dimecres, 18 de desembre del 2013

Marc Bartra






El passat diumenge dia 15 de desembre, els de la Penya Blaugrana de Santa Oliva vam celebrar un dinar al Restaurant Priorat de Banyeres per commemorar el nostre 13è aniversari.
Al dinar hi va assistir més de 130 socis i sòcies de totes les edats però el moment estel·lar de l'acte va ser quan es va anunciar la presència del jugador del F.C Barcelona Marc Bartra. El deliri va superar totes les previsions i el jugador va ser rebut amb una immensa ovació mentre sonava l'himne del Barça en la versió dels Lax’n’Busto.
Marc Bartra va dirigir unes paraules als assistents, va tallar el pastís commemoratiu i durant tota la tarda sempre va mostrar-se molt proper amb tothom. No va tenir cap problema de passar taula per taula i fotografiar-se amb cadascú dels assistents així com signar els autògrafs de tothom que li va demanar.
Per acabar, entre d’altres productes signats per Bartra, es va sortejar una samarreta amb el seu dorsal i la seva recaptació va anar íntegrament a La Marató sent la quantitat recaptada de 450 euros.
La inoblidable jornada va acabar amb un brindis amb cava per desitjar unes bones festes de Nadal i un feliç 2014 a tots així com els millors desitjos de sort a Marc Barta.
Senzillament, espectacular.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Rodolfo ChiquiliBlatter !!

Ahir vaig al·lucinar. El mateix president de la F.I.F.A. humiliant, i de quina manera, a Cristiano Ronaldo.
La meva àvia en veure i sentir l'actuació de Blatter hagués dit: Aquest en porta més a dalt que a baix. Una manera com una altra de dir que hom va "tajat", que seria una versió més urbana de dir que l'individu en qüestió ha begut massa.
Jo no sé si realment es trobava en el millor dels estats anímics, no vull pas jutjar-ho, però està clar que l'home va pixar fora, però molt fora, de test. No és massa normal que un personatge que representa el que representa faci aquest tipus de declaracions independentment que ho pugui pensar, que pot ser. No pas per la llepada de cul Messiniana, que també, sinó per el tracte a Ronaldo i, per extensió als seus seguidors més fervents.
He llegit i sentit que alguns comparen la seva actuació amb les de Chiquito de la Calzada, però a mi m'evoca més l'estil de Rodolfo Chiquilicuatre, el trobo encara més freeke que el Chiquito i, a més, va protagonitzar una de les pàgines més recordades de la història del Festival d'Eurovisió, que, com ara, va malmetre, i molt, el sentiment de molts i molts espanyolets.
Sens dubte, tot plegat, molt memorable.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Endevina endevinalla...

Què tenen en comú UndiANO i CristiANO ??
Doncs això, que els donguin !!
Fa tant de temps que amaguen les misèries amb plors que fins i tot tanta llàgrima no els acaba de deixar veure la realitat.
Com deia aquell "no hace falta desir nada mas". Ai Schuster, Schuster quina gran frase, la teva.


dissabte, 12 d’octubre del 2013

Majoria (?) silenciosa (?)

He esperat molt de temps a actualitzar el bloc, fins i tot potser massa, però després de l'èxit de la Via Catalana i d'unes merescudes vacances em vaig plantejar esperar al 12 d'octubre a veure què passava.
Doncs bé, ha passat que la mal anomenada majoria silenciosa (sí, sí, aquella que es va quedar, suposadament, a casa el dia 11 de setembre) resulta que avui no ha actuat com a tal.
No havíem quedat que si el dia de la diada van sortir 2 milions de persones al carrer (qui diu carrer diu carretera) la resta, o sigui, 5 milions i mig de persones, no estaven d'acord amb la cadena humana ???
Avui tota aquesta multitut "anti independència de Catalunya" havia de formar com un clau per tot el territori per tal de fer-se veure i sentir, no ?
Ai, ai, ai...Alícia i Alberto... La boca la sabeu fer anar molt bé, però les matemàtiques crec que no són el vostre fort.
Feu-vos-ho mirar, pel bé de tots. O encara que sigui pel bé de la vostra Espanya, pobreta ella tan "grande y libre" com era, mireu com s'ha tornat.

dissabte, 7 de setembre del 2013

Del Bosque, l'últim cagat.

