Escombrant les misèries

Això és el que el Barça va fer ahir amb l'Inter, escombrar-lo, i amb ell totes les seves misèries. Unes misèries que a la lliga italiana li funcionen, perque és el menys dolent, però quan a Europa ha de jugar autèntics partits de futbol surten a la llum els únics recursos dels que disposa: El mal joc, la marrulleria i la brutícia en les seves entrades.
Curiós cas el dels interistes, amb un enrenador Portugués i gairebé la totalitat de l'onze inicial sense cap italià, se l'ha de felicitar per haver aconseguit ser Italià d'esperit sense ser-ho físicament.
Entrant al tema futbolístic l'Eto'o exitós que durant molts anys s'ha vist per tot el mon, em sap greu dir-ho però penso que s'està difuminant dia rera dia. Suposo que és prou intel·ligent per veure que si el seu caràcter no l'hagués portat a perdre el feeling amb segons qui, ara seguiria gaudint del bon joc i no pas formar part d'un grup de titelles que no saben el que busquen dins un terreny de joc. És el que hi ha, quan te'n vas del millor club del mon (com ho és el Barça a dia d'avui) te n'adones de les misèries que hi ha darrere dels grapats de milions i milions d'euros que t'omplen la butxaca però et buiden la personal·litat futbolística.