Vergonya

Avui he estat escoltant i veient diferents emissores i televisions i només puc dir que tinc una mena de sensació entre vergonya i llàstima de tot (o quasi tot) el que he sentit. No puc entendre com s'ha arribat a tal punt de menyspreu per part de tothom a l'hora de jutjar una jugada en un camp de futbol.
No se si és ràbia continguda, ganes de fer la punyeta, tornar la moneda al contrari, intent de demolició de l'esport en general... No tinc ni puta idea.
És molt fort arribar a situacions d'aquest tipus, ens estem convertint en extremistes on l'únic que val és el menyspreu a l'enemic i, evidentment, l'odiosa comparació "del que tu has fet i del que jo he fet".
No se qui en te la culpa, però em comença a fotre fàstic aquest odi encobert que per qualsevol infracció que es produeix en un partit de futbol esclata esquitxant de merda a tothom. Segur que hi ha molta gent que li agrada aquest soroll però a mi no. Em recorda aquells debats inútils que molta gent es mira en algunes cadenes que només saben que emetre tele-escombreria. Només falta que alguns acabin dirigint i convertint les jugades d'un partit en el mateix.
Vergonyós.

Paraula de Pep

De sempre a casa meva he sentit a dir que abans, des de l'època dels meus avis enrere, amb la paraula n'hi havia prou per tancar un tracte. Si una persona deia o prometia una cosa no calia estampar-la a cap document, tothom donava per fet que allò es compliria. I era així, paraula = compromís.
Feia molt temps que no sabia de ningú al mon del futbol que utilitzes aquesta manera de fer. La credibilitat de l'entrenador del Barça és tan brutal (guanyada a pols, és clar) que no se si sorprendrem o no per la manera com s'ha compromès. Falta, això si, que el proper president s'entengui amb ell i llavors es plasmi l'acord, però d'entrada tothom ja està / estem tranquils. Guardiola un any més.
Com no podia ser d'una altra manera, es va tancar un debat i automàticament se'n va obrir un altre, el de l'electoralisme. Laporta, malgrat a molta gent això li fagi mal, va ser el president que va portar Guardiola a la banqueta del primer equip del Barça, no es pot negar. I va ser ell qui va jugar-se el cap en una aposta molt arriscada. Què hagués passat si no li hagués sortit bé ? Imagineu-vos-ho, ja faria temps que estaria penjat, però com que li ha sortit bé molts hi veuen una última maniobra electoral destinada a afavorir el futur candidat continuïsta i hi afegeixen una baixada de pantalons de Guardiola en l'acte d'ahir. La meva opinió és que ni una cosa ni l'altra. S'ha fet bé tancant un debat que podia afectar el rendiment de l'equip a causa de l'acós constant vers la figura de l'entrenador tant a nivell de prensa com d'afeccionats. No se què hagués passat si la campanya electoral hagués començat sense saber què passava amb Guardiola, ho puc imaginar, tots els qui ara diuen que no s'ha fet bé i hi troben pegues haguéssin dit que això ja s'hauria d'haver fet abans.
"Siempre negatifo, nunca positifo !!!", que deia aquell. Seguiu sent negatius i veient la part fosca de les coses si voleu, però la realitat és la que és i el temps dirà si els èxits aconseguits pel tàndem Laporta-Guardiola es repetirà en el futur. Si jo que soc positiu ho veig difícil (que no impossible) els qui viuen i mengen cada dia envoltats de negativitat que es vagin preparant un bon Seppuku.

Sense futbol entre setmana.

El Barça està eliminat de la Copa del Rey i després de tants i tants dies de glòria ens ha tornat a venir el regust amarg de la derrota i la conseqüent eliminació d'un campionat. Soc dels qui opina que no passa res, pot ser l'anormal era el que va succeïr durant el 2009, tot guanyat sense possibiltat de resposta pels rivals.
Ara se'm fa extrany que durant varies setmanes no hi haurà Barça entre setmana. Acostumats a que el dia posterior a un partit enllaçava gairebé sempre amb l'anterior d'un altre, suposo que tots plegats trobarem a faltar aquell "cuquet" de l'emoció tot tornant a casa per veure el partit del Barça un dimarts o dimecres al vespre. Esportivament parlant les setmanes sens dubte se'ns faran bastant més llargues.
En fi, és el que hi ha, espero que a l'equip no el perjudiqui aquest canvi de rutina i, si és cert el que sempre s'ha dit, que s'arribarà més descansat al partit del cap de setmana.
De moment ja li hem ampliat la diferència a 5 punts al segon classificat, que justament fa dies que no juga entre setmana i hauria d'arribar més fresc al partit de dissabte.
Està clar que per alguns aquesta teoria, de moment, no acaba de ser certa.... "Amapolaaaa, lindisima amapoooolaaaaa"...
Ai Guti, Guti, el dia que marxis et trobarem a faltar.

A la recerca d'arguments.

Acabo de llegir en una web de l'anomenada "caverna mediàtica" que l'hivern es suma al "Villarato" perque la sort ha volgut que, en el cap de setmana que més fred ha fet del que portem d'any, al Barça li ha tocat jugar a Tenerife. No cal ni la més minima resposta a l'impotència d'alguns. No cal recordar Kazan, Kiev, etc.... Això no toca, que deia aquell.
El que fa temps m'hagués suposat començar la setmana amb el mal rotllo que des de Madrid vomiten sobre el Barça s'ha convertit amb el pas del temps en acudits de poca base i carregats d'impotència absoluta. Ja no se sap a què recórrer per aturar al Barça, avui toca el clima, demà Sant Arcadi, passat demà (mentre alguns miren la Copa des del sofà, per si de cas el fred se'ls posa al cervell) serà "Del Nido" i així anar passant els dies dels pobres miserables.
És la diferència, aquí tenim a Guardiola i companyia i allí tenen........... què tenen ?

2010

Ja han acabat les festes de nadal, cap d'any i reis i torna la normalitat. La feina, l'escola, els rituals diaris i els horaris més o menys establerts per fer la feina del dia a dia, etc...
Els desitjos ja son passat així com també ho son El Tió, el raïm de la (teorica) bona sort, els Reis d'Orient i les demés coses que se celebren durant aquests aproximadament 15 dies intensos d'anades i vingudes familiars, àpats, regals, amics invisibles, petons de felicitació, "cotillon", cava, torrons, tortells, riures, plors, anhels...
És un no parar, podriem desgranar les festes de nadal durant molta estona i cadascú li trobaria matisos diferents dins la semblança que se suposa que han de tenir a totes les cases. Tots els dies de trobades familiars son divertits i encara més quan comencen a bellugar petits per casa amb el bastó de fer cagar el Tió, recitant la dècima de nadal, cantant o tocant cançons improvitzades i fan que aquests moments valguin més la pena que no pas el que et pugui deparar el futur que, per descomptat, tots desitgem que sigui millor que el passat. Personalment, però, vull destacar el cap d'any que he passat amb els amics en una masia de Riudarenes, Ca l'Estrada. Ens vam reunir 17 persones el cap de setmana del 31 de desembre al 3 de gener i va ser molt divertit però sobretot, diferent. Quan vam decidir la Gemma i jo que aquest cap d'any el passariem en una casa rural no ens imaginavem que hagués anat com ha anat. Simplement fantàstic.