Els pallassos Motta i Cristiano.

Buff, quant temps. Massa des de l'última entrada i això que la cosa ha donat per molt. Pre temporada, dos títols al sac, dits a l'ull, criminals donant puntades de peu a l'alçada del genoll, males paraules entre uns i altres, esforços i més esforços des de les espanyes per tal que la seva "roja" segueixi amb pas ferm i unida com si res no hagués passat, Cesc, Alexis, Qatar, Congrés de Penyes, etc, etc, etc...
Bé, amb feina nova i amb bones perspectives de tot plegat avui m'he decidit tornar a seure i escriure una mica perquè he trobat relació amb una imatge recent i una de passat.
Cristiano ha agermanat i reconciliat Pepe i Carvalho. Concretament segons ens expica més d'un mitjà forani: "animados por Cristiano, Carvalho y Pepe se abrazaron antes de comenzar la sesión."
Senzillament, espectacular. Gairebé igual, sinó més, que el pastel amorós que avui feien a 8 tv.
A algú no li ve en ment la imatge de Thiago Motta saltant com un pallasso darrere de Ronaldinho i Eto'o poc després de la batussa que van tenir ?
La cosa va acabar com va acabar i aquesta imatge, igual que la passada a can Barça, em confirma el que tothom sap, que així no es va enlloc.
Si segueixo pensant també me'n recorda una de Carod Rovira i Puigcercós brindant davant les càmeres de televisió simulant una reconciliació que mai va existir, en qualsevol cas a aquests ni puc ni vull titllar-los de pallassos, ans al contrari, tot i que per a més d'un la política també esdevé, de vegades, un circ.

Torna el circ.

Avui s'ha posat en marxa el Barça, l'actual campió de lliga i d'Europa amb l'ambició de seguir conquerint títols. La temporada que estem a punt d'iniciar, amb una apassionant final enfront un Reial Madrid per enèsima vegada reforçat amb la idea de destronar el millor equip del mon, es presenta més apassionant que mai degut al no menys apassionant final de la temporada passada.
I ara que parlo de l'etern rival em va bé per parlar del circ del futbol, amb els seus equilibristes, mags, animals, estrelles i un seguit de pallassos que en el circ de "la liga de las estrellas" van vestits de blanc.
Benvinguts i que comenci l'espectacle.

Un bon amic meu.

Falten un parell de dies per tal que coneguem com quedaran els consistoris de cara als propers quatre anys i el batibull que últimament s'està veient i escoltant a través de diferents mitjans de comunicació em preocupa. Em preocupa perquè em dóna la impressió que algunes coses del sistema fallen estrepitosament.
D'entrada trobo lamentable l'alt nivell d'abstenció. Cadascú sabrà els motius pels quals ha decidit no anar a votar però segueixo preguntant-me què passaria si, de sobte, algun polític prohibís que hi haguessin eleccions. Estic convençut que a molts pobles faltarien cassoles i places per encabir a la gent que es manifestaria per tal de reivindicar un dret que a dia d'avui no exerceix.
Avui he seguit a la premsa els moviments que s'estan fent al Vendrell i tot l'enrenou que s'ha creat amb els possibles pactes o ajudes per tal d'aconseguir l'alcaldia. Bé, em sap greu que amb tot el que s'ha viscut els darrers anys amb el fenomen "Armengol" encara ara, els qui haurien de tirar del carro, s'estiguin esbatussant. Com diu un bon amic meu: imagino que no entenc res del què vol dir fer política... espero que s'arribi on s'arribi ja es donaran les explicacions necessàries.
Així ho espero, i ho espero perquè em molesta molt que, per enèsima vegada, els eslògans i els clams que durant la campanya s'esbomben i es pregonen per tot arreu caiguin en un pou sense fons el dia en que realment han de sortir a relluir més que mai. Insisteixo, com diu un bon amic meu: imagino que no entenc res del què vol dir fer política però, insisteixo, espero que arribin les explicacions necessàries.
Una altra de les coses que també m'ha cridat l'atenció avui ha estat sentir dir per boca d'un alcaldable (no pas textualment però si d'una manera similar) que "li agradaria que el seu poble aparegués als mitjans de comunicació per altres coses que no pas per temes com els que últimament surten a la llum".
Hi estic totalment d'acord i ho faria extensible a molts altres pobles i viles de Catalunya.
Des d'aquí vull reivindicar que, afortunadament, unes de les coses que fan grans els pobles i viles que a dia d'avui s'esquitxen de merda amb la política, és que hi ha moltes associacions, entitats i col·lectius que al marge de tot això segueixen treballant i lluitant per potenciar i donar a conèixer la realitat social i cultural de tot el territori. Aquest valor afegit que tenim, i que sovint no surt als mitjans de comunicació ni gaudeix del reconeixement que mereix, cal preservar-lo i donar-li el màxim suport si no volem veure com les entitats acabaran desapareixent, de mica en mica i per causes diverses. Em sap molt greu però és així i una part de responsabilitat la tenen els qui han decidit posar-se al davant de diferents sigles polítiques amb la suposada intenció de tirar del carro. Si realment les seves prioritats fossin les de lluitar pel seu poble sobreposant-se a interessos partidistes, estic convençut que tot aniria molt millor i no cal ser gaire visionari per adonar-se'n però, és clar, com diu un bon amic meu: imagino que no entenc res del què vol dir fer política.
Esperaré les explicacions.

