En defensa de les escoles bressol del Vendrell

Escrit redactat pel Col·lectiu de pares d'alumnes de les escoles bressol Ralet Ralet i Botafoc.

Publicat a la premsa el 20 d'abril de 2012

En defensa de les escoles bressol

El passat dia 16 de març, aquest diari va publicar una carta del col·lectiu de mestres de les escoles bressol del Ralet, Ralet i el Botafoc en el que reclamaven a l’Ajuntament del Vendrell el seu suport per assegurar la viabilitat d’aquests centres educatius. Amb aquest escrit, els pares d’alumnes d’ambdues escoles ens sumem a la crida que han fet les mestres dels nostres fills.

Les escoles bressol s’han convertit en un servei social i educatiu de primer ordre. En primer lloc, desenvolupen una tasca pedagògica importantíssima, que es remunta en part en una de les idees fonamentals que Rousseau ja va exposar a L’Emili (1762) i que més han influït en la pedagogia del nostre temps. A saber: que l’infant és un ésser en si mateix i no un petit homenet, fet que li atribueix una raó de ser que es justifica per si sola. Una raó de ser que porta als equips educatius d’aquestes escoles a oferir als nostres infants la millor educació possible. En segon lloc, en uns temps en els que s’està precaritzant la vida d’amplis sectors de la societat, aquests equipaments formen part d’un sistema de compensació social que fa front a unes desigualtats que no paren de créixer dia rere dia. I en tercer lloc, són un recurs necessari per gestionar la conciliació familiar i laboral.

Des d’aquí emplacem a l’Ajuntament a què faci l’esforç per mantenir el model d’escoles bressol desplegat al municipi. Si de veritat es preocupa pels seus vilatans, ja és hora que demostri a l’actual govern de la Generalitat que és possible sostenir i millorar serveis com els que ofereixen les llars d’infants en contra de la política indiscriminada de retallades socials que estem patint. No només ha de fer l’esforç de conservar les escoles bressol, si no que hi ha de seguir invertint per a millorar-ne la dotació pressupostària i les condicions de treball dels seus equips educatius.

De tots és conegut que la retribució econòmica que reben aquests equips està molt per sota  de l’autèntic valor de la funció social que exerceixen. Això posa en evidència la manca de reconeixement envers una professió que no es valora suficientment i  exemplifica una vegada més les desigualtats de gènere que es donen en el mercat laboral i professional.

No hi ha dubte que aquests prejudicis planegen sempre en la política d’inversions cap aquests tipus d’equipaments. Des de les associacions de mares i pares és hora de reivindicar el seu veritable valor, així com els principis pedagògics i socials que van fer possible el sorgiment i extensió de les llars d’infants, amb més de cent cinquanta anys d’existència.

Exigim, doncs, que es segueixi invertint en elles i que es faci el possible per dignificar el reconeixement social de les seves mestres. Desconeixem si la situació actual de l’Ajuntament, atesa la decisió de la Generalitat de no seguir aportant la seva part de subvenció, obliga a mantenir aquesta inversió mitjançant la pujada de quotes o el tancament de places i, conseqüentment, la pèrdua de llocs de treball. Som conscients del deute que s’arrossega, però també recordem que, fa poc més de dos anys, alguns càrrecs polítics que encara governen al municipi, anunciaven amb total impunitat, un superàvit a la tresoreria municipal que la crua realitat ha hagut de desmentir. No s’excusin només amb la crisi i la baixada d’ingressos i, per una vegada, pensin seriosament en allò sobre el que de veritat cal invertir.