Catalunya - Argentina

Quatre castanyes va endur-se Argentina cap a casa. En un gran partit de futbol la selecció de Catalunya va golejar a la "in extremis" mundialista Argentina que, a part d'alguna jugada electritzant, ben poca cosa va oferir. És cert que no hi eren Messi, el Kun Agüero, Mascherano i companyia però no pot servir d'excusa si es vol aspirar a alguna cosa en el proper Mundial de Sudàfrica. Segueixo pensant que Maradona n'és el responsable d'aquest desgavell.
Tema a part és el flamant seleccionador de Catalunya, va oferir un gran joc i el debut no podia ser millor, futbolísticament parlant no hi tinc res a dir, no obstant el seu caràcter penso que hauria de canviar. Ara no entrena a un gran club sinó que representa els interessos, encara que siguin amistosos, d'un país. Recordo que en acabar, al peu de gespa, va ser entrevistat per un periodista de TV3 i les respostes no les vaig trobar gaire encertades. Encara és hora que doni les gràcies als més de 50.000 seguidors que hi van anar un dimarts fred i humit. Ell segueix encaparrat en sentir-se defraudat per no haver omplert el Camp Nou enlloc de posar-se a l'alçada dels qui van acompanyar l'equip en tot moment, em sap greu. Com també m'ho sap quan li van preguntar perquè no va sortir en cap moment a l'àrea tècnica per donar cap instrucció als jugadors, el Cruyff és un gat vell i la resposta va ser "perque tot anava bé". Tot anava bé menys l'afició (això ho afegeixo jo, que consti) i estic convençut que el seu ego li va dir que no calia deixar-se veure, total només hi havia 50.000 persones. Què volia ? Omplir el camp i que tothom l'ovacionés cada cop que treia el cap ? Actualment, en aquest temple que és el Camp Nou, només hi ha una persona que mereix aquest tracte i es diu Pep Guardiola. Si la Federació Catalana va triar-lo a ell per oferir espectacle i bon joc ho va encertar, si el va triar per atreure més mitjans de comunicació i donar a conèixer una realitat político-esportiva del país també ho va encertar però si el va triar per tal que els aficionats se sentin identificats amb ell, la va cagar.
Espero la propera costellada amb il·lusió futbolística però molt em temo que em sentiré igual de frustrat amb la manera de fer del nostre seleccionador.

Mundial de Clubs

Era el que faltava per tancar un any inoblidable i s'ha aconseguit. El Barça ha guanyat tot el que es pot guanyar en un any, (tot i que més d'un pot pensar que falta la Copa Catalunya) i, a més, d'un manera espectacular en quant a joc, criteri futbolístic i política d'equip i pedrera.
Poques coses es poden dir que la gent no hagi sentit o pensat en aquetes 24 hores posteriors a la final contra l'Estudiantes de la Plata. A mi em venen moltes coses al cap, alegries i moments que no se si tornaré a viure pel que respecta a la història que ha fet el Barça i que podré explicar als meus fills per tal que ells segueixin explicant-ho als seus (si és que en tenen...) com molta gent ha anat fent amb el que va passar amb el Barça de les 5 copes. Guardaré per sempre els diaris esportius del dia després de cada títol, és un record immmens del que ha passat durant aquest 2009.
Una altra cosa que em ve al cap és que m'agradaria que es recordés (quan sigui l'hora) els noms de TOTS els jugadors que han fet possible les sis corones, han estat més jugadors que no pas els qui ara conformen l'actual plantilla. Eto'o, Gudjohnsen, Caceres, Hleb, Jorquera, etc.... També formen part, en major o menor mesura d'aquest Barça històric i se'ls ha de reconèixer.
Menció a part mereix Guardiola i el seu equip, crec que el canvi que s'ha produït des de la seva arribada és infinitament més gran que en el seu moment pugués ser l'arribada de jugadors determinats, com per exemple Ronaldinho en el seu dia, i si afegim l'estat en que es trobava el club l'estiu del 2008 la cosa ja és per canviar-li el nom a l'estadi....
En fi, la història s'escriu dia a dia i les pàgines del 2009 estaven reservades al Barça i a ningú més per molt que alguns vulguin mirar cap a una altra banda. Qui no vulgui reconèixer que al Barça és el millor del mon és que te un problema, i possiblement greu.

Antonia

Abans d'ahir 15 de desembre ens va deixar l'Antonia Castellví Toldrà, besàvia de 95 anys que sempre va viure entregada a la seva família. Ahir 16 de desembre es va celebrar el funeral i el posterior enterrament a El Vendrell.El seu principal desig sempre va ser no patir, però sobretot no fer patir, i així va ser. El cor se li va parar silenciosament, qüasi sense dir res, i sense cap mena de dolor físic va apagar-se-li l'espelma.Em dona la impressió que hi ha gent que durant la seva vida va moldejant el dia de la seva mort amb l'únic pretext de "no molestar ni donar feina" el dia que no es pugui valer per si mateixa i l'Antonia en va ser un clar exemple. Com tots els qui ens abandonen la trobarem a faltar però ens quedarem amb una lliçó, la d'entregar tota una vida als demés sense demanar gairebé res a canvi.Aquesta és la darrera foto que es va fer amb els seus quatre besnéts (l'Anna, el Joan, l'Elisenda i el Pau), va ser el dia 18 d'octubre a la Masia Can Rovirosa de Sant Vicenç de Calders.

Criteris arbitrals (2ª Part)

Fa uns mesos, al setembre concretament, vaig expresar la meva indignació pel que, a la meva manera de veure el futbol, no entenia com és que un jugador que ha de merèixer tarja vermella per una acció del partit, se li mostri groga i tothom (prensa, tertulians, redactors, opinió dels aficionats, etc...) digui que "com que el partit està decidit (si no recordo malament el Barça guanyava 4-0 i faltaven pocs minuts) l'àrbitre ha cregut convenient NO expulsar-lo". Bé, jo no comparteixo la teoria però no puc fer altra cosa que acceptar-la com a opinió que és.
Em recorda una mica el que va passar dissabte amb la jugada del penal. Si aquesta agafada de samarreta (perque hi ha una agafada de samarreta, no ?) es fa al mig del camp i l'àrbitre assenyala falta, oi que no hagués causat debat ? Ja se que al futbol i als derbys en concret tot és magnifica, és motiu de debat i polèmica, etc... en part a tots ens agrada aquest punt picant, però oi que ningú discutiria la falta ?
Amb això vaig a parar a l'entrada que vaig redactar fa temps i que al principi us he comentat, els criteris arbitrals son els que son i si el reglament diu que agafar de la samarreta al contrari és falta, doncs és falta. Sigui dins de l'àrea, fora d'ella, al primer o al darrer minut.
Una altra cosa és que el reglament sigui correcte o que es pugui interpretar de diferents maneres, però la frase que també he sentit de l'estil "penaltis televisius", "aquests no es piten mai perque jugades similars n'hi ha a cada partit", etc... a mi no em valen.
El problema principal, al meu entendre, és la disparitat de criteris arbitrals.

El segon homenatge ?

Vull ser curós amb aquesta entrada perque el Barça encara no s'ha classificat per la següent ronda de la Champions però el que si que ho ha fet és el Milan com a segon de grup. Des de fa una estona em pregunto: Hi haurà el mateix rebombori mediàtic (entrevistes, debats, tertulies, etc...), si el sorteig capriciós depara una eliminatòria entre el Barça (suposant que sigui primer) i el Milan, que hi va haver amb la tornada de Samuel Eto'o el Camp Nou ? Ronaldinho també va donar molts anys de glòria i bons moments de futbol al Barça, no ?
Ens en recordem ?
Ens en recordarem ?
Primer cal que el Barça compleixi i després.... ja en sentirem a parlar.

Retrovisors, intermitents i llums "llargues".

"Yo al Barça lo veo por el retrovisor". Aquest era un dels missatges que van arribar des de Madrid pocs dies abans del clàssic. Com que el qui va llençar el dard era el Casillas i no cau gaire malament, doncs no va passar d'anècdota, una altra cosa hagués estat si ho hagués dit el Guti (pim, pam, pim, pam....) o el Cristiano (ell va preferir reconèixer que li volia fotre 10 ó 20 gols al Barça sense especificar en quants anys ho faria, de moment encara és hora que ens la clavi).
Bé, passats uns dies he de dir que els majestuosos i caríssims cotxes que uns i altres disfruten a cost zero, no només disposen d'uns fantàstics retrovisors sinó que també d'uns magnífics intermitents que, just el mateix dia que el Casillas va dir el que va dir, precisament els jugadors del Barça els tenien engegats. I això és el que va succeïr: Intermitent connectat, centrada precisa, gardela, barraca i adelantament sense trepitjar la línia continua.
Una lliçó (i ja van....) magistral del Guardiola amb deu fenòmens al camp i "con cara de tontos" (que també va dir Casillas a l'acabar el partit) carretera i manta cap a la capital.
És el que te, no només pregonar sinó també practicar, anar d'humil per la lliga espanyola.
Que no perdi ningú la força per la boca perque pot ser algun dia en lloc d'un retrovisor més d'un necessiti connectar les "llargues" de les caríssimes i espectaculars òptiques dels caríssims i espectaculars Audi que gasten per intentar percebre la silueta del Barça escapant-se per les autovies i autopistes que dibuixen el teixit comunicatiu de les carreteres que configuren la lliga espanyola.

