dilluns, 24 de desembre del 2012

Bon Nadal

Ja arriba Nadal i amb ell les tradicions típiques de cada casa, de cada poble i de cada país. A casa nostra ja fa dies que va arribar el tió i l'arbre ja llueix guarnit, com és habitual d'un temps ençà, pels dibuixos i desdibuixos de l'Elisenda i al Pau.
Dies de festa, dies que la canalla està excitada al màxim veient venir el que se'ls ve a sobre amb els regals i les emocions que desperten l'arribada dels Reis. Dies també d'intentar deixar al marge el dia a dia rutinari i que l'engalanament dels carrers ens ajudi a oblidar... o a recordar.
Dies de taula i sobretaula, d'aquí i d'allà, amb uns i altres amb diferents menús, a quin millor !
Dies que des de la distància sembla que es faran llargs però quan ens adonem ja serem dia 7 de gener i tot tornarà a ser com abans, fins i tot, per alguns, potser pitjor.
Dies en els que tots ens desitgem el millor, com no pot ser d'una altra manera.
Per a tots vosaltres,
Bon Nadal i Feliç any 2013.

Un petonàs.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Ai, Wert, Wert...



Avui es veu que les xarxes social treuen fum, si no foc, arran de la proposta que ha realitzat el Ministre Wert. No m’estranya, aquest home s’està convertint en el principal capitost per destruir Catalunya, els catalans i la nostra llengua. És lògic que des d’aquí s’engeguin campanyes per tal que tot això no prosperi i cadascú hi aportem el nostre gra de sorra i que s’acabin aquests tipus de menyspreus i atacs contra el nostre país.
En qualsevol cas, no em deixen de sorprendre algunes actituds que mesclen la defensa d’un mateix o del seu territori amb l’odi vers un tercer que no hi té res a veure. Crec que les hauríem de separar. Estic cansat de llegir com es mescla el Ministre amb pactes, que ja avanço que no són del meu grat però que per altra part són legítims, com si certs partits polítics tinguessin alguna semblança amb ell.
Quina relació hi ha entre el Wert i l’acord a quatre CiU-PSC-PP-JpV que hi ha per exemple a El Vendrell ? o amb el pacte PP-CiU que hi ha a Santa Oliva ? Estic d’acord que qualsevol forma de govern que vagi lligada amb el PP és un llast, un mal negoci i d’una impopularitat immensa vista la radicalitat vers Catalunya d’aquests energúmens, però no es pot fer demagògia posant en un mateix sac un desgraciat radical amb un acord democràtic que, val la pena recordar, tots, en els nostres diferents municipis, hem escollit.
Em dona la impressió que hi ha gent que ha necessitat dels temps que corren ara per adonar-se que el PP és el que és, quan és obvi que tot el que ve de fora de Catalunya, políticament parlant, mai serà positiu per a nosaltres.
És molt fàcil intentar tallar caps i menysprear a tort i a dret quan un s’esmuny per la porta del darrere havent guanyat unes eleccions i tenint l’oportunitat de governar, de proposar i de crear enlloc de despotricar. Algú potser hauria de pensar això també.
Cada dia i cada hora s’aproven, en major o menor mesura arreu del territori, pactes, acords i demés qüestions en comú de molts partits, inclòs amb el PP. Si s’han de trencar relacions amb els feixistes, que es trenquin TOTES. No només algunes.
Wert, NO !!

dimecres, 28 de novembre del 2012

Una altra alegria socialista

En pocs dies el PSC torna a estar d'enhorabona.
Per una part, el diumenge es van sentir satisfets perquè, segons el que (mal) pronosticaven totes les enquestes, van salvar els mobles i la davallada electoral va ser inferior a les previsions.
Per una altra part, i crec que la que més satisfaccions li ha de produir, és que el pressumpte entramat de corrupció en el que s'estan involucrant a dirgients i municipis on ells governen va sortir a la llum ahir, dos dies després de les eleccions... que cadascú pensi el que vulgui.
Com deia en l'entrada anterior, tinc ganes de veure com acaba.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Et referies a això, Artur ?

Quan el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es referia a que ens plourien crítiques, desqualificacions i demés ofenses de tots tipus en els temps que venen, es referia al que ahir va sortir a la llum ?
Si és cert, és motl greu i si no ho és, també.
Mentrestant, carnassa per tothom.
Tinc ganes de veure com acaba.

dilluns, 12 de novembre del 2012

Com està el pati !!!



