Retorn al passat i Sant Nicanor.

Avui és dia 10 de gener, un dilluns qualsevol si no fós perquè tot torna a la normalitat per molta, o bastanta, gent.
Rutines que per moments es tornen una mica en un "retorn al passat", no vull exagerar però és així. Abans no m'hi trobava en aquesta situació tot i que l'havia sentit i vist propera, però reconec que quan passen les festes de Nadal en certa manera es torna al dia a dia, diguem-ne, "real". Es torna al control horari en moltes coses, menjars, hàbits... I es torna als automatismes que es trenquen en dates així: Adeu fins després, mama un petó !, les salutacions a la porta de l'escola, nens o nenes que remuguen per entrar-hi, l'embús dels qui van en cotxe, autocars amunt i avall, el telèfon i els auriculars, el conegut que feia dies que no veies et segueix comentant que te por de perdre la feina i tu li expliques que tens por de no trobar-ne, etc.. Com a novetat el carnisser de la cantonada enfilat a l'escala per desmuntar el rètol de Bon Nadal i, per no trencar la tònica les mateixes (si no més) cagarades de gos per les voreres...
Però avui, dilluns 10 de gener, és Sant Nicanor. La meva devoció pel santoral és ínfima però cada matí al mirar el calendari m'hi fixo. Resulta que el nom de Nicanor deriva de les paraules gregues NIKH (per això Nike ha adoptat aquest nom, vés quina cosa) que significa victòria i ANDRÓS (per això la famosa colònia d'home) que significa home lliure, guerrer. Tot junt agafa el significat d'HOME VICTORIÓS.
Les dues paraules (nike i victòria) m'han fet reflexionar en el que succeïrà aquesta tarda a Zuric. Tres homes guanyadors i "guerrers" lluitaran per aconseguir un dels trofeus més preuats per un futbolista, la Pilota d'Or. Rera de tot això, però, hi ha el F. C. Barcelona i la seva Masia. Xavi, Iniesta i Messi en son avui el reflex, però el gran NICANOR d'avui és el F. C. Barcelona.
Felicitats.