Escombrant les misèries

Això és el que el Barça va fer ahir amb l'Inter, escombrar-lo, i amb ell totes les seves misèries. Unes misèries que a la lliga italiana li funcionen, perque és el menys dolent, però quan a Europa ha de jugar autèntics partits de futbol surten a la llum els únics recursos dels que disposa: El mal joc, la marrulleria i la brutícia en les seves entrades.
Curiós cas el dels interistes, amb un enrenador Portugués i gairebé la totalitat de l'onze inicial sense cap italià, se l'ha de felicitar per haver aconseguit ser Italià d'esperit sense ser-ho físicament.
Entrant al tema futbolístic l'Eto'o exitós que durant molts anys s'ha vist per tot el mon, em sap greu dir-ho però penso que s'està difuminant dia rera dia. Suposo que és prou intel·ligent per veure que si el seu caràcter no l'hagués portat a perdre el feeling amb segons qui, ara seguiria gaudint del bon joc i no pas formar part d'un grup de titelles que no saben el que busquen dins un terreny de joc. És el que hi ha, quan te'n vas del millor club del mon (com ho és el Barça a dia d'avui) te n'adones de les misèries que hi ha darrere dels grapats de milions i milions d'euros que t'omplen la butxaca però et buiden la personal·litat futbolística.

Res de res.

La imatge dels futbolistes de màxim nivell quan arriben als aeroports o a l'hotel de concentració i passen olímpicament dels afeccionats que durant hores poden haver estat esperant-los em rebenta. Pot ser ho miro des d'un punt de vista diguem-ne paternalista però em fot molt que no hi hagi gairebé mai cap detall per als seguidors. He viscut en algun desplaçament amb l'equip del Barça el fet que desenes de persones s'esperaven a que els jugadors sortíssin de l'hotel per anar cap al camp amb l'únic objectiu de rebre una salutació o un gest d'afecte vers ells durant els 10 ó 15 metres entre l'hotel i l'autocar. RES !!! RES DE RES !!! També he de dir que d'això fa ja un parell o tres d'anys però dubto que la cosa hagi canviat molt.
Què vull dir amb això ? Doncs vull dir que ara, un ex-blaugrana que milita actualment a l'Inter de Milà, resulta que quan ve de l'extranger en "son de pau" aprofita el temps que se li ha escapat entre els dits i es retrata fins i tot amb les faroles del carrer i signa autògrafs a tort i a dret en el curt espai que hi ha entre l'autocar i la porta de l'hotel. No se ben bé a què ve ara aquest canvi d'actitut, en concret, d'aquest jugador. Redimir pecats ? Netejar imatge ? Realment, ara fa el que sent ? I abans, no ho sentia ?
No tinc res en contra de l'Eto'o futbolista i penso que se l'ha d'aplaudir quan anuncïin el seu nom per la megafonia i ja està, després és un rival, però el poso com a exemple del que sovint els futbolistes fan. Passar de la gent. Una gent que s'està moltes estones palplantada per rebre a canvi un autògraf, una salutació, una foto, un petó !!! i només s'emporta la imatge de futbolistes enganxats al telèfon, als auriculars o mirant al terra pot ser buscant algun euro de la sort per al partit que els ve a sobre.

Thierry "Hand"ry

Quin merder s'està muntant amb la ma de l'Henry. Alguns diuen que s'ha de repetir el partit, d'altres que no. Alguns diuen que l'han de sancionar, d'altres que no. Alguns diuen que Platini s'ha de mullar, d'altres que no. Així podriem estar parlant molta estona sense treure'n algua clara.
És cert, va haver-hi una falta descomunal abans que l'Henry li passés la piolta a Gallas en el gol que classificava a França pel Mundial però jo em pregunto, quina diferència hi ha entre el que va passar i la simulació d'un penal ? Quina diferència hi ha entre el que va passar i salvar un gol amb les mans ?
Salvant la distància que el gol va classificar a una selecció, no son els mateixos casos si l'arbitre no xiula la infracció ?
Tothom s'ha llençat sobre el jugador francès com si fos el culpable de la miopia de l'arbitre i dels seus assitents. Està clar que es va fer el llest, com molts altres ho fan, i no el van veure. És cert que el futbol es juga amb qualsevol part del cos excepte mans i braços. Moltes coses son certes però la picaresca també s'utilitza al futbol (i a molts altres esports) i també decideix partits, però no oblidem que hi ha un jutge que decideix. Accepto l'opinió que alguns diuen que l'àrbitre "volia" que França es classifiqués per motius, diguem-ne, "Platinians", però aquest és un altre debat.
Els grans jugadors ho son perque fan grans coses jugant, marquen estil, decideixen partits, son líders, son ídols, guanyen molts diners, etc... Però també, amb la mateixa magnitut que es medeixen els seus èxits, peteixen grans mastegots si realitzen accions poc esportives. Henry no ha matat a ningú, ni a cap país. Ha utilitzat una part del cos il·legal en el futbol que el qui ho havia de sancionar no ho ha fet. No vull que aquestes accions es prodiguin (que per sort no ho fan) ni serveixin d'exemple als futurs jugadors, però d'això a crucifixar-lo hi ha molt camí entremig.
També tinc molt clar que si m'ho féssin a mi no m'agradaria i m'emprenyaria molt però no pas amb el jugador.
Us sona Vrancovic vs. Montero, final four 1996 Paris, tap després de tocar tauler.... Allò no era la classificació per un Mundial, era guanyar o no un títol i al Barça li van robar a la cara.
Em sap greu per Irlanda, hi conec gent i hi tinc familiars vivint i pot ser mereixia classificar-se pel joc desplegat però.... Tothom ha passat per situacions on et sents igual d'enganyat com impotent.

Quan la violència entra per la porta...

És això el que ha passat i està passant al partit que disputen Egipte i Argèlia. La història ve de lluny i la rivalitat entre les aficions és tan forta que precisament l'espectacle, que hauria d'estar a la gespa, està al carrer, a les graderies i a la premsa. Ho trobo molt lamentable i això que aquest partit ni em va ni em ve, però és el que hi ha. Tristament hi ha d'haver 15.ooo policies per controlar 18.000 seguidors, patètic. Els aldarulls, amb pedregades i ferits inclosos, al darrer encontre han obligat a jugar el partit al Sudan, en camp neutral.
El fons de la qüestió, però, hauria de fer reflexionar a molta gent per tal d'evitar coses d'aquest tipus, és una verdadera vergonya que el protagonisme se l'emporti la violència i no pas l'esport.
Espero que ningú s'emprenyi si modifico una frase: Quan la violència entra per la porta, el futbol salta per la finestra.

Catalunya

Catalunya ja te nou seleccionador, Johan Cruyff. Ja feia temps que es deia però fins avui no s'ha fet la presentació oficial. També fa temps que hi ha un debat obert de si és o no una decisió política més que esportiva. Jo crec que si. Influeix molt el pes que aquest personatge te al mon esportiu però no se si serà suficient per aconseguir la oficialitat de la selecció catalana de futbol (en altres esports ja està reconeguda oficialment). Penso que ha de ser més una bona maniobra política però em temo que la cosa no passarà d'aquí, patxangues nadalenques i poca cosa més (crec que no hi ha ganes d'esforçar-s'hi), això si, amb rivals de més entitat, espero.
Esportivament parlant, jugadors catalans ja sabem els que hi ha, a no ser que el nou seleccionador es tregui de la màniga perles que els qui no hi entenem no coneixem i ja tinc ganes de veure com juga la "Catalana".
També s'ha parlat molt de si ha de ser o no un català qui entreni la selecció, sincerament m'és igual. És com discutir si un alcalde ha de ser fill del poble on exerceix l'alcaldia o si el president de Catalunya ha de ser nascut aquí. Sense anar més lluny, el meu pare va ser el primer alcalde democràtic del meu poble, Santa Oliva, és nascut a Albacete i va venir a Catalunya de molt jove, una altra prova és que tenim un president de la Generalitat nascut a Andalusia, agradi o no, i no s'ha acabat el mon. Jo el que demano és que ho fagin bé.

5.175 euros

Aquesta és la xifra !!! La Penya Blaugrana de Santa Oliva va entregar el passat diumenge 25 d'octubre 5.175 euros a la Fundació del Futbol Club Barcelona per tal que es construeixi un pou d'aigua al centre solidari que aquesta te a Burkina Fasso dins la seva xarxa X.I.C.S. L'acte el va presidir el vicepresident primer del F.C. Barcelona Sr. Alfons Godall, la Directora General de la Fundació Sra. Marta Segú i l'alcaldessa de Santa Oliva Sra. Cristina Carreras. Després de tres anys de feina, la recaptació del llibre "Mirades Solidàries" editat per la Penya amb el finançament de l'Ajuntament de Santa Oliva ha estat una xifra que dona per satisfetes a totes les parts. L'ajuda del Consell Comarcal del Baix Penedès i de la Diputació de Tarragona comprant llibres ha estat també molt important, igual que la feta per la totalitat de persones que han col·laborat aportant dibuixos i contes amb motius blaugranes per fer possible aquest projecte. Des de la Llar d'infants "Les Orenetes", passant pel C.E.I.P. "La Parellada" fins al darrer soci de l'entitat Santaolivenca, els membres de la junta volem donar-los les més sinceres gràcies per involucrar-se en aquest nou camí que la P.B.S.O. ha traçat i que tant bona resposta ha tingut.