Doncs sí, resulta que el titular indiscutible de "La roja" és l'Iker.
Bé, apart del consol que li deu donar la seva carbonera quan arriba a casa després de tornar a asseure's a la banqueta del Reial Madrit, resulta que el Vicente s'afegeix i la parella es converteix en un "Mènage á trois" per tal que el porter no plori massa a causa de la mala situació esportiva que està atravessant en el seu club.
El Del Bosque acaba de demostrar una gran incoherència, a banda d'un gran canguelo.
Salut !!


dilluns, 12 d’agost del 2013

Les llavors del futur.

El dissabte passat vaig assistir a un sopar a Santa Oliva i, en acabar, a tots els assistents, ens van obsequiar amb un sobre, dins del mateix hi havia tres llavors: una de garrofer, una d'olivera i una altra d'alzina.
Simbolitzen les llavors del futur, les llavors que molta gent desitja plantar el més aviat possible.
A la part frontal del sobre s'hi podia llegir: "Plantarem la llavor d'un nou país".
Gràcies i felicitats als qui vau poder fer possible el sopar.
Ara només cal fer realitat els desitjos.

dilluns, 5 d’agost del 2013

Dones, dones i més dones.

Doncs si, i així fins a 12 vegades podria repetir la paraula.
Les dones han estat les grans triomfadores dels Mundials de Natació de Barcelona 2013. Sort d'elles sinó el medaller espanyol s'hagués quedat a zero.
Les causes ? doncs jo no les sé del cert. Suposo que unes excel·lents esportistes, una bona planificació, uns bons entrenaments, uns grans entrenadors i entrenadores, etc... El cert és que ja fa temps que es veia a venir i ara s'ha confirmat que ha passat a la història el fet que el sexe femení s'hagués d'estar en segon pla, almenys en el nostre país, a l'hora d'aconseguir èxits internacionals. Me n'alegro i ho celebro.
Darrerament es parla molt dels èxits del futbol, sobretot de la selecció espanyola en els mundials i campionats d'europa però sempre en masculí. Ara és hora de girar el discurs i emetre'l amb la mateixa intensitat però en femení.
Personalment l'única taca que hi veig en aquests èxits és que a l'hora  de fer sonar els himnes i hissar les banderes en les cerimònies de premis no pugui escoltar-se Els Segadors al mateix temps que puja la Senyera.
Estic convençut que a moltes d'elles els hagués fet molta més il·lusió, malgrat que a les xarxes socials hi segueixi havent intolerants que no respecten les ideologies dels demés i la ràbia els segueix devorant.
Ja sé que més d'un pot opinar que aquest comentari indueix a "polititzar" l'esport però no deixa de ser una realitat cada dia més creixent.
Felicitats noies, no afluixeu.  

diumenge, 21 de juliol del 2013

José, Pep, Tito i Tata.



