diumenge, 30 d’agost del 2009

Llevat de Taula

















Ha acabat la Festa Major de Santa Oliva, una més que ha notat la crisi en quant a plantejament però no pas en quant a participació. De tots els actes que es fan n'hi ha un que porta 155 anys celebrant-se, és la processó en honor a la patrona del poble, la Verge del Remei, que al 1854 va salvar al poble del còlera que va castigar les terres, entre d'altres, del Penedès. Bé, si la tradició diu que l'últim dijous d'agost es recordarà aquest fet i es treurà en processó per agraïr-li el que va fer, també ho és el llevat de taula (que no se si en queden molts al nostre territori) i el porten a terme les noies de Santa Oliva passant casa per casa oferint colònia als veïns a canvi d'un donatiu i d'una copa de cava o alguna cosa per degustar.
Com podeu comprovar les noies llueixen les millors gales i la participació del poble és total. Cal que entre tots seguim conservant les tradicions perque com bé diu la dita "Les tradicions fan poble".
Us convido, l'any que ve, a participar-hi.

dissabte, 29 d’agost del 2009

Supercopa d'Europa

Va costar i vam patir, pot ser des del gol d'Iniesta enfront el Chelsea que la culerada no patia tant, però al final ja s'ha guanyat un altre títol.
Una ganivetada més cap a les espanyes i la seva armada mediàtica que no reflecteix en portada (bé, si, un quadret de 2 x 2 cms) el resultat del Barça, el resultat del millor equip que actualment hi ha al mon per damunt de galàxies i florentins. Però no m'aigualiran l'alegria.
Encara més història per aquest equip i per al Pep Guardiola, aquesta vegada enfront d'un rival complicat i d'una gespa impresentable, la UEFA s'ho hauria de fer mirar (no volen camps 5 esterelles ????) L'entorn Monegasc pot ser si que és 5 estrelles però la gespa del Lluis II fot pena.
Felicitats a tots els barcelonistes i als afortunats que van poder assistir-hi en directe.
Ens seguirem llegint.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Iñaki Arana

Fa uns dies va morir Iñaki Arana. Qui és aquest ? més d'un es deu preguntar. Jo també m'ho preguntava. Resulta que era un jugador de Rugby de 22 anys del Pégamo Bera Bera (Euskadi) i va tenir un accident de moto juntament amb la seva companya quan tornava d'un entrenament.
Fa pocs dies (els qui seguiu el bloc amb més o menys costum o sabeu) amb la mort de Dani Jarque ja vaig comentar que cada dia passen coses similars i aquesta n'és una. Podeu imaginar que no convertiré el bloc en un tauler d'anuncis de defuncions però el que està clar és que el dol va per barris et diguis com et diguis.
La diferència entre Jarque i Arana mediaticament era brutal i així s'ha constatat, no obstant els familiars i amics segur que comparteixen al mateix nivell el sentiment.

diumenge, 23 d’agost del 2009

Supercopa

Ja n'hi ha una (més) al sac !!!
Felicitats a tota la culerada. Esperem que divendres que ve caigui la següent i que l'actual temporada sigui, pel que fa a nivell de joc, igual que la passada.
Que no parin les bones vibracions !!!
I només un petit consell (qui soc jo per donar consells, no ??) al Sr. Caparrós, si algun dia vol remuntar un partit pot ser que intenti fer jugar el seu equip d'una altra manera. Per si algú no ho sabia era el Barça qui venia amb avantatge del partit d'anada....

