Bé, després de varis dies d'absència ja torno a escriure.
Ha estat una temporada que, entre algun que altre examen, grip i celebracions, el cert és que he descuidat una mica massa el bloc.
De totes maneres crec que és un bon dia per reiniciar-lo: Piqué tornant a fer de les seves amb el twitter (no sé pas si a Guardiola li fa masssa gràcia el tema Shakira...), a Vendrell es va celebrar la Xatonada popular amb un èxit espectacular, els jugadors del Real Madrid guanyen però segueixen fent la cara de peix bullit de sempre, els Egipcis fotuts en un merder que ni t'explico, un nou canal d'esports s'ha posat en marxa oficialment, etc...
De tot una mica en aquests mons de déu, com es sol dir.
Espero aquesta vegada no tardar tant.
dilluns, 7 de febrer del 2011
dijous, 20 de gener del 2011
I si ens ventilem el Senat ?
Al Senat espanyol, ja es pot parlar Català i tothom l'entén gràcies a un sistema de traducció simultànea.
Ho trobo bé, quan t'expresses en la teva llengua en un organisme oficial i hi ha algú que no la coneix està bé que se li posin facilitats per poder-ho fer. Aquest fet, però, resulta que costa 12.000 euros per sessió (aquesta expressió em sona com si parléssim d'una sessió de solarium, d'una classe particular de fitness, etc.). Bé, les arques generals no estan per filigranes i com era d'esperar tota la classe política i els canals de televisió que no tenen massa simpatia per Catalunya han desenterrat, per enèsima vegada, la destral de guerra.
Pot ser estic dient una bestiesa però, per què no ens ventilem el Senat ?
Aquests 12.000 euros que tant ens refreguen per la cara quedarien en anècdota si ens estalviem tots els costos que suposa mantenir a 264 senadors, secretaris, despatxos oficials i un llarg, llarg etcètera que inclou tota la parafernàlia que composa el Senat.
No estic dient que els senadors no treballin, que ningú em mal interpreti. Simplement penso en el mateix que pensa, a dia d'avui, un empresari: Minimitzar costos reduïnt treballadors i agrupant seccions, si cal. Doncs això seria el mateix: Menys treballadors de l'estat, donar més feina als qui quedin i, si cal, tancar una de les "plantes industrials" del sistema.
No se pas què dirien llavors la classe política i els sindicats...
Ho trobo bé, quan t'expresses en la teva llengua en un organisme oficial i hi ha algú que no la coneix està bé que se li posin facilitats per poder-ho fer. Aquest fet, però, resulta que costa 12.000 euros per sessió (aquesta expressió em sona com si parléssim d'una sessió de solarium, d'una classe particular de fitness, etc.). Bé, les arques generals no estan per filigranes i com era d'esperar tota la classe política i els canals de televisió que no tenen massa simpatia per Catalunya han desenterrat, per enèsima vegada, la destral de guerra.
Pot ser estic dient una bestiesa però, per què no ens ventilem el Senat ?
Aquests 12.000 euros que tant ens refreguen per la cara quedarien en anècdota si ens estalviem tots els costos que suposa mantenir a 264 senadors, secretaris, despatxos oficials i un llarg, llarg etcètera que inclou tota la parafernàlia que composa el Senat.
No estic dient que els senadors no treballin, que ningú em mal interpreti. Simplement penso en el mateix que pensa, a dia d'avui, un empresari: Minimitzar costos reduïnt treballadors i agrupant seccions, si cal. Doncs això seria el mateix: Menys treballadors de l'estat, donar més feina als qui quedin i, si cal, tancar una de les "plantes industrials" del sistema.
No se pas què dirien llavors la classe política i els sindicats...
dilluns, 10 de gener del 2011
Retorn al passat i Sant Nicanor.
Avui és dia 10 de gener, un dilluns qualsevol si no fós perquè tot torna a la normalitat per molta, o bastanta, gent.
