Quines comparacions, no ? Bé, m'explico. Resulta que cada matí i cada migdia a l'escola Àngels Garriga, on porto la meva filla gran, sona una cançó d'ambient en el moment que els nens i nenes entren a les aules. La setmana passada era "Benvinguts, passeu, passeu..." d'en Jaume Sisa versionada per un altre grup i aquesta setmana un tema de "El canto del loco" que, sincerament, no sé com es diu; parla d'alguna cosa referent a "Peter Pan i que campanilla te cuide..." etc.
De fet, m'és indiferent la música que soni, em va bé la que sigui i no és la meva intenció criticar ni el tipus de música ni el fet de posar-ne, al contrari. M'agrada i sempre em va bé escoltar-ne.
El cas és que l'única cosa que sí que no m'acaba de fer el pes és que cada dia i durant bastant temps sona la mateixa cançó i jo em pregunto, no la poden canviar cada dia ?
I vet aquí la comparació, passa el mateix amb el Reial Madrit i el seus altaveus, cada dia la mateixa cançó. "Cuando juegan bien, ganan, y cuando juegan mal también ganan", "si yo ordeno sacar targetas a mi me castigan", "intentaremos acabar con once", "arbitros induidos a tomar decisiones que gusten a los que mandan", etc... per no parlar del "villarato" o del "platiniato".
Tinc molt clar que em quedo amb l'Àngels Garriga, gran pedagoga i escriptora de la nostra terra. Els altres, els miserables ploraners acaben caient per si sols.
I que per molt de temps mantinguin aquest discurs perquè mentre duri serà bo per nosaltres. Ara han encarat la campanya antibarcelonista final dient que el Barça està faltant al respecte del Madrid amparant-se en les paraules de Sandro Rossel, l'anunci d'Assistència Sanitària i el "lapsus" de Guardiola.
ResponEliminaEl Barça faltan al respecte d'algú? Va home va! Si és actualment la institució més respectuosa i un exemple en molts sentits!
Hola
ResponEliminaMou és un disc ratllat. acabarà a les escombraries.
salutacions