La jornada es va completar fent una visita al Museu del club i assistint després a l'espectacular victòria del Barça enfront el Saragossa. Els més de 80 assistents de la Penya van gaudir d'allò més d'una nova fita aconseguida per aquesta Penya.

Felicitats a tots.

Velles glòries, 300 milions.

Curioses les dades de la tercera ronda de la lligueta de la Champions. De 16 partits disputats, només 5 equips (Bordeaux, Juventus,Olimpiacos,Chelsea i Porto) han guanyat els partits com a locals i encara sort que l'estadística la van fer pujar els partits de dimecres, doncs dimarts només hi havia un equip que havia guanyat com a local.
Dades al marge, els representants de la lliga espanyola van sortir mal parats, si exceptuem al Sevilla que de moment tot li va de cara (jugant bé, és clar). El Barça relliscant però donant la cara, l'Atlètic de Madrid mostrant les seves penúries per enèsima vegada i el Real Madrid seguint en la seva línia de joc més aviat pobre.
El partit d'ahir del Bernabeu podria haver passat perfectament en la primera part per un amistós de pre-temporada o una patxanga de solters contra casats amb polèmica inclosa. La segona part ja va ser una altra cosa, més ritme, més gols, més polèmica i garrotada de Ronaldinho a Raul. Poca cosa més va fer l'ex-crack brasiler.
No passa res, en aquest equip de velles glòries que ha muntat el Milan sempre hi haurà un "Pato" de torn que fagi trempar al personal. I encara més si és contra el Madrid dels 300 milions.

Misèries

Això és el que ens demostra dia rera dia l'actual seleccionador d'Argentina. Maradona va donar ahir una classe sublim de "misèries". El qui un bon dia va ser un grandiós jugador s'està transformant, cada dia que passa, en una desgràcia humana. Em donaria vergonya ser Argentí i que un impresentable d'aquesta mena parlés d'aquesta manera (es pot veure el vídeo a qualsevol web o als telenotícies). El que realment també m'ha sorprès és l'actitud d'alguns jugadors davant dels micròfons, tots agrupats saltant, insultant (i de quina manera) a la prensa. Em pregunto si haurà estat Maradona qui els ha contagiat el vocabulari o ha estat per iniciativa pròpia. A veure si Messi opina alguna cosa al respecte quan arribi a Barcelona.
Indignant exemple tant per grans com per petits.
I aquí ens queixem del Laporta cada vegada que obre la boca i treiem els lleons quan algú diu que li ha dit per telèfon (no hi ha ni video ni audio per enlloc) imbècil, no una, no, 10 vegades !!!
Ja tenia raó Casillas quan Ronaldinho li fotia gol per on volia: "Yo flipo".
Doncs jo també.

Comparacions

Acabo de llegir en un diari esportiu la comparació entre el "cas Xavi" i el "cas Torres". Em sembla que la gent ja no sap què dir per vendre. No obstant m'agrada que s'emprenyin pel tema Xavi perque els deu fer molt mal moltes coses.
Que Xavi hagi estat el millor de la passada eurocopa.
Que Xavi sigui el millor jugador de la selecció actual.
Que Xavi....
Que Xavi....
Que Xavi....
I així no parariem.
Bé, Xavi juga al Barça i això també deu fer mal. No se li pot retreure res quan juga a la selecció però quan resulta que no està en condicions ja s'escampa la pasterada de fems contra el Barça i les seves pressumptes ajudes.
El cert és que pot ser no caldria ni fer referència a algunes coses que es diuen des de fora de Catalunya però ja espero amb candeletes les opinions de la llopada espanyola si Xavi és titular enfront el València.
Per favor, Pep, que jugui !!!!! I a ser possible Bojan també !!!!! Bufff, quin "calentón".

"Vaques Flaques" - "Flacs Favors"

Flacs favors li estan fent, des de la mateixa junta, al qui pretengui ser el candidat continuïsta.
Amb actituts com les que s'estan desvetllant estan llençant per la finestra tota un feina que qui vulgui trobar-la positiva ho farà i qui vulgui trobar-la nefasta també ho farà.
Penso que durant el mandat de Laporta, en linies generals els resultats esportius son molt bons. Els econòmics, a priori, també (ja se sap que els números son tant quadrables com desquadrables depèn de qui i com se'ls miri) i els socials son acceptables.
El problema que hi ha i que juga en contra del futur candidat és la imatge deplorable que s'està donant i la descoordinació i mals rotllos de la mateixa junta. Crec que això és el pitjor perque, precisament, és el que més s'esbomba dia a dia. Si el Barça li fot 5 a l'Almeria i ha jugat molt bé, l'endemà tot son portades però passat demà ja està oblidat. Si la Fundació fa una gran tasca humanitària, la gent demà ni s'en recorda. Però si s'espia (ara ja quasi podem assegurar-ho enlloc de dir s'audita) al personal, s'en parlarà fins les eleccions i això estic segur que pot fer decantar més el vot que no pas els cinc (de moment) títols que porta guanyats el Barça al 2009. Per no parlar de la resta de candidats que hi sucaran pa, quan toqui.
En època de "Vaques Flaques" a can Barça es gasten "Flacs Favors"

Mirades Solidaries

La Penya Blaugrana de Santa Oliva (Baix Penedès) està d'enhorabona, en breu farà l'acte d'entrega dels diners recaptats de la venda del llibre "Mirades Solidàries" a benefici dels projectes que desenvolupa la Fundació F.C. Barcelona dins la xarxa de centres solidaris (X.I.C.S.) que te distribuIts arreu del mon.
Ben aviat se sabrà la quantitat total i el centre solidari que rebrà l'impuls econòmic per ajudar a nens i nenes que realment ho necessiten.
Una gran iniciativa que es va començar a gestar a finals de 2006, que durant el transcurs del 2007 i 2008 es va editar i vendre el llibre, i al 2009 es lliurarà l'import recaptat a la Fundació.
El llibre respon a la convocatòria artística-literària que va organitzar aquesta Penya i es composa de dibuixos i contes sota el lema "Barça, esport i solidaritat amb el tercer mon". L'èxit va ser total i hi van participar persones de totes les edats.
Felicitats a tota la gent de la Penya Blaugrana de Santa Oliva per la gran iniciativa.

La quarta serà la vençuda ?

Rio de Janeiro. Aquest ha estat el destí dels Jocs Olímpics de 2016. Amb contagotes han anat caient durant la tarda la resta de candidates fins que la final l'han disputat Rio - Madrid.
No me n'alegro de la decisió que ha pres el C.O.I. però tampoc li dono massa importància, és més, estic convençut que si Madrid es torna a presentar tindrà els Jocs Olímpics de 2020 encara que només sigui per l'esforç de molta gent.
On ha quedat la "corazonada" de milers i milers de persones d'Espanya ? Doncs a l'aigüera. Tranquils, l'efecte Cristiano Ronaldo ho farà oblidar tot, o quasi tot, i demà passat ja hi haurà un altre tema de conversa. El que està clar és que de les darreres finals que hi ha hagut ultimament totes les ha guanyat Barcelona. Al loro !!!!
Tranquils, la quarta serà la vençuda. (Tot i que a aquest pas igual arriben a "la décima"....)

Un cop més, indignant.

Si, un cop més indignació. Indignació és el que sentim ara mateix la majoria de seguidors del Barça i, perque no dir-ho, dels de l'esport en general si volen ser objectius, per la decisió del "Comité de Competición" de sancionar amb dos partits al segon entrenador del Barça, Tito Vilanova. Jo no se que li va dir Tito a l'àrbitre, pot ser si que es mereix ser sancionat però la criminalitat manifesta que s'ha vist aquest cap de setmana passat per part de l'innombrable Weligton i per el menyspreable Drenthe és escandalosa.
Ja està bé de tantes collonades i tanta ineptitud dins els estaments federatius de la "millor lliga del mon". Una puta merda !!!!
Manipuladors i menyspreables és el que son aquests personatges. Però si hi ha una altra cosa que també em rebenta és la permissivitat des de casa nostra. No puc tolerar-ho, em supera que ens quedem tant tranquils, acotant el cap, dient-nos a nosaltres mateixos que no ho tornarem afer i demés lamentacions i fuetejades
JA N'HI HA PROU !!!!! D'una vegada per totes el Camp Nou s'hauria de rebel·lar contra aquesta colla de carronyaires de l'esport i muntar un gran mosaic (almenys d'això en sabem i anem tots a l'una) on es demostri l'emprenyament i la protesta vers situacions d'aquestes.
Estarem tota la nostra vida claudicant ????? Si aquesta petita finestra serveix per alguna cosa és per mostrar opinions i, en el meu cas, totalment en contra de decisions d'aquest estil.
La conclusió només em porta a pensar una cosa: Hi ha gent que tolera més la violència que les paraules i els gests.
Aprofitant el catalanisme i l'independentisme demostrat pel president Laporta ja va sent hora que ell mateix es posi al capdavant de la tant nostrada frase "Ara és hora segadors....".
De puta pena tot plegat.

