" Toos pa la guerra, perdón, toos pa la huerga ! "

Avui és dia de vaga general. Dir "general" no és que sigui agosarat però crec que no correspon a la realitat, si més no en el seu seguiment.
Aquesta entrada no pretén posar en dubte el fet de proposar una vaga però m'agradaria saber si la majoria de gent que l'ha secundat coneix realment el text de la llei que ha fet que sigui proposada o només coneix el que ha escoltat per la televisió. Jo no, ni me l'ha fet arribar ningú, ni me n'he preocupat d'aconseguir-lo. Potser faig mal fet però és la realitat.
L'únic que puc constatar per pròpia experiència, doncs jo avui he anat a treballar, és que no he tingut cap mena de problema per moure'm per la comarca així com tampoc m'he trobat cap establiment, que per la meva feina visito, tancat. Al contrari, avui m'he trobat més comerços oberts que els de qualsevol dijous que faig la ruta de costum. Suposo que deu ser per la proximitat de la setmana santa i més d'un comerciant obre per aprofitar l'arribada de clients en una zona de platja.
El que sí que he vist és una mica de moviment policial al davant del Mercadona de la zona del Botafoc i res més.
També he pogut observar al Telenotícies del migdia que en alguns llocs importants (Marcabarna, Barcelona ciutat, etc..) que sí que hi han hagut aldarulls, cremes de rodes, desperfectes al mobiliari urbà i, en concret al Vendrell me n'he assabentat que ahir a la nit uns quants es van dedicar a posar silicona a alguns comerços del centre per impedir que avui obrissin amb normalitat.
Em sap greu però he de dir que una cosa és proposar i animar a fer una vaga i una altra molt diferent és impedir obrir el teu negoci, impedir arribar al teu lloc de treball i fins i tot obligar-te, dictatorialment, a no treballar. Els mateixos que opten per aquestes darreres actituds segur que anys enrere lluitaven per tal que desapareguessin.
Possiblement són una colla de brètols els que malmeten la imatge del sindicalista o de qualsevol altre ciutadà que creu que ha de protestar per una reforma laboral, com també passa en altres manifestacions col·lectives ja siguin de protesta o de celebració d'algun èxit social o esportiu.
Una altra cosa que m'ha sorprès és que la llengua majoritària dels entrevistats per la televisió ha estat el castellà, així com també les consignes i crits que se sentien pels carrers. Fins i tot als vidres dels autobusos urbans de Barcelona es podia llegir un rètol que deia: "Servicios Mínimos".
Almenys els autobusos que jo m'he creuat pel Baix Penedès el rètol era en català.
No sé que pensar.