Catalunya - Argentina

Quatre castanyes va endur-se Argentina cap a casa. En un gran partit de futbol la selecció de Catalunya va golejar a la "in extremis" mundialista Argentina que, a part d'alguna jugada electritzant, ben poca cosa va oferir. És cert que no hi eren Messi, el Kun Agüero, Mascherano i companyia però no pot servir d'excusa si es vol aspirar a alguna cosa en el proper Mundial de Sudàfrica. Segueixo pensant que Maradona n'és el responsable d'aquest desgavell.
Tema a part és el flamant seleccionador de Catalunya, va oferir un gran joc i el debut no podia ser millor, futbolísticament parlant no hi tinc res a dir, no obstant el seu caràcter penso que hauria de canviar. Ara no entrena a un gran club sinó que representa els interessos, encara que siguin amistosos, d'un país. Recordo que en acabar, al peu de gespa, va ser entrevistat per un periodista de TV3 i les respostes no les vaig trobar gaire encertades. Encara és hora que doni les gràcies als més de 50.000 seguidors que hi van anar un dimarts fred i humit. Ell segueix encaparrat en sentir-se defraudat per no haver omplert el Camp Nou enlloc de posar-se a l'alçada dels qui van acompanyar l'equip en tot moment, em sap greu. Com també m'ho sap quan li van preguntar perquè no va sortir en cap moment a l'àrea tècnica per donar cap instrucció als jugadors, el Cruyff és un gat vell i la resposta va ser "perque tot anava bé". Tot anava bé menys l'afició (això ho afegeixo jo, que consti) i estic convençut que el seu ego li va dir que no calia deixar-se veure, total només hi havia 50.000 persones. Què volia ? Omplir el camp i que tothom l'ovacionés cada cop que treia el cap ? Actualment, en aquest temple que és el Camp Nou, només hi ha una persona que mereix aquest tracte i es diu Pep Guardiola. Si la Federació Catalana va triar-lo a ell per oferir espectacle i bon joc ho va encertar, si el va triar per atreure més mitjans de comunicació i donar a conèixer una realitat político-esportiva del país també ho va encertar però si el va triar per tal que els aficionats se sentin identificats amb ell, la va cagar.
Espero la propera costellada amb il·lusió futbolística però molt em temo que em sentiré igual de frustrat amb la manera de fer del nostre seleccionador.

Mundial de Clubs

Era el que faltava per tancar un any inoblidable i s'ha aconseguit. El Barça ha guanyat tot el que es pot guanyar en un any, (tot i que més d'un pot pensar que falta la Copa Catalunya) i, a més, d'un manera espectacular en quant a joc, criteri futbolístic i política d'equip i pedrera.
Poques coses es poden dir que la gent no hagi sentit o pensat en aquetes 24 hores posteriors a la final contra l'Estudiantes de la Plata. A mi em venen moltes coses al cap, alegries i moments que no se si tornaré a viure pel que respecta a la història que ha fet el Barça i que podré explicar als meus fills per tal que ells segueixin explicant-ho als seus (si és que en tenen...) com molta gent ha anat fent amb el que va passar amb el Barça de les 5 copes. Guardaré per sempre els diaris esportius del dia després de cada títol, és un record immmens del que ha passat durant aquest 2009.
Una altra cosa que em ve al cap és que m'agradaria que es recordés (quan sigui l'hora) els noms de TOTS els jugadors que han fet possible les sis corones, han estat més jugadors que no pas els qui ara conformen l'actual plantilla. Eto'o, Gudjohnsen, Caceres, Hleb, Jorquera, etc.... També formen part, en major o menor mesura d'aquest Barça històric i se'ls ha de reconèixer.
Menció a part mereix Guardiola i el seu equip, crec que el canvi que s'ha produït des de la seva arribada és infinitament més gran que en el seu moment pugués ser l'arribada de jugadors determinats, com per exemple Ronaldinho en el seu dia, i si afegim l'estat en que es trobava el club l'estiu del 2008 la cosa ja és per canviar-li el nom a l'estadi....
En fi, la història s'escriu dia a dia i les pàgines del 2009 estaven reservades al Barça i a ningú més per molt que alguns vulguin mirar cap a una altra banda. Qui no vulgui reconèixer que al Barça és el millor del mon és que te un problema, i possiblement greu.

