Premis i primes

S'han acabat els jocs olímpics i tornem a posar els peus a terra, ens tornem a connectar a la rutina diària que l'esport ens ha fet trastocar aquestes dues setmanes.
De nou s'ha posat en evidència qui són els millors i, en el cas d'Espanya, "les" millors. M'alegro que les dones hagin superat als homes, no per res, sinó perquè com que són coses que no acostumen a succeir, ja va bé que de tant en tant passi, ha de ser un senyal de normalitat i demostra que l'esport, en l'àmbit femení, creix i creix sense parar. Com s'acostuma a dir, a veure què passarà d'aquí a quatre anys.
Com deia, però, tornem a la rutina del que ens ocupa, en el meu cas ja no recordo ni a quan està la prima de risc, ni les negociacions pel pacte fiscal. Imagino que m'he tret temporalment un pes de sobre que segur en breu tornaré a suportar.
Ara començarà la lliga de futbol i tornarem a tenir una distracció que no podrà amagar l'evidència de la situació actual, al contrari, cada vegada parlo amb més gent que li comença a semblar una gran falta de respecte i de sensibilitat les xifres que mou aquest esport / negoci / espectacle que es diu futbol, com també les xifres que s'han publicat per aconseguir una medalla olímpica o en el seu moment la prima que van guanyar els futbolistes per aconseguir ser campions de l'eurocopa.
Com veieu tot acaba derivant als calers, però en temps difícils en els que tothom ha de fer mans i mànigues no estaria de més que hi hagués premis que es trcatessin amb més cura i sensibilitat, tant per part del qui rep com del qui dóna.