El pati està molt mogut, i no parlo de futbol. No parlo de les vergonyoses trifurques dels madridistes per allà on van a jugar emmirallant-se en un entrenador que els ha fet perdre el poc oremus que podien tenir. Agressions, comentaris, declaracions, comunicats i per si fos poc… “la fábrica” ! aquell espai situat en la dimensió desconeguda blanca que els dóna més pel sac que una altra cosa. Ai si el que es treballa a can Barça es fes allà !! el que ens hauríem de sentir !!
Bé, el què deia, no parlava de futbol, volia parlar del que ens ve a sobre, les eleccions, els discursos electorals i la gran oblidada vaga del proper dia 14 de novembre. Algú recordava que hi ha convocada una vaga general ?
Per si fos poc, el trending d’aquests dies està dominat pel tema desallotjaments i les conseqüències que estan comportant amb suïcidis inclosos.
Ara tothom en parla, com sempre quan es mor algú per algun motiu concret, i tothom vol córrer per trobar solucions i no continuar amb aquest drama. Ho trobo bé, malgrat penso que es podia actuar abans sense necessitat que ningú perdés la vida.
El que trobo a faltar és que algú es responsabilitzi pel fet d’haver arribat a aquí. Com és que s’ha caigut en aquest pou ? Qui ha estat el que ha tirat la primera pedra en el conflicte ? Els bancs i caixes ? la permissivitat del(s) govern(s) de torn ? els ciutadans que es van engrescar fa uns anys enrere perquè guanyaven molts diners (alguns d’ells fàcilment) sense pensar que la cosa se’ls podia torçar i es van embarcar en pagaments que ara no poden assumir ?
Estic cansat de farses i de retrets mutus i és obvi que els partits nacionals espanyols (per aquest motiu ara s’asseuen a corre-cuita a parlar), siguin del color que siguin, estat dominats pel poder dels bancs I mentre sigui així i tothom toqui el violí quan aquest tema tabú es vol tractar, no anirem bé.
De nosaltres depèn que la cosa continuï pel mateix camí , o no.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Laia Sanz

Només em pregunto una cosa: Per quan tenen previst donar-li, com a mínim, el premi Princep d'Astúries a aquesta noia ?
Algú s'ha donat compte, realment, del seu palmarès ?
Cert és que se li han otorgat moltes distincions però no sé jo si hi ha algun altre esportista del mon de la competició de motor amb idèntics títols.


divendres, 12 d’octubre del 2012

Intereconomia, dubtós espanyolisme.

Per una vegada que volia veure un partit de Bielorrussia, resulta que cap televisió l'ha volgut emetre.
Per un moment he pensat que l'espanyolisme radical que destil·la Intereconomia hagués servit per comprar els drets i tenir en directe un partit de la seva "roja".
Al final no ha estat així.
O no són tant espanyols com diuen o el nacisme dels seus col·laboradors no te cabuda a l'hora de comentar partits de futbol.
Potser un Espanya - Catalunya els posaria més catxondos...

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Abraçades a tots.

Fa molts, molts dies que el bloc està abandonat, en sentit figurat, obviament.
Des de la darrera entrada han passat moltes coses, a títol personal i en general.
Feina, futbol, política... massa temes per comentar.
De moment em quedo aquí i intentaré posar-me les piles per tal de no tenir tant abandonat el bloc.
Un petó molt fort als qui heu anat passant i heu anat veient el mateix durant tants dies.
Moltes gràcies per la fidelitat. Heu de saber que encara que no he escrit, els vostres blocs els he anat seguint.
Abraçades a tots.

divendres, 31 d’agost del 2012

Futbol i esportivitat

Ahir va tornar a guanyar el futbol i l'esportivitat. Felicitats Andrés, ningú com tu per demostrar ambdues coses. Només calia veure les cares dels protagonistes.
Abans d'ahir, en canvi, l'esportivitat i el futbol no van tenir el premi que es mereixien, la super copa va quedar-se a Madrid per mala sort barcelonista, però podem estar molt contents de com va anar tot plegat i de la imatge que el Barça va oferir en les dues eliminatòries. Quina diferència respecte fa un any !!
Estic content que seguim la mateixa linia d'anys enrere, els trionfs arribaran, només cal esperar.

dimarts, 21 d’agost del 2012

La festa (fotre) del Gamper.