Tres anys de bloc. 1095 gràcies.

Avui fa dos anys que vaig iniciar el bloc.
Ja n'han passat de coses, ja !! i no només en l'àmbit esportiu, sobretot blaugrana, sinó en el personal també, i moltes.
Ara no em posaré a comentar el que ha passat durant el darrer any, de fet, els qui tenim bloc, els punts de vista els anem donant hora a hora, dia a dia, setmana a setmana o quan el temps ens ho permet. Reconec que la fúria inicial ha anat minvant però intento, encara que sigui amb una mica de retard, anar deixant una mica d'empremta en aquest món virtual.
Tres anys, tres lligues i més i més títols que ara no enumeraré, millor impossible.
Gràcies a tots per passar per aquí, tant si comenteu com si no. Amb que hi doneu un cop d'ull ja n'estic més que satisfet.
Petonàs a totes i a tots.

París, Roma i ara: Londres

Hola, com ja és habitual la Penya Blaugrana de Santa Oliva ja té gairebé enllestida la preparació de la final de la Champions a Londres.
Com que no podem anar tots a Londres i seguint la tradició de convertir el nostre poble en la ciutat on es celebra la final, aquest any ja tenim preparat un Big Ben de més de 7 metres d'alçada.
A París va ser una Torre Eiffel, a Roma va ser un Coliseu i de moment ens ha anat molt bé.
Aquesta és una fotografia feta el passat dissabte quan vam convocar als socis més petits de la nostra Penya a ajudar-nos a preparar uns murals animant al Barça i als més grans a acabar de muntar amb fusta el famós rellotge britànic.
Durant aquesta setmana ultimarem les feines i el proper dissabte us convido a assistir i a gaudir amb nosaltres d'una nova final europea com si fóssim a la mateixa ciutat de Londres.
Hi ha preparades diferents sorpreses, totes elles amb motius britànics.
La final la veurem tots junts al Local Cultural de Santa Oliva situat Carrer Antoni Paradís, 1 de Santa Oliva (Baix Penedès).
A partir de les 19 hores començarà l'ambient, hi haurà servei de begudes i... molta emoció !
Esteu tots convidats.

Avis, ovelles i tallagespa.

M'ha fet molta gràcia l'anunci d'Opel parodiant el gol de Messi.
Trobo que de les tres versions la que més s'apropa a la realitat és la dels avis. Amb tot el respecte per ells (per als avis, és clar), si fa no fa la velocitat que duien els jugadors del Madrit perseguint a Messi és gairebé la mateixa en proporció a la que es veu en l'anunci.
Molt original, he rigut molt quan l'he vist.
Imagino que a la capital també els deu haver fet gràcia i per aquest motiu demandaran a la firma Opel i de retruc, al Barça.
Obvi, no ?

Una setmana llarga.

Quan el Pau va néixer, al 2009, al cap d'una setmana de vida va estar ingressat a l'hospital per precaució. Després d'això, van arribar les 6 copes del Barça.
Ara fa dos anys d'aquest fet i, per diferent motiu que llavors, ha hagut d'estar una setmana a la Clínica.
No sé si el destí fa que el binomi Hospital + Pau provoqui títols a Can Barça, pot ser és casualitat, però el cert és que la lliga està a punt de caure, la Champions al punt de mira i a partir d'aquí...
El Barça i tu teniu alguna cosa que us uneix, espero que en el futur la vostra relació sigui igual d'exitosa però, a ser possible, sense clíniques pel mig.
Gràcies a tot l'equip humà de la Clínica del Pilar.