W.E.L.I.G.T.O.N.

Màlaga te moltes coses bones i maques però li sobra un tal....

Water.

Excrement.

Latrina.

Il·lícit.

Gentussa.

Toixarrut.

Oligofrènic.

Nociu.

+ Detectius

Ja se sap la versió oficial del club. Per boca del seu director general es veu que ha estat per protegir els possibles quatre candidats a presidenciables degut a la denúncia d'un dells que sospitava que era investigat per algú.
Bé, és una versió que podem o no creure'ns, com totes les versions que es diuen en tants i tants aspectes de la vida, però no estaria de més que el president Laporta fotés un cop de puny sobre la taula per aclarir el tema i matar-lo de cop. Jo no em crec que no sabés res.
La resta és cosa dels mitjants, ells son els qui poden preguntar a les rodes de premsa i intentar esbrinar el que ha passat. Els aficionats només podem desitjar que s'aclareixi el més aviat millor i que l'equip segueixi en la línia que ha demostrat fins al dia d'avui.

Detectius

Segons publica El Periodico d'avui, el director general del F.C. Barcelona, Sr. Joan Olivé, hauria encarregat a una sèrie d'investigadors privats controlar la vida social i laboral de 4 membres de la junta del Barça, possibles successors del president Joan Laporta el qui, sempre segons El Periodico, desoneixia per complet aquest fet.
Com és habitual aquestes coses quedaran en l'oblit demà mateix i ja està, aquí no ha passat res. Si és cert, doncs molt bé i si no és cert, doncs també. Personalment m'és absolutament igual si es va fer o no es va fer però segur que més d'un, com a bon català, es preguntarà en alguna tertúlia: I tot això qui ho ha pagat ? Tampoc se sabrà.
Cas tancat i a per el Malaga que és el que més preocupa ara mateix a la culerada, el demés ja se sabrà..... si a algú li interessa que se sàpiga.

Criteris arbitrals

Hi ha un aspecte dels arbitratges que em te una mica, no sé si dir despistat, intrigat, desconcertat... no sé. El cas és que ahir al partit del Barça, gairebé a l'acabar, es va produïr una jugada que tothom coincideix a dir que era vermella directa quan Pablo fot per terra descaradament a Messi quan se n'anava de cara a barraca sense cap intenció de jugar la pilota. Fins aquí ho entenc tot. El cas és que l'àrbitre, sorprenentment, li ensenya tarja groga al defensa de l'Atlètic de Madrid. Primera cosa extranya. Però el fort de tot és que gairebé tothom afegeix, veient això, que "com que el partit està clarament decidit i faltant pocs minuts l'àrbitre no ha volgut expulsar-lo". Anem a veure. Si enlloc de passar això passa que un jugador de l'Atlètic de Madrid toca una pilota amb la ma i l'àrbitre no ho assenyala o treu un fora de banda que correspon treure'l al Barça o continua una jugada quan la pilota a sortit dels límits del terreny de joc o (en el pitjor dels casos) el Barça marca el sisè gol però l'àrbitre no el dona per que "com que el partit està clarament decidit i falten pocs minuts creu que ja n'hi ha prou de fer gols" què passaria ??? Oi que quan un defensa talla la pilota amb la ma és falta ? Oi que quan un fora de banda és a favor d'un dels equips és l'afavorit qui el treu ? Oi que quan una pilota surt dels límits del terreny de joc és fóra ? Oi que quan una pilota sobrepassa la línia de porteria és gol ?
Llavors em pregunto, perquè collons està la majoria de gent dient (i creient-s'ho, que és el més fort de tot) que hi ha coses, com la tarja vermella que no va veure Pablo, que en aquest cas no s'ha d'aplicar el reglament, diguem-ne, per... llàstima ?
Si algú m'ho pot explicar que ho fagi, però que no em surti amb la teoria dels minuts finals i del partit decidit que no m'ho empassaré. Per això pot ser millor que es fés un reglament que s'apliqui a partir del minut 75 ó 80 i ja està. Sense dubtes i amb les coses clares.

Messi

Avui ha estat un dels grans dies de Messi, acaba de renovar per enèsima vegada pel Barça amb el compromís de quedar-se al club molts anys, com a mínim fins al 2016 i a ser possible fins la seva retirada.
Estic content que el Barça tingui i mantingui al millor jugador del mon durant molt temps i,
digueu-me innocent si voleu, però aquesta vegada si que espero que un crack com ell tingui el tracte que es mereix tant per part de la directiva com per part de l'afició durant molts anys. La història no em dona massa la raó però la història també deia que mai haviem aconseguit un triplet i ja el tenim.

Ja hi tornem a ser

Si, per fi torna la Champions. Aquest any amb més ganes que mai per un motiu més que obvi per la gent blaugrana: Objectiu Bernabeu. Ja se que és molt aviat i que els més prudents han de dir que el primer obstacle és l'Inter de Milà, però al pensament de tothom està guanyar la final al millor lloc possible del mon on poder guanyar-la per fer-li mal al Madrit.
Avui comença la primera ronda i demà acaba amb l'esperat partit Inter-Barça. Torna la sintonia, l'himne, les estrelles, el logo, els comentaristes apassionats i amb fam de partits europeus i pels qui ens ho mirem des de casa tot això ens posa a cent.
Esperem que la cosa vagi bé i que veiem gran futbol (si la puta conya marinera de les teles ens ho permet) però sobretot que el Barça segueixi sent el mateix que va ser la temporada passada, com a mínim.
Que soni el xiulet, rodi la pilota i molta sort al Barça.

Consultes

Sembla ser que s'està posant de moda fer consultes populars fora dels àmbits "estrictament legals" i per defecte, vinculants.
No se on arribarà tot plegat però una iniciativa promoguda des d'Arenys d'Amunt (creia que era "de Munt", corregiu-me si m'equivoco) ha agafat tal revolada que està animant a diferents pobles a fer-ho i adherir-s'hi i , si més no, ajuda a animar el cotarro general i a donar peu a tertúlies i converses de tot tipus.
Des de les espanyes estan que trinen (i aquí segur que més d'un, de dos i de tres, també) amb "l'aixecament en rebeldia" dels catalans promovent actes d'injuria i de foment de la desfregmentació de la unitat nacional, però ara, encara que sigui de manera poc oficial i que les possibilitats de gran èxit estan per veure, la gent tindrà una opció per opinar sobre un tema que des de les esferes polítiques es remena sense que la salsa acabi de lligar i que , com en altres casos, ha hagut de ser la societat civil la que ha engegat aquest tipus de campanyes, passant la ma per la cara a alguns sectors de la política catalana que de paraula molt però de fer, més aviat poc.

Maradona

Pelut. Pelut ho te Argentina per classificar-se per la Copa del Mon del 2010 gràcies al seu entrenador / seleccionador.
No tinc cap dubte que Maradona ha estat dels més grans jugadors del mon però això no vol dir que pugui ser un bon seleccionador i s'està demostrant. Per mi, el que falla és ell i és una llàstima que una selecció com l'Argentina estigui en vies de no assistir al Mundial. Suposo que a última hora la cosa s'arreglarà i, encara que sigui al temps de descompte, hi seran presents.
Tornant al tema Maradona, no se qui va ser l'il·luminat que el va nomenar com a seleccionador argentí, crec que si se li va voler reconèixer uns mèrits com a jugador del passat, o van intentar que els actuals jugadors veiessin en el seu míster un mirall (futbolísticament parlant) on reflexar-s'hi no van triar la millor opció.
Espero pel bé de l'Argentina que el destitueixin malgrat sigui considerat un Deu, sinó molt em temo, tot i que en part m'agrada, que Messi disposarà d'unes vacances encara més llargues de les que ha tingut aquest any.

La Polla

Per tots (?) és sabut que hi ha un animal acuàtic molt semblant a l'ànec que es diu "Polla d'aigua" que sembla ser que el seu plumatge és de color blau i grana. Fins aquí tot bé.
Resulta que s'ha de construir un Barça Parc i aquest animal és un dels habitants de la zona. Fins aquí tot també bé.
Doncs també resulta que SOM campions de lliga, campions de la Copa del Rey, campions de la Champions League, campions de la Supercopa d'Espanya, campions de la Supercopa d'Europa, més que un club, el club amb més socis, el club amb més Penyes i tantes altres coses que ens posen a primera línia mundial, a part d'això ara també "SOM LA POLLA".
Tenim escut, personal·litats il·lustres, ex-jugadors emblemàtics, un avi (una abraçada des de Santa Oliva, Joan) i per fi ja tenim mascota: La Polla Blaugrana.
Segur que al president Laporta li cauran unes quantes crítiques per fer aquest tipus de comentaris però per mi és perfecte i catxondo, a més, què faria sinó la premsa quan no hi ha futbol ?
Bravo i visca La Polla Blaugrana!!!!

