Fred, pluja, eleccions, futbol, glaçats i calents.

És dimarts i sembla que avui començi la setmana. Entre les eleccions i el Barça-Madrit en dilluns la setmana es farà més curta, molt més curta i agradable, molt més agradable.
Els homes del temps des de fa dies van preveure fred i pluja, en alguns llocs també neu, i l'han encertada un cop més.
Depèn de la lectura que s'en fagi podriem dir que més d'un s'havia de quedar glaçat durant aquests dies i així ha estat. Jo afegiria que, més que glaçat, fins i tot algun ha mort de fred, obviament en el bon sentit de la paraula.
Començaria pel Montilla, el pobre es veia venir una patacada, pot ser no tan gran com ha estat, i es notava en el seu discurs de campanya. No se'l creia ni ell ni, al meu entendre, els col·legues que van anar desembarcant des de la capital per fotre-li un cop de ma, cosa que trobo molt trista. Per què ens han de venir de fora a donar lliçons de com hem de fer les coses aquí ? Fa molt temps que el PSC és més PSOE que mai i (tots) els catalans no som rucs.
El segon seria el Puigcercós. No vull ni imaginar-me la cara del Carod-Rovira al sofà de casa mirant els results electorals. La ostia republicana ha estat descomunal gràcies a la seva incoherència els darrers anys. No pas culpa del Laporta, Carretero i companyia.
El tercer, ja centrant-nos en dilluns, és el Madrit. Això inclou tota la companyia de teatre que el conforma i l'envolta; el seu penós argument, la seva penosa posada en escena i la seva miserable actuació en el millor teatre del somnis del mon com és el Camp Nou. No cal nomenar ningú, tot el mon va veure ahir les mancances futbolístiques, personals i, en algun cas, mentals d'alguns jugadors. La viva imatge del desgraciat de torn que l'única rèplica que pot oferir és la baralla, la bronca i la violència és mereixen càstigs exemplars. Queda per veure com acabarà la cosa a nivell de sancions.
Pel que fa als guanyadors només em queda dir que els felicito a tots. Artur Mas podrà governar tranquil·lament i transformar les promeses en realitats, és obvi que Catalunya volia un canvi i s'ha demostrat. I del Barça... Què més es pot demanar ! No puc dir res que ningú ja pensi. la felicitat és immensa, un cop més, no tan sols pel que fa sinó per com ho fa. El discurs de Guardiola n'és el millor exemple i el referent pel qui segueixi després d'ell. Tinc molt clar que el que estem vivint no durarà tota la vida però per poc que es continui amb el model estic convençut que les alegries sovintejaran.
Uns freds, glaçats i uns altres calentets, calentets.