Apaguem el foc i esmolem l'eina.

Per diferents vies avui m’han arribat comentaris que deien que en alguns mitjans d’informació els titulars eren. “Por mi, que se queme Cataluña entera y su contenido” i demés coses dites i escrites.

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou…. deu.

És el que s’acostuma a fer, si més no és el que es diu que s’ha de fer; comptar fins a deu abans de dir o actuar d’alguna forma airada.

Poca cosa es pot afegir quan es veuen i llegeixen comentaris d’aquesta mena, cadascú ja en traurà les seves conclusions. Els qui em coneixeu ja sabeu què en penso.

Jo soc un dels que creu que la difusió instantània de les opinions, que avança ràpidament i imparable per la teranyina internauta  que de mica en mica hem anat creant, sovint fa més mal que bé i aquest és un clar exemple. No costa gens atiar un foc que fa dies, mesos fins i tot, que està començant a cremar de debò i ara no parlo del de l’Alt Empordà.

Mentre ahir  Catalunya cremava, prop d’aquí, a Castellet, va haver-hi un (enèsim) moviment  per la independència i cada dia que passa aquests tipus de moviments augmenten la seva grandesa. Les mobilitzacions ciutadanes són cada dia més visibles i jo mateix m’estic començant a sorprendre quan escolto i veig a segons qui postular-se a favor d’un estat propi o manifestant-se en contra de decisions preses en contra de Catalunya i els catalans.

És evident que afirmacions com les que es poden llegir avui en contra del nostre territori i les nostres persones no ajuden gaire a calmar les coses, al contrari, però el que si que es posa en evidencia és que a fora de les nostres fronteres no agrada gens el que s’està coent a casa nostra. Ja m’està bé, m’agrada aquesta ira contra la població catalana perquè és un gran símptoma que no ens volen, que ens odien per ser com som i, encara més, perquè comencem a saber què volem ser.

El que ara mateix desitjo és que s’apagui quest maleit foc Empordanès, de la mateixa manera que s’han anat apagant tots els que s’han anat encenent al nostre país darrerament i que, un cop les flames ja estiguin sufocades i el fum ens torni a deixar veure la llum neta, alguns han d’anar obrint els ulls d’una puta vegada, plantar cara i esmolar l’eina.

 Ja n’hi ha prou !