Una altra alegria socialista

En pocs dies el PSC torna a estar d'enhorabona.
Per una part, el diumenge es van sentir satisfets perquè, segons el que (mal) pronosticaven totes les enquestes, van salvar els mobles i la davallada electoral va ser inferior a les previsions.
Per una altra part, i crec que la que més satisfaccions li ha de produir, és que el pressumpte entramat de corrupció en el que s'estan involucrant a dirgients i municipis on ells governen va sortir a la llum ahir, dos dies després de les eleccions... que cadascú pensi el que vulgui.
Com deia en l'entrada anterior, tinc ganes de veure com acaba.

Et referies a això, Artur ?

Quan el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es referia a que ens plourien crítiques, desqualificacions i demés ofenses de tots tipus en els temps que venen, es referia al que ahir va sortir a la llum ?
Si és cert, és motl greu i si no ho és, també.
Mentrestant, carnassa per tothom.
Tinc ganes de veure com acaba.

Com està el pati !!!

El pati està molt mogut, i no parlo de futbol. No parlo de les vergonyoses trifurques dels madridistes per allà on van a jugar emmirallant-se en un entrenador que els ha fet perdre el poc oremus que podien tenir. Agressions, comentaris, declaracions, comunicats i per si fos poc… “la fábrica” ! aquell espai situat en la dimensió desconeguda blanca que els dóna més pel sac que una altra cosa. Ai si el que es treballa a can Barça es fes allà !! el que ens hauríem de sentir !!

Bé, el què deia, no parlava de futbol, volia parlar del que ens ve a sobre, les eleccions, els discursos electorals i la gran oblidada vaga del proper dia 14 de novembre. Algú recordava que hi ha convocada una vaga general ?

Per si fos poc, el trending d’aquests dies està dominat pel tema desallotjaments i les conseqüències que estan comportant amb suïcidis inclosos.

Ara tothom en parla, com sempre quan es mor algú per algun motiu concret, i tothom vol córrer per trobar solucions i no continuar amb aquest drama. Ho trobo bé, malgrat penso que es podia actuar abans sense necessitat que ningú perdés la vida.

El que trobo a faltar és que algú es responsabilitzi pel fet d’haver arribat a aquí. Com és que s’ha caigut en aquest pou ? Qui ha estat el que ha tirat la primera pedra en el conflicte ? Els bancs i caixes ? la permissivitat del(s) govern(s) de torn ? els ciutadans que es van engrescar fa uns anys enrere perquè guanyaven molts diners (alguns d’ells fàcilment) sense pensar que la cosa se’ls podia torçar i es van embarcar en pagaments que ara no poden assumir ?

Estic cansat de farses i de retrets mutus i és obvi que els partits nacionals espanyols (per aquest motiu ara s’asseuen a corre-cuita a parlar), siguin del color que siguin, estat dominats pel poder dels bancs I mentre sigui així i tothom toqui el violí quan aquest tema tabú es vol tractar, no anirem bé.

De nosaltres depèn que la cosa continuï pel mateix camí , o no.