Festòliba


La Festòliba Santa Oliva 2009 ja ha passat, en referència a l'any passat hi havia menys gent però el significat de la festa i el treball dels qui l'han preparat segueix sent el mateix. A tots ells felicitats per la feina i ara a seguir amb la Festa Major.
Ens veiem pel poble !!!

dissabte, 22 d’agost del 2009

Mala ratxa però bona festa major

No només hi ha obert el problema dels venedors al passeig de Coma-ruga que, per si fos poc, ara resulta que al Pont de França van agredir a una dona amb un ganivet i gairebé la maten. Es veu que es tracta d'un conflicte de parella.
Tot el que surt per la televisió es magnifica i ultimament El Vendrell no en surt gaire ben parat, esperem que pel benefici de la població i del Baix Penedès en general sigui només una mala ratxa.
Malgrat tot us animo a canviar el xip i assistir des d'avui mateix fins diumenge que ve a la Festa Major de Santa Oliva, avui comença la Festòliba (el vol que anuncia la Festa) amb un espectacle per a petits a la tarda i grans a la matinada.
Ens veiem... si voleu.

divendres, 21 d’agost del 2009

Televisió d'estiu

Resulta curiósa l'aposta que algunes televisions com TV3 programen la graella de l'estiu. Estem a punt d'acabar l'agost i en conseqüència començar la nova temporada de cara a setembre, i s'ha pogut comprovar que no hi ha gairebé cap programa, com altres anys, enfocat a l'època estival, ni de tarda, ni de vespre, ni de nit. Es prefereix continuar amb el Matí d'estiu però a partir de llavors (excepte els TN) tot son o bé reposicions o sèries bastant dolentes o programes gravats i reemesos.
O és cert que no hi ha calers (perque professionals per fer-los, si i molt bons) o s'ha descartat intentar fer una programació atractiva aquesta temporada per combatre amb la competència.
Personalment no és la televisió pública que m'agrada pel meu país.
Si almenys repetissin els partits de la gran temporada que ha fet el Barça....

diumenge, 16 d’agost del 2009

Lleons i Cadells

El primer partit oficial del Barça ja ha acabat. Els afeccionats ens podem permetre el luxe de dir que la copa està (si no passa un cataclisme, que pot passar, és clar) al sac. No poden fer-ho els jugadors, tècnics i directius que s'han de mostrar políticament correctes.
De totes maneres una de les coses que més he pogut constatar és que els des de sempre anomenats lleons bilbains s'estan transformant, en una mutació que genèticament desconec, en porcs i els cadells del Barça en lleons (aquesta és més llògica degut al pas dels temps i del seu degut creixement).
Seguirem les evolucuions de la ciència d'aquí a una setmana.

Sobrenoms

Avui comença (per fi) la competició oficial a Can Barça, mentrestant, per fer boca, he pogut mirar tranquil·lament el partit d'Anoeta entre la Reial Societat i el Real Madrid. Bé, la primera part entretinguda i la segona bastant pastel (pel meu gust). El que està clar és que com al Madrid se li encostipin dos dels quatre teòrics bons, ho te bastant xungo. Com que la cosa no donava per gaire m'he entretingut apuntant els sobrenoms que el locutor de la Sexta anava desgranant: Benzema "El Grande", Xabi Alonso "El Jefe", Cristiano "El Deseado" (quina passada !!!), Granero "El Pirata", Higuain "El Pipita" (aquest ja és un clàssic) i per acabar (amb el que més he flipat) Sneijder "La Maquina Total". És veritat que Sneijder ha fet un gran gol de falta al temps de descompte però... "Maquina Total" ????
Demano que els poseïdors dels micròfons d'aquí no caiguin en la baixesa de trobar noms absurds i inútils als jugadors del Barça, si m'ho permeteu no m'agrada ni el terme "Don Andrés" quan anomenen al Iniesta.
Però parlant de micros, i pot ser no ve gaire al cas, mentre escoltava la retransmissió m'ha vingut al cap una cançó de Mojinos Escozios que vaig sentir no fa gaire en un concert que van fer a El Vendrell, m'explico: Va haver-hi un moment durant l'actuació, entre moltes de les conyes més o menys conyones del Sevilla, que li volia fotre pel cul un micròfon al seu guitarrista, bé, després de la retòrica van començar a versionar la famosa cançó "A por ellos, oeee" amb el lema "Por el culo, oeee". Vaig trobar que la metàfora era brutal i que tota la pompa que se li va donar al "A por ellos" en el seu moment els Mojinos se la van passar pel forro canviat tres simples paraules.
No se si al Real Madrid o a algun locutor li pot acabar passant el que els Mojinos cantaven però més d'un està comprant butlletes.
Per favor, que començi el Barça, ja !!!! Estic cansat de còpies barates que ens volen vendre des de les Espanyes.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Infarts

