Res de res.

La imatge dels futbolistes de màxim nivell quan arriben als aeroports o a l'hotel de concentració i passen olímpicament dels afeccionats que durant hores poden haver estat esperant-los em rebenta. Pot ser ho miro des d'un punt de vista diguem-ne paternalista però em fot molt que no hi hagi gairebé mai cap detall per als seguidors. He viscut en algun desplaçament amb l'equip del Barça el fet que desenes de persones s'esperaven a que els jugadors sortíssin de l'hotel per anar cap al camp amb l'únic objectiu de rebre una salutació o un gest d'afecte vers ells durant els 10 ó 15 metres entre l'hotel i l'autocar. RES !!! RES DE RES !!! També he de dir que d'això fa ja un parell o tres d'anys però dubto que la cosa hagi canviat molt.
Què vull dir amb això ? Doncs vull dir que ara, un ex-blaugrana que milita actualment a l'Inter de Milà, resulta que quan ve de l'extranger en "son de pau" aprofita el temps que se li ha escapat entre els dits i es retrata fins i tot amb les faroles del carrer i signa autògrafs a tort i a dret en el curt espai que hi ha entre l'autocar i la porta de l'hotel. No se ben bé a què ve ara aquest canvi d'actitut, en concret, d'aquest jugador. Redimir pecats ? Netejar imatge ? Realment, ara fa el que sent ? I abans, no ho sentia ?
No tinc res en contra de l'Eto'o futbolista i penso que se l'ha d'aplaudir quan anuncïin el seu nom per la megafonia i ja està, després és un rival, però el poso com a exemple del que sovint els futbolistes fan. Passar de la gent. Una gent que s'està moltes estones palplantada per rebre a canvi un autògraf, una salutació, una foto, un petó !!! i només s'emporta la imatge de futbolistes enganxats al telèfon, als auriculars o mirant al terra pot ser buscant algun euro de la sort per al partit que els ve a sobre.