Els pebrots del Barça, la misèria de Madrid.

Cada vegada tinc més clar que l'ambient a la selecció entre alguns jugadors és horrible, com també ho deu ser entre alguns jugadors i alguns mitjans de comunicació. Malgrat que tot es vulgui tapar amb lloances, és molt evident que aquest campionat no només es juga al camp, també en l'ambient i en les sales de premsa.
El que durant un parell d'anys s'ha cuit des de Madrid ara és utilitzat de diferents maneres depenent de l'òptica per la que es miri i només els més intel·ligents en sortiran reforçats i recolzats. 
Una vegada més, un 10 pel Xavi i per la resta de jugadors que tenen el valor d'encarar-se amb qui faci falta per queixar-se de l'estat d'un terreny de joc. Són molt conscients que estan posant entre l'espasa i la paret a un sector de premsa i seguidors que porten molt temps passant per alt aquestes maneres de fer.
Una vegada més un 0 pels covards que no tenen valor de criticar obertament aquesta situació.
Des de la caverna tot són comentaris petits, discrets i amb la boca petita. És obvi, el seu gran Madrid ha guanyat una lliga utilitzant aquestes formes, aquest "altre" futbol que deien i ara no poden posar-s'hi de cul. Com tampoc tenen el coratge de discutir les paraules agres de Mourinho criticant el joc de la seva "Roja".
Casillas, que si sí però no: "Jugar una Eurocopa así es muy complicado, pero ya está todo dicho en este tema", 
Mourinho rajant del gran Tiki-taka que tantes i tantes glòries ha donat a la selecció espanyola i del que tant s'han omplert la seva fastigiosa boca alguns: "El continuo toque entre Xavi, Iniesta y Fábregas resulta inútil si no creas peligro a Buffon"
El què dèiem, uns molt intel·ligents i els cavernaris molt miserables.