dimarts, 30 de novembre del 2010

Fred, pluja, eleccions, futbol, glaçats i calents.

És dimarts i sembla que avui començi la setmana. Entre les eleccions i el Barça-Madrit en dilluns la setmana es farà més curta, molt més curta i agradable, molt més agradable.
Els homes del temps des de fa dies van preveure fred i pluja, en alguns llocs també neu, i l'han encertada un cop més.
Depèn de la lectura que s'en fagi podriem dir que més d'un s'havia de quedar glaçat durant aquests dies i així ha estat. Jo afegiria que, més que glaçat, fins i tot algun ha mort de fred, obviament en el bon sentit de la paraula.
Començaria pel Montilla, el pobre es veia venir una patacada, pot ser no tan gran com ha estat, i es notava en el seu discurs de campanya. No se'l creia ni ell ni, al meu entendre, els col·legues que van anar desembarcant des de la capital per fotre-li un cop de ma, cosa que trobo molt trista. Per què ens han de venir de fora a donar lliçons de com hem de fer les coses aquí ? Fa molt temps que el PSC és més PSOE que mai i (tots) els catalans no som rucs.
El segon seria el Puigcercós. No vull ni imaginar-me la cara del Carod-Rovira al sofà de casa mirant els results electorals. La ostia republicana ha estat descomunal gràcies a la seva incoherència els darrers anys. No pas culpa del Laporta, Carretero i companyia.
El tercer, ja centrant-nos en dilluns, és el Madrit. Això inclou tota la companyia de teatre que el conforma i l'envolta; el seu penós argument, la seva penosa posada en escena i la seva miserable actuació en el millor teatre del somnis del mon com és el Camp Nou. No cal nomenar ningú, tot el mon va veure ahir les mancances futbolístiques, personals i, en algun cas, mentals d'alguns jugadors. La viva imatge del desgraciat de torn que l'única rèplica que pot oferir és la baralla, la bronca i la violència és mereixen càstigs exemplars. Queda per veure com acabarà la cosa a nivell de sancions.
Pel que fa als guanyadors només em queda dir que els felicito a tots. Artur Mas podrà governar tranquil·lament i transformar les promeses en realitats, és obvi que Catalunya volia un canvi i s'ha demostrat. I del Barça... Què més es pot demanar ! No puc dir res que ningú ja pensi. la felicitat és immensa, un cop més, no tan sols pel que fa sinó per com ho fa. El discurs de Guardiola n'és el millor exemple i el referent pel qui segueixi després d'ell. Tinc molt clar que el que estem vivint no durarà tota la vida però per poc que es continui amb el model estic convençut que les alegries sovintejaran.
Uns freds, glaçats i uns altres calentets, calentets.

dimarts, 16 de novembre del 2010

DNI

Ahir, la Gemma i jo, vam anar a Tarragona fer el document nacional d'identitat a cadascun dels nostres fills. Per sort teniem hora concertada prèviament a les sis de la tarda però mitja hora abans ja erem a lloc pensant que, si arribavem una mica sobrats de temps, pot ser avançariem feina. Ens van donar el tiquet del torn i només ens vam haver d'esperar una hora i quart per entrar. Una hora i quart ! Amb petició feta tres mesos d'antelació i arribant 30 minuts abans de les sis de la tarda ! Ja us podeu imaginar l'hora, eterna, corrent darrere la canalla per l'oficina. Però bé, és el que hi ha, a una nena de tres anys i a un nen d'un any i mig no els pots demanar que s'estiguin massa quiets més de 5 ó 10 minuts a tot estirar a no ser que la funcionària de torn, enlloc de pintar en un paper de l'avorriment que portava a sobre, es dediqués a fer titelles al personal.
En fí, el que volia dir és que no em cap al cap que al 2010 encara s'hagin de fer aquests tipus de gestions, no pas pel fet de tenir nens petits que compliquen una mica més la cosa, sinó pel fet de no poder tramitar-les a través d'un ajuntament o d'un consell comarcal. D'acord que s'ha de posar el dit i s'ha de firmar però, amb els mitjans d'avui en dia, no es pot trobar un sistema molt més còmode i, sobretot, proper pel ciutadà ?
Ho trobo molt lamentable.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Muts i a la gàbia

Aquest any no se sent a parlar de coses paranormals (altrament dites "Villarato") que tallen al bacallà i marquen les directrius del qui ha de ser el futur campió de lliga. Tan lluny arriba el poder de Mou ? O pot ser és que aquest any els números i les estadístiques diuen que s'ha d'estar muts i a la gàbia ?
Avui la portada de Mundo Deportivo està molt bé; mano blanca, relata. Evidentment els qui esperaven un resposta des de les espanyes estaven equivocats. Penso que, des d'allí, ara no toca parlar d'àrbitres, no cal, ara toca dir (o repetir per enèsima vegada) que Guardiola no vol respondre a Mourinho. Ara el que es porta és el desgast a l'entrenador i, en conseqüència, a l'equip.
A veure com els va la política que han decidit aplicar, de moment el Madrit és líder i la cosa pinta que tornarem a la lluita entre dos. Ens acostarem als 99 punts una altra vegada ?
Seria espectacular que alguns tornéssin a ensopegar amb la mateixa pedra.

divendres, 5 de novembre del 2010

Novembre

Ha passat l'octubre, volant, i la realitat és que no he penjat ni una miserable entrada al bloc. Raons ? Moltes i ben variades però pot ser no val la pena comentar-les.
Ja som a novembre, ja hem gaudit d'unes mini vacances, ja hem passat la fira i l'entimostra, ja ens hem menjat els panellets, ja hem retrassat el rellotge i ja hem realitzat un altre exitós acte del 10 è. Aniversari de la P.B.S.O., aquesta vegada ha estat un bicicletada des de Can Massana fins a Santa Oliva. Tot perfecte i sense incidents, que és el més important.
Novembre és (bé, hauria de ser) un mes grisot i tristot (de moment la calor impera, sobretot al migdia) que serveix per poc més que perque entre els panellets i els torrons hi hagi una mica de marge de temps per païr i estalviar (?). A casa sempre havien dit que era el mes dels morts, amb això de fer-se fosc aviat, arriben els primers freds, la diada de tots sants que enceta el mes, els cementiris, els camps bastant pelats, etc... Imagino que a mida que avanci es compleixi la tradició.
Intentaré que aquesta sintonia fosca del novembre no afecti el bloc.