Rutines que per moments es tornen una mica en un "retorn al passat", no vull exagerar però és així. Abans no m'hi trobava en aquesta situació tot i que l'havia sentit i vist propera, però reconec que quan passen les festes de Nadal en certa manera es torna al dia a dia, diguem-ne, "real". Es torna al control horari en moltes coses, menjars, hàbits... I es torna als automatismes que es trenquen en dates així: Adeu fins després, mama un petó !, les salutacions a la porta de l'escola, nens o nenes que remuguen per entrar-hi, l'embús dels qui van en cotxe, autocars amunt i avall, el telèfon i els auriculars, el conegut que feia dies que no veies et segueix comentant que te por de perdre la feina i tu li expliques que tens por de no trobar-ne, etc.. Com a novetat el carnisser de la cantonada enfilat a l'escala per desmuntar el rètol de Bon Nadal i, per no trencar la tònica les mateixes (si no més) cagarades de gos per les voreres...
Però avui, dilluns 10 de gener, és Sant Nicanor. La meva devoció pel santoral és ínfima però cada matí al mirar el calendari m'hi fixo. Resulta que el nom de Nicanor deriva de les paraules gregues NIKH (per això Nike ha adoptat aquest nom, vés quina cosa) que significa victòria i ANDRÓS (per això la famosa colònia d'home) que significa home lliure, guerrer. Tot junt agafa el significat d'HOME VICTORIÓS.
Les dues paraules (nike i victòria) m'han fet reflexionar en el que succeïrà aquesta tarda a Zuric. Tres homes guanyadors i "guerrers" lluitaran per aconseguir un dels trofeus més preuats per un futbolista, la Pilota d'Or. Rera de tot això, però, hi ha el F. C. Barcelona i la seva Masia. Xavi, Iniesta i Messi en son avui el reflex, però el gran NICANOR d'avui és el F. C. Barcelona.
Felicitats.
Rutines que per moments es tornen una mica en un "retorn al passat", no vull exagerar però és així. Abans no m'hi trobava en aquesta situació tot i que l'havia sentit i vist propera, però reconec que quan passen les festes de Nadal en certa manera es torna al dia a dia, diguem-ne, "real". Es torna al control horari en moltes coses, menjars, hàbits... I es torna als automatismes que es trenquen en dates així: Adeu fins després, mama un petó !, les salutacions a la porta de l'escola, nens o nenes que remuguen per entrar-hi, l'embús dels qui van en cotxe, autocars amunt i avall, el telèfon i els auriculars, el conegut que feia dies que no veies et segueix comentant que te por de perdre la feina i tu li expliques que tens por de no trobar-ne, etc.. Com a novetat el carnisser de la cantonada enfilat a l'escala per desmuntar el rètol de Bon Nadal i, per no trencar la tònica les mateixes (si no més) cagarades de gos per les voreres...
Però avui, dilluns 10 de gener, és Sant Nicanor. La meva devoció pel santoral és ínfima però cada matí al mirar el calendari m'hi fixo. Resulta que el nom de Nicanor deriva de les paraules gregues NIKH (per això Nike ha adoptat aquest nom, vés quina cosa) que significa victòria i ANDRÓS (per això la famosa colònia d'home) que significa home lliure, guerrer. Tot junt agafa el significat d'HOME VICTORIÓS.
Les dues paraules (nike i victòria) m'han fet reflexionar en el que succeïrà aquesta tarda a Zuric. Tres homes guanyadors i "guerrers" lluitaran per aconseguir un dels trofeus més preuats per un futbolista, la Pilota d'Or. Rera de tot això, però, hi ha el F. C. Barcelona i la seva Masia. Xavi, Iniesta i Messi en son avui el reflex, però el gran NICANOR d'avui és el F. C. Barcelona.
Felicitats.
diumenge, 2 de gener del 2011
Feliç 2011 sense fum.
Ja està, ja en tenim un més. Fa quatre dies erem celebrant l'entrada de l'any 2010 a Girona i sense adonar-nos-en ja l'hem passat.