Ahir va ser un altre dia de festa pel barcelonisme culminant un intens cap de setmana penyístic i celebrant-se el Trofeu Joan Gamper amb presentació inclosa del primer equip de futbol.
Que em perdonin els lingüistes per l’errada semàntica del titular però penso que el que va succeir ahir al Camp Nou va ser un gran menyspreu a la gent.
Com deia abans ahir es va celebrar la segona jornada del Congrés de Penyes del F.C. Barcelona al qual vaig tenir el plaer d’assistir i, entre els molts parlaments que van haver-hi, em vaig quedar amb un dels missatges emesos: el Barça també és el que és gràcies als valors que transmet: la solidaritat, el joc net, el respecte, la sensibilitat…
Bé, ahir al Camp Nou hi havia molts i molts nens i nenes (un altre dels actius que té el Barça, els infants) que van quedar meravellats amb la presencia dels Messi, Xavi, Iniesta, Puyol i companyia per uns minuts. Dic uns minuts perquè després no se’ls va veure el pel en tot el partit amb la conseqüent decepció dels allí presents.
Entenc que el diumenge va haver-hi partit i que el dijous es juga un títol però tant costa que un jugador de futbol es passegi pel camp 10 o 12 minutets , no calia més, i fer així les delícies dels assistents ? Un parell de tocs, unes passades, potser una ocasió de gol… En deu minuts de joc un jugador no en corre més de 5 o 6, calia l’absència ? Calia deixar amb un pam de nas a molta gent que va fer l’esforç de portar els seus fills i filles a veure el Barça pagant una entrada i jugant a les tantes del vespre ?
La gent va quedar molt decebuda i els xiulets que es van sentir n’eren la prova però, ja se sap, les paraules se les emporta el vent i la culpa sempre serà de l’equip tècnic, oi Sandro ?
El F.C. Barcelona ja porta dues cagades en un mes, la Supercopa de Catalunya i el Trofeu Joan Gamper. Que s’ho facin mirrar perquè després d’omplir-se tant la boca amb paraules boniques, el respecte i la sensibilitat se l’han passat pel folre dels collons.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Premis i primes

S'han acabat els jocs olímpics i tornem a posar els peus a terra, ens tornem a connectar a la rutina diària que l'esport ens ha fet trastocar aquestes dues setmanes.
De nou s'ha posat en evidència qui són els millors i, en el cas d'Espanya, "les" millors. M'alegro que les dones hagin superat als homes, no per res, sinó perquè com que són coses que no acostumen a succeir, ja va bé que de tant en tant passi, ha de ser un senyal de normalitat i demostra que l'esport, en l'àmbit femení, creix i creix sense parar. Com s'acostuma a dir, a veure què passarà d'aquí a quatre anys.
Com deia, però, tornem a la rutina del que ens ocupa, en el meu cas ja no recordo ni a quan està la prima de risc, ni les negociacions pel pacte fiscal. Imagino que m'he tret temporalment un pes de sobre que segur en breu tornaré a suportar.
Ara començarà la lliga de futbol i tornarem a tenir una distracció que no podrà amagar l'evidència de la situació actual, al contrari, cada vegada parlo amb més gent que li comença a semblar una gran falta de respecte i de sensibilitat les xifres que mou aquest esport / negoci / espectacle que es diu futbol, com també les xifres que s'han publicat per aconseguir una medalla olímpica o en el seu moment la prima que van guanyar els futbolistes per aconseguir ser campions de l'eurocopa.
Com veieu tot acaba derivant als calers, però en temps difícils en els que tothom ha de fer mans i mànigues no estaria de més que hi hagués premis que es trcatessin amb més cura i sensibilitat, tant per part del qui rep com del qui dóna.

divendres, 27 de juliol del 2012

Mil·lenari del Castell de Santa Oliva

Ahir es va donar el tret de sortida a les festes del Mil·lenari del Castell de Santa Oliva amb la inauguració oficial.
Una acte molt emotiu i protagonitzat per gent del poble que va comptar amb música, teatre i recital. També va haver-hi la part protocolària amb els parlaments de les diferents personalitats polítiques. Després una cercavila, la inaguració de l'exposició al Monestir, un aperitiu i l'encesa de la Torre van culminar la jornada.
És només el principi d'un cap de setmana de Fira i festa Medieval per commemorar una efemèride tan important com són els mil anys de vida d'un Castell.
Us convido a tots i a totes a passejar-vos pel nostre poble aquest cap de setmana, quedareu meravellats.
Moltes gràcies i moltes felicitats a tots.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Apaguem el foc i esmolem l'eina.


