He de reconèixer
que jo era dels qui creia que Guardiola es quedaria un any més. M’he equivocat.
No obstant, i després de la noticia bomba que el club tenia ben reservada amb
el nom del seu successor, m’he quedat una mica més tranquil.
El dia que
Guardiola va ser nomenat entrenador del primer equip del Barça, molta gent creia
(crèiem) que no tenia experiència, o que no sabria gestionar un vestidor d’aquest
nivell, o que la tercera divisió era molt diferent del què s’anava a trobar, etc…
ara es podria dir més o menys el mateix salvant la distancia que, Vilanova, té
l’experiència d’aquests 4 anys com a segon entrenador, no pas com a primer.
Vinc a dir que cal donar-li l’oportunitat que es mereix, tot i que hem d’anar
molt en compte de comparar el que ha fet un com a número 1 i el que anirà fent
l’altre també com a número 1. Ja sé que serà complicat però ha de ser així.
Penso que el F.C.
Barcelona ha estat molt hàbil. Ha trobat la persona que creu en un projecte de
club, una persona que coneix la casa, que coneix el vestidor, que coneix el mon
que l’envolta i que coneix com gestionar la pressió, sovint violenta, que prové
de l’exterior. I aquesta darrera part la coneix perquè l’ha patit en les seves
pròpies carns, més ben dit en el seu propi ull.
Sí, crec que el
Barça ha llençat un dard molt ben llençat a l’etern enemic que es veia a venir
un llarg període victoriós el dia que Guardiola marxés o, tal com es diu per
alguns llocs láctico-cavernaris, abandonés el vaixell quan aquest es comencés a enfonsar. Avui la
nau blanca ha rebut un bon pal, ells potser no en són conscients però és així.
Si tot va bé igual se n’adonen quan sigui massa tard, quan encara més d’un
estigui confonent “pito” enlloc de “tito”.
El Barça ha
començat avui a fotre el dit a l’ull als madridistes. Si, a més, la temporada
que ve se’ls pot fotre alguna altra cosa per algun altre ull, millor que millor.
Com es dirien
els facebookeros els uns als altres: m’agrada.