Com és habitual tot van ser bons desitjos per als amics, parents i per un mateix i, exceptuant petites coses, la majoria s'han complert.
Ara ja és un any nou i els desitjos i les il·lusions es renoven, entre ells els que es segueixen emportant la palma en el rànquing son aprimar-se i deixar de fumar. Està clar que les dues opcions son totalment personals i, si es vol, es poden aconseguir, en principi no es depèn de factors externs per prendre la decisió i atacar-la fins la fi.
Com a novetat d'aquest any, però, els qui vulguin deixar de fumar tenen un factor, diguem-ne extern, que possiblement els pot ajudar. Ara està més que mai prohibit fumar. Entre altres llocs està prohibit als parcs infantils, a l'exterior d'hospitals i als locals públics (bars, restaurants, discoteques, etc.). En el primer d'aquests llocs em vull centrar, en els bars.
Avui he sortit de casa (visc al Vendrell) i he passat per davant de varis bars; en el primer ja hi havia tres o quatre fumadors al carrer, més endavant un altre bar també amb els seus fumadors al carrer i així uns quants més. Fins aquí tot bé, però hi havia una diferència entre el primer i la resta: En el primer hi havia cendrer a la porta i a la resta no. A partir d'aquí ja no ho trobo tant bé.
Està molt bé que es protegeixi al que no fuma o al treballador que s'ha d'empassar el fum dels clients que atén durant tot el dia, però no estaria de més que algú, ja que no surt del cap d'alguns propietaris de locals, fes saber que tirar les cigarretes al terra es de bruts. No se si el primer responsable és el que fuma o el que te un local i ha de procurar posar un cendrer a la porta com si fos un servei més de l'establiment.
Cal tenir-ho en compte i espero que en un futur (no gaire llunyà) la cosa se solucioni. Faltaria que ara que ja no hem de respirar tant fum de tabac haguem de caminar sobre les cendres de les burilles.
Pot ser passa que és el primer dia, ens ha agafat amb els pixats al ventre, s'ha de païr la normativa i tots ens hi hem d'acostumar a conviure-hi. Espero que si.
Ja se sap, les primeres vegades acostumen a ser males experiències.
Que tingueu un feliç 2011.
Com és habitual tot van ser bons desitjos per als amics, parents i per un mateix i, exceptuant petites coses, la majoria s'han complert.
Ara ja és un any nou i els desitjos i les il·lusions es renoven, entre ells els que es segueixen emportant la palma en el rànquing son aprimar-se i deixar de fumar. Està clar que les dues opcions son totalment personals i, si es vol, es poden aconseguir, en principi no es depèn de factors externs per prendre la decisió i atacar-la fins la fi.
Com a novetat d'aquest any, però, els qui vulguin deixar de fumar tenen un factor, diguem-ne extern, que possiblement els pot ajudar. Ara està més que mai prohibit fumar. Entre altres llocs està prohibit als parcs infantils, a l'exterior d'hospitals i als locals públics (bars, restaurants, discoteques, etc.). En el primer d'aquests llocs em vull centrar, en els bars.
Avui he sortit de casa (visc al Vendrell) i he passat per davant de varis bars; en el primer ja hi havia tres o quatre fumadors al carrer, més endavant un altre bar també amb els seus fumadors al carrer i així uns quants més. Fins aquí tot bé, però hi havia una diferència entre el primer i la resta: En el primer hi havia cendrer a la porta i a la resta no. A partir d'aquí ja no ho trobo tant bé.
Està molt bé que es protegeixi al que no fuma o al treballador que s'ha d'empassar el fum dels clients que atén durant tot el dia, però no estaria de més que algú, ja que no surt del cap d'alguns propietaris de locals, fes saber que tirar les cigarretes al terra es de bruts. No se si el primer responsable és el que fuma o el que te un local i ha de procurar posar un cendrer a la porta com si fos un servei més de l'establiment.
