Mil·lenari del Castell de Santa Oliva

Ahir es va donar el tret de sortida a les festes del Mil·lenari del Castell de Santa Oliva amb la inauguració oficial.
Una acte molt emotiu i protagonitzat per gent del poble que va comptar amb música, teatre i recital. També va haver-hi la part protocolària amb els parlaments de les diferents personalitats polítiques. Després una cercavila, la inaguració de l'exposició al Monestir, un aperitiu i l'encesa de la Torre van culminar la jornada.
És només el principi d'un cap de setmana de Fira i festa Medieval per commemorar una efemèride tan important com són els mil anys de vida d'un Castell.

Us convido a tots i a totes a passejar-vos pel nostre poble aquest cap de setmana, quedareu meravellats.
Moltes gràcies i moltes felicitats a tots.

Apaguem el foc i esmolem l'eina.

Per diferents vies avui m’han arribat comentaris que deien que en alguns mitjans d’informació els titulars eren. “Por mi, que se queme Cataluña entera y su contenido” i demés coses dites i escrites.

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou…. deu.

És el que s’acostuma a fer, si més no és el que es diu que s’ha de fer; comptar fins a deu abans de dir o actuar d’alguna forma airada.

Poca cosa es pot afegir quan es veuen i llegeixen comentaris d’aquesta mena, cadascú ja en traurà les seves conclusions. Els qui em coneixeu ja sabeu què en penso.

Jo soc un dels que creu que la difusió instantània de les opinions, que avança ràpidament i imparable per la teranyina internauta  que de mica en mica hem anat creant, sovint fa més mal que bé i aquest és un clar exemple. No costa gens atiar un foc que fa dies, mesos fins i tot, que està començant a cremar de debò i ara no parlo del de l’Alt Empordà.

Mentre ahir  Catalunya cremava, prop d’aquí, a Castellet, va haver-hi un (enèsim) moviment  per la independència i cada dia que passa aquests tipus de moviments augmenten la seva grandesa. Les mobilitzacions ciutadanes són cada dia més visibles i jo mateix m’estic començant a sorprendre quan escolto i veig a segons qui postular-se a favor d’un estat propi o manifestant-se en contra de decisions preses en contra de Catalunya i els catalans.

És evident que afirmacions com les que es poden llegir avui en contra del nostre territori i les nostres persones no ajuden gaire a calmar les coses, al contrari, però el que si que es posa en evidencia és que a fora de les nostres fronteres no agrada gens el que s’està coent a casa nostra. Ja m’està bé, m’agrada aquesta ira contra la població catalana perquè és un gran símptoma que no ens volen, que ens odien per ser com som i, encara més, perquè comencem a saber què volem ser.

El que ara mateix desitjo és que s’apagui quest maleit foc Empordanès, de la mateixa manera que s’han anat apagant tots els que s’han anat encenent al nostre país darrerament i que, un cop les flames ja estiguin sufocades i el fum ens torni a deixar veure la llum neta, alguns han d’anar obrint els ulls d’una puta vegada, plantar cara i esmolar l’eina.

 Ja n’hi ha prou !

El senat suprimit !!!!!

6:58 a.m. (el moment de la il·lusió)
Ostia, ostia, ostia !!!!!
Quina alegria que m'ha donat la premsa, acabo de llegir que han decidit suprimir el senat i estalviar-se una milionada d'euros a final de mes.

7:00 a.m. (el despertar)

Bon dia Catalunya, son les 7 del matí, etc, etc. etc.

7:01 a.m. (la conclusió)

No hi ha manera d'aixecar-se amb bones notícies.

Ara la bilis s'aboca sobre el Casillas

Ja ha arrencat la campanya cavernaria per aconseguir que una pilota d’or se’n vagi cap a la capital. Després de tants i tants anys de mal pair que el Messi se les emporti per davant del, fins ara, seu gran ídol Cristiano Ronaldo el fetge ja no pot més i ara vomita la bilis en favor del Casillas.

Bé, no ens haurien de sorprendre aquests canvis d’actitud al cap i a la fi alguns tenen el cervell tant descompensat que veuen grans cracks o grans farsants en funció de la samarreta que porten; Busquets o Pedro, per citar dos exemples.

Tornant al tema pilota d’or pro Casillas no puc deixar de preguntar-me el motiu real de la promoció. És cert que és un gran porter, és el capità del Madrid i de la selecció espanyola, és segur sota Pals i se li atribueixen moltes altres virtuts que ara cal remarcar com pot ser que és esportiu quan demana que no cal humiliar a Itàlia a falta d’un minut per acabar l’Eurocopa. Tot cert i ben cert però ningú recorda que fa varis anys que no aconsegueix el Zamora, aquell premi que guanya el porter menys golejat de la “mejor liga del mundo” que dirien per allí. Se suposa que qui guanya aquest premi, per extensió, deu ser el millor porter del mon…  També es defensa la seva trajectòria, que jo no dic que no sigui brillant, però no n’és menys la de Xavi, Iniesta, Puyol, Messi o Valdés.

Tampoc recorda ningú la mala intenció del sant Iker de deixar fora de la final de la Champions al Pedro intentant llençar una falta contra ell per tal que veiés una groga que li hagués fet perdre el partit de Wembley, tot un exemple d’esportivitat.

Com era d’esperar acaba l’Eurocopa i ja s’engega la maquinària maquiavèl·lica per escombrar cap a casa, imagino que aquí també ho farem tal i com vam fer-ho l’any del Mundial quan tots reclamàvem que es valores més a Xavi o a Iniesta enfront de Messi.

Compte que això acaba de començar tot just quan el mort encara està calent.