300 partits

Ahir el capità del Barça, el Carles Puyol, va aconseguir la fita de jugar 300 partits amb el primer equip del F. C. Barcelona. Una xifra molt gran, aconseguida per molt pocs.
No se si el Puyol estarà molts anys més al Barça, a finals de temporada acaba contracte i no se sap encara res de les negociacions. Per mi el renovaria i, a ser possible, m'agradaria que es retirés aquí. El Barça algun dia ha de canviar la dinàmica que arrossega de fa molts anys que diu que tots els grans jugadors marxen per la porta del darrere, posats que el Guardiola ja està canviant moltes coses (fins i tot l'actitut de molts seguidors) es podria aprofitar per seguir trencant-ne més.
El Puyol ha de ser un d'ells. Un jugador que és com és dins i fora del camp i que serà recordat com un dels abanderats de l'entrega i el sacrifici al camp, ha de seguir aquí i ensenyar als qui arribin o pugin del filial el que s'ha de fer i sentir quan ets jugador del Barça.
Recordo el marcatge a Figo, l'aturada amb el pit quan el davanter contrari estava sol davant la porteria sense porter, el petó a la senyera al Bernabeu !!! i tantes, i tantes, i tantes.....
Pot ser per aquests motius, recentment, vaig comprar-me la samarreta amb el seu nom, no pas per l'estela d'un mega crack que decideix els partits amb gols però si amb sacrifici i lluitant fins al final per defensar la samarreta del Barça.
D'aquests ja no en queden gaires i nosaltres en tenim un, conservem-lo.

Llevat de Taula

Ha acabat la Festa Major de Santa Oliva, una més que ha notat la crisi en quant a plantejament però no pas en quant a participació. De tots els actes que es fan n'hi ha un que porta 155 anys celebrant-se, és la processó en honor a la patrona del poble, la Verge del Remei, que al 1854 va salvar al poble del còlera que va castigar les terres, entre d'altres, del Penedès. Bé, si la tradició diu que l'últim dijous d'agost es recordarà aquest fet i es treurà en processó per agraïr-li el que va fer, també ho és el llevat de taula (que no se si en queden molts al nostre territori) i el porten a terme les noies de Santa Oliva passant casa per casa oferint colònia als veïns a canvi d'un donatiu i d'una copa de cava o alguna cosa per degustar.

Com podeu comprovar les noies llueixen les millors gales i la participació del poble és total. Cal que entre tots seguim conservant les tradicions perque com bé diu la dita "Les tradicions fan poble".

Us convido, l'any que ve, a participar-hi.

Supercopa d'Europa

Va costar i vam patir, pot ser des del gol d'Iniesta enfront el Chelsea que la culerada no patia tant, però al final ja s'ha guanyat un altre títol.
Una ganivetada més cap a les espanyes i la seva armada mediàtica que no reflecteix en portada (bé, si, un quadret de 2 x 2 cms) el resultat del Barça, el resultat del millor equip que actualment hi ha al mon per damunt de galàxies i florentins. Però no m'aigualiran l'alegria.
Encara més història per aquest equip i per al Pep Guardiola, aquesta vegada enfront d'un rival complicat i d'una gespa impresentable, la UEFA s'ho hauria de fer mirar (no volen camps 5 esterelles ????) L'entorn Monegasc pot ser si que és 5 estrelles però la gespa del Lluis II fot pena.
Felicitats a tots els barcelonistes i als afortunats que van poder assistir-hi en directe.
Ens seguirem llegint.

Iñaki Arana

Fa uns dies va morir Iñaki Arana. Qui és aquest ? més d'un es deu preguntar. Jo també m'ho preguntava. Resulta que era un jugador de Rugby de 22 anys del Pégamo Bera Bera (Euskadi) i va tenir un accident de moto juntament amb la seva companya quan tornava d'un entrenament.
Fa pocs dies (els qui seguiu el bloc amb més o menys costum o sabeu) amb la mort de Dani Jarque ja vaig comentar que cada dia passen coses similars i aquesta n'és una. Podeu imaginar que no convertiré el bloc en un tauler d'anuncis de defuncions però el que està clar és que el dol va per barris et diguis com et diguis.
La diferència entre Jarque i Arana mediaticament era brutal i així s'ha constatat, no obstant els familiars i amics segur que comparteixen al mateix nivell el sentiment.

Supercopa

Ja n'hi ha una (més) al sac !!!
Felicitats a tota la culerada. Esperem que divendres que ve caigui la següent i que l'actual temporada sigui, pel que fa a nivell de joc, igual que la passada.
Que no parin les bones vibracions !!!
I només un petit consell (qui soc jo per donar consells, no ??) al Sr. Caparrós, si algun dia vol remuntar un partit pot ser que intenti fer jugar el seu equip d'una altra manera. Per si algú no ho sabia era el Barça qui venia amb avantatge del partit d'anada....

Festòliba

La Festòliba Santa Oliva 2009 ja ha passat, en referència a l'any passat hi havia menys gent però el significat de la festa i el treball dels qui l'han preparat segueix sent el mateix. A tots ells felicitats per la feina i ara a seguir amb la Festa Major.

Ens veiem pel poble !!!

Mala ratxa però bona festa major

No només hi ha obert el problema dels venedors al passeig de Coma-ruga que, per si fos poc, ara resulta que al Pont de França van agredir a una dona amb un ganivet i gairebé la maten. Es veu que es tracta d'un conflicte de parella.
Tot el que surt per la televisió es magnifica i ultimament El Vendrell no en surt gaire ben parat, esperem que pel benefici de la població i del Baix Penedès en general sigui només una mala ratxa.
Malgrat tot us animo a canviar el xip i assistir des d'avui mateix fins diumenge que ve a la Festa Major de Santa Oliva, avui comença la Festòliba (el vol que anuncia la Festa) amb un espectacle per a petits a la tarda i grans a la matinada.
Ens veiem... si voleu.

Televisió d'estiu

Resulta curiósa l'aposta que algunes televisions com TV3 programen la graella de l'estiu. Estem a punt d'acabar l'agost i en conseqüència començar la nova temporada de cara a setembre, i s'ha pogut comprovar que no hi ha gairebé cap programa, com altres anys, enfocat a l'època estival, ni de tarda, ni de vespre, ni de nit. Es prefereix continuar amb el Matí d'estiu però a partir de llavors (excepte els TN) tot son o bé reposicions o sèries bastant dolentes o programes gravats i reemesos.
O és cert que no hi ha calers (perque professionals per fer-los, si i molt bons) o s'ha descartat intentar fer una programació atractiva aquesta temporada per combatre amb la competència.
Personalment no és la televisió pública que m'agrada pel meu país.
Si almenys repetissin els partits de la gran temporada que ha fet el Barça....

Lleons i Cadells

El primer partit oficial del Barça ja ha acabat. Els afeccionats ens podem permetre el luxe de dir que la copa està (si no passa un cataclisme, que pot passar, és clar) al sac. No poden fer-ho els jugadors, tècnics i directius que s'han de mostrar políticament correctes.
De totes maneres una de les coses que més he pogut constatar és que els des de sempre anomenats lleons bilbains s'estan transformant, en una mutació que genèticament desconec, en porcs i els cadells del Barça en lleons (aquesta és més llògica degut al pas dels temps i del seu degut creixement).
Seguirem les evolucuions de la ciència d'aquí a una setmana.

Sobrenoms

Avui comença (per fi) la competició oficial a Can Barça, mentrestant, per fer boca, he pogut mirar tranquil·lament el partit d'Anoeta entre la Reial Societat i el Real Madrid. Bé, la primera part entretinguda i la segona bastant pastel (pel meu gust). El que està clar és que com al Madrid se li encostipin dos dels quatre teòrics bons, ho te bastant xungo. Com que la cosa no donava per gaire m'he entretingut apuntant els sobrenoms que el locutor de la Sexta anava desgranant: Benzema "El Grande", Xabi Alonso "El Jefe", Cristiano "El Deseado" (quina passada !!!), Granero "El Pirata", Higuain "El Pipita" (aquest ja és un clàssic) i per acabar (amb el que més he flipat) Sneijder "La Maquina Total". És veritat que Sneijder ha fet un gran gol de falta al temps de descompte però... "Maquina Total" ????
Demano que els poseïdors dels micròfons d'aquí no caiguin en la baixesa de trobar noms absurds i inútils als jugadors del Barça, si m'ho permeteu no m'agrada ni el terme "Don Andrés" quan anomenen al Iniesta.
Però parlant de micros, i pot ser no ve gaire al cas, mentre escoltava la retransmissió m'ha vingut al cap una cançó de Mojinos Escozios que vaig sentir no fa gaire en un concert que van fer a El Vendrell, m'explico: Va haver-hi un moment durant l'actuació, entre moltes de les conyes més o menys conyones del Sevilla, que li volia fotre pel cul un micròfon al seu guitarrista, bé, després de la retòrica van començar a versionar la famosa cançó "A por ellos, oeee" amb el lema "Por el culo, oeee". Vaig trobar que la metàfora era brutal i que tota la pompa que se li va donar al "A por ellos" en el seu moment els Mojinos se la van passar pel forro canviat tres simples paraules.
No se si al Real Madrid o a algun locutor li pot acabar passant el que els Mojinos cantaven però més d'un està comprant butlletes.
Per favor, que començi el Barça, ja !!!! Estic cansat de còpies barates que ens volen vendre des de les Espanyes.

