En ocasiones veo muertos...

Simple però bona frase de la película "El sexto sentido".
Sempre s'ha dit que, de vegades, la realitat supera la ficció. Bé, una prova més que podria corroborar aquesta tesi la tenim sobre la taula.
Algú (que en el cas que ens compet serien "...los muertos") està rient-se a les esquenes d'un entrenador (que seria el que "en ocasiones veo..."), i això, com diria aquell "és "gravíssim, no ? eh, eh...".
Com a punyetera camama, digna del ploramiques més gran que hi ha l'univers futbolístic, no està malament perquè un entrenador pot fer el seu paper a veure si li dóna resultats, però el més fort de tot és el seguici de terroristes de la informació que composen part dels mitjans de comunicació de la caverna que li donen suport i, a més, se'l creuen. Aporten estadístiques, 9 raons i, fins i tot, els coneixements d'un bioquímic. I el qui no s'ho cregui que vagi a Valdebebas. Només falta que aportin també "los muertos", per acabar de donar credibilitat a les paraules del ploramiques.
De totes maneres, però, hi ha vàries parts que m'agraden de tot això.
Una és el trist favor que aquest ploraner li està fent al Madrit i als qui encara tenen, o tenien, una mica d'orgull del famós club "señor". Se l'està carregant dia rere dia i m'agrada.
Una altra és el mal de panxa que deu estar dissimulant el seu president al veure, dia rere dia, els espectacles desafortunats, lamentables i patètics que el ploramiques ofereix al seu públic: avui no surto a la roda de premsa, avui celebro el gol amb el meu fill, avui provoco als aficionats rivals aixecant els tres dits a Milà, avui, avui, avui... El festival no s'atura i m'agrada.
Una altra és aquests tipus de declaracions. Indignes d'una persona normal. Més aviat pròpies d'una anormal, d'una persona que perfectament pot afirmar que"... veo muertos", per exemple.