Malalties 2.0

Avui he sentit per la ràdio que aviat serà possible descarregar-se aplicacions per al telèfon mòbil on es podran fer consultes de mèdiques i, fins i tot, diagnosticar i fer el seguiment de la malaltia que un pateix.
Pot ser més d'un, quan li consulti al seu telèfon què li passa, li dirà que la seva malaltia és una addicció severa al telèfon mòbil.

A Pinto no s'ho creuen, al Pinto ens el creiem.

Resulta que el CSD estudiarà les bromes de canal + França en referència al dopatge de l'esport a Espanya.
Jo no sé si el Contador es va dopar o realment li van vendre un bistec dopat i se'l va cruspir intencionadament o per error, repeteixo no ho sé. L'únic que sé és que li van trobar una molt, molt, molt petita quantitat d'una substància a la sang que, si supera els límits permesos, resulta que està penat.
Pobre noi, o no !
Bé anem al que ens ocupa i no és una altra cosa que les declaracions del CSD (consejo superior de deportes) i, per extensió mooooolta part de la premsa cavernària, en contra dels Francesos i les seves bromes televisives que es veu que no els han agradat.
Mireu, senyors CSD'S i seguici, que us donin pel sac. De la mateixa manera que la caverna va voler donar pel sac al Barça amb les fastigoses acusacions del possible dopatge al F.C. Barcelona i que en aquell moment resulta que no eren motiu per actuar o prendre mesures contra qui les va difondre i, un cop caçat a l'altaveu, actuar durament contra la font real, mai millor dit; Real.
Tot plegat segueix sent una vergonya i el que més greu em sap és que des del nostre petit país no tinguem els suficients pebrots per denunciar cruament totes aquestes manipulacions.
Abans d'ahir a Pinto poble ploraven i s'indignaven per l'actuació del TAS. Ahir el Pinto porter ens va fer riure i alegrar-nos per la seva gran actuació.
De Pinto a Pinto n'hi ha molta diferència.

Messi versus Chacón and Pepe guest artist.

Avui han enxampat a la Carme(n) Chacón dient una frase que, si més no, sona graciosa. "me siento como Messi esquivando las patadas de Pepe". Digna d'anàlisi d'un expert, que no és el meu cas, tot i que algunes qüestions sí que se'm plantegen. D'altres,no.
1- Queda clar que ella, en aquest cas, és Messi.
2- Pepe (el real, l'animal malalt mental) no només dóna puntades de peu.
3- Pepe (el real, l'animal malalt mental) també fa teatre, però del dolent.
4- Pepe (el real, l'animal malalt mental) protesta i crida molt.
5- Pepe (el real, l'animal malalt mental) trepitja als jugadors.
6- Pepe (el real, malalt mental) pega als jugadors quan estan al terra.
7- Pepe (el real, malalt mental) pega als jugadors quan estan drets.
8- No queda clar qui és el Pepe del PSOE, a no ser que tota la resta del PSOE que no sigui simpatitzant de la Carme(n) Chacón sigui un gran Pepe.
9- Suposant que Rubalcaba és el seu Pepe fictici, no el veig, a priori, donant puntades, ni pegant, ni trepitjant a la gent. Fent teatre, sí.
10- Suposant que tota la resta del PSOE que no és simpatitzant de la Chacon és el seu Pepe fictici, que es prepari perquè sortirà molt calenta (que no catxonda, no em mal interpreteu).
11- En el cas que es produeixi qualsevol indici de violència, si aquesta no queda reflectida en l'acta final del congrés, el comitè (un altre dels misteriosos desconeguts de la trama que ens ocupa) no actuarà d'ofici.
12- Chacón, plega. Rubalcaba, també.

Correia, Sex , Champions li i David Beckang

Avui m'ha despertat la ràdio just en el moment en que en una emissora, emetent una mena de zàping radiofònico-televisiu, parlaven del nomenament d'Àlex Corretja com a nou seleccionador espanyol de tenis. M'ha fet gràcia que els costi tant a alguns espanyols pronunciar bé el seu cognom, i això que estaven parlant de comunicadors d'altres cadenes i emissores.
M'ha recordat el cas del Cesc Fàbregas, no hi ha manera que, alguns, encertin amb el seu nom.
En altres llengües m'ha recordat també: Champions li (league) o de David Beckang (Beckham) i així anar fent...
Ja ens posaríem en altres camps si parléssim de la bona comunicació en termes d'estatut, de finançament, de deutes pendents, de consultes, de...
Ui, ui, ui, si els costa pronunciar bé un parell de cognoms com ens hem d'entendre en coses més serioses.

