DNI

Ahir, la Gemma i jo, vam anar a Tarragona fer el document nacional d'identitat a cadascun dels nostres fills. Per sort teniem hora concertada prèviament a les sis de la tarda però mitja hora abans ja erem a lloc pensant que, si arribavem una mica sobrats de temps, pot ser avançariem feina. Ens van donar el tiquet del torn i només ens vam haver d'esperar una hora i quart per entrar. Una hora i quart ! Amb petició feta tres mesos d'antelació i arribant 30 minuts abans de les sis de la tarda ! Ja us podeu imaginar l'hora, eterna, corrent darrere la canalla per l'oficina. Però bé, és el que hi ha, a una nena de tres anys i a un nen d'un any i mig no els pots demanar que s'estiguin massa quiets més de 5 ó 10 minuts a tot estirar a no ser que la funcionària de torn, enlloc de pintar en un paper de l'avorriment que portava a sobre, es dediqués a fer titelles al personal.
En fí, el que volia dir és que no em cap al cap que al 2010 encara s'hagin de fer aquests tipus de gestions, no pas pel fet de tenir nens petits que compliquen una mica més la cosa, sinó pel fet de no poder tramitar-les a través d'un ajuntament o d'un consell comarcal. D'acord que s'ha de posar el dit i s'ha de firmar però, amb els mitjans d'avui en dia, no es pot trobar un sistema molt més còmode i, sobretot, proper pel ciutadà ?
Ho trobo molt lamentable.