Vaga, antisistemes i gol 400.

Carai quin dimecres 29 de setembre més mogudet que hem tingut al país. Per començar la vaga que, com era d'esperar igual que amb les manifestacions, és abismalment desproporcionat l'èxit depenent dels ulls que se'l miren. Per seguir, la conya marinera dels antisistemes que, aprofitant el moviment vaguístic, han omplert de violència alguns carrers i zones de Barcelona.
Que guai que aquestes coses només passin a la capital catalana, pot ser que aquí tot és més tou a l'hora de rebre conseqüències si et fots una caputxa (o no ) i et passes les estones cremant contenidors, cotxes de policia, llençant tanques a tort i a dret, destrossant aparadors, etc....
Que guai ser antisistema, okupa i demés col·lectius d'aquest estil, no ??? Encara que hagis d'aguantar algun que altre cop de porra d'un mosso d'esquadra, que a sobre et pot convertir en heroi vers els teus, l'endemà, via lliure !!!
Que guai que el número 2 de la conselleria d'interior se'n vagi "de mani" quan la ciutat de Barcelona es converteix en un camp de batalla, no ???
Que guai, que guai, que guai, que guai......
Puta vergonya és el que sento. No només no sabem gestionar les multituts quan celebrem títols sinó que tampoc sabem fer-ho quan demanem que des de dalt se'ns respecti.
Segueixo pensant que tenim el que ens mereixem, nosaltres som els que podem decidir cap on volem que les coses vagin i ara fa temps que van......... Algú sap cap on van ?
Malgrat tot vam poder celebrar el gol 400 en competicions europees, arrencar un empat del complicat camp del Kazan i veient, com a curiositat, el València - Manchester senses comentaristes.
Que guai....

La catedral dels xiulets.

Més d'una vegada he dit que el futbol no para de donar-me sorpreses i ahir a San Mamés m'en va donar una altra. Els 40.000 savis (segons Caparrós) de futbol van decidir xiular a Iniesta per haver rebut una forta entrada amb la conseqüent expulsió del talentós Amorebieta. Bé, poca cosa a dir, no ? Em dona la impressió que quan visites alguns camps de futbol has de ser un criminal per tal que t'aplaudeixin i l'Iniesta ha demostrat durant tota la seva carrera que ho és i per això l'han anat aplaudint a diferents parts del país, o pot ser que el que van dir durant la retransmissió de TV3 era cert, van xiular-lo perque va fer el gol que va donar el títol de campiona del mon a la selecció espanyola i això, per alguns, deu ser intolerable.
No demano que als jugadors del Barça se'ls fagin petons al cul allà on vagin pel sol fet de fer el millor futbol del mon, per practicar un joc net envejable, ni per intentar desvirtuar la competició simulant penals i coses similars però el que no trobo just és que els culpin d'una decisió arbitral, sigui o no la correcta. No vull ni pensar, tot i que espero amb candeletes la visita d'altres equips, què pot arribar a passar si es produeixen jugades similars o pitjors. El que també trobo obvi és que no cal trencar-li la cama algú per tal que t'ensenyin tarja vermella, en el cas d'ahir es va sancionar també la mala intenció.
Hem arribat a uns extrems de crispació espectaculars tenint en compte que dies abans, des de can Barça, es van llençar molts elogis de la gent de Bilbao i del clima que s'hi crea, a veure què passa quan hi arribi un entès en teatre del bò i que s'està guanyant que les aficions i els equips rivals el tractin com es mereix un personatge que cada dia que passa sembra males llavors.
Em sap greu el que ahir va haver d'aguantar l'Iniesta, si algú del mon no es mereix aquest tracte és ell.

De crack a catacrack.

