Relat curt Salmaldon Ràdio

La Galeria dels Desitjos

Endegar una petita galeria en el casc antic de Tarragona sempre havia estat la seva il·lusió, i el talent innat, acompanyat d’una bona formació, la va portar a materialitzar el seu somni. No obstant, el desencant que amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos va anar adquirint, va decidir-la a reorientar el seu comerç. Malgrat la incongruència,  la Joana se sentia esgotada que la gent lloés i valorés el seu treball tan sols amb paraules encisadores; passar-se els dies escoltant com tothom li deia “que bufones aquestes arracades”, “aquesta figura és preciosa”, “quina meravella de marc” o “el mural és una bellesa” li agradava perquè es sentia recompensada artísticament però no pas econòmicament. La gent entrava amb cara encuriosida però gairebé sempre en sortia sense adquirir cap obra.

Enutjada de la situació, va reconvertir el seu petit establiment en un petit taller d’art on s’hi podien trobar descripcions de tots tipus i en diverses presentacions: en paper, en cartró,  en làmina, en tela, sobre fusta o ceràmica… i escrites en tants altres estils: a llapis, a carbó, a aquarel·la, gravat… descripcions que feia setmanes que la Joana escoltava, dia rere dia i client rere client, i que s’anava anotant en un petit diari personal.

La Galeria dels Desitjos va convertir-se en una realitat. Va esdevenir un espai que acabalava un cúmul de paraules i frases quotidianes de gent de qualsevol tipologia, on entrar-hi  i poder comprar un quadre en el que s’hi llegís “quines arracades més bufones que portes”, una làmina que dictés “quina meravella de pentinat” o una aquarel·la que et proposés “senzillament, genial !” amb la intenció d’emplaçar un bon desig en qualsevol espai, es convertís en un acte de normalitat i de necessitat per a transmetre optimisme i bones sensacions. Regalar-ho encara magnificava més el desig vers l’altre.

Aquest va ser el granet de sorra que la Joana va col·locar per tirar endavant la seva vida, per contribuir a sortir del pou on es trobava enfonsada part de la societat i ajudar, amb el seu talent, a arribar a tothom que en despertar-se cada matí el primer que llegissin els seus ulls fos una paraula que aconseguís  que llevar-se no suposés un problema, arribar a tothom que desitgés col·locar una inscripció positiva a qualsevol recó de casa seva i entrar-hi  amb bon peu després d’un dia fatigant, arribar a aquelles persones que havien de fer un regal i els aparegués el dubte de quina cosa regalar a algú que ho tenia gairebé tot.

         Desitjos plasmats en art; la senzillesa de la paraula que sovint ens passa per alt en escoltar-la o dir-la però que invertint-hi uns segons a rellegir-la pot omplir moltes de les llacunes personals. 

Vull donar les gràcies a Artsalmaldon per donar-me l'oportunitat de participar en el segon concurs de relats curts Salmaldon Ràdio. Amb molt de gust aniré al Restaurant Miquel Soria a gaudir del premi.