Infarts

Tots en aquesta vida ens hem vist afectats per la mort d'un familiar o amic molt proper ja sigui a causa d'una malaltia, d'un accident, d'un infart, etc... Està molt clar que si el qui es mor és un esportista d'èlit la repercussió és molt gran i la manera com li ha passat a Dani Jarque encara més, no obstant, i sense treure ni afegir dolor a la tragèdia, cada dia moltíssimes persones es veuen afectades per desgràcies similars. La diferència és que son "anònimes" tot i que la desgràcia és igual o major.
Centrant-me en els esportistes hi ha una cosa que em te desconcertat. De les darreres morts que s'han produït afectant a esportistes de primer nivell, la gran majoria que recordo (si vaig errat, corregiu-me si us plau) son futbolistes. No recordo cap mort d'aquest estil (o accidents com el del jugador del Reial Madrid De la Red i d'altres similars) que no hagi estat d'un futbolista. Ni tenistes, ni ciclistes (Pantani, si però no estava en actiu), ni demés esportistes que es sotmeten a esforços molt més llargs i durs que un futbolista els passen aquestes coses.
Estic d'acord que si un es controla, vigila la dieta i fa una mica d'exercici disminueix molt la possibilitat de patir infarts o malalties greus però la frase que els més grans del meu poble sempre han dit: "era la seva hora" és ben certa i toca quan toca per molt esport i per molts controls de salut que et fagis.
Em sap greu pels familiars d'en Jarque i més encara si havia de ser pare en breu, però hi ha coses del nostre cos que no podem controlar i ahir una d'aquestes li va jugar una mala passada.

Nit d'estrena

Sempre hi ha una primera vegada en tot i, depen de quina sigui la situació, no sempre acaba satisfactoriament. Això no és el que avui deuen haver experimentat els seguidors espanyolistes doncs la inauguració del seu nou estadi ha estat un èxit. Avui dins del camp s'han produït moltes "primeres coses": El primer gol, el primer segon gol, el primer tercer gol, la primera onada de la grada, la primera ovació, la venta del primer entrepà, la primera persona que ocupa la seva localitat, la primera encaixada de mans entre directius, la primera frase animant l'equip, la primera frase insultant l'equip rival de la ciutat (o millor he de dir de la ex-ciutat, amb el canvi d'ubicació l'Espanyol ja no se si és de Barcelona, de Cornellà, del Prat... Si algú m'ho pot aclarir li agraïré), la primera anada al lavabo, la primera llàgrima d'emoció, el primer petó de la parelleta de torn, el primer......
Suposo que amb el pas dels dies també hi haurà altres "primeres coses" no tan desitjables ni idíl·liques: La primera xiulada, la primera expulsió, la primera lesió, la primera "tangana", el primer numero de teatre de l'absurd amb el president de l'equip que no cau bé, els primers aldarulls i pot ser també (cosa que no desitjo per part de ningú) la primera bengala.
Com diria aquell "el futbol és així" i te coses molt bones, d'altres no tant bones i d'altres de dolentes. Esperem que es mantinguin les bones i que les dolentes, i més encara les violentes, entre tots plegats les erradiquem.
Tot i que més igual el que la sort li depari a l'Espanyol els vull felicitar per estrenar "piset", ara només cal que el sàpiguen mantenir.

Nissan

Sembla que aquest govern ha acceptat la retallada de Nissan. M'agradarà veure i sentir als qui tant defensen als treballadors, des de dins i des de fora del govern, què n'opinen. Ja vaig dir fa uns dies que la incioherència és una cosa que no puc sofrir, bé, ja hi tornem a ser per enèsima vegada. (Mossos, Bombers, Metges, Bracons, Estatut, M.A.T., 4rt. cinturó, Nissan, etc, etc, etc....)
Sortim a cagada per mes, com a mínim, i tenim el que ens mereixem tot i que no m'agradi aquesta afirmació.
Espero (que no vol dir que la desitji) amb expectació la següent.

Burgos

Per sort no ha passat gairebé res, però la destrossa que ha provocat l'atemptat de Burgos, si no et diuen que només hi han hagut ferits, creus que ha mort molt gent. Evidentment estic en contra de qualsevol tipus de violència i de terrorisme però ens hauriem de plantejar algunes coses.
Si una parella que son cromosòmicament i genèticament incompatibles es casen i volen tenir fills, és molt probable que aquest tingui problemes. Bé, això és el que passa quan dos grups polítics, PSOE i PP, s'uneixen en el més passional dels matrimonis a Euskadi. No vull dir que aquesta unió provoqui el terrorisme però és molt possible que l'ajudi a "tornar a néixer".
Em dona la impressió que cada vegada la caguem més. Algú creu natural un pacte d'aquest tipus ? Sabia que la política no te entranyes però arribar a extrems d'aquests per afany de poder el trobo tan surrealista que no vull ni imaginar què pot arribar a passar en el futur.

Mont Ventoux

Fa poca estona ha acabat la penultima etapa del Tour de França amb victòria de Juanma Garate. L'arribada ha estat al Mont Ventoux i m'ha semblat espectacular l'esforç que tots plegats han fet, especialment el guanyador. També he de reconèixer que els comentaristes hi fan molt. A la meva manera d'entendre, crec que tant el Carlos de Andrés com el Perico Delgado ho fan molt bé, si més no a mi m'agrada. Es nota que ho fan amb passió i que estimen aquest esport precisament per que l'entrega que transmeten a l'hora de comentar-lo és molt natural. Vinc a dir que s'exciten, aixequen la veu, utilitzen l'argot ciclista i analitzen les situacions de cursa sense exagerar. Simplement és naturalitat. Pot ser algun comentarista de futbol hauria d'aprendre alguna, o moltes coses d'ells. Que un jugador pari la pilota amb el pit, la baixi, miri a la grada, la passi a un company i, si cal, es tregui la gomina i es pentini en tan sols dos segons és per algun comentarista una mega pujada d'adrenalina que no es pot comparar amb res.
Aquest tipus d'anàlisi és el que vaig poder escoltar l'altre dia a La Sexta cada cop el Cristiano Ronaldo tocava la pilota, i això que no va fotre res !!!!!
És el que hi ha, o pot ser és que a "Can Sexta" no hi ha res més, no sé.
De moment el gaudiment d'avui no me l'ha tret ningú i espero que el de la temporada que ve, tampoc. Ni els comentaristes més parcials, ni els més dolents.

Guardiola

Avui ha tornat (oficialment) Pep Guardiola. El cert és que m'ha alegrat i tranquil·litzat. Resulta que el gerent ens ha dit que avui no hi havia reunió a l'empresa i he pogut sortir a les 12:05 i escoltar en directe la roda de premsa. M'ha sentat com un bàlsam !! Que bé, ja el tornem a tenir aquí, he pensat. I és cert, amb Guardiola torna la calma, les bones maneres (no dic que durant aquests dies n'hagin faltat, però...), les paraules assenyades (idem d'abans), el discurs clar, les frases directes, etc... En fi, m'ha semblat com aquells anuncis de rentavaixelles que t'ensenyen una paella plena de brutícia i de cop amb una gota de sabó s'esvaeix tot el que s'havia acumulat. En aquest cas la brutícia ve de fora (ens la van abocant en forma de milions, estrelles i bombardejos mediàtics) i en menor mesura des d'aquí mateix. Bé, aquesta gota ha netejat la paella, els plats, els coberts i tot el que hi havia a l'aigüera.
Felicitats Pep per ser com ets i enhorabona a tots els barcelonistes per tenir-lo entre nosaltres. Més d'un milionari firmaria el que calgués per tenir un crack d'aquesta magnitut.
Espero que la gota de sabó que avui ha posat ordre a casa nostra es converteixi, al llarg de la temporada, en vaselina per untar alguna part que no puc nomenar d'algú /alguns per introduïr-los de mica en mica, bon joc, gols, títols i el que calgui.
Ara ja estic tranquil.