Patapam !!! Turmell a prendre pel cul !!!! Encara haurem de donar gràcies que només es un esguinç i no li han trencat la cama per tres parts al Messi aquesta tarda al Vicente Calderón.
Aquesta desgràcia de destraler que es diu Ujfalusi no hauria de tenir perdó, bé, si, el perdó que els comités vulguin que tingui.
Avui s'ha vist un partit espectacular del Barça enfront de tot un campió de la Uefa League i la Supercopa d'Europa (poca broma) que de vegades jugava amb línia de 5, una altra de 4 i el Forlan o l'Aguero corrent per davant, a la contra i anar fent. No parlaré malament d'aquest sistema, és el que el seu entrenador ha triat i així li ha anat, però tant senyor i model que s'ha qualificat al Flores i resulta que el seu seguici està composat per una colla de destralers que avui s'han fotut un fart de repartir patades.
Ja vaig dir no fa gaire que havien tornat els penals inexistents però veig que la cosa comença a agafar formes encara més dolentes. Ja no cal que es diguin paraules absurdes com villaratos o demés subnormalitats d'aquest estil. No cal perque aquest concepte metafísic ideat per un malalt mental ja està instaurat.
Avui estic emprenyat, ja ho veieu. Molt emprenyat. No perque la cosa hagi estat ni més ni menys violenta que d'altres vegades sinó perque val més que tot plegat, algú (?), la talli d'arrel sinó podem prendre mal, molt mal. Avui ha estat el millor jugador del mon però demà ens podem creuar amb un degenerat pitjor que aquest i es carregui a alguna altra peça de l'equip i no passi res. Soc del que pensa que el qui lesiona d'aquesta manera a un jugador pagui, almenys, amb la mateixa moneda. Tants partits lesionat, tants partits sancionat. Potser més d'un es rumiaria una mica més el fet d'aturar a un jugador. De donar una empenta o agafar de la samarreta a intentar trencar el turmell hi va un abisme i això no s'hauria de permetre, et diguis Ujfalusi, Busquets, Ramos o el que sigui.
No vull ni pensar què passaria si la jugada l'hagués fet Alves contra un tal Cristiano.... Bufff !!!!
En fi, segur que en seguirem parlant.

Premi de Princep, cagada de Reina.

Ahir "la roja" va sortir premiada d'Asturies i escaldada d'Argentina, en un dia pim i pam. No dic que la culpa del descalabrament a Buenos Aires sigui de Del Bosque ni del Reina, tot i que tant l'un com l'altre hi tenen molt a veure, sinó de tothom. El mateix "tothom" que fa uns dies estava dalt de tot, o més amunt, d'un pedestal ahir va ensenyar la cara més trista. El futbol ja ho te això, un dia ets a dalt i l'altre no tant i a la capital de la roja ho saben i fins i tot diria que els agrada. No han passat ni 24 hores i les destrals de guerra s'han desenterrat per atacar a tort i a dret als mateixos que fa un parell de mesos els van omplir d'orgasmes futbolístics. Ja no hi ha res d'extrany al mon del futbol però no deixen de ser curiosos aquests tipus de comportaments.
El que si m'ha sorprès és que, posats a fer, no s'aboqui la merda contra els jugadors del Barça, igual és que comencen a veure el futur i no tenen gaires ganes de cabrejar-los, no sigui cas que després ho paguin uns que van de blanc.
I parlant de Barça, blancs, destrals, orgasmes i demés, he trobat a faltar que els mateixos que van repetir mil-i-una vegades que el Xavi, l'Iniesta i companyia eren (i son) els millors del mon no critiquin a un entrenador que diu que la pilota d'or se la mereix Sneijder i no pas cap jugador d'aquí. Mmmmm..... quina por li tenen al llop.

S'ha acabat l'agost...

... i amb ell les vacances de molta gent, la calor (tot i que encara cueja una mica de xafogor pel Baix Penedès), la majoria de Festes Majors i demés activitats tipicament estivals. Aviat tornarà l'escola, la normalitat horaria per molts i el futbol (tot i que ja TENIM UN TÍTOL !!!) en hores i dies per determinar però ja sense aturador.
Bé, ara que la normalitat s'acosta va sent hora de posar-se les piles i actualitzar un bloc que he tingut en repòs massa temps.
En primer lloc vull felicitar la Penya Blaugrana de Santa Oliva per tot el que està portant a terme aquest 2010. Va començar amb els actes del seu 10è. aniversari al febrer i des de llavors ha organitzat la portada de la Flama del Canigó a Santa Oliva, una jornada dedicada als seus socis més petits, un dia de bany gratuït a la piscina del poble per als seus socis, ha tingut l'honor d'encetar la Festa Major de Santa Oliva fent el pregó i ha muntat una exposició fotogràfica al Monestir de Santa Oliva per repassar els seus deu anys de vida d'una forma senzillament espectacular. Encara queden alguns actes d'aquí a final d'any que ja en parlarem.
En segon lloc vull referir-me al Barça, ja tenim un altre trofeu i, tal i com pinta l'equip, espero que no sigui l'ultim. La cosa segueix motivant-me molt, el Guardiola en la seva línia, els jugadors endolladíssims, el problemàtic al carrer (Ibra, que ningú em mal interpreti), els penals inexistents han tornat i el rival més acollonit que mai. El show de Mou només ha fet que començar però enlloc de tocar-me els collons com hagués passat temps enrera, em diverteix i fins i tot em posa...
Veure com en tant sols un parell o tres de partits oficials que ha disputat el Barça ja es comencin a sentir declaracions fora de lloc és brutal.
Que més podem demanar.