divendres, 20 de novembre del 2009

Thierry "Hand"ry

Quin merder s'està muntant amb la ma de l'Henry. Alguns diuen que s'ha de repetir el partit, d'altres que no. Alguns diuen que l'han de sancionar, d'altres que no. Alguns diuen que Platini s'ha de mullar, d'altres que no. Així podriem estar parlant molta estona sense treure'n algua clara.
És cert, va haver-hi una falta descomunal abans que l'Henry li passés la piolta a Gallas en el gol que classificava a França pel Mundial però jo em pregunto, quina diferència hi ha entre el que va passar i la simulació d'un penal ? Quina diferència hi ha entre el que va passar i salvar un gol amb les mans ?
Salvant la distància que el gol va classificar a una selecció, no son els mateixos casos si l'arbitre no xiula la infracció ?
Tothom s'ha llençat sobre el jugador francès com si fos el culpable de la miopia de l'arbitre i dels seus assitents. Està clar que es va fer el llest, com molts altres ho fan, i no el van veure. És cert que el futbol es juga amb qualsevol part del cos excepte mans i braços. Moltes coses son certes però la picaresca també s'utilitza al futbol (i a molts altres esports) i també decideix partits, però no oblidem que hi ha un jutge que decideix. Accepto l'opinió que alguns diuen que l'àrbitre "volia" que França es classifiqués per motius, diguem-ne, "Platinians", però aquest és un altre debat.
Els grans jugadors ho son perque fan grans coses jugant, marquen estil, decideixen partits, son líders, son ídols, guanyen molts diners, etc... Però també, amb la mateixa magnitut que es medeixen els seus èxits, peteixen grans mastegots si realitzen accions poc esportives. Henry no ha matat a ningú, ni a cap país. Ha utilitzat una part del cos il·legal en el futbol que el qui ho havia de sancionar no ho ha fet. No vull que aquestes accions es prodiguin (que per sort no ho fan) ni serveixin d'exemple als futurs jugadors, però d'això a crucifixar-lo hi ha molt camí entremig.
També tinc molt clar que si m'ho féssin a mi no m'agradaria i m'emprenyaria molt però no pas amb el jugador.
Us sona Vrancovic vs. Montero, final four 1996 Paris, tap després de tocar tauler.... Allò no era la classificació per un Mundial, era guanyar o no un títol i al Barça li van robar a la cara.
Em sap greu per Irlanda, hi conec gent i hi tinc familiars vivint i pot ser mereixia classificar-se pel joc desplegat però.... Tothom ha passat per situacions on et sents igual d'enganyat com impotent.

1 comentari: