300 partits

Ahir el capità del Barça, el Carles Puyol, va aconseguir la fita de jugar 300 partits amb el primer equip del F. C. Barcelona. Una xifra molt gran, aconseguida per molt pocs.
No se si el Puyol estarà molts anys més al Barça, a finals de temporada acaba contracte i no se sap encara res de les negociacions. Per mi el renovaria i, a ser possible, m'agradaria que es retirés aquí. El Barça algun dia ha de canviar la dinàmica que arrossega de fa molts anys que diu que tots els grans jugadors marxen per la porta del darrere, posats que el Guardiola ja està canviant moltes coses (fins i tot l'actitut de molts seguidors) es podria aprofitar per seguir trencant-ne més.
El Puyol ha de ser un d'ells. Un jugador que és com és dins i fora del camp i que serà recordat com un dels abanderats de l'entrega i el sacrifici al camp, ha de seguir aquí i ensenyar als qui arribin o pugin del filial el que s'ha de fer i sentir quan ets jugador del Barça.
Recordo el marcatge a Figo, l'aturada amb el pit quan el davanter contrari estava sol davant la porteria sense porter, el petó a la senyera al Bernabeu !!! i tantes, i tantes, i tantes.....
Pot ser per aquests motius, recentment, vaig comprar-me la samarreta amb el seu nom, no pas per l'estela d'un mega crack que decideix els partits amb gols però si amb sacrifici i lluitant fins al final per defensar la samarreta del Barça.
D'aquests ja no en queden gaires i nosaltres en tenim un, conservem-lo.