar les festes de nadal durant molta estona i cadascú li trobaria matisos diferents dins la semblança que se suposa que han de tenir a totes les cases. Tots els dies de trobades familiars son divertits i encara més quan comencen a bellugar petits per casa amb el bastó de fer cagar el Tió, recitant la dècima de nadal, cantant o tocant cançons improvitzades i fan que aquests moments valguin més la pena que no pas el que et pugui deparar el futur que, per descomptat, tots desitgem que sigui millor que el passat. Personalment, però, vull destacar el cap d'any que he passat amb els amics en una masia de Riudarenes, Ca l'Estrada. Ens vam reunir 17 persones el cap de setmana del 31 de desembre al 3 de gener i va ser molt divertit però sobretot, diferent. Quan vam decidir la Gemma i jo que aquest cap d'any el passariem en una casa rural no ens imaginavem que hagués anat com ha anat. Simplement fantàstic.
Els desitjos ja son passat així com també ho son El Tió, el raïm de la (teorica) bona sort, els Reis d'Orient i les demés coses que se celebren durant aquests aproximadament 15 dies intensos d'anades i vingudes familiars, àpats, regals, amics invisibles, petons de felicitació, "cotillon", cava, torrons, tortells, riures, plors, anhels...
És un no parar, podriem desgranar les festes de nadal durant molta estona i cadascú li trobaria matisos diferents dins la semblança que se suposa que han de tenir a totes les cases. Tots els dies de trobades familiars son divertits i encara més quan comencen a bellugar petits per casa amb el bastó de fer cagar el Tió, recitant la dècima de nadal, cantant o tocant cançons improvitzades i fan que aquests moments valguin més la pena que no pas el que et pugui deparar el futur que, per descomptat, tots desitgem que sigui millor que el passat. Personalment, però, vull destacar el cap d'any que he passat amb els amics en una masia de Riudarenes, Ca l'Estrada. Ens vam reunir 17 persones el cap de setmana del 31 de desembre al 3 de gener i va ser molt divertit però sobretot, diferent. Quan vam decidir la Gemma i jo que aquest cap d'any el passariem en una casa rural no ens imaginavem que hagués anat com ha anat. Simplement fantàstic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)