dimecres, 5 de desembre del 2012

Ai, Wert, Wert...



Avui es veu que les xarxes social treuen fum, si no foc, arran de la proposta que ha realitzat el Ministre Wert. No m’estranya, aquest home s’està convertint en el principal capitost per destruir Catalunya, els catalans i la nostra llengua. És lògic que des d’aquí s’engeguin campanyes per tal que tot això no prosperi i cadascú hi aportem el nostre gra de sorra i que s’acabin aquests tipus de menyspreus i atacs contra el nostre país.
En qualsevol cas, no em deixen de sorprendre algunes actituds que mesclen la defensa d’un mateix o del seu territori amb l’odi vers un tercer que no hi té res a veure. Crec que les hauríem de separar. Estic cansat de llegir com es mescla el Ministre amb pactes, que ja avanço que no són del meu grat però que per altra part són legítims, com si certs partits polítics tinguessin alguna semblança amb ell.
Quina relació hi ha entre el Wert i l’acord a quatre CiU-PSC-PP-JpV que hi ha per exemple a El Vendrell ? o amb el pacte PP-CiU que hi ha a Santa Oliva ? Estic d’acord que qualsevol forma de govern que vagi lligada amb el PP és un llast, un mal negoci i d’una impopularitat immensa vista la radicalitat vers Catalunya d’aquests energúmens, però no es pot fer demagògia posant en un mateix sac un desgraciat radical amb un acord democràtic que, val la pena recordar, tots, en els nostres diferents municipis, hem escollit.
Em dona la impressió que hi ha gent que ha necessitat dels temps que corren ara per adonar-se que el PP és el que és, quan és obvi que tot el que ve de fora de Catalunya, políticament parlant, mai serà positiu per a nosaltres.
És molt fàcil intentar tallar caps i menysprear a tort i a dret quan un s’esmuny per la porta del darrere havent guanyat unes eleccions i tenint l’oportunitat de governar, de proposar i de crear enlloc de despotricar. Algú potser hauria de pensar això també.
Cada dia i cada hora s’aproven, en major o menor mesura arreu del territori, pactes, acords i demés qüestions en comú de molts partits, inclòs amb el PP. Si s’han de trencar relacions amb els feixistes, que es trenquin TOTES. No només algunes.
Wert, NO !!

dimecres, 28 de novembre del 2012

Una altra alegria socialista

En pocs dies el PSC torna a estar d'enhorabona.
Per una part, el diumenge es van sentir satisfets perquè, segons el que (mal) pronosticaven totes les enquestes, van salvar els mobles i la davallada electoral va ser inferior a les previsions.
Per una altra part, i crec que la que més satisfaccions li ha de produir, és que el pressumpte entramat de corrupció en el que s'estan involucrant a dirgients i municipis on ells governen va sortir a la llum ahir, dos dies després de les eleccions... que cadascú pensi el que vulgui.
Com deia en l'entrada anterior, tinc ganes de veure com acaba.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Et referies a això, Artur ?

Quan el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es referia a que ens plourien crítiques, desqualificacions i demés ofenses de tots tipus en els temps que venen, es referia al que ahir va sortir a la llum ?
Si és cert, és motl greu i si no ho és, també.
Mentrestant, carnassa per tothom.
Tinc ganes de veure com acaba.

dilluns, 12 de novembre del 2012

Com està el pati !!!



El pati està molt mogut, i no parlo de futbol. No parlo de les vergonyoses trifurques dels madridistes per allà on van a jugar emmirallant-se en un entrenador que els ha fet perdre el poc oremus que podien tenir. Agressions, comentaris, declaracions, comunicats i per si fos poc… “la fábrica” ! aquell espai situat en la dimensió desconeguda blanca que els dóna més pel sac que una altra cosa. Ai si el que es treballa a can Barça es fes allà !! el que ens hauríem de sentir !!
Bé, el què deia, no parlava de futbol, volia parlar del que ens ve a sobre, les eleccions, els discursos electorals i la gran oblidada vaga del proper dia 14 de novembre. Algú recordava que hi ha convocada una vaga general ?
Per si fos poc, el trending d’aquests dies està dominat pel tema desallotjaments i les conseqüències que estan comportant amb suïcidis inclosos.
Ara tothom en parla, com sempre quan es mor algú per algun motiu concret, i tothom vol córrer per trobar solucions i no continuar amb aquest drama. Ho trobo bé, malgrat penso que es podia actuar abans sense necessitat que ningú perdés la vida.
El que trobo a faltar és que algú es responsabilitzi pel fet d’haver arribat a aquí. Com és que s’ha caigut en aquest pou ? Qui ha estat el que ha tirat la primera pedra en el conflicte ? Els bancs i caixes ? la permissivitat del(s) govern(s) de torn ? els ciutadans que es van engrescar fa uns anys enrere perquè guanyaven molts diners (alguns d’ells fàcilment) sense pensar que la cosa se’ls podia torçar i es van embarcar en pagaments que ara no poden assumir ?
Estic cansat de farses i de retrets mutus i és obvi que els partits nacionals espanyols (per aquest motiu ara s’asseuen a corre-cuita a parlar), siguin del color que siguin, estat dominats pel poder dels bancs I mentre sigui així i tothom toqui el violí quan aquest tema tabú es vol tractar, no anirem bé.
De nosaltres depèn que la cosa continuï pel mateix camí , o no.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Laia Sanz

Només em pregunto una cosa: Per quan tenen previst donar-li, com a mínim, el premi Princep d'Astúries a aquesta noia ?
Algú s'ha donat compte, realment, del seu palmarès ?
Cert és que se li han otorgat moltes distincions però no sé jo si hi ha algun altre esportista del mon de la competició de motor amb idèntics títols.


divendres, 12 d’octubre del 2012

Intereconomia, dubtós espanyolisme.

Per una vegada que volia veure un partit de Bielorrussia, resulta que cap televisió l'ha volgut emetre.
Per un moment he pensat que l'espanyolisme radical que destil·la Intereconomia hagués servit per comprar els drets i tenir en directe un partit de la seva "roja".
Al final no ha estat així.
O no són tant espanyols com diuen o el nacisme dels seus col·laboradors no te cabuda a l'hora de comentar partits de futbol.
Potser un Espanya - Catalunya els posaria més catxondos...

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Abraçades a tots.

Fa molts, molts dies que el bloc està abandonat, en sentit figurat, obviament.
Des de la darrera entrada han passat moltes coses, a títol personal i en general.
Feina, futbol, política... massa temes per comentar.
De moment em quedo aquí i intentaré posar-me les piles per tal de no tenir tant abandonat el bloc.
Un petó molt fort als qui heu anat passant i heu anat veient el mateix durant tants dies.
Moltes gràcies per la fidelitat. Heu de saber que encara que no he escrit, els vostres blocs els he anat seguint.
Abraçades a tots.