Arran de les vagues

Em dóna la impressió que la vaga d’ahir no va portar enlloc. No hi ha hagut massa ressò mediàtic, potser no interessava fer-ne gaire, ni massa seguiment. Segons Europapress.cat  “La federació d'ensenyament de CCOO de Catalunya ha xifrat en un 55% l'adhesió a la vaga de professors a primera hora a Catalunya”. No estic dient que no la consideri necessària, ni que el dret a vaga s’ha de suprimir ni res d’això, estic convençut que hi ha molts motius per a la queixa i la reivindicació en aquest i d’altres sectors.

Arribat a aquest cas, perquè no es munta una vaga d’una setmana ? estic convençut que això sí que provocaria un desgavell. En el cas d’ahir, d’una vaga de professors, a nivell familiar esdevindria un problema important i, a part de la queixa pròpiament dita del professorat, les mares i pares dels alumnes segur que també posarien el crit al cel per veure com s’ho maneguen durant cinc dies. Els transports urbans o comarcals buits d’alumnes, les empreses de menjador que no facturarien igual i així anant agrupant, diguem-ne, damnificats. Molts més motius de queixa per tal que algú realment hi intenti posar solucions. Ja no vull ni pensar què passaria en casos de salut, bombers, policies, etc…

Potser no es vol fer una vaga a més llarg termini que no pas un sol dia perquè llavors si que et saquegen la nòmina. Un dia de no cobrar no és el mateix que dos, tres, quatre, cinc… és un tòpic dir que la fi no justifica els mitjans  però, què importen els diners si el futur de tots és el més important ?

O és que no ho és ?