Per diferents vies avui m’han arribat comentaris que deien que en alguns mitjans d’informació els titulars eren. “Por mi, que se queme Cataluña entera y su contenido” i demés coses dites i escrites.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou…. deu.
És el que s’acostuma a fer, si més no és el que es diu que s’ha de fer; comptar fins a deu abans de dir o actuar d’alguna forma airada.
Poca cosa es pot afegir quan es veuen i llegeixen comentaris d’aquesta mena, cadascú ja en traurà les seves conclusions. Els qui em coneixeu ja sabeu què en penso.
Jo soc un dels que creu que la difusió instantània de les opinions, que avança ràpidament i imparable per la teranyina internauta  que de mica en mica hem anat creant, sovint fa més mal que bé i aquest és un clar exemple. No costa gens atiar un foc que fa dies, mesos fins i tot, que està començant a cremar de debò i ara no parlo del de l’Alt Empordà.
Mentre ahir  Catalunya cremava, prop d’aquí, a Castellet, va haver-hi un (enèsim) moviment  per la independència i cada dia que passa aquests tipus de moviments augmenten la seva grandesa. Les mobilitzacions ciutadanes són cada dia més visibles i jo mateix m’estic començant a sorprendre quan escolto i veig a segons qui postular-se a favor d’un estat propi o manifestant-se en contra de decisions preses en contra de Catalunya i els catalans.
És evident que afirmacions com les que es poden llegir avui en contra del nostre territori i les nostres persones no ajuden gaire a calmar les coses, al contrari, però el que si que es posa en evidencia és que a fora de les nostres fronteres no agrada gens el que s’està coent a casa nostra. Ja m’està bé, m’agrada aquesta ira contra la població catalana perquè és un gran símptoma que no ens volen, que ens odien per ser com som i, encara més, perquè comencem a saber què volem ser.
El que ara mateix desitjo és que s’apagui quest maleit foc Empordanès, de la mateixa manera que s’han anat apagant tots els que s’han anat encenent al nostre país darrerament i que, un cop les flames ja estiguin sufocades i el fum ens torni a deixar veure la llum neta, alguns han d’anar obrint els ulls d’una puta vegada, plantar cara i esmolar l’eina.
 Ja n’hi ha prou !

dilluns, 16 de juliol del 2012

El senat suprimit !!!!!

6:58 a.m. (el moment de la il·lusió)
Ostia, ostia, ostia !!!!!
Quina alegria que m'ha donat la premsa, acabo de llegir que han decidit suprimir el senat i estalviar-se una milionada d'euros a final de mes.

7:00 a.m. (el despertar)

Bon dia Catalunya, son les 7 del matí, etc, etc. etc.

7:01 a.m. (la conclusió)

No hi ha manera d'aixecar-se amb bones notícies.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Ara la bilis s'aboca sobre el Casillas


Ja ha arrencat la campanya cavernaria per aconseguir que una pilota d’or se’n vagi cap a la capital. Després de tants i tants anys de mal pair que el Messi se les emporti per davant del, fins ara, seu gran ídol Cristiano Ronaldo el fetge ja no pot més i ara vomita la bilis en favor del Casillas.
Bé, no ens haurien de sorprendre aquests canvis d’actitud al cap i a la fi alguns tenen el cervell tant descompensat que veuen grans cracks o grans farsants en funció de la samarreta que porten; Busquets o Pedro, per citar dos exemples.
Tornant al tema pilota d’or pro Casillas no puc deixar de preguntar-me el motiu real de la promoció. És cert que és un gran porter, és el capità del Madrid i de la selecció espanyola, és segur sota Pals i se li atribueixen moltes altres virtuts que ara cal remarcar com pot ser que és esportiu quan demana que no cal humiliar a Itàlia a falta d’un minut per acabar l’Eurocopa. Tot cert i ben cert però ningú recorda que fa varis anys que no aconsegueix el Zamora, aquell premi que guanya el porter menys golejat de la “mejor liga del mundo” que dirien per allí. Se suposa que qui guanya aquest premi, per extensió, deu ser el millor porter del mon…  També es defensa la seva trajectòria, que jo no dic que no sigui brillant, però no n’és menys la de Xavi, Iniesta, Puyol, Messi o Valdés.
Tampoc recorda ningú la mala intenció del sant Iker de deixar fora de la final de la Champions al Pedro intentant llençar una falta contra ell per tal que veiés una groga que li hagués fet perdre el partit de Wembley, tot un exemple d’esportivitat.
Com era d’esperar acaba l’Eurocopa i ja s’engega la maquinària maquiavèl·lica per escombrar cap a casa, imagino que aquí també ho farem tal i com vam fer-ho l’any del Mundial quan tots reclamàvem que es valores més a Xavi o a Iniesta enfront de Messi.
Compte que això acaba de començar tot just quan el mort encara està calent.

dimarts, 12 de juny del 2012

Els pebrots del Barça, la misèria de Madrid.