Cal tenir-ho en compte i espero que en un futur (no gaire llunyà) la cosa se solucioni. Faltaria que ara que ja no hem de respirar tant fum de tabac haguem de caminar sobre les cendres de les burilles.
Pot ser passa que és el primer dia, ens ha agafat amb els pixats al ventre, s'ha de païr la normativa i tots ens hi hem d'acostumar a conviure-hi. Espero que si.
Ja se sap, les primeres vegades acostumen a ser males experiències.
Que tingueu un feliç 2011.
dijous, 23 de desembre del 2010
Apartheid i Bon Nadal.
He dit més d'una vegada que el futbol i el que l'envolta no deixa de sorprendre'm. Una vegada més ho afirmo, i ho afirmo perquè em fa molta gràcia i ràbia alhora quan dins aquest mon futbolístic, tal i com estan les sensibilitats, es vagin dient coses que només tenen fonament clar pel qui ho diu. M'explico: Fa pocs dies, amb motiu del derbi Espanyol - Barça, va haver-hi un jugador, el Luis Garcia, que va afirmar que quan es llevava al matí i llegia algunes coses es donava compte que certs sectors odiaven el seu equip. Li semblava lamentable.
D'acord, a mi també m'ho sembla, però també em sembla lamentable que si tant li preocupa el tema no doni noms i cognoms del qui odia a l'Espanyol. Entenc la mala bava del noi quan li han clavat 5 gols però no estaria de més que profunditzés en les seves declaracions i parlés sense embuts; ha estat tal diari i ho ha signat tal periodista. I punt. Això és (seria) un valent.
Ara resulta que unes noves declaracions diuen que a l'Espanyol, a Catalunya, se li practica un "apartheid". La ostia amb patinet ! Un altre que "raja" sense dir noms.
He de dir una cosa en la seva descàrrega, no se si el periodista que aguantava el micròfon en el moment de sentir els retrets del Luis Garcia o del Sr. Collet va gosar preguntar-li acte seguit qui era el que odiava l'Espanyol o qui era el que practicava l'"Apartheid".
En una roda de premsa vaig sentir com un entrenador contestava a un periodista que li preguntava alguna cosa amb mala llet semblant a: "Dicen... Comentan.... Se ha dicho.... Etc."
La resposta de l'entrenador en qüestió va ser: "Quién lo dice ?... Quién lo comenta ?... Dónde se ha dicho ?..." El periodista va sortir per pataneres i la cosa va acabar en res.
Vull aclarir que això només és un exemple, aquesta tàctica la practica molta, molta gent en aquest esport. Trobo totalment lògic que cadascú defensi els seus interessos però pot ser que la gent es vagi traient la careta i digui les coses pel seu nom. Tots en sortiríem beneficiats.
Bon Nadal i feliç 2011.
D'acord, a mi també m'ho sembla, però també em sembla lamentable que si tant li preocupa el tema no doni noms i cognoms del qui odia a l'Espanyol. Entenc la mala bava del noi quan li han clavat 5 gols però no estaria de més que profunditzés en les seves declaracions i parlés sense embuts; ha estat tal diari i ho ha signat tal periodista. I punt. Això és (seria) un valent.
Ara resulta que unes noves declaracions diuen que a l'Espanyol, a Catalunya, se li practica un "apartheid". La ostia amb patinet ! Un altre que "raja" sense dir noms.
He de dir una cosa en la seva descàrrega, no se si el periodista que aguantava el micròfon en el moment de sentir els retrets del Luis Garcia o del Sr. Collet va gosar preguntar-li acte seguit qui era el que odiava l'Espanyol o qui era el que practicava l'"Apartheid".
En una roda de premsa vaig sentir com un entrenador contestava a un periodista que li preguntava alguna cosa amb mala llet semblant a: "Dicen... Comentan.... Se ha dicho.... Etc."
La resposta de l'entrenador en qüestió va ser: "Quién lo dice ?... Quién lo comenta ?... Dónde se ha dicho ?..." El periodista va sortir per pataneres i la cosa va acabar en res.
