Criteris arbitrals (2ª Part)

Fa uns mesos, al setembre concretament, vaig expresar la meva indignació pel que, a la meva manera de veure el futbol, no entenia com és que un jugador que ha de merèixer tarja vermella per una acció del partit, se li mostri groga i tothom (prensa, tertulians, redactors, opinió dels aficionats, etc...) digui que "com que el partit està decidit (si no recordo malament el Barça guanyava 4-0 i faltaven pocs minuts) l'àrbitre ha cregut convenient NO expulsar-lo". Bé, jo no comparteixo la teoria però no puc fer altra cosa que acceptar-la com a opinió que és.
Em recorda una mica el que va passar dissabte amb la jugada del penal. Si aquesta agafada de samarreta (perque hi ha una agafada de samarreta, no ?) es fa al mig del camp i l'àrbitre assenyala falta, oi que no hagués causat debat ? Ja se que al futbol i als derbys en concret tot és magnifica, és motiu de debat i polèmica, etc... en part a tots ens agrada aquest punt picant, però oi que ningú discutiria la falta ?
Amb això vaig a parar a l'entrada que vaig redactar fa temps i que al principi us he comentat, els criteris arbitrals son els que son i si el reglament diu que agafar de la samarreta al contrari és falta, doncs és falta. Sigui dins de l'àrea, fora d'ella, al primer o al darrer minut.
Una altra cosa és que el reglament sigui correcte o que es pugui interpretar de diferents maneres, però la frase que també he sentit de l'estil "penaltis televisius", "aquests no es piten mai perque jugades similars n'hi ha a cada partit", etc... a mi no em valen.
El problema principal, al meu entendre, és la disparitat de criteris arbitrals.