Ahir va ser un gran dia.

Ahir va ser un gran dia.
En primer lloc per a l'Elisenda i el Pau. A les 5 de la tarda va sonar el timbre de casa, el Pau va anar corrent com un llamp, va obrir la porta i al replà hi havia... sorpresa !! el Tió !!
Va córrer a buscar a la seva germana, va llençar el xumet a qualsevol lloc de la catifa i tots dos va sortir disparats a rebre al personatge més entranyable de les nostres festes.
La manta, el plat, les dues primeres mandarines i un inacabable joc d'abraçades i petons van ser els obligats passos a seguir.
Poc després de muntar l'arbre de nadal i sopar, tocava anar a dormir, sens dubte la nit més alegre del que va de mes.
En segon lloc per a la gran quantitat de seguidors del Barça. 1 a 3 al Bernabeu. De nou una victòria. I quina victòria.
La nit del 2-6 a va fer mal, la consecució de la super copa aquest agost en va fer més, però ahir, el dia que el Madrid s'havia de menjar el Barça més que mai, els vam fotre, m'atreviria a dir, més que mai.
Respecte a fa uns anys, el resultat va dividir-se per dos, però l'hegemonia, el gran futbol, l'espectacle, el domini i molts altres aspectes del joc va multiplicar-se per dos en el cantó blaugrana.
Ahir va ser un gran dia.