dijous, 25 de març del 2010

Solidaritat

Avui he pogut veure, llegir i escoltar per diferents mitjans que s'ha presentat un nou llibre solidari escrit per diferents periodistes a benefici de Pallassos sense fronteres. El padrí d'aquesta edició ha estat, ni més ni menys que, Josep Guardiola. Des d'aquí la meva sincera felicitació per aquesta iniciativa que, any rere any, demostra que Catalunya és un país que es mou molt pels més necessitats.
He de dir, però, que em sento una mica defraudat per segons quines distincions es fan a l'hora d'aconseguir l'assistència de personal·litats rellevants en el moment de fer actes d'aquest tipus o aconseguir apadrinaments o col·laboracions per tal de promocionar més el projecte solidari en si. I m'en sento perque des de la Penya Blaugrana de Santa Oliva, de la qual en soc soci i membre de la seva junta, fa més de dos anys vam editar un llibre de contes i dibuixos, en col·laboració amb l'Ajuntament del poble i la participació de l'escola, la llar d'infants i de gent més adulta, però ningú com nosaltres sap el que va costar aconseguir col·laboracions i/o apadrinaments (digueu-li com vulgueu) per tal d'acabar de donar-li força al gran treball que tothom va fer per portar a terme la inicitiva (d'altra banda pionera dins l'àmbit penyístic) que consistia en recaptar el màxim de diners per ajudar a que els nens més necessitats obtinguéssin recursos a través de la Fundació del F.C. Barcelona .
No m'extendré en la cronologia dels fets però us puc assegurar que ens va ser del tot impossible contactar amb algun jugador del Barça per assistir a la presentació. Correus electrònics a diferents departaments del club (protocol, vestidor, secretaria del delegat de l'equip, departament de Penyes, fins i tot directament a un jugador, etc...), reunions, trucades i més trucades, etc... Fins que vam aconseguir que el President Joan Laporta prologués el llibre i vingués a l'acte. Fita aconseguida !!!! El màxim representant del club va venir al nostre poble, prop de la nostra gent, a ajudar-nos i, amb ell, un seguici de premsa que va ajudar a difondre-ho. Cal dir que ell mateix va ser el qui es va comprometre en un acte públic a intentar assistir a projectes que les Penyes tiréssin endavant vinculats amb la Fundació.
Del vestidor, res de res.
Amb el llibre presentat la venda es va anar succeïnt fins arribar als 5.175 euros recaptats i entregats a la Fundació. Entremig de tot aquest temps vam intentar buscar la col·laboració dels jugadors per tal que es vinculéssin, d'una manera o altre, amb el nostre projecte fins al punt d'entregar una carta a algú molt proper a l'entrenador del barça, escrita en quatre idiomes per tal que tots els jugadors l'entenguéssin, demanant-los el seu suport. Juntament amb la carta hi anava un llibre per tal que veiéssin de què parlavem.... A dia d'avui, amb els diners entregats, encara no hi ha resposta.
Trobo molt bé que qualsevol personatge públic ja sigui entrenador, jugador o el que sigui es vinculi a projectes d'aquest tipus, ja siguin promocionant llibres, fotos en calendaris, donacions de material esportiu, etc.. li dona força i personalitat al projecte, el que em sap més greu és que pel motiu que sigui (me'l puc imaginar) no hi hagi cap resposta a segons quins altres.
Felicitats de nou a Pallassos sense fronteres, als promotors i als qui hi han col·laborat en aquest llibre, tinc el de l'any passat (apadrinat per el Xavi, per cert) i espero comprar-me el d'aquest. Juntament amb ell potser també intentaré aconseguir un nas de pallasso.

2 comentaris:

  1. Hola Josep Manel!
    Mmm, és que alguns actes tenen més repercussió que altres i prefereixen anar només a aquest últims...
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  2. Desgraciadament aquesta és la societat en la que vivim. Saps en quants actes solidaris he participat donat que el meu ofici de músic m'hi ha portat? En moltíssims, la majoria sense repercussió i en alguns sense donar-nos ni les gràcies. I ho tornaria fer de la mateixa manera que ho vaig fer. En canvi segons qui fa un sol acte i passa a la història com el gran solidari i el gran compromès (i no ho dic en cap cas de'n Guardiola).
    A tot arreu hi ha els "nens macus" que estan per sobre de tots i que quan es tiren un "pet", amb perdó, tothom ( i m'hi incloc) l'aplaudim. En canvi mai aplaudim el suficient (i també m'hi incloc) quan qualsevol de nosaltres, els mortals, fem qualsevol gest o acte que signica un esforç inmensament més gran que que el que significa per aquests "nens macus".

    ResponElimina