Ahir va tornar a guanyar el futbol i l'esportivitat. Felicitats Andrés, ningú com tu per demostrar ambdues coses. Només calia veure les cares dels protagonistes.
Abans d'ahir, en canvi, l'esportivitat i el futbol no van tenir el premi que es mereixien, la super copa va quedar-se a Madrid per mala sort barcelonista, però podem estar molt contents de com va anar tot plegat i de la imatge que el Barça va oferir en les dues eliminatòries. Quina diferència respecte fa un any !!
Estic content que seguim la mateixa linia d'anys enrere, els trionfs arribaran, només cal esperar.
divendres, 31 d’agost del 2012
dimarts, 21 d’agost del 2012
La festa (fotre) del Gamper.
Ahir va ser un altre dia de festa pel barcelonisme culminant
un intens cap de setmana penyístic i celebrant-se el Trofeu Joan Gamper amb presentació
inclosa del primer equip de futbol.
Que em perdonin els lingüistes per l’errada semàntica del titular
però penso que el que va succeir ahir al Camp Nou va ser un gran menyspreu a la
gent.
Com deia abans ahir es va celebrar la segona jornada del
Congrés de Penyes del F.C. Barcelona al qual vaig tenir el plaer d’assistir i,
entre els molts parlaments que van haver-hi, em vaig quedar amb un dels
missatges emesos: el Barça també és el que és gràcies als valors que transmet: la
solidaritat, el joc net, el respecte, la sensibilitat…
Bé, ahir al Camp Nou hi havia molts i molts nens i nenes (un
altre dels actius que té el Barça, els infants) que van quedar meravellats amb
la presencia dels Messi, Xavi, Iniesta, Puyol i companyia per uns minuts. Dic
uns minuts perquè després no se’ls va veure el pel en tot el partit amb la
conseqüent decepció dels allí presents.
Entenc que el diumenge va haver-hi partit i que el dijous es
juga un títol però tant costa que un jugador de futbol es passegi pel camp 10 o
12 minutets , no calia més, i fer així les delícies dels assistents ? Un parell
de tocs, unes passades, potser una ocasió de gol… En deu minuts de joc un
jugador no en corre més de 5 o 6, calia l’absència ? Calia deixar amb un pam de
nas a molta gent que va fer l’esforç de portar els seus fills i filles a veure
el Barça pagant una entrada i jugant a les tantes del vespre ?
La gent va quedar molt decebuda i els xiulets que es van
sentir n’eren la prova però, ja se sap, les paraules se les emporta el vent i
la culpa sempre serà de l’equip tècnic, oi Sandro ?
El F.C. Barcelona ja porta dues cagades en un mes, la
Supercopa de Catalunya i el Trofeu Joan Gamper. Que s’ho facin mirrar perquè
després d’omplir-se tant la boca amb paraules boniques, el respecte i la
sensibilitat se l’han passat pel folre dels collons.
dilluns, 13 d’agost del 2012
Premis i primes
S'han acabat els jocs olímpics i tornem a posar els peus a terra, ens tornem a connectar a la rutina diària que l'esport ens ha fet trastocar aquestes dues setmanes.
De nou s'ha posat en evidència qui són els millors i, en el cas d'Espanya, "les" millors. M'alegro que les dones hagin superat als homes, no per res, sinó perquè com que són coses que no acostumen a succeir, ja va bé que de tant en tant passi, ha de ser un senyal de normalitat i demostra que l'esport, en l'àmbit femení, creix i creix sense parar. Com s'acostuma a dir, a veure què passarà d'aquí a quatre anys.
Com deia, però, tornem a la rutina del que ens ocupa, en el meu cas ja no recordo ni a quan està la prima de risc, ni les negociacions pel pacte fiscal. Imagino que m'he tret temporalment un pes de sobre que segur en breu tornaré a suportar.
Ara començarà la lliga de futbol i tornarem a tenir una distracció que no podrà amagar l'evidència de la situació actual, al contrari, cada vegada parlo amb més gent que li comença a semblar una gran falta de respecte i de sensibilitat les xifres que mou aquest esport / negoci / espectacle que es diu futbol, com també les xifres que s'han publicat per aconseguir una medalla olímpica o en el seu moment la prima que van guanyar els futbolistes per aconseguir ser campions de l'eurocopa.
Com veieu tot acaba derivant als calers, però en temps difícils en els que tothom ha de fer mans i mànigues no estaria de més que hi hagués premis que es trcatessin amb més cura i sensibilitat, tant per part del qui rep com del qui dóna.
De nou s'ha posat en evidència qui són els millors i, en el cas d'Espanya, "les" millors. M'alegro que les dones hagin superat als homes, no per res, sinó perquè com que són coses que no acostumen a succeir, ja va bé que de tant en tant passi, ha de ser un senyal de normalitat i demostra que l'esport, en l'àmbit femení, creix i creix sense parar. Com s'acostuma a dir, a veure què passarà d'aquí a quatre anys.
Com deia, però, tornem a la rutina del que ens ocupa, en el meu cas ja no recordo ni a quan està la prima de risc, ni les negociacions pel pacte fiscal. Imagino que m'he tret temporalment un pes de sobre que segur en breu tornaré a suportar.
Ara començarà la lliga de futbol i tornarem a tenir una distracció que no podrà amagar l'evidència de la situació actual, al contrari, cada vegada parlo amb més gent que li comença a semblar una gran falta de respecte i de sensibilitat les xifres que mou aquest esport / negoci / espectacle que es diu futbol, com també les xifres que s'han publicat per aconseguir una medalla olímpica o en el seu moment la prima que van guanyar els futbolistes per aconseguir ser campions de l'eurocopa.
Com veieu tot acaba derivant als calers, però en temps difícils en els que tothom ha de fer mans i mànigues no estaria de més que hi hagués premis que es trcatessin amb més cura i sensibilitat, tant per part del qui rep com del qui dóna.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)