Un altre cop fort contra el barcelonisme, una vegada més. Esperem que sigui el definitiu i Vilanova se’n surti , per fi.
Quan succeeixen coses d’aquestes no deixo de pensar en les paraules que, d’un temps ençà, s’han pogut escoltar i llegir.
Paraules despectives i menyspreadores com les de Mourinho en el seu moment. Què pot pensar un personatge així ara mateix ? Després de posar-li el dit a l’ull a traïció i haver-lo ignorat en aquella desafortunada roda de premsa “Pito ? yo no conozco a este…”  o el president del club al que representava, Florentino, encara és hora que es disculpi i anomeni el nom de l’afectat…
Ja sé que fa molt temps d’aquest fet però el vull posar com a exemple que no es pot anar pel mon amb aquesta supèrbia (encara que sigui en un mon esportiu envoltat de caretes i escuts protectors) perquè després te n’adones que l’infortuni pot fer que t’hagis d’empassar moltes coses.
Em ve al cap, sense que tingui res a veure amb el tema esportiu,  que conec una persona que té com a una de les seves màximes: “prefiero pedir perdón que pedir permiso”. De veritat penses això ? li vaig replicar. Realment penso que així no es pot anar pel mon, si algun dia se’t giren les situacions a la teva contra lamentaràs molt que t’hagin de demanar perdó. De fet diu molt de la manera de ser de cada persona utilitzar màximes d’aquest estil.
Una altra cosa que em fa pensar és, a l’antítesi de Mourinho, les paraules del Pep Guardiola. Tant amics com eren (o són, ja no ho sé) resulta que s’ha esdevingut un espiral de declaracions i situacions que no acaba d’entendre gairebé ningú; ens hem vist però no ens hem vist, ens volíem veure més però no ha estat possible i no pas per culpa meva, que si s’utilitza la malaltia en contra d’un, que si no s’utilitza, que si necessitava l’amic al costat però no hi era… tot aquest merder abans que Sandro Rossell expliqués el que tots sabem sobre l’estat de l’entrenador del Barça.
I ara, què ? ara que sabem que el Tito està realment fotut i ha de passar (de nou) un calvari i una lluita personal que no desitjo per a ningú, tots tornem a ser amics !
Ja està bé, me n’alegro i molt. Els qui pateixen malalties d’aquest estil necessiten de les amistats també per sortir-se’n però no deixo de sorprendre’m com poden canviar les paraules d’abans d’ahir per ahir, d’ahir per avui i d’avui per demà. Pot ser que abans no estiguéssim tant distanciats com semblava ser que estàvem? Vull pensar això. Pot ser que hi hagi gent que encara que hagi de demanar perdó i en un moment donat posar-se de part dels que pateixen segueixen sent uns superbs ? Vull pensar això.
I arran de tot plegat apareix el “Tata”. Sincerament per a mi un gran desconegut, per als entesos del mon futbolístic suposo que no.
Espero que s’encerti amb el nou entrenador, l’equip hi és i els seguidors també i la pinya crec que està assegurada, ara només cal que el responsables del club sàpiguen el què es fan.
Ànims i molta sort, Tito.

divendres, 21 de juny del 2013

Un petó molt fort, Zahida.

Avui ha estat un gran dia. Bé, ha estat la culminació de dos anys de compartir diferents experiències. Aviat farà dos anys que molts de nosaltres, grans i petits, vam conèixer a la nova professora que engegaria el curs de P4 a l'Escola Àngels Garriga. Ara, una vegada superats el cursos de P4 i P5 podem dir amb la veu ben alta i amb la màxima satisfacció que som uns afortunats.
La Zahida és i serà una mestra exemplar, amb una dedicació infinita que ha deixat una empremta inesborrable entre nosaltres.
Ara s'ha acabat un cicle i els nostres fills i filles començaran, el curs vinent, primer de primària amb la tranquilitat, per part de nosaltres, que hi arribaran amb la màxima preparació gràcies en gran mesura a la Zahida.
Ella ens va demanar de fer una mica de festa per tal de poder acabar el cicle d'una manera diferent, lluny de l'aula i d'aquella mena de cortina que, per molt que es vulgui esquivar, sempre hi és en la relació pares - mares - tutor. Ha estat un encert.
Al migdia han començat les emocions dins mateix de l'aula quan tots els pares i mares que han pogut s'hi han acostat una hora abans de recollir els infants per tal de regalar-li un llibre dissenyat pels mateixos nens i nenes amb dibuixos dedicats a ella, a més un obsequi com a record per part de tots. Per la seva part havia preparat un audiovisual en el qual resumia el que havia estat el lllarg del curs. Llàgrimes i emocions a flor de pell.
La tarda ha estat més distesa i ens ha servit a tots per variar rutines i converses, una estona molt agradable mentre els petits gaudien en el seu ambient: gronxadors, patates, pa amb nocilla, etc...
Un final de curs que tots i totes recordarem durant molt, molt de temps.

Un petó molt fort, Zahida. 

dissabte, 1 de juny del 2013

4 anys de bloc.



