Lax'n'Busto a La Lira.

Feia molt temps que no anava a un concert dels Lax'n'Busto i ahir me'n vaig poder treure l'espineta. Gairebé a última hora vaig comprar l'entrada per anar-hi en "sessió" de tarda.
Senzillament excepcional. Donava per suposat i demostrat la gran qualitat musical dels Lax'n, ho han demostrat des del primer dia i s'han anat fent millors amb el pas dels anys, i complementats amb una Orquetra de Cambra la cosa arriba a ser espectacular com així va ser.
Jo que encara soc dels nostàlgics dels l'n'b, he de dir que el gran salt que han fet amb el Salva és inqüestionable i els ha obert moltíssim el ventall de possibilitats musicals però ahir... amb aquells temes antics, clàssics diria jo, de la seva discografia.... l'ambient.... El Vendrelll... No se.... em preguntava durant el concert, no podriem crear un Salva Fortuny ????
El Salva és espectacular cantant, te una força immmensa i et treu totes les notes que vulgui, el Pemi Fortuny això no ho tenia, no ens enganyem, tenia d'altres virtuts que un lider també ha de tenir dins i fora de l'escenari però encara a dia d'avui quan poso un cd dels lax'n'busto i la veu comença a cantar encara em dic: "amb la veu trencada del Pemi..... com seria tot plegat ?".
Estic molt content, però, pels Lax'n'Busto, musics impressionants que estan aguantant el pas del temps i segueixen sent un referent. Durant una època, pot ser la més daurada del rock fet a casa nostra, van moure's una mica a o l'ombra dels "grans"; Pets, Sau, Sopa... però el temps ha demostrat qui és el millor, no ho plantejo com una competició, simplement qui és el que segueix al peu del canó, traient discos, innovant, adaptant-se a les condicions actuals, sent imaginatiu i amb un segell de qualitat que els ha fet arribar on han arribat. Molts grups s'han quedat pel camí i ells son aquí.
Ahir van donar les gràcies al C.I.T. i al Juanjo Espina per organitzar un cap de setmana per recordar, jo també ho faig, però no vull oblidar que si tothom és on és a dia d'avui és perque els ja mítics Sam i Teresa van ser on havien de ser en el seu moment i, quan arriba el dia que la vida et dona situacions agradables però també difícils, només vull enviar-los una felicitació i una abraçada des d'aquí. Aquests tres concerts també son seus.