Solidaritat

Avui he pogut veure, llegir i escoltar per diferents mitjans que s'ha presentat un nou llibre solidari escrit per diferents periodistes a benefici de Pallassos sense fronteres. El padrí d'aquesta edició ha estat, ni més ni menys que, Josep Guardiola. Des d'aquí la meva sincera felicitació per aquesta iniciativa que, any rere any, demostra que Catalunya és un país que es mou molt pels més necessitats.
He de dir, però, que em sento una mica defraudat per segons quines distincions es fan a l'hora d'aconseguir l'assistència de personal·litats rellevants en el moment de fer actes d'aquest tipus o aconseguir apadrinaments o col·laboracions per tal de promocionar més el projecte solidari en si. I m'en sento perque des de la Penya Blaugrana de Santa Oliva, de la qual en soc soci i membre de la seva junta, fa més de dos anys vam editar un llibre de contes i dibuixos, en col·laboració amb l'Ajuntament del poble i la participació de l'escola, la llar d'infants i de gent més adulta, però ningú com nosaltres sap el que va costar aconseguir col·laboracions i/o apadrinaments (digueu-li com vulgueu) per tal d'acabar de donar-li força al gran treball que tothom va fer per portar a terme la inicitiva (d'altra banda pionera dins l'àmbit penyístic) que consistia en recaptar el màxim de diners per ajudar a que els nens més necessitats obtinguéssin recursos a través de la Fundació del F.C. Barcelona .
No m'extendré en la cronologia dels fets però us puc assegurar que ens va ser del tot impossible contactar amb algun jugador del Barça per assistir a la presentació. Correus electrònics a diferents departaments del club (protocol, vestidor, secretaria del delegat de l'equip, departament de Penyes, fins i tot directament a un jugador, etc...), reunions, trucades i més trucades, etc... Fins que vam aconseguir que el President Joan Laporta prologués el llibre i vingués a l'acte. Fita aconseguida !!!! El màxim representant del club va venir al nostre poble, prop de la nostra gent, a ajudar-nos i, amb ell, un seguici de premsa que va ajudar a difondre-ho. Cal dir que ell mateix va ser el qui es va comprometre en un acte públic a intentar assistir a projectes que les Penyes tiréssin endavant vinculats amb la Fundació.
Del vestidor, res de res.
Amb el llibre presentat la venda es va anar succeïnt fins arribar als 5.175 euros recaptats i entregats a la Fundació. Entremig de tot aquest temps vam intentar buscar la col·laboració dels jugadors per tal que es vinculéssin, d'una manera o altre, amb el nostre projecte fins al punt d'entregar una carta a algú molt proper a l'entrenador del barça, escrita en quatre idiomes per tal que tots els jugadors l'entenguéssin, demanant-los el seu suport. Juntament amb la carta hi anava un llibre per tal que veiéssin de què parlavem.... A dia d'avui, amb els diners entregats, encara no hi ha resposta.
Trobo molt bé que qualsevol personatge públic ja sigui entrenador, jugador o el que sigui es vinculi a projectes d'aquest tipus, ja siguin promocionant llibres, fotos en calendaris, donacions de material esportiu, etc.. li dona força i personalitat al projecte, el que em sap més greu és que pel motiu que sigui (me'l puc imaginar) no hi hagi cap resposta a segons quins altres.
Felicitats de nou a Pallassos sense fronteres, als promotors i als qui hi han col·laborat en aquest llibre, tinc el de l'any passat (apadrinat per el Xavi, per cert) i espero comprar-me el d'aquest. Juntament amb ell potser també intentaré aconseguir un nas de pallasso.

Català de l'any

Avui es celebra la gala per anomenar el Català de l'Any 2010. Bé, deixant de banda el que en sí pot comportar aquest reconeixement no tinc cap mena de dubte que el guanyador serà Pep Guardiola. Considero molt lloable el que la resta de finalistes han fet i fan dins les seves especialitats com son dibuix i teatre totes englobades, si volem, dins del mon de la cultura.
De totes maneres el reconeixement que, espero, s'emporti el Pep Guardiola va una mica més enllà de tot això. És cert que cada dia quasi se li fa un reconeixement de la seva tasca però el que va aconseguir durant el 2009 no te preu i no només per les emocions que ha provocat a tots els Barcelonistes sinó per com ho ha aconseguit. La manera de treballar, l'autoexigència, la persistència, la creença en la seva feina, la modèstia, la gran personalitat del seu treball, l'aposta per la gent d'aquest país a l'hora d'aconseguir el màxim a nivell esportiu.... Etc...
No en tinc cap dubte.

Empatxos

Ja deia jo que gastar-se 270 milions d'euros en Lioneses podia provocar un gran i greu empatx.
La resta d'opinions proposo que cadascú deixi córrer la imaginació.
Ai Florentino, Florentino.... Quin gustet que ens has donat.

L'amenaça blanca ha arribat.

Era d'esperar i les previsions així ho deien, l'amenaça blanca ha arribat a Catalunya i, de nou, ens ha agafat a tots mig en calçotets. La major part del territori està sota la neu (fins i tot ha nevat, i molt, al Baix Penedès) i les imatges de televisió ens demostren que no estem preparats per tempestes d'aquest estil. De qui és responsabilitat ? No ho se, però m'ho puc imaginar. Ningú podrà dir que no estava avisat ja que durant tot el cap de setmana ens han anat dient que el que ha passat, podia passar. En aquest sentit un 10 als meteoròlegs i un suspès als que havien de prendre mesures. Ara mateix, com també van dir, ja llueixen les estrelles i des de la terrassa de casa puc comprovar-ho, si no hi ha cap novetat demà farà sol, molt fred però sol.
L'altra amenaça blanca que ens ha vingut a tocar els nassos és la que es va produïr dissabte a la nit, el Barça ja no és el líder de la lliga, és co-líder. També es veia a venir que podia passar donat el joc del Barça els darrers partits però no crec que sigui motiu d'alarma, simplement és una circustància del joc.
Ara només ens cal esperar que els mals tràngols passin aviat i entre tots remuntem les situacions difícils, estic segur que el Barça ho farà del que no ho estic tant és que es fagin els deures des de l'administració.