Tres anys de bloc

Avui estic d'aniversari, fa tres anys des que vaig escriure la primera entrada en el meu bloc.

Moltes gràcies a tots els qui hi comenteu, als qui hi heu comentat i als qui de tant en tant us hi passegeu.
Com creixen els fills !
Una abraçada a tots.

Samarreta del Barça vs. P. B. Santa Oliva

Proposo un joc: on són les set diferències ?
Vinga, va ja us n'avanço una:
Malgrat que la Penya Blaugrana de Santa Oliva va ser fundada el 6 de desembre del 2000, el seu escut va ser presentat el 2005, en canvi la samarreta del Barça és molt, molt recent.

Qui s'anima !

Arran de les vagues

Em dóna la impressió que la vaga d’ahir no va portar enlloc. No hi ha hagut massa ressò mediàtic, potser no interessava fer-ne gaire, ni massa seguiment. Segons Europapress.cat  “La federació d'ensenyament de CCOO de Catalunya ha xifrat en un 55% l'adhesió a la vaga de professors a primera hora a Catalunya”. No estic dient que no la consideri necessària, ni que el dret a vaga s’ha de suprimir ni res d’això, estic convençut que hi ha molts motius per a la queixa i la reivindicació en aquest i d’altres sectors.

Arribat a aquest cas, perquè no es munta una vaga d’una setmana ? estic convençut que això sí que provocaria un desgavell. En el cas d’ahir, d’una vaga de professors, a nivell familiar esdevindria un problema important i, a part de la queixa pròpiament dita del professorat, les mares i pares dels alumnes segur que també posarien el crit al cel per veure com s’ho maneguen durant cinc dies. Els transports urbans o comarcals buits d’alumnes, les empreses de menjador que no facturarien igual i així anant agrupant, diguem-ne, damnificats. Molts més motius de queixa per tal que algú realment hi intenti posar solucions. Ja no vull ni pensar què passaria en casos de salut, bombers, policies, etc…

Potser no es vol fer una vaga a més llarg termini que no pas un sol dia perquè llavors si que et saquegen la nòmina. Un dia de no cobrar no és el mateix que dos, tres, quatre, cinc… és un tòpic dir que la fi no justifica els mitjans  però, què importen els diners si el futur de tots és el més important ?

O és que no ho és ?

Jo tampoc vull pagar.

Estic cansat que qualsevol iniciativa popular s'acabi polititzant de la mateixa manera que ha passat amb la campanya "no vull pagar". Si no vaig errat va començar amb un moviment ciutadà i de mica en mica la gent s'hi va anar afegint amb la conseqüent amenaça de rebre una multa de cent euros si no volies pagar el peatge.
Però va arribar un dia que els polítics hi van posar cullerada. Uns quants es van dedicar a treure la pancarta i a fer-se la fotografia o el vídeo entomant la icona del polític que es posa, més que mai, al costat del pobre ciutadà cansat de rebre tantes hòsties.
A mi m'agradaria preguntar-los, en aquest cas, què collons van fer en el seu moment quan tenien el poder de decisió degut als càrrecs que ocupaven ? que m'ho expliquin, per favor !
Creia que això de dir una cosa quan manes i una altra quan no manes ja havia passat a la història però veig que no. Lamentable i profundament rabiós.
Ells sols (tota la classe política) són els responsables que hi hagi gent que no s'hi adhereixi. Fins que no desapareguin del mig en campanyes com aquestes molta gent no s'hi involucrarà. La seva feina l'han de fer on els correspon (o en algun cas on els corresponia) fer-la, al parlament, a l'autopista hi destorben.
Jo tampoc vull pagar, ni els peatges ni moltes altres coses però mentre no amaguin les pancartes i es fotin les fotografies pel cul potser triaré l'opció de no agafar l'autopista així ni pagaré, ni me'ls trobaré.

De sostre a Sostres.

Durant aquests darrers quatre anys tot ha anat de cara, amb esforç i moltes ganes de deixar enrere fantasmes del passat equip i afició han triomfat d'una manera fins ara mai vista i molt difícil, sinó impossible, de repetir.

La era Tito, però, s'ha iniciat, o millor dit està a punt d'iniciar-se, dins d'un embolcall tèrbol, ple de declaracions i contra declaracions provinents d'allà i d'aquí que no se sap ben bé per quin motiu surten a la llum, i el punt culminant va succeir abans d'ahir amb l'enrenou creat arran d'un article en una publicació.
No és el mateix tocar sostre que te'ls toqui el Sostres, oi Sandro ?

Qui dies passa, anys empeny.

Avui fa un any de la famosa posada en escena dels indignats.
Avui fa set anys que la Penya Blaugrana de Santa Oliva va celebrar la lliga de Rijkaard al camp del Llevant amb una paella que va reunir a més de dues-centes persones al Local Cultural del poble, aleshores un menys conegut Pep Plaza ens va fer gaudir d'un excel·lent dia per a la Penya i per al Barça, vam presentar el nostre logotip i vam estrenar himne.
Qui dies passa, anys empeny.

Fora de joc

Un cop més estic decebut amb la premsa escrita que és la que més segueixo, juntament amb la ràdio.
Ahir un equip va baixar de categoria, el Vila-real, a causa d'un gol en fora de joc del Rayo Vallecano.
Avui gairebé ningú ha parlat d'aquest fet, alguna pinzellada mínima, molt mínima i ja està.
Què hagués passat si enlloc de viure's aquesta situació els implicats haguessin estat els dos grans de la lliga ?
Si el Barça o el Real Madrid haguessin marcat en fora de joc i l'altre es veiés perjudicat perdent el títol de lliga, per exemple, què ?
Oi que s'hauria ensorrat el planeta, mediàticament parlant ?
Per què no passa en casos com el del diumenge ?
Increïble el poder i la capacitat de manipulació d'alguns mitjans i la poca o nul·la capacitat de fer-ho públic d'altres.
A mi també m'han deixat en fora de joc.