" Toos pa la guerra, perdón, toos pa la huerga ! "

Avui és dia de vaga general. Dir "general" no és que sigui agosarat però crec que no correspon a la realitat, si més no en el seu seguiment.
Aquesta entrada no pretén posar en dubte el fet de proposar una vaga però m'agradaria saber si la majoria de gent que l'ha secundat coneix realment el text de la llei que ha fet que sigui proposada o només coneix el que ha escoltat per la televisió. Jo no, ni me l'ha fet arribar ningú, ni me n'he preocupat d'aconseguir-lo. Potser faig mal fet però és la realitat.
L'únic que puc constatar per pròpia experiència, doncs jo avui he anat a treballar, és que no he tingut cap mena de problema per moure'm per la comarca així com tampoc m'he trobat cap establiment, que per la meva feina visito, tancat. Al contrari, avui m'he trobat més comerços oberts que els de qualsevol dijous que faig la ruta de costum. Suposo que deu ser per la proximitat de la setmana santa i més d'un comerciant obre per aprofitar l'arribada de clients en una zona de platja.
El que sí que he vist és una mica de moviment policial al davant del Mercadona de la zona del Botafoc i res més.
També he pogut observar al Telenotícies del migdia que en alguns llocs importants (Marcabarna, Barcelona ciutat, etc..) que sí que hi han hagut aldarulls, cremes de rodes, desperfectes al mobiliari urbà i, en concret al Vendrell me n'he assabentat que ahir a la nit uns quants es van dedicar a posar silicona a alguns comerços del centre per impedir que avui obrissin amb normalitat.
Em sap greu però he de dir que una cosa és proposar i animar a fer una vaga i una altra molt diferent és impedir obrir el teu negoci, impedir arribar al teu lloc de treball i fins i tot obligar-te, dictatorialment, a no treballar. Els mateixos que opten per aquestes darreres actituds segur que anys enrere lluitaven per tal que desapareguessin.
Possiblement són una colla de brètols els que malmeten la imatge del sindicalista o de qualsevol altre ciutadà que creu que ha de protestar per una reforma laboral, com també passa en altres manifestacions col·lectives ja siguin de protesta o de celebració d'algun èxit social o esportiu.
Una altra cosa que m'ha sorprès és que la llengua majoritària dels entrevistats per la televisió ha estat el castellà, així com també les consignes i crits que se sentien pels carrers. Fins i tot als vidres dels autobusos urbans de Barcelona es podia llegir un rètol que deia: "Servicios Mínimos".
Almenys els autobusos que jo m'he creuat pel Baix Penedès el rètol era en català.
No sé que pensar.

La conya del partit únic.

A Madrid es freguen les mans. Aquest any es senten més que mai capacitats de vèncer l'enemic i des d'ahir que el champán, el cava potser encara està boicotejat, ja corre pels carrers. No ho volen dir obertament però a mitja llum s'entreveu que la Champions d'aquest any serà blanca. No es pot dissimular. I s'entreveu perquè estan desitjant la final enfront el Barça i guanyar-lo. Tal com han fet en l'única ocasió en que s'han enfrontat a partit únic en una final. M'agradaria matisar, per als qui sempre es posen la victòria en un partit únic i que el Barça és més superior en enfrontaments a doble partit, que quan es juga la lliga, si vols els tres punts, has de guanyar el partit. Per a mi això és un enfrontament a partit únic i el Barça ha guanyat al Madrid en molts partits de lliga aquests darrers temps. O és que per tal que et donin els tres punts i, per conseqüent el títol de lliga has de jugar la primera i la segona volta ? oi que no ? oi que, malgrat hi ha una primera i una segona volta, cada partit compta com a únic ? doncs això.
Tornant al tema Champions, és obvi que aquí es veu diferent, el Milan i el Chelsea o el Benfica no són el mateix que l'Apoel i el Bayern o l'Olympique i, tot i que el Barça és clar favorit serà molt complicat. Molt més que a l'altra banda del quadre.
No obstant tinc ganes de veure què li passarà al Madrid si a semi finals se les ha de veure amb el Bayern.
Bé, el sorteig ja està fet i espero que la final Barça - Bayer sigui un espectacle digne d'admiració, per a mi és la final somniada.

La copa cap aquí, la merda cap allà.

L'alcaldessa de Madrid, l'Ana Botella, es frega les mans tal com reflexa una frase seva: "la final de copa dejará dinerito en la ciudad".
Què tal si els qui hi vagin es porten l'entrepà i l'ampolla (per no dir botella) de casa ?
Que no els fem arribar prou diners cada dia a costa dels nostres impostos ?
Des del meu humil bloc faig una crida al boicot euskera-català a qualsevol tipus de consum a la capital.
A ser possible la copa cap aquí, però la merda que la recullin ells.