Avui estic d'aniversari, fa quatre anys des que vaig escriure la primera entrada en el meu bloc.
Des de llavors moltes, moltes coses noves, algunes de bones, algunes de no tant i algunes de dolentes.
Moltes gràcies a tots els qui hi comenteu, als qui hi heu comentat i als qui de tant en tant us hi passegeu.
Una abraçada a tots.

dijous, 9 de maig del 2013

He d'incloure llengues al meu currículum !!!

Collons, collons, collons !!!!
Se m'està amuntegant la feina i encara no he tingut temps de modificar el currículum.
Abans de res, però, crec que he de donar les gràcies als srs. (?) del PP i als del PAR per ampliar-me'l tant sobtadament.
De sobte i com el qui no vol la cosa ja sé parlar dues llengues més !!!
LAPAO i LAPAPYP.
Sense cap mena de dubte això ens obrirà, en un futur, moltes portes als afortunats.
Per acabar i a tall de deferència vers aquests m'acomiadaré en Lapaoès i en Lapapypès:
Bona tarda.

dimecres, 1 de maig del 2013

Ni Barça, ni Madrid.

Ni Barça, ni Madrid, des de fa una setmana que tant me fot el futbol, la Champions i demés coses que he anat comentat en aquest bloc des de la seva existència.
El més important és la salut dels qui t'envolten.
Som-hi, papa.

dimecres, 13 de març del 2013

I la caverna digué: Paparato !!



Si el Déu del món futbolístic és argentí, juga al Barça i es diu Messi resulta que, per obra i gràcia de l’esperit sant, els 115 Cardenals electors han triat un altre argentí per tal que dirigeixi la nau del món eclesiàstic a partir d’avui.
Estic convençut que no tardarem massa a escoltar les primeres bromes fàcils en relació de les ajudes divines al Barça per aquest motiu… si és que aquestes es produeixen, és clar.
Jo ja he sentit a dir que la primera ordre papal serà que a partir del proper conclave la fumata que anunciï que s’ha consumat la tria deixi de ser blanca per passar a ser blaugrana.
Paparato !!

dimarts, 5 de març del 2013

Una Moritz, si us plau.

Sobren les paraules però per si de cas algú no ho sap o no se n'ha assabentat, el Moritz Vendrell ha guanyat la Copa del Rei d'hoquei patins.
Si la millor lliga del mon d'hoquei és la nostra, la millor Copa Del Rei del mon és la que es juga aquí, no ? No pas en cap altre lloc del mon, no ?
Doncs ja està tot dit, el millor equip del mon en les competicions de Copa no és cap altre que el Moritz Vendrell.
Felicitats !!

dimecres, 27 de febrer del 2013

La final: a l'estadi Chacón.



L’endemà va ser el dia que no va passar res.
De fet, a part d’un clima gairebé excitant per ser al mes que estem, m’atreviria a dir que la resta ha estat normal, fins i tot la derrota d’ahir. I dic normal perquè el Barça, darrerament, no està bé i el Madrid sí, i com que fins ara era normal que els passéssim la ma per la cara perquè estàvem millors ara resulta que no ho estem tant com abans. Motius ? molts: la baixa forma d’alguns, la manca de l’entrenador, la vista posada en el Milan, que si Cesc o Iniesta, que si Villa o Alexis, etc…
Avui, quan encara s’està disputant una semifinal, poques hores després que s’acabés el partit enfront el Barça trobo molt lamentable, escandalós i una falta de respecte brutal (que no sorprèn venint d’on ve) vers el Sevilla que ja s’hagi aixecat la polèmica en la ubicació de l’estadi per diputar la final. Ja es dona per fet que serà entre dos equips de la capital.
Al loro !!! (que deia aquell) Que no nos embauquen  !!! (que tornava a dir aquell), jo ho tindria clar, a la porta del Campo Nou un rètol ben gran que hi digui: ens en hem anat de rebaixes.
Sense problemes ni manies. Que juguin la final al Calderón, a La Romareda, o… a qualsevol altre indret que no vulgui ser un territori sobirà.
Per cert hi ha algun estadi que es digui Chacón ?