Antonia

Abans d'ahir 15 de desembre ens va deixar l'Antonia Castellví Toldrà, besàvia de 95 anys que sempre va viure entregada a la seva família. Ahir 16 de desembre es va celebrar el funeral i el posterior enterrament a El Vendrell.El seu principal desig sempre va ser no patir, però sobretot no fer patir, i així va ser. El cor se li va parar silenciosament, qüasi sense dir res, i sense cap mena de dolor físic va apagar-se-li l'espelma.Em dona la impressió que hi ha gent que durant la seva vida va moldejant el dia de la seva mort amb l'únic pretext de "no molestar ni donar feina" el dia que no es pugui valer per si mateixa i l'Antonia en va ser un clar exemple. Com tots els qui ens abandonen la trobarem a faltar però ens quedarem amb una lliçó, la d'entregar tota una vida als demés sense demanar gairebé res a canvi.Aquesta és la darrera foto que es va fer amb els seus quatre besnéts (l'Anna, el Joan, l'Elisenda i el Pau), va ser el dia 18 d'octubre a la Masia Can Rovirosa de Sant Vicenç de Calders.

Criteris arbitrals (2ª Part)

Fa uns mesos, al setembre concretament, vaig expresar la meva indignació pel que, a la meva manera de veure el futbol, no entenia com és que un jugador que ha de merèixer tarja vermella per una acció del partit, se li mostri groga i tothom (prensa, tertulians, redactors, opinió dels aficionats, etc...) digui que "com que el partit està decidit (si no recordo malament el Barça guanyava 4-0 i faltaven pocs minuts) l'àrbitre ha cregut convenient NO expulsar-lo". Bé, jo no comparteixo la teoria però no puc fer altra cosa que acceptar-la com a opinió que és.
Em recorda una mica el que va passar dissabte amb la jugada del penal. Si aquesta agafada de samarreta (perque hi ha una agafada de samarreta, no ?) es fa al mig del camp i l'àrbitre assenyala falta, oi que no hagués causat debat ? Ja se que al futbol i als derbys en concret tot és magnifica, és motiu de debat i polèmica, etc... en part a tots ens agrada aquest punt picant, però oi que ningú discutiria la falta ?
Amb això vaig a parar a l'entrada que vaig redactar fa temps i que al principi us he comentat, els criteris arbitrals son els que son i si el reglament diu que agafar de la samarreta al contrari és falta, doncs és falta. Sigui dins de l'àrea, fora d'ella, al primer o al darrer minut.
Una altra cosa és que el reglament sigui correcte o que es pugui interpretar de diferents maneres, però la frase que també he sentit de l'estil "penaltis televisius", "aquests no es piten mai perque jugades similars n'hi ha a cada partit", etc... a mi no em valen.
El problema principal, al meu entendre, és la disparitat de criteris arbitrals.

El segon homenatge ?

Vull ser curós amb aquesta entrada perque el Barça encara no s'ha classificat per la següent ronda de la Champions però el que si que ho ha fet és el Milan com a segon de grup. Des de fa una estona em pregunto: Hi haurà el mateix rebombori mediàtic (entrevistes, debats, tertulies, etc...), si el sorteig capriciós depara una eliminatòria entre el Barça (suposant que sigui primer) i el Milan, que hi va haver amb la tornada de Samuel Eto'o el Camp Nou ? Ronaldinho també va donar molts anys de glòria i bons moments de futbol al Barça, no ?
Ens en recordem ?
Ens en recordarem ?
Primer cal que el Barça compleixi i després.... ja en sentirem a parlar.

Retrovisors, intermitents i llums "llargues".

"Yo al Barça lo veo por el retrovisor". Aquest era un dels missatges que van arribar des de Madrid pocs dies abans del clàssic. Com que el qui va llençar el dard era el Casillas i no cau gaire malament, doncs no va passar d'anècdota, una altra cosa hagués estat si ho hagués dit el Guti (pim, pam, pim, pam....) o el Cristiano (ell va preferir reconèixer que li volia fotre 10 ó 20 gols al Barça sense especificar en quants anys ho faria, de moment encara és hora que ens la clavi).
Bé, passats uns dies he de dir que els majestuosos i caríssims cotxes que uns i altres disfruten a cost zero, no només disposen d'uns fantàstics retrovisors sinó que també d'uns magnífics intermitents que, just el mateix dia que el Casillas va dir el que va dir, precisament els jugadors del Barça els tenien engegats. I això és el que va succeïr: Intermitent connectat, centrada precisa, gardela, barraca i adelantament sense trepitjar la línia continua.
Una lliçó (i ja van....) magistral del Guardiola amb deu fenòmens al camp i "con cara de tontos" (que també va dir Casillas a l'acabar el partit) carretera i manta cap a la capital.
És el que te, no només pregonar sinó també practicar, anar d'humil per la lliga espanyola.
Que no perdi ningú la força per la boca perque pot ser algun dia en lloc d'un retrovisor més d'un necessiti connectar les "llargues" de les caríssimes i espectaculars òptiques dels caríssims i espectaculars Audi que gasten per intentar percebre la silueta del Barça escapant-se per les autovies i autopistes que dibuixen el teixit comunicatiu de les carreteres que configuren la lliga espanyola.