Avui m'ha despertat la ràdio just en el moment en que en una emissora, emetent una mena de zàping radiofònico-televisiu, parlaven del nomenament d'Àlex Corretja com a nou seleccionador espanyol de tenis. M'ha fet gràcia que els costi tant a alguns espanyols pronunciar bé el seu cognom, i això que estaven parlant de comunicadors d'altres cadenes i emissores.
M'ha recordat el cas del Cesc Fàbregas, no hi ha manera que, alguns, encertin amb el seu nom.
En altres llengües m'ha recordat també: Champions li (league) o de David Beckang (Beckham) i així anar fent...
Ja ens posaríem en altres camps si parléssim de la bona comunicació en termes d'estatut, de finançament, de deutes pendents, de consultes, de...
Ui, ui, ui, si els costa pronunciar bé un parell de cognoms com ens hem d'entendre en coses més serioses.
jajajja! A mi em fot negra això!!! És com quan diuen per exemple "Maragal" en lloc de "Margall"...q es soluciona pronunciant la ll com una i...doncs nooo!!!
ResponEliminaPS. com és possible que mai hagués passat pel teu blog? Ara mateix vaig a posar un link al meu :)
Tu ja el tens en el meu.
ResponEliminaGràcies i passa-t'hi quan vulguis.
He de reconèixer que darrerament el tinc una mica deixat i hi escric quan puc, no pas quan vull.
Personalment m'encanta la Champions li. Deixen 6 lletres en una síl·laba: li.
ResponEliminaEl cas de Cesc ja és un món apart.