Vull aclarir que això només és un exemple, aquesta tàctica la practica molta, molta gent en aquest esport. Trobo totalment lògic que cadascú defensi els seus interessos però pot ser que la gent es vagi traient la careta i digui les coses pel seu nom. Tots en sortiríem beneficiats.
Bon Nadal i feliç 2011.
divendres, 10 de desembre del 2010
Son deu anys plens d'afanys...
Deu anys ja ha complert la Penya Blaugrana de Santa Oliva.
Durant tot el 2010 hem anat realitzant activitats i el passat diumenge 5 de desembre vam celebrar el dinar que tancava el cercle. Va ser al Restaurant Xaloquell i hi van assistir més de 170 persones.
Senzillament va ser espectacular i emotiu.
Només puc dir moltes gràcies a tots els socis i sòcies per ser com son, per ser fidels a l'entitat i per donar-nos el caliu que es necessita per tirar endavant un projecte que, dia rere dia, va creixent sense pausa.
No vull estendre'm en els detalls de la festa, qui en vulgui conèixer algun pot entrar al lloc web de la penya http://www.pbsantaoliva.com/
Una abraçada a tots.
Durant tot el 2010 hem anat realitzant activitats i el passat diumenge 5 de desembre vam celebrar el dinar que tancava el cercle. Va ser al Restaurant Xaloquell i hi van assistir més de 170 persones.
Senzillament va ser espectacular i emotiu.
Només puc dir moltes gràcies a tots els socis i sòcies per ser com son, per ser fidels a l'entitat i per donar-nos el caliu que es necessita per tirar endavant un projecte que, dia rere dia, va creixent sense pausa.
No vull estendre'm en els detalls de la festa, qui en vulgui conèixer algun pot entrar al lloc web de la penya http://www.pbsantaoliva.com/
Una abraçada a tots.
divendres, 3 de desembre del 2010
Russia, Qatar... Ui, com cou !
Ni 2018, ni 2022. El mundial de futbol s'ha esfumat com ho van fer en el seu moment les olimpiades.
A mi m'era absolutament igual si el mundial es feia o no a Espanya i Portugal, si al final era que si, molt bé, i si no, també.
El que si que he de dir que no m'ha agradat gens és això de "Candidatura Ibérica". Trobo la descripció massa en la línia de "El macho Ibérico"... Pot ser es volien resaltar uns valors que no combrego massa amb ells.
Masses derrotes seguides per alguns que ara volen treure la destral contra Villar, Blatter, la UEFA i contra qui faci falta. Si a això li sumem el que s'ha anat visquent aquests darrers temps amb un Barça imparable, títols a tort i a dret, 2-6, 5-0, etc... Per plantar-li cara a aquest menyspreu vers tot el que significa el mític càntic "Yo soy, español, español, españoooool !" només hi ha una solució possible: aturar tot aquest procés "por lo civil o lo criminal", eh colega ?
Total, que una decepció més per aquells que creien que guanyant un mundial es guanya també organitzar-ne un altre.
Ui, com cou.
A mi m'era absolutament igual si el mundial es feia o no a Espanya i Portugal, si al final era que si, molt bé, i si no, també.
El que si que he de dir que no m'ha agradat gens és això de "Candidatura Ibérica". Trobo la descripció massa en la línia de "El macho Ibérico"... Pot ser es volien resaltar uns valors que no combrego massa amb ells.
Masses derrotes seguides per alguns que ara volen treure la destral contra Villar, Blatter, la UEFA i contra qui faci falta. Si a això li sumem el que s'ha anat visquent aquests darrers temps amb un Barça imparable, títols a tort i a dret, 2-6, 5-0, etc... Per plantar-li cara a aquest menyspreu vers tot el que significa el mític càntic "Yo soy, español, español, españoooool !" només hi ha una solució possible: aturar tot aquest procés "por lo civil o lo criminal", eh colega ?
Total, que una decepció més per aquells que creien que guanyant un mundial es guanya també organitzar-ne un altre.
Ui, com cou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)