Tots en aquesta vida ens hem vist afectats per la mort d'un familiar o amic molt proper ja sigui a causa d'una malaltia, d'un accident, d'un infart, etc... Està molt clar que si el qui es mor és un esportista d'èlit la repercussió és molt gran i la manera com li ha passat a Dani Jarque encara més, no obstant, i sense treure ni afegir dolor a la tragèdia, cada dia moltíssimes persones es veuen afectades per desgràcies similars. La diferència és que son "anònimes" tot i que la desgràcia és igual o major.
Centrant-me en els esportistes hi ha una cosa que em te desconcertat. De les darreres morts que s'han produït afectant a esportistes de primer nivell, la gran majoria que recordo (si vaig errat, corregiu-me si us plau) son futbolistes. No recordo cap mort d'aquest estil (o accidents com el del jugador del Reial Madrid De la Red i d'altres similars) que no hagi estat d'un futbolista. Ni tenistes, ni ciclistes (Pantani, si però no estava en actiu), ni demés esportistes que es sotmeten a esforços molt més llargs i durs que un futbolista els passen aquestes coses.
Estic d'acord que si un es controla, vigila la dieta i fa una mica d'exercici disminueix molt la possibilitat de patir infarts o malalties greus però la frase que els més grans del meu poble sempre han dit: "era la seva hora" és ben certa i toca quan toca per molt esport i per molts controls de salut que et fagis.
Em sap greu pels familiars d'en Jarque i més encara si havia de ser pare en breu, però hi ha coses del nostre cos que no podem controlar i ahir una d'aquestes li va jugar una mala passada.

diumenge, 2 d’agost del 2009

Nit d'estrena

Sempre hi ha una primera vegada en tot i, depen de quina sigui la situació, no sempre acaba satisfactoriament. Això no és el que avui deuen haver experimentat els seguidors espanyolistes doncs la inauguració del seu nou estadi ha estat un èxit. Avui dins del camp s'han produït moltes "primeres coses": El primer gol, el primer segon gol, el primer tercer gol, la primera onada de la grada, la primera ovació, la venta del primer entrepà, la primera persona que ocupa la seva localitat, la primera encaixada de mans entre directius, la primera frase animant l'equip, la primera frase insultant l'equip rival de la ciutat (o millor he de dir de la ex-ciutat, amb el canvi d'ubicació l'Espanyol ja no se si és de Barcelona, de Cornellà, del Prat... Si algú m'ho pot aclarir li agraïré), la primera anada al lavabo, la primera llàgrima d'emoció, el primer petó de la parelleta de torn, el primer......
Suposo que amb el pas dels dies també hi haurà altres "primeres coses" no tan desitjables ni idíl·liques: La primera xiulada, la primera expulsió, la primera lesió, la primera "tangana", el primer numero de teatre de l'absurd amb el president de l'equip que no cau bé, els primers aldarulls i pot ser també (cosa que no desitjo per part de ningú) la primera bengala.
Com diria aquell "el futbol és així" i te coses molt bones, d'altres no tant bones i d'altres de dolentes. Esperem que es mantinguin les bones i que les dolentes, i més encara les violentes, entre tots plegats les erradiquem.
Tot i que més igual el que la sort li depari a l'Espanyol els vull felicitar per estrenar "piset", ara només cal que el sàpiguen mantenir.