Ibra, Eto'o, Villa, Maxwell, Filipe....i Cesc

M'agrada que el Barça vulgui fitxar Ibraimovich (dic vulgui perque encara no està tancat) i desfer-se d'un tema tan contaminat com és el tema Eto'o, però penso que per acabar de rematar la cosa i rebatre per terra tot el potencial galàctic que ens volen fer viure des de Madrid, també s'hauria d'anar a per Villa. El Laporta, el Txiqui, el Sanllehí o qui sigui haauria d'anar a la porta de qualsevol banc i demanar els 45 kilos que vol el València, amb dos "pilotes" !!!! Això si que seria un cop d'efecte i una davantera d'escàndol: Messi, Ibra, Villa i per darrere Xavi i Iniesta. Quin equip te pebrots de parar-los ???? S'ha d'acabar el conservadorisme del "què diran" si ens gastem tants diners, evidentment la filosofia Florentino (65 ó 95 milions per un jugador) no la comparteixo però tal i com està el pati el Barça hauria d'estar en condicions de pagar 40 milions per un jugador com Villa. La temporada és llarga i és cert que hi ha Henry i Bojan però si es vol seguir sent el número 1 s'ha de fer un esforç. A més, si aquest any no es fitxa, l'any que ve apareixerà Florentino i ens el pisparà amb l'excusa que el Barça aquest any li ha pres el pel. D'aquest tipus de propagandes i campanyes a Madrid en saben molt...
El tema Maxwell és una altra història que m'agrada, també m'alegro que s'hagi deixat plantat e Lendoiro (Qui s'han cregut que som ??? deia un dels presidents que ha tingut Catalunya) per no voler baixar el preu de Filipe Luis, ja s'ho faran tots plegats, Depor, Lendoiro i Filipe. Tots tres hi han perdut.
I per acabar, una altra cosa: L'any que ve a per Cesc !!!!

Paisatges

Fa poca estona que ha acabat el programa que havia de decidir el paisatge favorit de Catalunya. He de dir que he pogut veure quasi la totalitat dels programes i trobo que ha estat molt bé, molt bones imatges, racons que fan venir ganes de visitar, etc... Tot i que he trobat que alguns personatges han enfocat massa el paisatge a explicar més les seves vivències que no pas a la descripció del lloc, la història o les costums de cada zona, però en línies generals les vuit setmanes m'han agradat. Estic content com a Tarragoní que dels vuit finalistes n'hi hagi hagut quatre de la província (Ports, Tarragona, Priorat i Delta). La resta eren dos de Lleida un de Barcelona i un de Girona que, al final, ha estat el més votat: La Costa Brava. Felicitats.
No vull deixar passar l'oportunitat de dir que m'agradaria que hi hagués una altra tanda de paisatges, Catalunya és molt gran (encara que de vegades no ens ho sembli) i molt maca (encara que de vegades la desmereixem) i n'hi ha molt, molt on triar per gaudir de paisatges, monuments, platges, muntanyes, camins, boscos i infinitat de motius per visitar. Està clar que un programa d'aquest tipus costa molt de fer i requereix una gran inversió, però una televisió pública, ara que ho ha engegat, penso que hauria de continuar-ho i mostrar-nos els uns als altres que tenim un gran país.

Handbol

Des de dimarts 7 de juliol fins avui diumenge 12 de juliol hi ha hagut dues vendrellenques que han participat a un torneig d'handbol amb la selecció catalana. Mediàticament no ha creat gaire o gens espectació (ni local, ni per descomptat provincial ni nacional) però s'ha de reconèixer que darrere d'aquest fet hi ha molt esforç i sacrifici, no només de les jugadores sino també de les seves famílies. Finalment han quedat en tercer lloc al Torneig Nacional d'Autonomies celebrat a Cangas del Narcea (Astúries). Puc entendre que en un país atípic com el nostre hi ha gent que es pren les seleccions catalanes com una cosa una mica anecdòtica, si afegim que en aquest cas parlem d'handbol, que a més a més és femení i per rematar-ho és de la categoria infantil, és molt clar que poca gent més a part de les respectives famílies reconeixerà (reconeixerem) el mèrit. Des d'aquí m'agradaria fer públic el que aquestes dues noies vendrellenques, a més de les 12 restants que completaven la selecció, han aconseguit. A l'últim partit de la lligueta es van decidir el primer i segon lloc amb les qui al final han quedat campiones (Andalusia) i a la semifinal se les van veure amb les amfitriones (Astúries), a això s'ha d'afegir una intoxicació que van patir vàries jugadores catalanes i el desgast de les demés traduït en diferents molèsties musculars i d'articulacións degut a l'esforç, no només del torneig si no també de les respectives temporades.
Des d'aquí vull felicitar-les per aquest tercer lloc però sobretot per l'esforç i el sacrifici que fan i que sovint no es gaire reconegut. Els qui les hem pogut seguir amb més o menys intensitat durant aquest temps n'estem més que satisfets.
Ja ho veieu, els fruits del gran treball que alguna gent d'El Vendrell fa per aquest esport son al damunt de la taula, ara falta que la resta en sapiguem gaudir.
Felicitats a tots i totes !!

Moció de Censura

La cosa va de efemèrides. Avui fa un any que es va votar la moció de censura que el sr. Giralt va presentar a la directiva del F.C. Barcelona, amb el sr. Laporta al capdavant.
No se si va influïr o no però el cert és que un any després els resultats son el que son. No valoraré el fet dels dirigets que van dimitir a causa del resultat (60 % a favor de la moció 40 % en contra) ni de la continuïtat dels qui van decidir seguir, l'unic que penso és que sort que no va haver-hi eleccions. Crec que als dirigents se'ls ha de jutjar quan acaben els mandats i han de ser els socis els qui decideixin si ho han fet bé o no. El desgavell que el sr. Giralt podia haver produït ens l'hem estalviat, n'estic content. Va ser tant inoportú com ineficaç.
L'any que ve hi ha eleccions al Barça i llavors ja veurem què passa, mentrestant n'hi ha molts que encara ara pot ser s'han d'empassar la ràbia que fa un any vomitaven sense miraments i sense pensar en les possibles conseqüències que haguéssin provocat.

40 anys

Avui fa 40 ays que es va inaugurar la primera autopista de pagament a Catalunya, de Barcelona cap al Maresme i costava 25 pessetes.
Dubto que algun usuari habitual hagi calculat el que porta gastats fins a dia d'avui però segur que és una barbaritat. El que si es podria saber és el que ha ingressat l'empresa que gestiona el peatge que segur que és una immensa barbaritat.
Actualment encara es construeixen autopistes de pagament al nostre país (tranquils, no ho compararé amb la resta d'Espanya per que llavors....) tot i que una de les darreres infraestructures, el tunel de Bracons, és gratuïta. Jo em pregunto, i perquè el tunel de Bracons és gratuït i els tunels del Garraf costen una calerada brutal ? Perquè no s'eliminen aquests peatges encara que sigui per equiparar el territori ? Des del Vendrell, qualsevol enllaç que agafis per sortir per una via ràpida és de pagament. Cap a Tarragona, cap a Barcelona, cap a Lleida..... A no ser que vagis fins a Vilafranca i t'estalviïs un peatge.
Encara espero el gest d'alguns grups polítics que cridaven i, fins i tot, bordaven quan demanaven la gratuïtat dels peatges mentre eren a l'oposició. Ara de tot això ja no se'n parla. Paguem per tot i se suposa que som d'esquerres. Per no parlar del tema de la nova llei d'ensenyament que ja és la hostia en patinet de les incoherències d'aquest govern i no és pas la primera, tenim un país amb un bon currículum en l'aspecte de la incoherència.
Com canvia el conte quan canvies la pancarta i les xiulades pel cotxe oficial i la poltrona.
Quina vergonya.

Culebrots.

Sembla ser que ens volen vendre un altre culebrot "Samuel Eto'o". Bé, la meva opinió és que si es vol quedar que es quedi i si vol marxar, que marxi. Estic convençut que si es queda, el Guardiola ja sabrà com dominar-lo i si se'n va, cap problema, adeu i ja en vindrà un altre. També tinc molt clar que si un jugador no està a gust, que marxi. L'experìència ens diu que ha de ser així, sense sentimentalisme. Faltarà per veure on estarà millor qua aquí i si obtindrà els mateixos èxits. La gran majoria, exceptuant Figo, quan han marxat han deixat de ser els cracks que eren o fins i tot han fracassat. És el que te jugar al Barça. Pot ser més d'un "nen mil·lionari" hauria de rumiar-ho abans de fer un pas.
De totes maneres he de dir que tenim la sort que, passi el que passi amb els fitxatges o baixes d'aquesta temporada, tenim un gran entrenador que sap el que es fa, per molt que la prensa vulgui confondre'ns amb declaracions, contra-declaracions, tertúlies, opinions, que si el Laporta ha dit, que si l'altra no diu res, que si el Txiqui, que si el representant, etc.... Està clar que quan no hi ha futbol s'ha de vendre igual i es tergiversen les coses a gust de cadascú. Deia el de la gran sort de tenir a Guardiola per que hi ha un altre entrenador fitxat recentment per un altre club que està més que clar que l'unic que farà serà de titella. Li porten el que vol el president de torn i ell no obre ni boca.
Tot son maneres de fer però em quedo amb el que tenim, encara que de vegades hi hagi mitjans que sembla que vulguin posar pals a les rodes sense, pot ser (només dic pot ser), coneixement de causa o utilitzant aigua de les seves fonts, pot ser (només dic pot ser), enverinada.