Ahir va ser un gran dia.

Ahir va ser un gran dia.
En primer lloc per a l'Elisenda i el Pau. A les 5 de la tarda va sonar el timbre de casa, el Pau va anar corrent com un llamp, va obrir la porta i al replà hi havia... sorpresa !! el Tió !!
Va córrer a buscar a la seva germana, va llençar el xumet a qualsevol lloc de la catifa i tots dos va sortir disparats a rebre al personatge més entranyable de les nostres festes.
La manta, el plat, les dues primeres mandarines i un inacabable joc d'abraçades i petons van ser els obligats passos a seguir.
Poc després de muntar l'arbre de nadal i sopar, tocava anar a dormir, sens dubte la nit més alegre del que va de mes.
En segon lloc per a la gran quantitat de seguidors del Barça. 1 a 3 al Bernabeu. De nou una victòria. I quina victòria.
La nit del 2-6 a va fer mal, la consecució de la super copa aquest agost en va fer més, però ahir, el dia que el Madrid s'havia de menjar el Barça més que mai, els vam fotre, m'atreviria a dir, més que mai.
Respecte a fa uns anys, el resultat va dividir-se per dos, però l'hegemonia, el gran futbol, l'espectacle, el domini i molts altres aspectes del joc va multiplicar-se per dos en el cantó blaugrana.
Ahir va ser un gran dia.

Sanció per a Guardiola i Mourinho.

Això és el que haurien de demanar diferents mitjans i molts periodistes que durant tot aquest temps han anat pregonant als quatre vents la gran maldat del Gerard Piqué quan va provocar la cinquena groga l'altre dia. O no ?
No és el mateix el que Guardiola o Mourinho han fet ?
Enganyar als espectadors, enganyar a un estament tant important com és la UEFA, enganyar a la millor competició de clubs del mon fent jugar a no titulars habituals (altrament dits cracks, o galàctics, o...) i posar sobre el terreny de joc als reserves o fins i tot, quin gran crim a l'esport !, als del filial.
Ara ningú obre la boca per aquest fet !
Resulta que el Guardiola i el Mourinho, per si algú encara no ho sap, van preferir no fer jugar a un seguit de jugadors per tal que estiguessin a punt per al clàssic del Bernabeu.
Quina diferència hi ha entre aquest fet i provocar una tarja groga per poder estar a punt per al mateix partit ?
Al meu entendre, cap. Cadascú juga les cartes de la competició de la millor manera que creu per a treure'n benefici propi, o no ?
Doncs això, a callar. Ara i abans.
Per no parlar dels 7 gols de l'Olímpic de Lió... o dels, ja molt llunyans, 12 d'Espanya a Malta.
L'esport és així però és clar, quan les coses estranyes les protagonitza un jugador del Barça... mal assumpte.
On són ara els llops de la caverna ?

Ets un fill de puta !

Aquesta frase aplicada al mon futbolístic, i més concretament dins un terreny de joc, i més concretament dirigida a l'àrbitre a un pam de la seva cara, no li hagués servit ni al Piqué, ni al Barkero, ni al Xabi Alonso, ni a qualsevol altre jugador per aconseguir que li ensenyessin una tarja groga. Directament els haguessin expulsat amb vermella, s'haguessin quedat amb les quatre grogues que tenien fins llavors, els haguessin fotut, com a mínim i sempre depenent del color de la samarreta, un partit, i a callar.
Voleu dir que no n'hi ha prou de tantes collonades dins el mon del futbol ?
Ara resulta que un comitè vol estudiar el cas del Piqué.
Però què ha d'estudiar si tot el mon va veure que la tarja era provocada ? De fet com totes les cinquenes targes que s'ensenyen depenent del partit que et toqui jugar després.
I què ? em pregunto.
Ja no em qüestiono el fet de dir que sempre és millor una ma o una protesta o una pèrdua de temps que no pas una punta de peu o qualsevol altre tipus de joc violent.
I què ? em pregunto.
El futbol consta de moltes petites coses i una d'aquestes és buscar una amonestació quan t'interessi.
I què ? em pregunto.
Si el que es busca és evitar la picaresca, no és més greu un pacte encobert per empatar un partit quan a dos equips els va bé per mantenir la permanència, per exemple ? o els famosos maletins que ningú ha vist però que tothom en parla ?
Ja n'hi ha prou de ficar el dit a l'ull (caram, quina expressió més pertinent) en bestieses com aquestes i mirar cap a un altre cantó en problemes més reals del mon del futbol.