Cada vegada tinc més clar que l'ambient a la selecció entre alguns jugadors és horrible, com també ho deu ser entre alguns jugadors i alguns mitjans de comunicació. Malgrat que tot es vulgui tapar amb lloances, és molt evident que aquest campionat no només es juga al camp, també en l'ambient i en les sales de premsa.
El que durant un parell d'anys s'ha cuit des de Madrid ara és utilitzat de diferents maneres depenent de l'òptica per la que es miri i només els més intel·ligents en sortiran reforçats i recolzats. 
Una vegada més, un 10 pel Xavi i per la resta de jugadors que tenen el valor d'encarar-se amb qui faci falta per queixar-se de l'estat d'un terreny de joc. Són molt conscients que estan posant entre l'espasa i la paret a un sector de premsa i seguidors que porten molt temps passant per alt aquestes maneres de fer.
Una vegada més un 0 pels covards que no tenen valor de criticar obertament aquesta situació.
Des de la caverna tot són comentaris petits, discrets i amb la boca petita. És obvi, el seu gran Madrid ha guanyat una lliga utilitzant aquestes formes, aquest "altre" futbol que deien i ara no poden posar-s'hi de cul. Com tampoc tenen el coratge de discutir les paraules agres de Mourinho criticant el joc de la seva "Roja".
Casillas, que si sí però no: "Jugar una Eurocopa así es muy complicado, pero ya está todo dicho en este tema", 
Mourinho rajant del gran Tiki-taka que tantes i tantes glòries ha donat a la selecció espanyola i del que tant s'han omplert la seva fastigiosa boca alguns: "El continuo toque entre Xavi, Iniesta y Fábregas resulta inútil si no creas peligro a Buffon"
El què dèiem, uns molt intel·ligents i els cavernaris molt miserables.

dimecres, 6 de juny del 2012

Relat curt Salmaldon Ràdio


La Galeria dels Desitjos
Endegar una petita galeria en el casc antic de Tarragona sempre havia estat la seva il·lusió, i el talent innat, acompanyat d’una bona formació, la va portar a materialitzar el seu somni. No obstant, el desencant que amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos va anar adquirint, va decidir-la a reorientar el seu comerç. Malgrat la incongruència,  la Joana se sentia esgotada que la gent lloés i valorés el seu treball tan sols amb paraules encisadores; passar-se els dies escoltant com tothom li deia “que bufones aquestes arracades”, “aquesta figura és preciosa”, “quina meravella de marc” o “el mural és una bellesa” li agradava perquè es sentia recompensada artísticament però no pas econòmicament. La gent entrava amb cara encuriosida però gairebé sempre en sortia sense adquirir cap obra.
Enutjada de la situació, va reconvertir el seu petit establiment en un petit taller d’art on s’hi podien trobar descripcions de tots tipus i en diverses presentacions: en paper, en cartró,  en làmina, en tela, sobre fusta o ceràmica… i escrites en tants altres estils: a llapis, a carbó, a aquarel·la, gravat… descripcions que feia setmanes que la Joana escoltava, dia rere dia i client rere client, i que s’anava anotant en un petit diari personal.
La Galeria dels Desitjos va convertir-se en una realitat. Va esdevenir un espai que acabalava un cúmul de paraules i frases quotidianes de gent de qualsevol tipologia, on entrar-hi  i poder comprar un quadre en el que s’hi llegís “quines arracades més bufones que portes”, una làmina que dictés “quina meravella de pentinat” o una aquarel·la que et proposés “senzillament, genial !” amb la intenció d’emplaçar un bon desig en qualsevol espai, es convertís en un acte de normalitat i de necessitat per a transmetre optimisme i bones sensacions. Regalar-ho encara magnificava més el desig vers l’altre.
Aquest va ser el granet de sorra que la Joana va col·locar per tirar endavant la seva vida, per contribuir a sortir del pou on es trobava enfonsada part de la societat i ajudar, amb el seu talent, a arribar a tothom que en despertar-se cada matí el primer que llegissin els seus ulls fos una paraula que aconseguís  que llevar-se no suposés un problema, arribar a tothom que desitgés col·locar una inscripció positiva a qualsevol recó de casa seva i entrar-hi  amb bon peu després d’un dia fatigant, arribar a aquelles persones que havien de fer un regal i els aparegués el dubte de quina cosa regalar a algú que ho tenia gairebé tot.
         Desitjos plasmats en art; la senzillesa de la paraula que sovint ens passa per alt en escoltar-la o dir-la però que invertint-hi uns segons a rellegir-la pot omplir moltes de les llacunes personals. 

Vull donar les gràcies a Artsalmaldon per donar-me l'oportunitat de participar en el segon concurs de relats curts Salmaldon Ràdio. Amb molt de gust aniré al Restaurant Miquel Soria a gaudir del premi.