Copa Confederacions

Acabo de veure el partit de semifinals de la Copa Confederacions i que voleu que us digui, no és que m'alegri que els jugadors del Barça perdin però no em suposa cap trauma que en aquesta selecció ho fagin. El que si trobo una mica desencertat és que, a aquestes alçades de temporada amb la quantitat de partits que han jugat, encara s'hagin d'esperar per començar les vacances a final de setmana per haver de jugar un partit pel tercer o quart lloc que a ningú li deu importar. Bé, pot ser a algú al qui van eliminar a vuitens de la Champions o molt aviat a la Copa si que li pot importar, més que res per rentar una mica la imatge donada i redimir els pecats vers la gran massa espanyola que veu grans gestes de la selecció quan el Real Madrid fracassa durant la temporada.
Tot i així ja imagino alguns mitjans espanyols esperant a hores d'ara que el Kaká arregli el desgavell aliè i, si aconsegueix ser campió, fer-se el títol com a propi. Molt típic dels qui han d'aferrar-se a alguna cosa per assaborir un campionat encara que vingui donat per una multimilionària carambola florentiniana.
Estaria bé que el gol decisiu el fes el Dani Alves a passada de Robinho.....Mmmmmmm !!!

Del "Vertigo Tour" al "360 º Tour", passant pel "Ngueee Tour"

Del 8 de juliol de 2005 al 30 de juny de 2009 és el temps que han esperat els seguidors dels U2 per gaudir d'un altre directe de la banda a Catalunya. Per diferents raons al 2005 no vaig poder ser-hi i per motius, ara ja de molt més pes, tampoc podré anar-hi aquest 2009. La diferència entre el 2005 i el 2009 és que alguns ens trobem en mig d'un "ngueee tour" i les necessitats i prioritats que aquest requereix son més que òbvies.
No passa res, els irlandesos acostumen a venir a Barcelona cada 4 anys, aproximadament. Mai és tard.
Qui pugui que ho disfruti, en un moment donat sempre em quedarà el recurs de posar el cd, prendre'm unes copes (sense empemtes, cues i impediments que concerts d'aquestes magnituts comporten) i deixar córrer la imaginació tant com pugui.
Si soc bon noi pot ser el tió o els Reis Mags em portaran el dvd de la gira "360 º".

Terminals

Quina conya marinera avui amb al T1 !! Quina ironia la dels polítics que venen a la terra catalana a prendre'ns el pel (per enèsima vegada) !! Sort que aviat es produïrà "el alumbramiento" que ha dit aquell. Em pregunto, el finançamemt acabarà sent només per valor de 2500 euros per naixement ?
No sé si haurem d'utilitzar els forceps per ajudar a parir al fill que esperem (que al pas que va serà dotze mesos després d'haver complert la data prevista) o directament enterrar al nou nat quan aquest hagi sortit o pot ser podriem aprofitar la nova llei d'abortament, total per recollir engrunes.....
O molt canvia el conte o ja tinc ganes de veure als polítics del Polònia vestits de pollastres !!!!!

Gasol vs. Lorenzo

He de reconèixer que, tot i que els segueixo de cua d'ull, el Basket i el Motociclisme no son dos dels esports pels quals em perdria algun altre aconteixement per veure sense falta un partit o una cursa. Si m'enganxa per casa o pel sofà els miro però si no, tampoc passa res. Tot i així reconec que hi ha dues coses que em fan trempar d'aquest cap de setmana:
1- Un català de Sant Boi és el primer jugador de l'estat que guanya un títol de l'NBA.
2- Un molt bon pilot te la "valentia" de lluir per tot arreu l'escut del Barça sense miraments (Ja va sent hora que els esportistes de renom reconeguin publicament, sense por, amb quin club simpatitzen).
Felicitats als dos. Pel seu palmarés, però sobretot per ser molt bons esportistes. Els desitjo el millor.

Quina nit !!!

Quina nit !!! Estava dormint tranquil·lament, de costat, i he somiat que per la televisió deien que hi havia un president que es gastava 94 milions d'euros en un jugador de futbol. M'he despertat i m'he girat cap a l'altre costat. Al cap de poca estona he somiat que per la televisió deien que a Càritas no donen a l'abast degut als pocs recursos de la gent per arribar a final de mes, que cada vegada hi ha més gent fent cua a fora dels supermercats a l'hora que tanquen per recullir el gènere que aquests llancen, que al Pablo i la Maria José els queden tan sols 10 euros nets a final de mes un cop descomptades totes les despeses, etc....
M'he despertat i m'he posat panxa amunt.....

Vot, voti, voti...............qui no voti !!!!

És espectacular el circ en que s'han convertit les eleccions en aquest país (s'entén per país, Catalunya). No decobreixo res si dic que, poques hores després de l'escrutini, tothom guanya. Ieeeeep !!! Tothom no. La democràcia perd, el poble perd, els qui votem perdem. Perd per que hi ha alguns polítics (afortunadament no tots) que volen que perdi amb declaracions post electorals que fan vergonya i ajuden a que a les properes eleccions la gent es desencanti, encara més, d'anar a votar. No vull profunditzar en el tema que molta gent diu que "només ens venen a buscar quan venen eleccions" (doncs hi ha part de raó en l'afirmació segons com es miri), si no en el fet de voler-nos fer creure que cadascú ha estat el millor. "Jo he guanyat", "jo pujo en vots", "jo he guanyat al conjunt de l'estat", "jo mantinc l'escó", "la coalició europea a la qual pertanyo ha incrementat ...." bla, bla, bla. Amb els números a la ma possiblement tots tinguin la seva raó, però amb la realitat i la sensació que qualsevol persona humana percep i que no sigui un po-lí-tic el qual li ca-uen u-nes quan-tes ga-rro-fes al mes i s'ha d'em-pa-ssar molts po-llas-tres per no ter-gi-ver-sar l'o-pi-nió del seu grup si-gui de co-lor blau, groc, ma-rró, ta-ron-ja, li-la, fuc-sia, ver-mell, gra-na-te, blanc, verd, ne-gre, gris, ca-ca d'o-ca .... e-t-c... els ha de caure la cara de vergonya. L'abstenció ha passat la ma per la cara (no la comparteixo, que consti) a tothom i el primer (PRIMER !!!) que tots diuen ja ho he mencionat abans, després venen les altres declaracions: "Les anàlisis electorals per solucionar el tema abstenció, etc....)".
Que lluny que queda la política local de la política del "més enllà", pel ciutadà. La local moltes vegades és incomprensible però te la sents teva, la del "més enllà" la majoria de gent no només comença a no sentir-se la seva sinó que aviat deixarà de ser del "més enllà" per passar a ser de la "dimensió desconeguda", per desgràcia.
Democràcia R.I.P. ? Confio, espero i desitjo que no.

La dèria dels noms.

Ultimament hi ha hagut una dèria per posar-li un nom a aquest Barça, que si "Pep Team", que si "Ho haveu vist Team", que si "Pep show boys", que si "Ziga zaga Team", etc... Durant uns dies un bombardeig de sms i opinions han estat promogudes per diferents mitjans de comunicació per batejar el Barça 2008/2009. Penso que es vol anar massa de pressa. Perquè ? doncs per que ha estat un any fantàstic, és cert, inoblidable, és cert, històric, és cert, però, i si l'any que ve no es guanya res ? Espero i desitjo que no sigui així, fins i tot crec que tal i com està a dia d'avui el futbol europeu i la lliga espanyola el Barça seguirà guanyant títols però, cal trobar-li un nom ara i amb tanta urgència ?
Hi va haver un jugador del Barça, actualment a l'Espanyol, que un bon dia un entrenador de l'equip contra el que jugava el va anomenar "Lo pelat". Tu !!! -li va exclamar a un jugador del seu equip- marca a lo pelat !!!. Sense més, espontani i natural. Millor definició impossible, el jugador contrari anava pelat de cabell i era fàcil localitzar-lo. Pot ser no sabia ni el número que duia a la samarreta.
Amb aquest exemple vull dir que igual algun dia algú que se li encengui la llum o se li apareixin les tres copes com si d'un símbol cel·lestial es tractés li surt un nom que cap del centenars o mil·lers de missatges que la gent ha enviat havia pensat.
Està clar, per a segons qui, que algú ha d'endur-se la "glòria" de batejar a aquest equip. Jo no ho tinc tant clar.
Per mi sempre serà el Barça del triplet (això si no canvia a final d'any doncs queden per jugar la Super Copa d'Europa, la Super Copa d'Espanya i el Mundialet de clubs), el Barça del 2-6 al Santiago Bernabeu, el Barça del gol d'Iniesta al camp del Chelsea i fins i tot el Barça del vídeo dels gladiadors.
Això de "Ziga zaga Team", com sembla que ha estat l'escollit, no m'acaba de fer el pes. M'estimo més el record d'una gran temporada i recordar els noms dels qui han aconseguit aquesta fita, fins ara única al país, que no pas un nom que ha entrat amb calçador.

...i el que vosaltres vulgueu !!!

No només de futbol parlaré. És evident que m'agrada molt i, afegeixo, distreu tota la resta d'informació que ens arriba dia a dia i que de vegades em satura.
Copa, lliga, champions i.... el que vosaltres vulgueu !!!!

Amb tu, som un més

Benvingut. Podem parlar, comentar, intercanviar opinió i, si ho desitges, analitzar situacions qüotidianes. Només demano que ens respectem.
Barça, país, comarca, poble.... Música, teatre... Tot és bó i hi serà ben rebut.
Recorda, amb tu, som més.
Una abraçada i fins ara.