Avui m'ha despertat la ràdio just en el moment en que en una emissora, emetent una mena de zàping radiofònico-televisiu, parlaven del nomenament d'Àlex Corretja com a nou seleccionador espanyol de tenis. M'ha fet gràcia que els costi tant a alguns espanyols pronunciar bé el seu cognom, i això que estaven parlant de comunicadors d'altres cadenes i emissores.
M'ha recordat el cas del Cesc Fàbregas, no hi ha manera que, alguns, encertin amb el seu nom.
En altres llengües m'ha recordat també: Champions li (league) o de David Beckang (Beckham) i així anar fent...
Ja ens posaríem en altres camps si parléssim de la bona comunicació en termes d'estatut, de finançament, de deutes pendents, de consultes, de...
Ui, ui, ui, si els costa pronunciar bé un parell de cognoms com ens hem d'entendre en coses més serioses.
dijous, 29 de desembre del 2011
diumenge, 11 de desembre del 2011
Ahir va ser un gran dia.
Ahir va ser un gran dia.
En primer lloc per a l'Elisenda i el Pau. A les 5 de la tarda va sonar el timbre de casa, el Pau va anar corrent com un llamp, va obrir la porta i al replà hi havia... sorpresa !! el Tió !!
Va córrer a buscar a la seva germana, va llençar el xumet a qualsevol lloc de la catifa i tots dos va sortir disparats a rebre al personatge més entranyable de les nostres festes.
La manta, el plat, les dues primeres mandarines i un inacabable joc d'abraçades i petons van ser els obligats passos a seguir.
Poc després de muntar l'arbre de nadal i sopar, tocava anar a dormir, sens dubte la nit més alegre del que va de mes.
En segon lloc per a la gran quantitat de seguidors del Barça. 1 a 3 al Bernabeu. De nou una victòria. I quina victòria.
La nit del 2-6 a va fer mal, la consecució de la super copa aquest agost en va fer més, però ahir, el dia que el Madrid s'havia de menjar el Barça més que mai, els vam fotre, m'atreviria a dir, més que mai.
Respecte a fa uns anys, el resultat va dividir-se per dos, però l'hegemonia, el gran futbol, l'espectacle, el domini i molts altres aspectes del joc va multiplicar-se per dos en el cantó blaugrana.
Ahir va ser un gran dia.
En primer lloc per a l'Elisenda i el Pau. A les 5 de la tarda va sonar el timbre de casa, el Pau va anar corrent com un llamp, va obrir la porta i al replà hi havia... sorpresa !! el Tió !!
Va córrer a buscar a la seva germana, va llençar el xumet a qualsevol lloc de la catifa i tots dos va sortir disparats a rebre al personatge més entranyable de les nostres festes.
La manta, el plat, les dues primeres mandarines i un inacabable joc d'abraçades i petons van ser els obligats passos a seguir.
Poc després de muntar l'arbre de nadal i sopar, tocava anar a dormir, sens dubte la nit més alegre del que va de mes.
En segon lloc per a la gran quantitat de seguidors del Barça. 1 a 3 al Bernabeu. De nou una victòria. I quina victòria.
La nit del 2-6 a va fer mal, la consecució de la super copa aquest agost en va fer més, però ahir, el dia que el Madrid s'havia de menjar el Barça més que mai, els vam fotre, m'atreviria a dir, més que mai.
Respecte a fa uns anys, el resultat va dividir-se per dos, però l'hegemonia, el gran futbol, l'espectacle, el domini i molts altres aspectes del joc va multiplicar-se per dos en el cantó blaugrana.
Ahir va ser un gran dia.
dijous, 8 de desembre del 2011
Sanció per a Guardiola i Mourinho.
Això és el que haurien de demanar diferents mitjans i molts periodistes que durant tot aquest temps han anat pregonant als quatre vents la gran maldat del Gerard Piqué quan va provocar la cinquena groga l'altre dia. O no ?
No és el mateix el que Guardiola o Mourinho han fet ?
Enganyar als espectadors, enganyar a un estament tant important com és la UEFA, enganyar a la millor competició de clubs del mon fent jugar a no titulars habituals (altrament dits cracks, o galàctics, o...) i posar sobre el terreny de joc als reserves o fins i tot, quin gran crim a l'esport !, als del filial.
Ara ningú obre la boca per aquest fet !
Resulta que el Guardiola i el Mourinho, per si algú encara no ho sap, van preferir no fer jugar a un seguit de jugadors per tal que estiguessin a punt per al clàssic del Bernabeu.
Quina diferència hi ha entre aquest fet i provocar una tarja groga per poder estar a punt per al mateix partit ?
Al meu entendre, cap. Cadascú juga les cartes de la competició de la millor manera que creu per a treure'n benefici propi, o no ?
Doncs això, a callar. Ara i abans.
Per no parlar dels 7 gols de l'Olímpic de Lió... o dels, ja molt llunyans, 12 d'Espanya a Malta.
L'esport és així però és clar, quan les coses estranyes les protagonitza un jugador del Barça... mal assumpte.
On són ara els llops de la caverna ?
No és el mateix el que Guardiola o Mourinho han fet ?
Enganyar als espectadors, enganyar a un estament tant important com és la UEFA, enganyar a la millor competició de clubs del mon fent jugar a no titulars habituals (altrament dits cracks, o galàctics, o...) i posar sobre el terreny de joc als reserves o fins i tot, quin gran crim a l'esport !, als del filial.
Ara ningú obre la boca per aquest fet !
Resulta que el Guardiola i el Mourinho, per si algú encara no ho sap, van preferir no fer jugar a un seguit de jugadors per tal que estiguessin a punt per al clàssic del Bernabeu.
Quina diferència hi ha entre aquest fet i provocar una tarja groga per poder estar a punt per al mateix partit ?
Al meu entendre, cap. Cadascú juga les cartes de la competició de la millor manera que creu per a treure'n benefici propi, o no ?
Doncs això, a callar. Ara i abans.
Per no parlar dels 7 gols de l'Olímpic de Lió... o dels, ja molt llunyans, 12 d'Espanya a Malta.
L'esport és així però és clar, quan les coses estranyes les protagonitza un jugador del Barça... mal assumpte.
On són ara els llops de la caverna ?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)